27 de set. 2009

L'AJUNTAMENT DE SITGES I LA SEVA PARTICULAR VISIÓ DE LA IDEA DE POLÍTICA ANTI-CRISI



Sitges torna a ser notícia a La Vanguardia, i un cop més no es tracta d’elogis. A les pàgines salmó del divendres 25 de setembre, en l’article “Ciudades a la quiebra”, hi ha subarticles en les que exposen la situació econòmica que pateixen alguns municipis catalans. Com era d’espera amb el número 1 hi trobem SITGES. Sota el títol de “Los altos cargos desatan la guerra”, Ramon Francàs explica la greu situació econòmica en que es troba el nostre poble actualment, fins al punt de situar-lo en el lloc número 5 del rànquing de deute dels municipis amb més de 25.000 habitants censats. En una població de 27.070 habitants tenim un deute de 40,48 milions d’euros, és a dir 6735 milions de pessetes. Cada sitgetà té un deute de 1514 euros (252.007 pessetes). Crec que no podem iniciar cap campanya de facebook per donar 1 euro, o 10, o 20 o ......, per intentar sufragar el deute, ja que no serviria per res.


Per un moment sembla que Francàs toca de peus a terra, però quan parla de que el dèficit acumulat de les arques municipals és de 14 milions d’euros (amb aquesta llarga frase fan referència a la diferència entre els ingressos i les despeses d’aquest any) i que per aquest motiu el poble s’ha vist obligat a retallar el pressupost entre alguns als càrrecs, veig que estic molt equivocada, ja que en el ple municipal del 21 de setembre, fa sis dies, va ser l’aprovació del “pla de modernització de l’organització directiva pública professional”, una altra llarga frase sota la qual s’amaga la intenció per part dels membres del consistori de cobrar incentius, un 30% del sou, si s’aconsegueixen els objectius. Aquesta nova “idea lluminosa”, considerada il•legal per l’oposició, queda molt ben explicat al Diari de Vilanova d’aquesta setmana.

Una pregunta, l’objectiu dels governants d’un poble és l’acceptació i la complicitat dels veïns? Qui decidirà si s’han complert o no els objectius: el poble o l’alcalde?. Imagineu-vos que la senyora Montserrat Arnau, la qual va ocupar ( a dit) el càrrec de directora de l’Agència de Promoció Turística de Sitges, per la qual cosa cobrava 84.000 euros bruts anuals, 30.000 euros més que l’alcalde, i que per sort ja no forma part del consistori, hagués aconseguit els seus objectius (a saber quins eren)?. Doncs sumeu 25.200 euros als 84.000 oficials. Uffffff...... i si aquí hi afegim els 80.000 euros bruts anuals del inferior directe de l’Alcalde, el senyor José García Hervás (el qual va renunciar “voluntàriament” al seu càrrec) i el possible 30% de més...... uf, uf..... potser sí que amb aquestes dues baixes hem reduït despeses...............

No se si es tracta d’un pla il•legal o no, però per veure que tenen una cara que se la trepitgen no cal ser llicenciat en dret.

Tornant a la notícia de la Vanguardia, l’alcalde de Sitges diu que “no es penedeix de res”, tot i reconèixer que “s’ha estirat més el braç que la màniga” i que s’ha fet el necessari per posar Sitges al dia amb inversions com la guarderia, la piscina, la peatonalització o la remodelació de la platja de Sant Sebastià.

Per començar, la guarderia, o escola bressol, tal i com ja vaig denunciar en aquest blog a finals d’abril d’aquest anys, va doblar el seu pressupost, passant de 602.902,50 euros a 1.281.500, 70 euros, per no parlar de la manera estranya i poc clara de la concessió del projecte per concurs públic ( o no). Ah, i tot i els diners que va costar, i el premi que li van donar a dit, és un edifici simple, lleig i que no concorda amb el que ha costat. Seguint, la piscina municipal, que no pública, va ser construïda per una empresa privada, la mateixa que actualment gestiona l’equipament públic. Fer peatonal els carrers de Sitges tampoc ha sigut un projecte magnífic: el poble ha perdut la seva gràcia sota unes lloses grises i brutes que semblen tenir més anys que el Palau del Rei Moro; alguns trams construïts recentment, com el del Carrer Àngel Vidal, es troben en un estat deplorable que poden suposar un perill per als veïns. Com pot ser que l’Ajuntament no hagi reclamat aquesta mala praxis a les empreses responsables? Potser esperen que passin els anys, i amb ells la garantia, i així no poder reclamar responsabilitats? Haurem de tornar-ho a pagar els contribuents?..... ai,!!!!! I millor no parlar de la Platja Sant Sebastià.

