16 de des. 2009

MUCHAS GRACIAS MINISTRO POR HABER VENIDO DIRECTAMENTE AL LUGAR DEL CRIMEN. ANTONI FOGUÉ, PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Fa uns dies vaig escriure que no tenia la imatge virtual de la futura remodelació de la façana marítima del Palau Maricel Mar, Can Rocamora i Cau Ferrat. Avui ja la puc penjar aquí, ja que s'ha publicat a diaris com La Vanguardia, desprès de que ahir el Ministre de Foment José Blanco fes una paradeta de mitja hora per signar el conveni per a la restauració dels museus de Sitges, un projecte del que no en té n'hi idea. A aquest acte també hi van assitir i van parlar, l'alcalde de Sitges Jordi Baijet, i el president de la Diputació de Barcelona Antoni Fogué (principal avalador del projecte). 

Si voleu saber que van dir les tres autoritats ho podeu escoltar aquí, en el tall de Ràdio Maricel. Us recomano el minut 19 d'aquest tall radiofònic, justament el final del parlament del senyor Fogué, i que he utilitzat com a títol de l'entrada d'avui: "Muchas gracias ministro por haber venido directamente al lugar del crimen".

 Si ell que suposadament coneix tots els "intringulis"del projecte diu això, a mi nomès em queda dir: ara si que tinc por!!!!!




Foto extreta del blog de Vicenç  Morando, Crònica Local, en el que es pot veure el deplorable estat de cnservació de la façana marítima dels museus de Sitges. A la dreta de la foto i amb la flexa groga, la façana del Cau Ferrat; amb fletxa verda la Casa Rocamora; i vermell, tots els edificis que conformen el Palau Maricel Terra. Evidentmen el conjunt necessita una restauració molt forta, però això no implica fer desaparèixer una de les característiques pricipals de la façana marítima de Sitges, com és la verticalitat dels edificis diferents, que amb els anys han format part d'un conjunt urbanístic únic.
Amb la reforma que proposen des del Consorci, desapareixerà aquesta veriticalitat i aquesta divisió arquitectònica. La "nova pell" de vidre convertirà la individualitat de cada una de les petites construccions en una façana unificadai de tendència horitzontal. Per no dir les horripilants escenes que de les que sen dubte podran gaudir els visitants als museus, quan les gavines i aus marines xoquin indiscriminadament contra aquesta copia del Centre Pompidou de París.





Però amb la reforma també desapareixerà un edifici importantíssim, al Casa de Can Rocamora, la qual es convertirà en un cub de formigó amb minses finestres, que tindrà com a funció unir Maricel i Cau Ferrat.
Deu milions d'euros són molts diners per a qualsevol projecte, però davant de les obres que es volen realitzar a Sitges, jo em pregunto si no hauria estat millor gastar gran part d'aquest pressupost en la més que necessària restauració dels museus, deixant-los com a nous internament, però amb la seva aparença original, que crec que és part fonamental del seu èxit, i la resta de diners, que no serien pocs, dividir-los anualment per a mantenir en bon estat aquesta restauració. Ara tenim 10 milions i farem grans obres, però quan aquests diners s'esfumin, tot tornarà a ser com ara, i com no tindrem diners per conservar el que s'ha fet, poc a poc, i al llarg dels propors 90 anys, els edificis restaurats es tornaran a envellir... i potser l'any 2100 tornaran a fer una nova reforma, i la primera actuació serà treure aquella pell de vidre i les seves rampes, per retornar a l'origen de finals del segle XIX, inicis del XX.


7 comentaris:

Galderich ha dit...

Estic d'acord amb tu que això es carrega la verticalitat típica de la mediterrània i li dona una horitzontalitat més pròpia de l'Ílla Diagonal del Moneo!

Florenci Salesas ha dit...

Què s'ha de fer, com hem de quedar, quina porta s'ha de picar per aturar aquest nou acte de barbàrie?

Criticartt ha dit...

ei, molt bona la comparació que fas amb l'edifici de la Illa Diagonal. És perfecte per il.lustrar l'arquitectura horitzontal!!!!

Florenci, hem de trucar a tantes portes que al final ens farem llagues als dits!!!!

Florenci Salesas ha dit...

