29 de des. 2009

EL METRO ERA UNA INOCENTADA, PERÒ LA REFORMA DE LA FAÇANA MARÍTIMA NO HO ÉS!!!!!!

Evidentment la notícia d'ahir era una inocentada, però no és una proposta molt allunyada a les que darrerament s'ha fet. Us recordo que el projecte de reforma de la façana marítima dels museus sitgetans està aprovat i és imminent!!!!
La Plataforma ja està en marxa, però necessitem el SUPORT REAL de tots vosaltres. No ens podem quedar amb els braços plegats. Per molt que ens diguin que la "nova pell de vidre" és un gran invent, us puc assegurar que la vista que del mar es tindrà des de Maricel no serà com aquesta!!!!!!!


24 de des. 2009

MOLT BONES FESTES

L'any passat em vaig proposar escriure de tant en tant bones coses en aquest blog.... ho he intentat, però no me n'he sortit gaire, ja que les coses, patrimonial i culturalment parlant, no han estat massa tranquil•les. Però no em dono per vençuda, i torno a fer-me el bon propòsit de intentar trobar i explicar aquí alguna cosa més que crítiques i despropòsits.

Així doncs, avui us penjo unes fotos, no de la qualitat que es mereixen, del pessebre de l'avi. Recordo els diorames que durant anys ha fet el meu avi, tant per casa, com per altres llocs: el Vinyet, l'hospital, o les moltes escenes que omplien el taller de guix casa els avis al Vinyet (casa dels Artigas)... Són veritables obres d'art que res tenen a veure amb les casetes de palla i fustetes que venen a la Fira de Sant Llúcia o a les botigues dels Xinos..... Jo ja fa anys que davant de la impossibilitat de muntar un pessebre com el de l’avi, a casa meva no en poso cap..., em sap greu pels nens, però en aquest assumpte m’he tornat molt sibarita, i tenint el de l’avi qui en vol un altres!!!!

El Pessebre d'aquest any potser no és tan gran com els que feia quan jo era petita. Els anys no perdonen per ningú, però tot i que potser no hi ha el pou i la font amb aigua, o els pastors no tenen un foc tan gran, us puc assegurar que un cop més m'ha tornat a impressionar la bellesa d'aquest petit naixement que amb tota la seva il•lusió ( i potser fins i tot una mica de mandra) l’avi a creat per als seus tres besnets!!!

Ah, i un any més, gràcies als que teniu la paciència de seguir i aguantar les neures que omplen el meu blog.


          Bon Nadal i un feliç anys 2010!!!!!










22 de des. 2009

DESITJOS PER L'ANY 2010,2011, 2012.....




Imagineu-vos si és important, patrimonialment parlant, la façana marítima dels Museus de Sitges, que la portada del quadern “Els municipis i el patrimoni arquitectònic. Compendi legislatiu comentat. 5 plecs”, publicat per la Diputació de Barcelona durant el mes de desembre de 2003, i en el que es fa referència a les normes i lleis del patrimoni arquitectònics de tots els pobles de Catalunya, té com a fotografia la vista d’aquest bell espai, que des de fa un temps reivindiquem, i que com a part important del nucli antic de Sitges,  fou declarat conjunt històric-artístic el 13 de juliol de 1972.

Que haurà passat durant aquest sis anys, des de que Raquel Lacuesta va publicar aquest interessantíssim llibre, fonamental a l’hora de basar legalment les meves demandes patrimonials, fins fa una setmana, quan el senyor Antoni Fogué, president de la Diputació de Barcelona, va arribar “directamente al lugar del crimen”, acompanyat pel ministre Balnco, per signar el conveni de rehabilitació dels museus.

I més localment, on estan tots aquells ponents i assistents al simposi sobre la figura de Santiago Rusiñol, acte que es va celebrar a Sitges a finals del mes de febrer de 2007, i durant el qual es van proposar incloure el Cau Ferrat dins del llistat del Patrimoni de la Humanitat?

