26 de febr. 2009

DE VOLTES AMB GAUDÍ


Per fi a acabat la setmana de Carnaval!!!!. Potser alguns pensareu que no tinc dret de dir això, i altres em donareu tota la raó, però deixant de banda l’etern debat entre els sitgetans, jo ja tinc ganes de tornar a baixar a Sitges i poder passejar pels carrers sense sentir-me en una trinxera. Des de fa uns anys ja no visc directament aquesta festa, però la veritat és que no l’enyoro gens, i si tinc ganes de veure alguna cosa busco les imatges a “You tube”, i tot solucionat.

Aquests dies a Barcelona m'han donat per molt, arquitectònicament parlant. He passejat pel barri de Sant Gervasi, i m'he adonat de l'existència d'interessants edificis que tot i la seva importància patrimonial i artística, es troben en un estat de conservació deplorable. Així doncs, que continuant amb la meva mania persecutoria, des de fa uns dies estic buscant informació sobre aquests bells i vells exemples arquitectònics que m'han envoltat durant tota la meva vida, i dels que fins ara no havia necessitat tenir-me més dades. Espero en pocs dies poder-vos fer partíceps d'aquesta nova "obsessió".
Però avui, i declarant que a vegades hi ha notícies que t'animen a seguir treballant, permeteu-me que em faci una mica d'autopropaganda. Primer de tot dir-vos que el meu "best seller"( ja ja ja ), GAUDÍ. OBRAS COMPLETAS d'Evergreen-Taschen, ja va per les 47.000 unitats, flipo, com es diu ara, però el que em fa més il.lusió es presentar-vos el meu nou llibre, GAUDÍ ARQUITECTURA VIVA, editat per LupitaBooks, i produït per Loftpublications. Tot i que aquest és el tercer llibre que faig sobre l'arquitecte modernista, es tracta d'una obra molt original: un pop-up de cinc edificis singulars de Gaudí. A mida que vas obrint les pàgines t'apareixen, en 3D, la Pedrera, el Park Güell, el Temple de la Sagrada Família, la casa Bellesguard i el col.legi de les Teresianes.

Avui l'he tingut per primera vegada a les mans i la veritat és que, deixant els textos de banda, ja que no en puc ser parcial, el llibre és molt divertit, i un regal perfecte. Són precioses les obres de María Victoria Garrido, especialista en enginyeria de paper. Tal i com posa a la seva biografia, ha dedicat part de la seva vida al desenvolupament d'una tècnica única capaç de reproduir construccions arquitectòniques amb gran fidelitat. I molt interessant el pròleg escrit per Joan Bassegoda Nonell, màxim especialista en l'obra i figura de Gaudí. Tot un luxe poder posar el meu nom al costat del d'ells.

Us poso unes quantes fotos pq us en feu una idea.....














Posted by Picasa

16 de febr. 2009

SITGES BLOCAIRE.

Fotografia "robada" del blog de la Marta.

Avui deixo l’arquitectura de banda per fer esment a nous descobriments. Fa uns dies, buscant un blog vaig topar amb unes pàgines personals molt interessants. Primer un blog “literari” del que estic esperant la nova entrada. “Allò que mai no sortirà als llibres sobre Sitges” l’autora del qual (pq tot i que no n’estic segura, sembla que la seu “alter ego” és una noia) ens narra mitjançant, diversos capítols, “L’insòlit periple de l’home de gel”. Un altre de molt interessant és el de Florenci Salesas, que desprès d’uns mesos aturat ara torna a estar en ple moviment.

L’altre descobriment és el blog “La vida a través de l’ull de vidre....”, en el que la Marta Fontanals Coll ens presenta les seves fotografies, obres de gran bellesa que ens mostren un Sitges en plenitud i amb les que la seva autora ens dona la possibilitat de somniar No es pot negar la tradició de la Marta en el món de la fotografia, però per poder captar aquets moments amb la força que aconsegueix a les fotos que realitza, és necessari tenir molt més que genètica. Val la pena tenir aquest blog a la vostra llista de preferits, així si us deprimiu davant dels meus escrits sobre la situació de Sitges, si mireu les fotos de la Marta la vostra idea canviarà i tornareu a apreciar la bellesa del nostre poble.

