15 de des. 2009

OJOS QUE NO VEN CORAZÓN QUE NO SIENTE. RESUM DE LA POLÍTICA CULTURAL DE SITGES?



- Benvingut Sr. Alexandre. Veig que finalment s’ho ha pogut arreglar per venir a la inauguració.

- No hi podia faltar. Per cert Utrillo, he estat una estona a la seva exposició. Doncs pel que em va explicar l’altre dia sobre la falta de pressupost, és una magnífica mostra!!!!

- Es fa el que es pot. Però estic molt content. No ho puc negar. Parlant de negar, no em va dir que mai havia estat a Sitges?

- Calli, calli!! Com tinc el cap. No se si és l’edat o la distància temporal, però sort que tinc apuntadors!!!! Es veu que si que he estat a Sitges...

- Veus com tenien una raó aquests de l'Ajuntament per dedicar-li  una expo....i quant de temps vas passar aquí?

- La veritat és que no ho recordo molt. L’edat no perdona, i la mort menys. Però m'asseguren  que va ser l'any 1948, convidat per una noia. Com passa el teps!

- Però alguna cosa vas fer per deixar tan bon record a Sitges? Una conferència, un recital de poesia!!!!

- No, res de res, vaig passar un dia gaundint del seu poble, com ha fet tantes altres persones al llarg dels segles. Però m'imagino que la meva amfriona, la Susana March, va parlar bé de mi als seus cnegits....i amb els anys la meva visita s’ha magnificat una miqueta... o molt...

- Deu ser això. Miri, que ja comencen els parlament d'inauguració!!! Potser ara els polítics ens treuen de dubtes sobre la seva relació amb el poble!!

- Ho dubto, però escoltem-los.


                                  Pintura de Menchu Lamas en Homenaje a Vicente Aleixandre. El Cultural.es

Aquí deixo "un nou capítol" de les converses celestials entre Aleixandre i Utrillo. I per cert, la primera foto de l'entrada d'avui, en la que es veu a Vicente Aleixandre visitant la tomba del poeta Miguel Hernandez, és una manera de "representar" al quadre de la Florencia Coll, "En el Cementerio", que forma part de l'exposició que es va inaugurar diumenge, i del que no he pogut trobar cap fotografia, tot i que entre els objectius de la mostra organitzada des del nostre ajuntament destaca el de donar ressò als pintors i artistes locals..... Us puc assegurar que el quadre de la Flori és una meravella, i quan li faci la foto que es mereix la penjaré aquí.

Així doncs, el diumenge es va presentar l’exposició Vicente Aleixandre. No puc dir com va anar ja que no hi vaig assistir, i ja que aquí sempre sóc sincera, dubto que la visiti.... Durant mesos m’he preguntat quin "as" es traurien de la màniga des de l’Ajuntament per justificar els diners que han costat ha sitges l’organització d’aquesta exposició itinerant. Avui he sortit de dubtes. Tot i que ho he trobat una excusa agafada amb pinces, l’as ha sortit del barret del regidor. A l’entrevista realitzada aquest matí al regidor de cultura Gabi Serrano a Ràdio Maricel, aquest ha explicat que existeix un lligam entre Sitges i Aleixandre. Aquest nexe és Susana March, “una gran poetessa” com l’anomena el regidor.





                                                    Obra de Francisco Leiro, "Bogallo" 2007


Confesso que no la conec de res, i disculpant la meva ignorància he consultat sobre la seva persona i obra a erudits i savis de la literatura hispànica. La seva resposta no ha estat gaire esclaridora. Per la tesi doctoral “Poesía en castellano en Barcelona (1939-1950)” escrita per Dolores Manjon-Cabeza Cruz, sabem que Vicente Aleixandre va conèixer a l’escriptora i poetessa Susana March (Barcelona, 1918-1991) l’any 1948 a Sitges, trobada que queda explicada en el llibre de 1980, Los Encuentros (pàgines 274-277), on Aleixandre fa un retrat de la seva amfitriona.



                       Obra de Miquel Condé: "Oda a los niños de Madrid muertos por la metralla", 2009

Però deixem aquesta exposició de banda i parlem de la que arribarà durant el mes de febrer del 2010. A l’entrevista citada el regidor fa un avís una mica estrany. Al fer referència a la propera arribada de la més que comentada exposició “Homenatge a Martin Luther King” a Sitges, ell ja ens diu que no esperem gaire d’ella. Que l’exposició de Vicente Alexandre és “més rodona” que aquesta. Quina por!!!
Tampoc deixa clar el tema del finançament de la caríssima mostra. Ell ho resumeix amb “tenim dibuixat el finançament”.... no em direu que no és original la resposta.