La bellesa de Sitges ha omplert pàgines i pàgines de llibres, diaris i revistes de totes les époques. El darrer exemple d'aquesta admiració, la vaig trobar fa molt poc a  l’Eco de Sitges del 12 de desembre de 2009. Antoni Sella, a la seva columna setmanal “Quadern de Camp”, publica l’article Caminar fàcil, del que s'en poden fer dos tipus de lectura. Una de  ràpida, en la que podem dir que explica la facilitat d’anar còmodament i a peu, des d’Aiguadolç fins a Terramar. Però jo he tirat per l'altra manera lectura i endinsar-me una mica més en el seu escrit. Quan fa referència al nou passeig Balmins, hi destaca “la intervenció discreta” que s’hi ha fet, i del que “costaria trobar un projecte més respectuós amb l’indret que el que s’ha realitzat”. Al parlar de la transformació del paisatge degut a la proliferació d’urbanitzacions sobre la muntanya que corona en la llunyania la nostra Punta, “una trista realitat”, diu textualment “és d’aquelles situacions que ningú no n’és culpable individualment, ningú que avui estigui en exercici”. Però al llarg del text, hi ha altres raonaments molt interessants com, “tret d’algun bunyol arquitectònic, la façana marítima ha pogut conservar amb certa ufana la seva imatge clàssica i la visió del mar” o “l’ermita del cementiri, la de Sant Sebastià, és precedida per una llengua encimentada de no massa bona digestió, però és passable”...., unes frases que "Deu no vulgui" es puguin aplicar en un futur proper, per parlar sobre la reforma de la façana dels museus.

Dins de tres anys m’encantaria escriure un article sobre la re-inauguració del Cau Ferrat, Casa Rocamora (com a Museu Ramon Casas) i Palau Maricel, en el que es digués que el millor d’aquesta restauració era haver aconseguit conservar la imatge clàssica, i no pas que escriure que es tracta d’una obra de no massa bona digestió, però passable.

El futur de Sitges està en masses mans (Govern, Generalitat, Diputació, Ajuntament, Consorci..), però som els sitgetans els que hem de lluitar pel que és nostre, i potser en una nova crònica sobre la bellesa de Sitges, ja podrem posar com a imatge il•lustrativa, una foto de la façana blanca i neta dels museus, així com la meva al costat de la Sirena de Pere Jou al peu de les escales de la Punta.



20 de des. 2009

ELS SITGETANS, EL VERITABLE PATRIMONI DE SITGES




A punt d’entrar en un any que es preveu mogudet política, social, cultural, patrimonial i “sitgetanament”, hi ha persones i actes que em fan adonar-me de la bondat i les ganes de tirar projectes endavant, tot i les dificultats de tot tipus que aquests objectius comporten.


L’altre dia vaig anar a fer una visita al centre de Càritas de Sitges. Aquell gran espai amagat en una espècie d’aparcament sota l’església de Sant Joan em va sorprendre molt gratament.... Com si es tractés d’una “luxosa” botiga de segona mà, d’aquelles que tant de moda s’han posat entre el jovent més cool europeu, allà es pot trobar de tot, però amb un ordre tan ordenat (valgui la redundància), que fins i tot sap greu mirar-ho des de lluny, no fos cas que sense voler alguna cosa es mogués. La roba perfectament penjada i ordenada : primer per sexe i edat, desprès per talla, per tipologia, per època de l’any, o per celebracions (vestits de núvia i nuvi, de comunió, disfresses...). Una cosa semblant els hi passa a les sabates, al “menage” de cuina, a les joguines...... Els responsables de Càritas Sitges, persones amb una voluntat immensa i amb un cor molt més gran, hi posen tot el temps i tota la seva il•lusió per aconseguir la felicitat dels altres.

Tot això per dir-vos que ara que les coses no van molt bé, val la pena no pensar-s’ho dos cops, i portar a Càritas les coses que ja no utilitzeu, que us han quedat petites, les joguines que tot i encara estar en molt bon estat (moltes vegades ni estrenades ni obertes) us sap greu donar-les tot i que els nens no hi juguen mai....però no ho dubteu ni un moment, pq allà li donaran un nou ús i ajudareu a moltes persones que ho necessiten, a la vegada que fareu feliç a altres nens que segur que no trigaran ni un moment a obrir la seu nou joguet.

