ELS SITGETANS, EL VERITABLE PATRIMONI DE SITGES




A punt d’entrar en un any que es preveu mogudet política, social, cultural, patrimonial i “sitgetanament”, hi ha persones i actes que em fan adonar-me de la bondat i les ganes de tirar projectes endavant, tot i les dificultats de tot tipus que aquests objectius comporten.


L’altre dia vaig anar a fer una visita al centre de Càritas de Sitges. Aquell gran espai amagat en una espècie d’aparcament sota l’església de Sant Joan em va sorprendre molt gratament.... Com si es tractés d’una “luxosa” botiga de segona mà, d’aquelles que tant de moda s’han posat entre el jovent més cool europeu, allà es pot trobar de tot, però amb un ordre tan ordenat (valgui la redundància), que fins i tot sap greu mirar-ho des de lluny, no fos cas que sense voler alguna cosa es mogués. La roba perfectament penjada i ordenada : primer per sexe i edat, desprès per talla, per tipologia, per època de l’any, o per celebracions (vestits de núvia i nuvi, de comunió, disfresses...). Una cosa semblant els hi passa a les sabates, al “menage” de cuina, a les joguines...... Els responsables de Càritas Sitges, persones amb una voluntat immensa i amb un cor molt més gran, hi posen tot el temps i tota la seva il•lusió per aconseguir la felicitat dels altres.

Tot això per dir-vos que ara que les coses no van molt bé, val la pena no pensar-s’ho dos cops, i portar a Càritas les coses que ja no utilitzeu, que us han quedat petites, les joguines que tot i encara estar en molt bon estat (moltes vegades ni estrenades ni obertes) us sap greu donar-les tot i que els nens no hi juguen mai....però no ho dubteu ni un moment, pq allà li donaran un nou ús i ajudareu a moltes persones que ho necessiten, a la vegada que fareu feliç a altres nens que segur que no trigaran ni un moment a obrir la seu nou joguet.

Un cop més vull tornar a deixar constància d’un altre grup de persones d’immensa bondat. Els voluntaris de la Fundació Ave Maria fan una labor que sempre m’ha admirat. Des de les passejades diàries amb els nois del centre, fins a les belles peces que cada any ens permeten comprar a la seva parada nadalenca del Cap de la Vila. Ara, per exemple, estic escrivint aquesta entrada sobre una comodíssima safata pintada a mà amb un coixí enganxat que em fa molt més fàcil la meva feina..... ah, i sobretot felicitar-los pel seu peculiar i original arbre de Nadal fet amb cadires, que decora la façana de la seva seu, a la Villa Havermann. Ja van demostrar amb l’exposició que van organitzar durant el mes de maig al Mercat Vell, que aquest edifici està ple de gran artistes!!!!



Parlant d’artistes. Una manera diferent de donar el temps personal als altres és la que avui hem pogut gaudir al Teatre del Casino Prado. El grup amateur de l’Associació Teatral de Sitges ha estrenat “Els Pastorests” amb un gran èxit. El text que han triat, original de Mn. Rossend Fortunet i Busquets, ha estat molt ben interpretat per tots els actors que han anat omplint l’escenari, juntament amb la música, perfectament interpretada per l’orquestra reunida per a l’ocasió. No voldria destacar a cap personatge en especial, però no em puc estar de deixar constància de dos actors que m’han encantat. L’Ona Almirall ha estat un magnífic Llufa, i en Jordi Massip un immillorable Rei Herodes..... Gràcies a associacions com aquesta, podem seguir transmetent als nostres fills un patrimoni cultural tan important per Sitges com són els grups de Teatre Amateur que tant camí han fet dins de la història del nostre poble.




Però a vegades la bona voluntat dels que a canvi només reben els aplaudiments, no ve acompanyada per facilitats a l’hora de treballar. El Casino Prado, un espai importantíssim pel que fa al patrimoni arquitectònic i associatiu de Sitges, es troba en un estat de conservació deplorable i totalment fora de normativa. Avui no ens hem gelat per miracle, ja que les ganes de viure aquell moment eren més fortes que el fred que durant tota la representació a dominat la sala. Tothom amb l’abric, la bufanda i els guants, els nens tossint, i els actors gelats; les escales, passadissos i “palcus” sense cap llum d’emergència que impedeixin cops imprevistos; no hi ha teló ni tallafocs, ni condicions per als actors........ No se quan arribaran els diners promesos, una quantitat pactada i aprovada durant el Ple de juliol de 2008, quan es va firmar un conveni entre l’Ajuntament de Sitges i la fundació Casino Prado, que teòricament ha de permetre la total restauració i adequació de l’espai.



Bé, però que aquest apunt, necessari, no desviï el que aquí volia deixar clar, que tenim una bona cantera (sènior i junior) de voluntaris, d’artistes i d’actors sitgetans. Molta gent que fa del nostre poble un espai solidari i cívic. En definitiva, el que realment fa bell i interessant Sitges són les seves persones, el seu veritable patrimoni.

Comentaris