Algú sap qui és l'arquitecte que ha dissenyat això? jo no goso dir que aquest frontal té el mateix valor que La Giocconda, per exemple. Però si la Giocconda es fa malbé, criden un equip de restauradors, que la netegen i miren de tornar-li, en la mida del que és possible, l'esplendor i la brillantor original que tenia, i tota esquerda que amenaçava d'esquinçar-se del tot, cosida. No se li dóna a un dissenyador de cendrers minimalistes perquè en faci una adaptació "molt més racional a l'espai bidimensional quadrat que ocupa" i, per exemple, elimina les textures per convertir-les en masses de colors plans "que comuniquen d'una manera molt més directa l'essència de la obra". I una merda! Si Da Vinci hagués volgut ser Mondrian hauria sigut Mondrian, així com Mondrian no crec que hagi pretengut mai ser Da Vinci. Per què una espècie de Jean Nouvel ha de fer aquesta feina a Sitges? El problema que tenen aquests senyors és que són cegos. Allò que una persona ignorant en arquitectura, però del carrer, que ha mamat el poble tota la vida, veuria, ells no ho saben veure. És com si un "expert" arribés a casa teva i et digués com has d'ordenar els llibres. Jo sóc un collons de desordenat i sempre he viscut enmig del caos llibresc, de vídeos, Cds, vinils, revistes, etc. A mi em ve l'Azúa - que acaba d'escriure un llibre sobre com ordenar la pròpia llibreria - a dir-me com haig de tenir la meva i, amb les ganes que ja li tinc d'altres coses, faria molt bé de venir a casa sense ulleres. En cap universitat ensenyen la tècnica per captar l'aroma de tota una vida, de la vida d'un poble. Com el collons de les voreres, i tantes i tantes coses. Sitges és cada vegada més assèptic, més racional, més com qualsevol altra cosa, com tots els cotxes d'avui dia, perfectes, aerodinàmics... però tots iguals, que no saps de quina marca o país són. I amb plàstic i altres materials igual de "nobles", per tot arreu.

Doncs ho dic seriosament, vull afegir-me a un grup que protesti. Un grup, però, allunyat de partits polítics, perquè no seria bo uns els altres comencessin a capitalitzar les protestes, perquè tampoc m'hi sento representat. Ha de ser una actuació objectiva: el que es fa nou, ha de ser nou, revolucionari, si vols. El que és vell, ha de ser vell. No pots anar a l'avi i, si el coi d'home, pobre, s'hi troba tan bé amb la boina, dir-li que s'ha de vestir com un teenager!!

Rita ha dit...

Bei, hem de saber quan hi ha ple i anar a muntar una mica de pollastre. I no estaria de mñes aquest Nadal penjar alguna pancarta en algun loc visible. Fer alguna acció movilitzant encara que sigui una cinquantena de persones. I fins i tot exigir un acte públic perquè justifiquin la barbaritat, i poderlos dir el que pensem. Constituir alguna mena de plataforma ciutadana, publicar un manifest a l'Eco, el Punt, l'Avui, La Vanguàrdia -com a carta al director-, mirar que les ràdios de la comarca ens facin cas, ... Fer soroll.

jaume prat ha dit...

Ostres, lamento posar aigua al vi, però crec que aquest render que has posat és esplèndid.

Sobre l'arquitectura mediterrània: a mi, això, em recorda una versió moderna de les galeries florentines. Florència té, també, aquesta verticalitat mediterrània que tots reivindiqueu (i que trobo esplèndida, amb aquestes cases entre mitgeres, petites i baixetes, de cinc metres amb els forats petitons i les persianes de llibret), però allà, els burgesos locals, van decidir que ampliarien les seves cases per l'exterior, a base de fabuloses galeries de fuste perfectament horitzontals que connectaven, sense alterar la seva estructura, aquest magma de cases entre mitgeres. La plaça de la Santa Croce n'és un bon exemple, i aquí n'hi veig un altre.

Estic totalmetn d'acord, però, amb que el tema gavines i el perill que se la fotin contra el vidre és més que evident. Espero que el solucionin, però a jutjar pel render, el treball aquest fa bastanta patxoca. Excepte, potser, per aquestes tres finestres horroroses amb persianes de color blanc, totalment fora d'escala.

També hi ha una altra cosa: aquesta intervenció és perfectament desmuntable, si es fa ben feta. Es superposarà amb l'existent sense alterar-ho, i, si es vol desmuntar, es refà el parxe, es torna a pintar tot i avall: la tenim les cases amb tota la seva integritat.

El que desconec és què passarà dins els dos museus, i espero que siguin respectuosos al màxim.

Tandebo tot el que es fa intervenint sobre el vell es fes amb aquest respecte.

Igualment, és només una opinió, però vaja. Sitges ha estat, des de fa anys, un dels llocs que l'arquitectura moderna ha respectat més: Coderch, Sostres, Mitjans... aquest els aguanta el tret, en un entorn molt més difícil i polèmic.

Carles Nicolau ha dit...

M'encanta la nova reforma! Per fi podré disfrutar del mar des d'aquesta façana!

Publica un comentari a l'entrada