Un cop més vull tornar a deixar constància d’un altre grup de persones d’immensa bondat. Els voluntaris de la Fundació Ave Maria fan una labor que sempre m’ha admirat. Des de les passejades diàries amb els nois del centre, fins a les belles peces que cada any ens permeten comprar a la seva parada nadalenca del Cap de la Vila. Ara, per exemple, estic escrivint aquesta entrada sobre una comodíssima safata pintada a mà amb un coixí enganxat que em fa molt més fàcil la meva feina..... ah, i sobretot felicitar-los pel seu peculiar i original arbre de Nadal fet amb cadires, que decora la façana de la seva seu, a la Villa Havermann. Ja van demostrar amb l’exposició que van organitzar durant el mes de maig al Mercat Vell, que aquest edifici està ple de gran artistes!!!!



Parlant d’artistes. Una manera diferent de donar el temps personal als altres és la que avui hem pogut gaudir al Teatre del Casino Prado. El grup amateur de l’Associació Teatral de Sitges ha estrenat “Els Pastorests” amb un gran èxit. El text que han triat, original de Mn. Rossend Fortunet i Busquets, ha estat molt ben interpretat per tots els actors que han anat omplint l’escenari, juntament amb la música, perfectament interpretada per l’orquestra reunida per a l’ocasió. No voldria destacar a cap personatge en especial, però no em puc estar de deixar constància de dos actors que m’han encantat. L’Ona Almirall ha estat un magnífic Llufa, i en Jordi Massip un immillorable Rei Herodes..... Gràcies a associacions com aquesta, podem seguir transmetent als nostres fills un patrimoni cultural tan important per Sitges com són els grups de Teatre Amateur que tant camí han fet dins de la història del nostre poble.




Però a vegades la bona voluntat dels que a canvi només reben els aplaudiments, no ve acompanyada per facilitats a l’hora de treballar. El Casino Prado, un espai importantíssim pel que fa al patrimoni arquitectònic i associatiu de Sitges, es troba en un estat de conservació deplorable i totalment fora de normativa. Avui no ens hem gelat per miracle, ja que les ganes de viure aquell moment eren més fortes que el fred que durant tota la representació a dominat la sala. Tothom amb l’abric, la bufanda i els guants, els nens tossint, i els actors gelats; les escales, passadissos i “palcus” sense cap llum d’emergència que impedeixin cops imprevistos; no hi ha teló ni tallafocs, ni condicions per als actors........ No se quan arribaran els diners promesos, una quantitat pactada i aprovada durant el Ple de juliol de 2008, quan es va firmar un conveni entre l’Ajuntament de Sitges i la fundació Casino Prado, que teòricament ha de permetre la total restauració i adequació de l’espai.



Bé, però que aquest apunt, necessari, no desviï el que aquí volia deixar clar, que tenim una bona cantera (sènior i junior) de voluntaris, d’artistes i d’actors sitgetans. Molta gent que fa del nostre poble un espai solidari i cívic. En definitiva, el que realment fa bell i interessant Sitges són les seves persones, el seu veritable patrimoni.

16 de des. 2009

MUCHAS GRACIAS MINISTRO POR HABER VENIDO DIRECTAMENTE AL LUGAR DEL CRIMEN. ANTONI FOGUÉ, PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Fa uns dies vaig escriure que no tenia la imatge virtual de la futura remodelació de la façana marítima del Palau Maricel Mar, Can Rocamora i Cau Ferrat. Avui ja la puc penjar aquí, ja que s'ha publicat a diaris com La Vanguardia, desprès de que ahir el Ministre de Foment José Blanco fes una paradeta de mitja hora per signar el conveni per a la restauració dels museus de Sitges, un projecte del que no en té n'hi idea. A aquest acte també hi van assitir i van parlar, l'alcalde de Sitges Jordi Baijet, i el president de la Diputació de Barcelona Antoni Fogué (principal avalador del projecte). 