Hi ha altres blogs personals relacionats amb Sitges; des de els blogs fotogràfics com el de , alguns “El Sitges que estimo” de Josep Maria Alegre, o “Sitges Platja d’Or” d’en Sebastià Giménez. Altres blogs estan lligats a l’Eco de Sitges, ja que en ells s’hi recullen els articles publicats setmanalment en el diari local. Ens referim a “Crònica Local” de Vicenç Morando, “A títol personal” de Xavier Salmerón , “Un tomb per casa” de Joan Yll i “Barcelona Times” de Guillem Carbonell.

Des de fa un temps, alguns d’aquests blogs es reuneixen en una iniciativa molt bona com és Penedesfera, “un club blocaire” en la que podem trobar-hi interessants pàgines escrites des de pobles veïns.

Segur que em deixo molts blogs fets des de Sitges o relacionats amb el nostre poble, de temàtiques diverses però amb un origen comú, com és el de tendècnies "Take a look" de Sònia Cordero. Des d’aquí proposo unir-nos d’una manera semblant a la creada per Penedesfera.... ens veiem aviat.

13 de febr. 2009

PER AL.LUSIONS......



Per al·lusions…..i per deixar clara la meva posició davant de la nova casa Ferret de Querol, avui torno a parlar sobre la necessitat de diferènciar entre reforma i reinterpretació arquitectònica, aquest darrer, concepte utilitzat per Vicenç Morando a l’hora de descriure la casa Ferret a la seva Crònica Local d’avui a l’Eco de Sitges:

“Sabedor que, definitivament, el Carnaval televisiu serà com sempre, i l’altre potser tampoc no canviarà massa, i en espera de narrar-los la xatonada commemorativa del dia internacional del plat, amanida amb un toc del ple pressupostari, avui em cal començar expressant un punt de discrepància. Res de l'altre món. La grua que féu davallar l’àliga en aquella recordada nit del vintè aniversari, és a punt de desmuntar-se, i la lona que cobria la façana en qüestió ja deu estar llesta, si la crisi no ho impedeix, per a cobrir-ne una altra. M’agrada entre força i molt la reforma de la casa Ferret de Querol. I el rodolí ha sortit, perquè així ho he decidit. A continuació, també em cal reconèixer que no li manca raó a la Beli Artigas quan, en el seu bloc d’Internet, interpreta que l’obra no respon amb exactitud al que, segons la fitxa del nostre catàleg patrimonial, hauria d’haver-se fet a l’immoble en qüestió. Té raó, exacte exacte no és. M'estarà agradant quelcom que vulnera algun criteri? Ui ui ui…a veure si hauré desconnectat la màquina de trinxar. Demano disculpes si em mostro condescendent amb la ortodòxia a l’hora de contemplar un resultat que, malgrat reinterpreti els elements de l’original, no considero que ho faci des de la insensibilitat, ans al contrari. Sense entrar en el debat legal, i en la norma que cal complir sempre, m’agrada més la casa del present que la del passat…..Tots els revisionismes acabessin així de bé.”

Exacte, exacte no ho és, això segur. Millor dir que es tracta d’un altre edifici, que únicament té com a semblança a l’original la seva privilegiada ubicació. En cap moment he dit que l’obra estigui malament, tot al contrari, ja que si parléssim d’un edifici de nova construcció, hauríem de parlar d’una casa correcta, proporcionada, integrada i coherent amb la resta de construccions que conformen l’urbanisme sitgetà, i que si ara desentona amb el seu voltant no és pel seu disseny, sinó pels “mamotretos” apotecaris que l’ofeguen. Però fa un temps parlaven d’una reforma de la casa Ferret de Querol amb la seva pertinent “remonta” d’un pis; una casa de gran simplesa constructiva, aixecada l'any 1890, i que havia aconseguit la seva magnificència personal mitjançant aplicacions decoratives.... les quals avui han desaparegut completament.... però si al Vicenç li agrada més la nova casa que la vella, no tinc res a dir, però jo crec que més que desconnectada la màquina de trinxar, ja que aquí no ha ha res per trinxar, deu tenir les ulleres entelades o ja està enlluernat per la propera festa de Carnestoltes.

