ELLS TAMBÉ DUBTEN.




- Un any més ens trobem aquí? Com ha anat l’any? Ai, per cert, saps alguna cosa d’en Gabriel?


- I tant, com passa el temps. Sembla que faci dos dies que estàvem dalt de la tarima, i han passat dècades. A quin Gabriel et refereixes, a l’arcàngel?

- No home no, al nostre comissari!!!!!

-Ah, del Gabi. Si, he rebut un mail de l’Ajuntament. La setmana que ve s’inaugura la meva exposició a Sitges. Mira si és original que ha triat el dia 13 de desembre, just quan es celebren els 25 anys de la meva pèrdua existencial.

- Veus, sempre hi ha coses per celebrar. Uf!!!! però de bon rotllo, fa una mica de mandra la expo. Ara que tot semblava tranquil, culturalment parlant, i veuràs com tornarem a començar amb la batalla ..... ei, però jo encantat que et dediquin una mostra. A veure quan arriba la meva d’una vegada, ja que amb les cròniques de l’Eco no me’n faig una idea....

- Una pregunta, tu vas estar alguna vegada a Sitges?

- Jo? No. I tu? Pq?

- La veritat és que tampoc. No, és pura intriga. Com és que van pensar en nosaltres a l’hora de muntar dues exposicions homenatge.

- No ho se. A mi també em va semblar estrany. Quan em van trucar per proposar-m’ho, el primer que vaig fer va ser buscar Sitges al Google Map.

- Home, jo tant tampoc, però en un primer moment vaig pensar que es confonien de persona, però es veu que no, que era jo. He pogut parlar amb algun sitgetà i m’ha explicat la nova política cultural que des de fa uns anys es du a terme a Sitges.

-I?

-I, doncs que el regidor ha decidit homenatjar a gent de fora. Bé, potser no coneix gaire gent relacionada amb Sitges a qui dedicar-li una exposició.

- Si, ja pot ser. Diuen que ara el món està pitjor, i que la falta de comunicació és una de les principals característiques.

- Clar, deu ser això. A veure si quan inaugurin la teva exposició hi pots anar. L’altre dia vaig coincidir amb un tal Utrillo. Durant uns dies els dos coincidirem en espai expositiu al Miramar. Em va explicar les dificultats econòmiques que ha tingut de viure la seva comissaria a l'hora de fer el seu Any-Homenatge. La veritat és que davant de les facilitats que se’m van donar a mi, aquesta conversa em va deixar una mica parat.

- Doncs si, a mi també m’ho ha posat tot molt fàcil. A Nova York no hi va faltar de res.

- No se, potser no hi ha gaires persones de qui parlar a Sitges. La veritat és que aquest Utrillo el vaig trobar una mica “rarillo”. Però em va dir que tenia que anar a la inauguració, que el poble era molt bonic. Però que no trigués gaire, que cada dia és fan més desgràcies urbanístiques.

- A veure quan inauguren la meva, que si no tinc altres compromisos també hi aniré.

- Mira ja comença .... aquest Obama no està mal. Que et sembla Martin

- A mi m’agrada, però que t’haig de dir jo.

-Segur que aviat li faran una exposició a Sitges... i espero que estigui viu per poder-la inaugurar ell.

- No ho se Vicente, jo crec que el Gabi ja n’ha tingut prou i que entendrà les queixes dels sitgetans. A mi m'agrada que m’homenatgin, però si t’haig de ser sincer, no hi trobo la gràcia que ho hagin de fer des de Sitges.

- Prou?. Ai, Martin, ara entenc pq et van donar el Premi Nobel de la Pau. Hauries de llegir les cròniques locals i les diverses cartes que s’han publicat aquests darrers mesos. Són molts els sitgetans que pensen el mateix que tu, però ell segueix insistint en que som les persones més adients. Bé, tot i que potser m’ho mereixo, jo també he donat voltes a tota aquesta moguda.... ah, però hi ha quadres que estan super bé. Per què no vens amb mi a Sitges?

- Vigila Vicente, que si parles així potser et retiraran la lletra O de la Reial Acadèmia Española. Si puc venir t’ho faig saber.

- Bé, escoltem que diu en el seu discurs el President d'EEUU. Ei, que parlen de tu!!! Que ve queda el teu nom en boca d'Obama: Matin Luther King.....

-Ai si, quina gràcia!!!. A veure quan un altre español guanya el premi i et fa referència!!. Ok, ja parlarem. Però si et truca el nostre “representant” li dius que espero notícies seves.




Vicente Pío Marcelino Cirilio Aleixandre y Merlo (Sevilla 1898-Madrid, 13 de desembre de 1984). Poeta de la generación del 27. Lletra O de la Real academia Española

10 de desembre de 1977 rep el Premi Nobel de Literatura

Martin Luther King (Atlanta 1929, Memphis 1968). Pastor
10 de desembre de 1964 rep el Premi Nobel de la Pau

Comentaris

Vinyet Panyella ha dit…
En un altre angle de mateix lloc l'Utrillo parlava amb en Carles Riba comentant la mateixa jugada.
- Ara, Riba, ja em direu, que ja són ganes. Per una vegada que es recorden de mi, no hi ha hagut ni cinc per penjar una mala banderola enlloc ni per fer cap programa de comunicació. Per a molts ha estat una exposició gairebé clandestina, i sort hi ha hagut del bocaorella. Ja m'ho ha dit, en Vicente, que què els hi he fet; que jo sàpiga, res de dolent...
- Doncs mireu Utrillo: si algú arriba a proposar que es commemori amb una mostra de pintura i poesia contemporànies el meu cinquantenari estic segur que no només ni cinc sinó que el comentari hauria estat el de "ese oscuro poeta"i de què van. I això que a Sitges hi vaig guanyar un dels vuit premis als millors poemes l'any de la Festa de la Poesia, el 1918, aquella de les "Estances" que comença dient: "Com el cabdill que amb peu alat / va passant entremig la gent adormida..."
-Tant és, Riba. A Sitges la política cultural és l'exercici de l'arbitrarietat.

(Per la transcripció de la conversa, Vinyet Panyella)
Florenci Salesas ha dit…
Els dos diàlegs, sinó fossin el mirall d'una situació que fa mal cada vegada que en saps una de nova, serien hilarants (el cert és que he hagut de fer notoris esforços per evitar una total liquació de la meva persona).

Això sembla com aquells intercanvis d'alumnes (nosaltres enviem el Lluís a USA i els Kingsley ens envien l'Angie, durant quinze dies d'estiu), amb la diferència que nosaltres no enviem ni una miserable estampa del Rusiñol enlloc. Què vingui l'Angie, i el Mohamed, i la Lucía, i el Yasuhiro, que fins i tot els farem un castell de focs per a ells solets, que s'enduguin un bon record. Ara, en Ramonet i la Mireia que no surtin de casa, que amb els parracs que porten quina vergonya que el vegin. I si tan volen sortir, mira, amb el "taparrabos" ja s'ho faran, ja sortiran igual, que estan acostumat a fer-s'ho solets.

Sense menystenir el bon jan del Vicente Alexandre, tot plegat és força extrany. venen ganes de dir OOOOOOOO.... (sense "h" en aquest cas)
Jordi Milà ha dit…
Molt, molt bo.

Sobretot la sentència de C.Riba (V.Panyella:) "la política cultural a Sitges és l'exercici de l'arbitrarietat".