Si voleu saber que van dir les tres autoritats ho podeu escoltar aquí, en el tall de Ràdio Maricel. Us recomano el minut 19 d'aquest tall radiofònic, justament el final del parlament del senyor Fogué, i que he utilitzat com a títol de l'entrada d'avui: "Muchas gracias ministro por haber venido directamente al lugar del crimen".

 Si ell que suposadament coneix tots els "intringulis"del projecte diu això, a mi nomès em queda dir: ara si que tinc por!!!!!




Foto extreta del blog de Vicenç  Morando, Crònica Local, en el que es pot veure el deplorable estat de cnservació de la façana marítima dels museus de Sitges. A la dreta de la foto i amb la flexa groga, la façana del Cau Ferrat; amb fletxa verda la Casa Rocamora; i vermell, tots els edificis que conformen el Palau Maricel Terra. Evidentmen el conjunt necessita una restauració molt forta, però això no implica fer desaparèixer una de les característiques pricipals de la façana marítima de Sitges, com és la verticalitat dels edificis diferents, que amb els anys han format part d'un conjunt urbanístic únic.
Amb la reforma que proposen des del Consorci, desapareixerà aquesta veriticalitat i aquesta divisió arquitectònica. La "nova pell" de vidre convertirà la individualitat de cada una de les petites construccions en una façana unificadai de tendència horitzontal. Per no dir les horripilants escenes que de les que sen dubte podran gaudir els visitants als museus, quan les gavines i aus marines xoquin indiscriminadament contra aquesta copia del Centre Pompidou de París.





Però amb la reforma també desapareixerà un edifici importantíssim, al Casa de Can Rocamora, la qual es convertirà en un cub de formigó amb minses finestres, que tindrà com a funció unir Maricel i Cau Ferrat.
Deu milions d'euros són molts diners per a qualsevol projecte, però davant de les obres que es volen realitzar a Sitges, jo em pregunto si no hauria estat millor gastar gran part d'aquest pressupost en la més que necessària restauració dels museus, deixant-los com a nous internament, però amb la seva aparença original, que crec que és part fonamental del seu èxit, i la resta de diners, que no serien pocs, dividir-los anualment per a mantenir en bon estat aquesta restauració. Ara tenim 10 milions i farem grans obres, però quan aquests diners s'esfumin, tot tornarà a ser com ara, i com no tindrem diners per conservar el que s'ha fet, poc a poc, i al llarg dels propors 90 anys, els edificis restaurats es tornaran a envellir... i potser l'any 2100 tornaran a fer una nova reforma, i la primera actuació serà treure aquella pell de vidre i les seves rampes, per retornar a l'origen de finals del segle XIX, inicis del XX.


15 de des. 2009

OJOS QUE NO VEN CORAZÓN QUE NO SIENTE. RESUM DE LA POLÍTICA CULTURAL DE SITGES?



- Benvingut Sr. Alexandre. Veig que finalment s’ho ha pogut arreglar per venir a la inauguració.

- No hi podia faltar. Per cert Utrillo, he estat una estona a la seva exposició. Doncs pel que em va explicar l’altre dia sobre la falta de pressupost, és una magnífica mostra!!!!

- Es fa el que es pot. Però estic molt content. No ho puc negar. Parlant de negar, no em va dir que mai havia estat a Sitges?

- Calli, calli!! Com tinc el cap. No se si és l’edat o la distància temporal, però sort que tinc apuntadors!!!! Es veu que si que he estat a Sitges...

- Veus com tenien una raó aquests de l'Ajuntament per dedicar-li  una expo....i quant de temps vas passar aquí?

- La veritat és que no ho recordo molt. L’edat no perdona, i la mort menys. Però m'asseguren  que va ser l'any 1948, convidat per una noia. Com passa el teps!

- Però alguna cosa vas fer per deixar tan bon record a Sitges? Una conferència, un recital de poesia!!!!