Però aquí deixo el tema, més que res per que en aquesta casa hi viurà un dels meus millors amics, del que per fi tornaré a ser-ne veïna; l’obra en part la firma el meu oncle, el qual estimo molt i del que haig de reconèixer interessants reformes de cases sitgetanes, com la del carrer del carrer Barcelona; i el cronista que ha quedat meravellat per tal obra és un dels sitgetans que més aprecio i admiro professionalment.

Així doncs, que per mi millor deixar el tema aquí, tot i la meva tristesa artística.

9 de febr. 2009

ENS HAN TORNAT A MARCAR UN GOL, I FORA DE JOC.

Quina sorpresa!!! Mentre tothom mira cap al nou terra del Cap de la Vila, jo m’he quedat al·lucinada amb la nova façana de la casa Ferret de Querol al carrer Parellades 3. Un cop més ens han marcat un gol, i la bonica casa de 1890 ha desaparegut totalment. Seguint la tendència actual, Sitges ha perdut impunement i amb el consentiment de tots, un altre edifici que formava part del catàleg arquitectònic del nostre poble.

Ja el 20 de febrer de 2007 jo posava en dubte la necessitat de reformar aquest edifici, juntament amb l’afegit d’un pis més. Doncs aquí en tenim els resultats. Si llegim la descripció que es fa de l’edifici en el catàleg del patrimoni, així com les obligacions a l’hora de reordenar la façana en cas d’aixecar-hi un pis de més, ens adonem que no hi ha res que coincideixi. Han desaparegut les pilastres i els capitells, així com les llindes, la cornisa... Per cert, conservar la façana i els seus elements no vol dir fer-ne uns de nous, sinó mantenir els motius originals tant pel que fa a materials com a formes.

CASA J. FERRET I DE QUEROL Nivell de protecció V Nº d’identificació: 187Carrer de les Parellades, 3
1890

“Edifici de planta baixa i pis. La façana està formada per dos eixos verticals, cada un amb tres obertures, en les quals es veu la voluntat de donar una jerarquització als pisos.En destaca el primer, el qual està format per dos balcons decorats amb abundants elements ornamentals eclèctics: pilastres amb capitells compostos emmarcant les obertures i llindes sobre les quals se situa una potent cornisa amb dentellons i antefixes. En aquest punt també destaca un ric motlluratge, el qual, seguint la línia del pla de façana, serveix per unir les dues obertures, així com per formar una divisió horitzontal. En el segon pis es troben dues obertures rectangulars, emmarcades per senzilles pilastres i connectades per una motllura. L’edifici acaba amb una sortida cornisa amb permòdols i està coronat per una senzilla barana.”
En la fitxa llegim: Conservació de la façana. Reordenació de la planta baixa, recuperant les proporcions dels buits i retirada dels expositors i refer la façana del passatge amb la possibilitat d’obrir-hi obertures. En cas d’afegir-hi un pis, el segon pis tindrà la mateixa alçada que el primer, traslladant-se l’actual segon pis al tercer.En cas de substituir-se l’edificació per una de nova s’haurà de complir les normes de composició donades en aquest Pla Especial, l’alçada regulada d’aquesta nova casa serà la mateixa que s’obté per aplicació de la disposició anterior d’aquesta fitxa.



Detall dels balcons de la façana original de la casa abans de modificar-la.

Decoració actual de les finestres del primer pis de la casa


Però la meva sorpresa no es va quedar amb la casa Ferret de Querol, sinó que en una de les cases que des de fa molt de temps estan restaurant al Passeig Marítim 73, l’hi ha tornat a sortir “un bolet”.

A la Villa Capri, obra d’Adolf Florensa, i que està sent restaurada, segons consta en la placa descolorida que penja de la porta, per José Antonio Coderch Giménez, fill del mític arquitecte català. En el ple del 7 de febrer de 2006, s’aprova la llicència per a “una reforma integral” de l’edifici ja existent. El pitjor és que durant uns dies vaig tenir l'esperança que aquesta nova reforma fes desaparèixer la caixa d'escala de sobre la teulada, una construcció que trenca amb la bellesa de la façana de la casa. Tot i que aquest afegit ja estava a la casa abans de la reforma actual, haria estat bé fer-la desapareixer, però ha tornat a sortir com un bolet...