Doncs l’alcalde ha anunciat un pla d’estabilitat econòmica des d’ara fins a l’any 2015. Quina por!!!!!! No vull pensar que dirà La Vanguardia dins de 6 anys. Estarem en el número 1 del rànquing?. Imagineu quina seria la proposta de Lluís Marcé, dirigent del grup municipal Nou Horitzó, si per poder pagar el deute actual, recordem que de 40,48 milions d’euros, ell proposa “fer cantonades”.

Així doncs, des de la Vanguardia tornen a intentar rentar la cara a l’Ajuntament de Sitges, a l’Eco no es diu res més que la carta de denúncia que publica CIU, però per sort tenim el diari vilanoví que ens permet tenir més informació sobre el tema.

Ah, per cert, si gràcies al suport popular iniciat avui amb el grup de facebook per tornar l’escultura de la Sirena a l’espigó de les escales de la Punta, aconsegueixo el meu objectiu (cosa que dubto), jo també vull que em paguin un incentiu del 30% del meu sou.... ai, però primer m’haurien de posar-ne un.

26 de set. 2009

LA SIRENA DE SITGES JA TÉ GRUP A FACEBOOK.

Seguint la proposta de crear un grup a Facebook per buscar gent que recolci la idea de tornar la Sirena de Sitges a l'escales de la punta, avui he complert la meva paraula i ja us hi podeu afegir....... com més serem potser poc a poc aconseguim alguna cosa, o com a mínim, més riurem.



Convertida en un dels emblemes de Sitges, la figura de la Sirena, destacada escultura de Pere Jou, és una de les peces més destacades dins del catàleg artístic del poble, tot i que es troba en un espai que no li fa cap bé.


Com a homenatge al gran escultor Pere Jou i Francisco (Barcelona 3 de novembre de 1891- Sitges, 19 d’abril de 1964), mort recentment, durant el mes d’octubre de 1964, un grup de sitgetans entre els que s’hi trobaven noms com Jacint Picas, Salvador Soler i Forment o Ramon Planes, va utilitzar les pàgines de l’Eco de Sitges, per proposar públicament la idea de fondre en bronze una figura d’uns Sirena que el mateix escultor Jou ja havia modelat l’any 1955, i de la que dos anys més tard n’havia fet una versió més gran. Una figura a la que molts hi ha trobat una similitud amb la coneguda Sirenita de Copenhague, però que realment la va inspirar el poema de l’Empordà escrit per Joan Maragall.

Aquest interessant guant el va recollir el Sindicat d’Hostaleria, el qual va encapçalar una subscripció pública, proposta a la que enseguida si va unir l’Ajuntament de Sitges i molts veïns, fent que el 13 de juny de 1965, la figura de la Sirena es col•loqués en un jardí del passeig marítim.

Iniciant un periple que nosaltres volem seguir, l’escultura va canviar d’ubicació i l’any 1973 fou traslladada a la Punta, just al costat del mar, espai que creiem que és el més adient i del que mai s’hauria hagut de separar, i menys per recol.locar-la l’any 1980 en aquella font horrorosa que va funcionar dos dies i que actualment, buscant-li un nou us, se li han plantat uns arbustos que aviat taparan la bella Sirena, i que li serveix de jardinera-peanya.

Fa dos anys, el regidor d’urbanisme de Sitges va dir públicament que entre les seves properes actuacions hi havia la de tornar la Sirena de Sitges al seu lloc proper el mar. Ha passat el temps i no hi ha hagut cap moviment que evidenciï que aquest proposta es realitzarà en breu.

Així doncs, amb el mateix sentiment que va moure el grup de sitgetans que l’any 1964 van proposar l’escultura de la Sirena de Sitges, i amb la voluntat de que l’any 2010, quan es celebrin els 45 anys de la col•locació de la figura, o els 55 anys de la seva creació, o els 46 anys de la mort de Pere Jou, o els 119 anys del seu naixement,........................ creem aquest grup per demanar a l’Ajuntament de Sitges que retorni l’escultura a l’espigó de la Punta, i que faci desaparèixer d’una vegada aquella horrorosa banyera- font inútil- jardinera...., que tant mal li fa al nostre passeig.