- No, res de res, vaig passar un dia gaundint del seu poble, com ha fet tantes altres persones al llarg dels segles. Però m'imagino que la meva amfriona, la Susana March, va parlar bé de mi als seus cnegits....i amb els anys la meva visita s’ha magnificat una miqueta... o molt...

- Deu ser això. Miri, que ja comencen els parlament d'inauguració!!! Potser ara els polítics ens treuen de dubtes sobre la seva relació amb el poble!!

- Ho dubto, però escoltem-los.


                                  Pintura de Menchu Lamas en Homenaje a Vicente Aleixandre. El Cultural.es

Aquí deixo "un nou capítol" de les converses celestials entre Aleixandre i Utrillo. I per cert, la primera foto de l'entrada d'avui, en la que es veu a Vicente Aleixandre visitant la tomba del poeta Miguel Hernandez, és una manera de "representar" al quadre de la Florencia Coll, "En el Cementerio", que forma part de l'exposició que es va inaugurar diumenge, i del que no he pogut trobar cap fotografia, tot i que entre els objectius de la mostra organitzada des del nostre ajuntament destaca el de donar ressò als pintors i artistes locals..... Us puc assegurar que el quadre de la Flori és una meravella, i quan li faci la foto que es mereix la penjaré aquí.

Així doncs, el diumenge es va presentar l’exposició Vicente Aleixandre. No puc dir com va anar ja que no hi vaig assistir, i ja que aquí sempre sóc sincera, dubto que la visiti.... Durant mesos m’he preguntat quin "as" es traurien de la màniga des de l’Ajuntament per justificar els diners que han costat ha sitges l’organització d’aquesta exposició itinerant. Avui he sortit de dubtes. Tot i que ho he trobat una excusa agafada amb pinces, l’as ha sortit del barret del regidor. A l’entrevista realitzada aquest matí al regidor de cultura Gabi Serrano a Ràdio Maricel, aquest ha explicat que existeix un lligam entre Sitges i Aleixandre. Aquest nexe és Susana March, “una gran poetessa” com l’anomena el regidor.





                                                    Obra de Francisco Leiro, "Bogallo" 2007


Confesso que no la conec de res, i disculpant la meva ignorància he consultat sobre la seva persona i obra a erudits i savis de la literatura hispànica. La seva resposta no ha estat gaire esclaridora. Per la tesi doctoral “Poesía en castellano en Barcelona (1939-1950)” escrita per Dolores Manjon-Cabeza Cruz, sabem que Vicente Aleixandre va conèixer a l’escriptora i poetessa Susana March (Barcelona, 1918-1991) l’any 1948 a Sitges, trobada que queda explicada en el llibre de 1980, Los Encuentros (pàgines 274-277), on Aleixandre fa un retrat de la seva amfitriona.



                       Obra de Miquel Condé: "Oda a los niños de Madrid muertos por la metralla", 2009

Però deixem aquesta exposició de banda i parlem de la que arribarà durant el mes de febrer del 2010. A l’entrevista citada el regidor fa un avís una mica estrany. Al fer referència a la propera arribada de la més que comentada exposició “Homenatge a Martin Luther King” a Sitges, ell ja ens diu que no esperem gaire d’ella. Que l’exposició de Vicente Alexandre és “més rodona” que aquesta. Quina por!!!
Tampoc deixa clar el tema del finançament de la caríssima mostra. Ell ho resumeix amb “tenim dibuixat el finançament”.... no em direu que no és original la resposta.

I tornant al títol de l’article. La crisi ha frenat la compra i restauració de l’edifici del Patronat, per part de l’Ajuntament de Sitges al seu propietari actual, la Generalitat de Catalunya.  Però el pitjor de tot és com es troba aquest edifici tan destacat per la història més recent de Sitges. Ja fa anys que la vergonya se’m menja quan passo per davant, cosa que faig molt sovint, i veig tota aquella que brutícia que s’acumula a la porta de ferro, la mateixa tanca on des de fa unes setmanes hi penja un cartell anunciador d’una projecte immobiliària situada a la part posterior del Patronat. Però a la pregunta de com és que la Generalitat té aquest edifici en aquest estat d’abandó, el regidor es renta les mans amb la frase, “Ojos que no ven corazón que no siente”. No puc entendre com es queda tan ample amb aquesta resposta. La seva obligació és fer que tots els propietaris d’edificis catalogats o no, tinguin els seus immobles en condicions, i encara més si aquest propietari és un ens públic tan important com la pròpia Generalitat.