Foto de la casa durant els primers mesos de reforma.



Fotos de la façana avui amb el "bolet" incorporat.





5 de febr. 2009

SITGES. TAN IGUAL PERÒ TAN DIFERENT. 2

Carrer d'en Bosc, finals segle XIX


Seguint amb l’escrit anterior, ara en transcric un altre que encara està més relacionat amb la situació política que s’està vivint a Sitges, arran de la gran quantitat de diners que s’ha pressupostat per a l’exposició homenatge a Martin Luther King, que Sitges ha organitzat i que recentment ha estat inaugurada a Nova York.

En aquest escrit publicat l’any 1926 hi he trobat una situació molt semblant. El que firma l’article, enumera una sèrie d’obres que es podrien realitzar a Sitges (nucli antic) amb el préstec de 500.000 pessetes demanat per l’Ajuntament al Banc per a realitzar obres al sector del Vinyet (part nova de la vila i poc poblada a mitjans de la dècada dels 20). Les coincidències amb les necessitats actuals són al·lucinants: escoles, hospital i cases barates (actualement dites vivendes de protecció oficial), obres per millorar el Tretre Vell (situació que actualment encara continua amb la necessitat de millorar les condicions del Prado, del Retiro i del Patronat), conservació de la part antiga (tema molt necessari), una Biblioteca-Museu (com el projecte futur de la Fundació Pere Stämpfli), o l’asfaltat de carrers i millores d’alguns d’ells. Però el text és tot un exemple de promoció turística, sense la necessitat d’una Agéncia especialitzada i que costa un “ull de la cara”.

Així doncs, aquest personatge que firma amb les sigles I.S.J, actualment seria molt necessari a Sitges.


"De re municipal
Voy a ocuparme nuevamente del importantísimo asunto del empréstito de quinientas mil pesetas, que está concertando entre nuestro municipio y el Banco de Crédito Local.

Ya en el número pasado expuse la que, a mimo de de ver, era cosa importantísima cuidar, mas, ante todo y sobre todo debe el Ayuntamiento con esas pesetas que se le entreguen, pagar a todos sus acreedores sin condición, Hospital, prestamistas, industriales, saldar el emprésitito últimamente hecho, en forma tal, que no se deba nada a nadie, excepto a la entidad dicha, que presta el dinero ese. Si se hace así menos mal, de no hacerse no veo muy claro el porvenir económico de nuestro erario municipal.
Una vez tengamos agua, escuelas, Casas Baratas y se piense en la urbanización, factor de una necesidad grande, es que podamos disponer de un bosque hecho en sitio apropósito, para solaz de propios y extraños, que mucha falta nos hace, se tiene que pensar también en arreglar parte del Teatre Vell, poniéndolo en condiciones para alojar a las fuerzas que nos visiten, más aún teniendo ya muchas camas para este servicio, lo que ahorraría molestias sin fin a los vecinos; no tenemos material de salvamento para un caso de incendio, lo que puede un día motivar alguna desgracia; de ser posible, tendría-se que dar el tono que se merece nuestro Sitges antiguo, esa Vall llena de recuerdos, las calles de San Juan, Devallada, Bosch etc. En esta, precisamente, aprovechando la oportunidad de que el joven compatricio D. José Robert i Mestre piensa donar o arrendar a un módico precio la casa de su propiedad allí enclavada, montar en ella una Biblioteca y Museo de Pintura de artistas o asuntos de la localidad, bajo el Patronato del Ayuntamiento, no estaría tampoco mal que el Municipio procurase organizar una Exposición permanente de los productos de Subur, sus ricos vinos, las manufacturas de sus fábricas de calzado y de otras industrias que pudieran establecerse; todo esto sería un motivo más de deleite para los que nos visitaren y una eficaz propaganda para nuestros productores. Finalmente hasta donde fuera posible, asfaltar las calles de la villa ya pobladas, así como las calles de pendiente pronunciada, por ejemplo la de Santo Tomás, hacer una escalinata con peldaños de piedra. Estas serían cosas que no estarían mal. En resumen es preferible invertir el dinero en lo que interesa a todos, a gastarlo en el Sector del Vinyet que sólo aprovecha a unos cuantos. I.S.J." (sic)

LA FITA. Septiembre de 1926. Año 1, núm7, pág.2.