22 de set. 2009

VOLEM LA SIRENA DE PERE JOU A LA PUNTA!!!!!!


Avui remenant papers he trobat aquesta foto en la que puc donar fe d’una de les meves reivindicacions (pensareu, una de les moltes en que porto temps insistint): l’escultura de la Sirena de Pere Jou, al igual que qualsevol altra obra d’art, guanya molt en lògica i bellesa, quan es situa en el lloc que l’artista va tenir present a l’hora de realitzar l’escultura.


Ja fa uns anys, pq el temps passa molt ràpid, el regidor d’urbanisme de l’Ajuntament de Sitges, Armand Paco, va declarar públicament que tenia previst (properament) canviar la ubicació de l’escultura de la Sirena, i lliurar-la de la horrorosa base-escombraria- font sense aigua-piscina capgirada- test gegant- etc...., per tornar-la a col·locar en el seu lloc original a les escales de la Punta.


El moment ideal per realitzar aquest canvi anunciat hauria estat el dia que es va col·locar la gran escultura homenatge a Facund Bacardí. La mateixa grua que va transportar la pesada obra de Lorenzo Quiin, així com els operaris que van treballar en aquest procés, s’haurien pogut aprofitar per retirar l’escultura de la Sirena i així traslladar-la fins a aquell espai ideal, on la visió i perspectiva lliure tant de bé li faria a l’escultura. Segurament, i davant de les crítiques que ha provocat l’obra de Quiin, molts haurien pensat.... “doncs no hi ha mal que per bé no vingui”.

17 de set. 2009

"DE FORA VINGUEREN QUE DE CASA EM TRAGUEREN". O EL PENSAMENT DE L'ESCULTURA DE JOSEP BUSQUETS A SITGES




Com molts dies, durant el trajecte que faig amb els nens entre Terramar i el carrer Sant Pau, vaig jugar amb els meus nens a saber el nom i “la història” de les escultures que hi ha al llarg del Passeig Marítim de Sitges. El recorregut va començar de la mateixa manera que els darrers anys: el monument al Dr. Benaprés, el bust de Pere Pruna, les “dones del cul” (aquella contundent escultura de tres dones nues), el “pal d’en Budesca”, “la Sirenita d’en Jou”, el nou monument a Facund Bacardí (que tot i la dificultat del nom, els nens han après enseguida), i................, on estava la nena de “l’avia Lluïsa”? Potser amagada sota aquella planta que els darrers ans li havia fet d’amagatall vegetal?.

Els nens buscaven l’escultura de la “Noia asseguda nua”, de Josep Busquets i Ódena. El nom donat per ells fa referència al fet que al jardí de casa l’avia Lluïsa hi ha una figura similar, també obra de Busquets, que sempre els hi ha cridat molt l’atenció.

Per sort al cap de pocs metres ja la varem trobar, situada al final del jardinet que hi ha just a la baixada de davant del Chiringuito. Col.locada sobre una peça horrorosa de ciment pintat d'un gris de molt mal gust, la figura ha perdut tota la gràcia d'estar arran de terra, amb naturalitat i simplicitat.

Me la vaig mirar, i per un moment em va semblar que la noia adquiria vida, i que la seva mirada “pícara” dels darrers anys, havia donat pas a una mirada on s’hi barrejava incomprensió pel canvi sobtat de lloc, i fàstic per la pudor a “fritanga” que a partir d’ara li ve directe a la cara, sense cap respecte vers la seva bellesa. La veritat és que la vida d’aquesta figura no ha estat gaire tranquil·la. Quan l’any 1965 va ser adquirida per l’Ajuntament de Sitges, va començar el seu periple, tant pel que fa a les diverses ubicacions així com pel fet de ser víctima de molts actes incívics, el més greu dels quals el que va partir durant el mes d’abril de 2002 quan uns vàndals li van tallar el cap, fet que va obligar a retirar l’escultura per ser restaurada, i recol·locada en el jardinet de davant del carrer 1 de Maig, durant els darrers dies d’octubre de 2003. Però no cal anar molt més lluny per recordar accions irreverents patides per l’escultura. Durant els dies de Carnestoltes de 2009 la figura va acabar totalment embrutada amb pintura vermella.