Aquesta frase també m’ha servit per entendre el perquè és difícil veure membres de l’Ajuntament de Sitges passejant pel poble. Clar, si no veuen el pèssim estat de molts edificis emblemàtics sitgetans com la Casa Telègrafs del Carrer Major (possible seu del nou museu Bacardí) o la residència Helvética, no se senten obligats a fer-los restaurar ja que el seu cor no sent...el dolor del meu, ja que els meus ull tot ho veuen, però per que jo els hi faig veure.

I per últim, demà (avui 15 de desembre) a les 12 del migdia ve José Blanco, actual Ministre de Foment del Govern d’Espanya, a firmar (fer el paripé) el conveni per a la reforma dels Museus de Sitges. Ara sí, quan tot està dat i beneit, tot el poble queda convidat a aquest acte, i m’imagino que demà (avui) posaran la imatge virtual del projecte de reforma del Cau Ferrat, Casa Rocamora i Maricel, a primera fila... als ulls al•lucinats de tots els que ho veuran per primera vegada.

Un cop més torno a tenir la sensació de tenir uns representants polítics i institucionals clarament identificables amb els micos savis del “no parlo, no escolto, no veig”.




10 de des. 2009

ELLS TAMBÉ DUBTEN.




- Un any més ens trobem aquí? Com ha anat l’any? Ai, per cert, saps alguna cosa d’en Gabriel?


- I tant, com passa el temps. Sembla que faci dos dies que estàvem dalt de la tarima, i han passat dècades. A quin Gabriel et refereixes, a l’arcàngel?

- No home no, al nostre comissari!!!!!

-Ah, del Gabi. Si, he rebut un mail de l’Ajuntament. La setmana que ve s’inaugura la meva exposició a Sitges. Mira si és original que ha triat el dia 13 de desembre, just quan es celebren els 25 anys de la meva pèrdua existencial.

- Veus, sempre hi ha coses per celebrar. Uf!!!! però de bon rotllo, fa una mica de mandra la expo. Ara que tot semblava tranquil, culturalment parlant, i veuràs com tornarem a començar amb la batalla ..... ei, però jo encantat que et dediquin una mostra. A veure quan arriba la meva d’una vegada, ja que amb les cròniques de l’Eco no me’n faig una idea....

- Una pregunta, tu vas estar alguna vegada a Sitges?

- Jo? No. I tu? Pq?

- La veritat és que tampoc. No, és pura intriga. Com és que van pensar en nosaltres a l’hora de muntar dues exposicions homenatge.

- No ho se. A mi també em va semblar estrany. Quan em van trucar per proposar-m’ho, el primer que vaig fer va ser buscar Sitges al Google Map.

- Home, jo tant tampoc, però en un primer moment vaig pensar que es confonien de persona, però es veu que no, que era jo. He pogut parlar amb algun sitgetà i m’ha explicat la nova política cultural que des de fa uns anys es du a terme a Sitges.

-I?

-I, doncs que el regidor ha decidit homenatjar a gent de fora. Bé, potser no coneix gaire gent relacionada amb Sitges a qui dedicar-li una exposició.

- Si, ja pot ser. Diuen que ara el món està pitjor, i que la falta de comunicació és una de les principals característiques.

- Clar, deu ser això. A veure si quan inaugurin la teva exposició hi pots anar. L’altre dia vaig coincidir amb un tal Utrillo. Durant uns dies els dos coincidirem en espai expositiu al Miramar. Em va explicar les dificultats econòmiques que ha tingut de viure la seva comissaria a l'hora de fer el seu Any-Homenatge. La veritat és que davant de les facilitats que se’m van donar a mi, aquesta conversa em va deixar una mica parat.