I tornant al títol de l’article. La crisi ha frenat la compra i restauració de l’edifici del Patronat, per part de l’Ajuntament de Sitges al seu propietari actual, la Generalitat de Catalunya.  Però el pitjor de tot és com es troba aquest edifici tan destacat per la història més recent de Sitges. Ja fa anys que la vergonya se’m menja quan passo per davant, cosa que faig molt sovint, i veig tota aquella que brutícia que s’acumula a la porta de ferro, la mateixa tanca on des de fa unes setmanes hi penja un cartell anunciador d’una projecte immobiliària situada a la part posterior del Patronat. Però a la pregunta de com és que la Generalitat té aquest edifici en aquest estat d’abandó, el regidor es renta les mans amb la frase, “Ojos que no ven corazón que no siente”. No puc entendre com es queda tan ample amb aquesta resposta. La seva obligació és fer que tots els propietaris d’edificis catalogats o no, tinguin els seus immobles en condicions, i encara més si aquest propietari és un ens públic tan important com la pròpia Generalitat.

Aquesta frase també m’ha servit per entendre el perquè és difícil veure membres de l’Ajuntament de Sitges passejant pel poble. Clar, si no veuen el pèssim estat de molts edificis emblemàtics sitgetans com la Casa Telègrafs del Carrer Major (possible seu del nou museu Bacardí) o la residència Helvética, no se senten obligats a fer-los restaurar ja que el seu cor no sent...el dolor del meu, ja que els meus ull tot ho veuen, però per que jo els hi faig veure.

I per últim, demà (avui 15 de desembre) a les 12 del migdia ve José Blanco, actual Ministre de Foment del Govern d’Espanya, a firmar (fer el paripé) el conveni per a la reforma dels Museus de Sitges. Ara sí, quan tot està dat i beneit, tot el poble queda convidat a aquest acte, i m’imagino que demà (avui) posaran la imatge virtual del projecte de reforma del Cau Ferrat, Casa Rocamora i Maricel, a primera fila... als ulls al•lucinats de tots els que ho veuran per primera vegada.

Un cop més torno a tenir la sensació de tenir uns representants polítics i institucionals clarament identificables amb els micos savis del “no parlo, no escolto, no veig”.




1 comentari:

Froilan Franco ha dit...

Una Mostra Itinerant de Vicente Aleixandre arreu de l'Estat espanyol n'arriba a la Vila de Sitges.
*Una mostra itinerant que porta la creació d'en Vicent Aleixandre.Va ésser Luís de Góngora qui a l'Ateneu de Sevilla,va parlar per primer cop de la Generació del 27.
Una constel.lació d'autors,que es va donar a conèixer als voltants de l'any 1927 i que hi deixava noms propis com Pedro Salinas,Dámaso Alonso,Rafael Alberti i Vicent Aleixandre,a qui es dedica una Exposició l'any 2009.
L'escriptor sevillà moria a Madrid el dia 13 desembre de 1984 i hores d'ara,un quart de segle després,la Societat Espanyolsa de Commemoracions Culturals i l'Il.lustríssim Ajuntament de la Vila de Sitges,el rendeixen tribut,amb una mostra de 25 creacions dedicades a l'autor d' "Espadas com labios",escrites per uns altres poetes.
També s'hi exhibiran unes Partitures basades en poemes del Nóbel Espanyol amb la finalitat de visualitzar l'homenatge a en Vicent Aleixandre des de diferents disciplines com ara l'Art,la Poesia i la Música-.
Un event que es completarà amb materials de Revistes,primeres Edicions de llibres i fotografies de la vida de l'artista sevillà-.Aquesta Exposició,ja es va poder veure a Sevilla,on va nèixer l'Escriptor,i,a Navas del Marquès (âvila) i a Madridnen les que va passar algun perìode estival-.
Hores d'ara s'hi troba la Mostra Itinerant a la Vila de Sitges i com a itinerant,també té previst recórrer Màlaga,Segòvia,Oviedo,Sant Sebastià,Pamplona i guanyarà el JACOBEO a Santiago de Compostel.la-.
Fins ací,perfecte,d'excel.lència per a un Escriptor de la Generació 1927,ara bé,el que m'agradaria i molt, saber el perquè la Vila de Sitges és un espai força rellevant en la vida pública del poeta sevillà en Vicent Aleixandre-.
La meva ignorància (sic) al respecte és molt clara.Com a docent,sí que vaig explicar i ensenyar els meus deixebles bascos i sitgetans sobre la "Generació del 27" i tots els seus Escriptors,però encara al dia d'avui no en tinc clar sobre la relació entre en Vicent Aleixandre i la Vila de Sitges,en un estricte i assenyat sentit-.Moltes mercès si hom m'informa amb detall.Enhorabona !

Publica un comentari a l'entrada