Tornant a la realitat vaig pensar amb la importància artística i patrimonial que té aquesta obra d’un gran escultor, Josep Busquets nascut a Fontscaldes (Valls) l’any 1914 i mort a Barcelona a 1998. A la seva ciutat natal, hi ha moltíssimes obres seves, així com un museu per conèixer més a fons l’obra de l’artista. Aquest nou espai, conegut com el “Taller Josep Busquets”, es troba a la masia Reduan, la casa on Busquets vivia i treballava durant gran part de l’any.

Entre les seves múltiples obres hi trobem peces de fusta, de guix, terracota, bronze i pedra. Les temàtiques són tan variades que hi trobem escultures de caire religiós com el retaule de l’altar major i les imatges de Sant Antoni del Sant Sepulcre de l’església de Sant Joan de Valls; temàtica popular com el monument als Xiquets de Valls, una gran obra en la que hi ha 62 figures; i nusos femenins, el seu tema més recurrent i del que en tenim múltiples exemples com és l’escultura del Passeig de la Ribera de Sitges, una obra que està dins del Inventari del Patrimoni Cultural de Sitges, un recull realitzat per la Diputació de Barcelona. Amb la fitxa número 36 d’aquest catàleg, la figura de Busquets és una de les poques escultures situades al nucli urbà, que, juntament amb les obres de Josep Reynés dedicades al Doctor Robert i al pintor El Greco, i el monument a Santiago Rusiñol de Nicolau Ortiz, es considera prou significativa per ser considera patrimoni moble.

Un cop més, potser val la pena que reivindiquem el que és nostre, i no permeten que com diu el refranyer “de fora vingueren que de casa ens tragueren”.

7 de set. 2009

ESCULTURA HOMENATGE A FACUND BACARDÍ MASÓ A SITGES


Seguint amb la temàtica del post anterior, i fent referència a si un sap o no ser agraït, el senyor Facund Bacardí i Masó (Amb una sola S, nascut a Sitges el 14 d'octubre de 1813- i mort a Cuba, 1886), fundador de l’actual multinacional del rom, no pot tenir cap queixa, i ha d’estar més que satisfet amb el record i agraïment que els seus successors-hereus tenen vers la seva persona, i amb el reconeixement de l'Ajuntament de Sitges, a l'hora de cedir un espai públic per col.locar-hi un monument. (Els seus successors no hereus també estan molt cofois de la seva procedència, tot i que no han participat, ni logística ni econòmicament,en l’elaboració d’aquest monument. Us ho puc assegurar!!!! ).

Ja se que potser aixafaré la sorpresa d’alguns que esperem a dimecres per descobrir el que s’amaga darrera d’aquell envoltori de plàstic, però com que vaig passar per davant d’aquesta escultura just al ser col·locada pels operaris, i abans de que fos embolicada per preservar la seva imatge fins al moment de la inauguració oficial, em veig amb la obligació moral de posar en avís a tots els sitgetans.

En un els jardinets del Passeig de la Ribera, just davant mateix del carrer 1 de Maig, i flanquejat per l’escultura de la “Noia asseguda” de Busquets, i la pseudofont-escombraria-jardinera de la Sirena de Pere Jou, ara hi ha un nou element decoratiu. Es tracta d’una enorme i massa ostentosa escultura firmada per l’artista Lorenzo Quinn, fill del reconegut actor, i que des de fa uns anys viu i treballa a la comarca del Garraf, en la que s’hi representa una circumferència oberta per alt que es completa amb la imatge d’un ratpenat, símbol de la casa Bacardí. Dins del cercle, i com no podia ser menys, hi ha dues grans mans que no sostenen res. Tot aquest conjunt està sobre una gran pedra tallada i no polida, on s’hi ha afegit un relleu amb l’esfinx de Facund Bacardí, i una explicació de la vida i obra d’aquest.

En la meva opinió es tracta d’una obra massa exagerada, i que tot i que encara no ho podem comprovar, ja que una carpa col·locada al passeig ens ho impedeix, trenca totalment la visió que es té del mar des del carrer 1 de maig, una de les característiques paisatgístiques i de perspectiva típiques del carrers sitgetans que baixen a la platja.

El dimecres ja coneixerem les opinions dels altres sitgetans, fins llavors, més val gaudir dels genials dies de setembre que ens proporciona el nostre Sitges.

MIRA QUE HI HA GENT DESAGRAÏDA EN AQUEST MÓN!!!!!



“Mira que hi ha gent desagraïda en aquest món!”, deurien pensar els responsables de l’Ajuntament de Sitges quan van rebre la denúncia de Gustavo Puente, per la suposada destrucció de la seva escultura Mondvagan, una obra que ha reportat nombroses crítiques durant el mes que ha estat exposada a la Fragata de Sitges.