- Doncs si, a mi també m’ho ha posat tot molt fàcil. A Nova York no hi va faltar de res.

- No se, potser no hi ha gaires persones de qui parlar a Sitges. La veritat és que aquest Utrillo el vaig trobar una mica “rarillo”. Però em va dir que tenia que anar a la inauguració, que el poble era molt bonic. Però que no trigués gaire, que cada dia és fan més desgràcies urbanístiques.

- A veure quan inauguren la meva, que si no tinc altres compromisos també hi aniré.

- Mira ja comença .... aquest Obama no està mal. Que et sembla Martin

- A mi m’agrada, però que t’haig de dir jo.

-Segur que aviat li faran una exposició a Sitges... i espero que estigui viu per poder-la inaugurar ell.

- No ho se Vicente, jo crec que el Gabi ja n’ha tingut prou i que entendrà les queixes dels sitgetans. A mi m'agrada que m’homenatgin, però si t’haig de ser sincer, no hi trobo la gràcia que ho hagin de fer des de Sitges.

- Prou?. Ai, Martin, ara entenc pq et van donar el Premi Nobel de la Pau. Hauries de llegir les cròniques locals i les diverses cartes que s’han publicat aquests darrers mesos. Són molts els sitgetans que pensen el mateix que tu, però ell segueix insistint en que som les persones més adients. Bé, tot i que potser m’ho mereixo, jo també he donat voltes a tota aquesta moguda.... ah, però hi ha quadres que estan super bé. Per què no vens amb mi a Sitges?

- Vigila Vicente, que si parles així potser et retiraran la lletra O de la Reial Acadèmia Española. Si puc venir t’ho faig saber.

- Bé, escoltem que diu en el seu discurs el President d'EEUU. Ei, que parlen de tu!!! Que ve queda el teu nom en boca d'Obama: Matin Luther King.....

-Ai si, quina gràcia!!!. A veure quan un altre español guanya el premi i et fa referència!!. Ok, ja parlarem. Però si et truca el nostre “representant” li dius que espero notícies seves.




Vicente Pío Marcelino Cirilio Aleixandre y Merlo (Sevilla 1898-Madrid, 13 de desembre de 1984). Poeta de la generación del 27. Lletra O de la Real academia Española

10 de desembre de 1977 rep el Premi Nobel de Literatura

Martin Luther King (Atlanta 1929, Memphis 1968). Pastor
10 de desembre de 1964 rep el Premi Nobel de la Pau

9 de des. 2009

DUBTES EXISTENCIALS. QUIN FUTUR LI ESPERA A SITGES?



Quatre dies de festa permet pensar moltes coses, i adonar-se’n de moltes d’altres. Ja se que ho he dit altres vegades, però m’indigna veure com cada dia (i nit) al Passeig de la Ribera hi aparquen cotxes. Perquè uns poden aparcar tranquil•lament, i altres hem de fer les mil i una per poder arribar a casa amb maletes i nens?. Els que vivim al centre del poble ho tenim molt difícil per poder arribar al nostre portal. Jo no estic en contra del projecte de retornar el Passeig de la Ribera al seu estat original, o millor dit, a l’urbanisme dels anys 50 del segle passat, però trobo que abans de realitzar actuacions d’aquesta envergadura l’Ajuntament ha de tenir clar com, que i quan s’ha de fer.

No es pot prohibir aparcar i deixar-ho així, sense reorganitzar els espais, sense pensar amb els vianants ni amb els veïns. Amb la idea de fer un gra passeig, l’espai que fins fa uns mesos anava destinat a l’aparcament dels cotxes actualment no és “ni chicha ni limoná”, és a dir, ni zona d’estacionament ni espai per caminar, indefinició que pot causar equivocacions i accidents als vianants. Pel que fa als veïns, entre els que m’incloc, també estem oblidats. Descarregar a casa o al teu negoci és gairebé impossible. No pots entrar al teu carrer, no pots aparcar un moment per pujar amb els paquets carrer amunt (amb la dificultat que això comporta), i si, podem anar a aparcar a l’Estació, a l’Avinguda Sofía.... però és poc eficient i una mica cansat..... Tinc ganes de que l’Ajuntament decideixi alguna cosa sobre la reorganització del Passeig de la Ribera, però vistos els darrers projectes urbanístics realitzats a Sitges, em fa molta por!!!