SITGES. TAN IGUAL PERÒ TAN DIFERENT. I



Avui fent buidatge de diaris i revistes per a un treball que estic realitzant, m’he topat amb aquest interessant text, que un veí, tal i com firma, va publicar al setmanari La Fita, durant el mes de Juliol de 1926.

Tot i que han passat més de vuitanta anys, el tema del que es parla és tan actual com les actuals discussions sorgides sobre arran de la pavimentació del centre, sobre si el Cap de la Vila és una plaça o un encreuament de carrers.


"Siempre hemos tenido por una gran equivocación prescindir de la realidad de las cosas de la vida, el imponerse a los demás acarreándose como consecuencia el divorcio del pueblo; pues al empeñarse en hacer sentir lo que no quiere hacer porque no lo siente.
En todos los órdenes sucede igual. Pregunto a quien corresponde. ¿Por qué el cambio de nombre de la calle Nueva por el de Pablo Iglesias? El vecindario no lo quiere. ¿Acaso olvida él o los proponentes, que no se ha podido borrar de la mente de los sitgetanes y dejar de pronunciar el tradicional nombre de Cap de la Vila por el de Marqués de Mont-Roig? ¿Ignoran muchos que, cunado la revolución del 68, pusieron una lápida en la calle de Fernando de Barcelona posponiendo otra en la que se leía Calle de la Libertad? ¡Tantos casos pudiéramos citar!
Bien está que los correligionarios y entusiastas de aquel buen señor, le glorifiquen si para ello hallan méritos bastantes y eco en las poblaciones; que soliciten al Ayuntamiento dar el nombre a alguna de las nuevas calles que van abriéndose en el sector del Vinyet. Allí sería propietario; en la calle Nueva siempre será un inquilino. Las imposiciones nos duelen. Los vecinos protestan el cambio. Las nuevas denominaciones es una, la del pueblo otra. El pueblo debe ganar.
No es que le tenga animadversión contra aquel que se llamó Pablo Iglesias, no. En mi no caben odios ni rencores. Respeto las personas aunque no comulgo con sus ideas. Para justificar este aserto, léase un acta de una sesión del Ayuntamiento cuando fui concejal y allí se hallará escrita la pregunta. ¿Quién fue el Marqués de Mont-Roig? La Presidencia me contestó en términos que me convencieron. Yo expuse el pensamiento expresado arriba y en los mismos términos, y desde aquí ruego al consejo que, como consecuencia de la propuesta de los vecinos de la calle Nueva, a quienes me sumo, acuerde quitar la placa del señor Marqués y la coloque en una plaza nueva del mismo sector arriba expresado, para que tenga casa propia y no de alquiles como la tiene hoy; de tal manera, que si un forastero pregunta al llegar a ala estación por la plaza que nos ocupa, o sea, la de aquel proceder, nadie le dará la razón ( como no sea algún urbano) y en cambio póngase una nueva placa adonde de lea el sitgetano, el tradicional e histórico nombre el letras de oro y regulares dimensiones Plaça del Cap de la Vila". (sic.) UN VECINO.



LA FITA. Órgano de la Agrupación Tradicionalista de Sitges. Julio de 1926. Año 1. Núm. 5. Pág.2

3 de febr. 2009

Entrevista de Gabi Serrano, Regidor de Cultura de Sitges, a Ràdio Maricel

Entrada breu però interessant. Vicenç Morando entrevista a Gabi Serrano, Regidor de Cultura de Sitges, per parlar de l'exposició "Tinc un somni. Homenatge a Martin Luther King". Val la pena. Sense aclarir res per part del regidor, les seves paraules i l'explicació del projecte, fan que encara em quedi més clar la incoherència del projecte.