Molt bona la declaració de l’artista: “L’obra ha mort, i la responsabilitat és de la regidoria de cultura”. Ja sabeu que aquesta regidoria no forma part de les meves passions, però d’aquí a encolomar-li la mort d’una escultura al regidor Gabi Serrano crec que ja és passar-se...... Però un cop llegit l'acord que es va firmar el 30 de juliol de 2008 entre l'Ajuntament i el senyor Puente per dur a terme el projecte Mondvagan, que va molt més enllà de la dita escultura arbre, crec que una mica de culpa si que té el consistori sitgetà.

Tal i com publicava el diari El Punt el passat dia 3 de setembre, l’artista Gustavo Puente va decidir denunciar el consistori sitgetà per la falta de respecte que aquest ha demostrat vers el seu treball. Mondvagan, un projecte que va ser aprovat per Ple Municipal de l'Ajuntament de Sitges el 15 de setembre de 2008, era una escultura d’aquestes que pocs entenen i en la que s’hi poden trobar molts contres. Puente valora la seva obra amb mig milió d’euros (no hi ha res com l’auto valoració) i que en la seva realització hi ha participat 52 persones. Tot i que es definia com una escultura viva i mutant, la veritat és que un dels dos ametllers que la conformaven a morir al poc temps de ser instal·lada, provocant queixes per part de grups ecologistes i de veïns de Sitges que no acceptaven el patiment d’aquell arbre.

Segons Gustavo Puente l’escultura es va situar a la Fragata de forma provisional, abans de ser traslladada al seu emplaçament definitiu al Parc de Can Robert. El dia 15 d’agost els preparatius per a Festa Major van fer que l’Ajuntament ordenés la retirada de l’obra. La brigada va complir amb la seva feina, i un cop dalt del camió, els dos arbres van ser dipositats als vivers municipals, tot i que l’artista, desprès de veure l’estat actual en que es troba l’obra, considera que aquesta “va ser llençada com si fos brossa”.

Quan he escrit la primera frase pensava en el fet de que fa ara justament un any, des d’aquest blog ja escrivia sobre la meva sorpresa davant de cessió de part del Centre de Disseny de Sitges a la Fundació Gustavo Puente, una fundació creada l’any 2002 amb el propòsit de “crear una nova escola de pensament on es permeti ajudar a augmentar la creativitat als creadors, dotant-los de visions noves amb la finalitat de poder arribar a un punt de partida creatiu amb la màxima preparació possible” (sic.).
Tot i que des de l’any 2002 la fundació tenia la seva seu a la Masia Nova de Vilanova i la Geltrú, el 8 de febrer de 2007, l’Ajuntament de Sitges presentava públicament el conveni que havia firmat amb aquesta fundació. Quan se li preguntava al president de la Fundació, el mateix Gustavo Puente sobre el pq havien vingut a Sitges ell contestava: “varem venir a Sitges perquè aquí se’ls havia escoltat, cosa que no havien fet altres....”. A la presentació d’aquest conveni deien que “la fundació ha estat treballant per superar les incomprensions i la poca visió de futur d’alguns sectors institucionals fins arribar a trobar en la població de Sitges un aliat que comprèn els fonament de la Fundació”......Bona visió de futur, clar que sí!!!!

No he seguit les activitats organitzades per aquest fundació durant els gairebé tres anys de conveni, i la pàgina web de la institució tampoc dóna cap mena d’informació ja que no està gens actualitzada, però crec que no han estat molts els actes que s’han dut a terme.

Així doncs, als sitgetans ens ha sortit car ser els mecenes, involuntaris, d’aquest artista que no ha sabut agrair tot el que, des del poble de Sitges s’ha fet per ell. Molt més que per cap altre artista sitgetà. Per cert, que aquesta peculiar forma de valorar i agrair els actes d’altres vers un, ja l’havien viscut des de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, que durant el mes de novembre de 2008 va tenir que requerir judicialment la retirada dels elements de la propietat de la fundació Gustavo Puente que ocupaven la Masia Nova, espai que va servir de seu de la fundació des de l’any 2002, quan la regidoria de cultura de l’ajuntament vilanoví va firmar un conveni de col·laboració amb dita Fundació.