Més coses. Per què a Sitges no hem fet res per poder realitzar el referèndum de l’autodeterminació? Avui passejant pel Maresme he vist la quantitat d’actes a favor de les votacions que s’organitzaven a pobles com Vilassar de Dalt i de Baix, a Cabrils, a Premià....... He sentit vergonya del nostre passotisme, de les poques ganes que tenim de tirar endavant projectes tan rellevants com aquest...... Tampoc entenc com és que l’Ajuntament de Sitges es tira enrere pel que fa a l’adhesió a la Vegueria del Penedès, i ens quedem amb els braços plegats, no ens queixem ni ens pronunciem en contra.... Amb aquest silenci del poble, l’Ajuntament se sent forta i decideix per ella mateixa, sense tenir-nos en compte.



Altres dubtes existencials. Quants sitgetans han pogut veure la imatge virtual del projecte de la futura façana marítima de vidre que unirà el Cau Ferrat, la Casa Rocamora i el Palau Maricel?. Com és que sent un projecte tan important pel que fa al nostre poble, aquest no s’hagi publicat a la portada dels setmanaris més importants de la comarca?. Tenim moltes referències però no la maqueta. La setmana passada al final de la meva conferència sobre el Passeig, alguns sitgetans destacats, em van demanar que fes alguna cosa per impedir la desgràcia. Jo també m’afegeixo a aquesta demanda, ja que han passat els mesos, i des del mes d'agost que hi he reflexionat, i no hi trobo cap punt interessant pel que fa a aquesta segona façana de vidre. Per cert, també van ser molts els meus “oients” que es van quedar astorats davant l’existència d’aquest projecte, no en sabien res.


EM SAP GREU, PERÒ NO PUC POSAR CAP FOTO DEL PROJECTE DE DEFORMA DEL CAU FERRAT; CAN ROCAMORA I PALAU MARICEL MAR PQ NO L'HE TROBAT EN LLOC. Si algú la té, aquí la publicaré amb molt de gust.
A principis de la setmana passada es va aprovar el projecte ja que no va haver-hi cap mena d’al•legació que ho impedís. Jo em pregunto: es tractava d’una avantprojecte o del projecte definitiu?. El dia que es va presentar aquest “invent” a un reduït grup de sitgetans (cabíem a la Capella del Palau Maricel Terra), se’ns va deixar molt clar que es tractava del projecte definitiu, sense la possibilitat d’al•legacions que poguessin variar el disseny proposat per l’arquitecte Hernández Cros. Com és que ara parlen d’al•legacions?. Ah, espero que d’aquest projecte no en sobri ni un duro (euro), ja que sinó ja em veig la nostra Punta pintada de blanc. Uffffff

I per últim. Ja veig que l’Ajuntament de Sitges s’ha decidit a donar públicament la notícia del seu nou model de contractació i de cobrament d'honoraris. Em poden dir quins són els  objectius a aconseguir per cada una de les regidories? Quants treballadors (alts o baixos, prims o grassos) tindran la possibilitat  de cobrar un 30% més? Quí decidirà si s'han aconseguit o no els objectius a assolir?. Per cert, per a fer aquest anunci un cop més ha triat a la Vanguardia i al periodista Ramon Francàs.

Però les “voltes i voltes” no només me les ha donat el cap aquest quatre dies. Ja fa temps que no trobo cap resposta a tots els meus dubtes “existencials”, però no soc la única. L’altre dia al blog de l’Helena Bonals, “Una cosa molt gran en una de molt petita”, vaig llegir un haiku de Josep Puigcarbó, aquí us el deixo, però també us recomano aquest blog de l’Helena, és molt interessant.


No és la pregunta

el que ens angoixa

és la resposta.