2 de set. 2009

SITGES VILA CÍVICA. UNA ALTRA ASSIGNATURA PENDENT


Primer demanar-vos disculpes per l’excés de dies que la imatge dels nudistes per la platja Sant Sebastià ha estat penjat a la primera pàgina del meu blog, veritablement és molt desagradable. Així doncs avui us penjo una imatge idíl·lica del nostre poble......

Un dia més, i desprès de fer les compres diàries, he baixat el carrer Sant Pau per anar fins al passeig de la Ribera, on teòricament, els meus fills poden gaudir d’aquest nou espai sense contes i exempt de perills. La tranquil·litat s’ha acabat massa aviat.


Mentre jo circulava amb un cotxet de nen petit (amb nen inclòs), el meu fill gran anava amb bicicleta, i la nena caminava lliurament al meu costat, un cotxe ha pujat el carrer contra direcció ( o no, pq ara jo no entenc de direccions), i a una velocitat no gaire prudent. Tot i que primer he pensat que pararia a l’inici del trajecte, el cotxe ha seguit el seu camí fins a més de la meitat del carrer, i no ha minorat la seva velocitat ni al passar per davant nostre, fins al punt que el meu petit ciclista, i per les presses de pujar dalt de la vorera, ha estat a un “plis” de caure sota les rodes del veloç veí.


Just en aquell moment davant meu hi havia una agent cívic/a, o això portava escrit a la part posterior de la seva samarreta, que vestida amb l’uniforme “oficial”, i gorra a conjunt, passejava tranquil·lament amb una noia i els fills d’aquesta. Potser es trobava en el seu moment de descans, o anava vestida d’uniforme per “amor a la feina”, però davant d’aquest acte incívic clar i evident, un treballador eficient hauria deixat el que feia per denunciar la situació. Casualment, en el Diari de Vilanova d’aquesta setmana surt publicat un article on s’expliquen totes les excel·lències i virtuts d’aquest nou tàndem sitgetà que el conformen els agents cívics i la policia local.


He estat a punt de dir-li alguna cosa, però la he vist tan relaxada amb el nen als braços que m’ha sabut greu trencar-li el moment.

Mentre seguia pensant amb el cotxe kamikaze i amb la no actuació de l’agent cívic/a, davant meu m’he trobat amb la presència de l’altre part del tàndem: una parella de policies locals, amb carpeta sota el braç, que passejaven relaxadament una mica més enllà del Chiringuito. Durant els més de 5 minuts que he anat darrera seu m’he creuat amb diverses persones que anaven pel passeig sense samarreta, un altre fet poc cívic que en cap moment ha estat denunciat pels policies, tot al contrari, ja que aquests han girat, dissimuladament, els caps en direcció a la platja.

Al·lucino, però segueixo el meu camí, i em sorprèn veure una noia asiàtica, que amb una bossa de plàstic a la mà, s’amaga darrera del cartell del Pique-Nique, l’annex del bar Pic.Nic. Enseguida he vist que el que feia era intentar no ser vista pels agents de l’ordre i el civisme, aquells mateixos que un minut abans havien dissimulat d’una forma tan evident com l’amagatall triat per la noia fugitiva.... Per cert, a falta de notícies sobre Sitges, a la secció de vídeos de la televisió digital de La Vanguardia, hi ha un documental sobre els massatgistes legals que treballen a les platges del nostre poble, aquells que no cal que s’amaguin de la policia.


Haig de confessar que jo també estic totalment en contra dels massatges que realitzen aquestes persones asiàtiques, una pràctica del tot il·legal, antihigiènica, a la vegada que molt pesada per als que estan tranquil·lament gaudint d’un dia de platja. A la feina de vigilar tres nens i els seus amics, has d'afegir les quaranta vegades que dius ” no gràcies”, a les quaranta persones que t’ofereixen una cosa o altra: massatges, trenes, vestits, ulleres de sol, bolsos, cocos......


Per fi arribo a casa amb tots els nens sans i estalvis.... i agafo el diari amb la juguesca personal de que segur que el nom de Sitges surt en algun recó de les seves pàgines.... no hi trobo cap referència directa, però em sobta el resultat de l’enquesta diària que fa aquest diari en la seva secció El Contador. A la pregunta de ¿Son eficaces las ordenanazas de civismo de los ayuntamientos?, el 96% dels votants diu que NO, el 3% que si, i l’1% no ho sap. Van opinar 2.449 persones.


Jo no hi he participat, però desprès de l’experiència d’avui us podeu imaginar cap a quina banda m’hauria decantat.