MALA MARE. O LA CRÒNICA D'UNA OBSESSIÓ




Que els nens són al•lucinants i que tenen unes sortides genials no és un descobriment nou, però llegint el text que avui acompanya la meva entrada, em reconforta pensar que la situació que estic vivint actualment a casa té un origen genètic, o si més no, “d’oriünditat”, en el meu cas, materna . M’explico.


Avui he enviat el petit a l’escola desprès de passar-se un dies a casa “covant” (com diu la meva avia) la grip. No em pregunteu si A, B, o C, pq no l’he portat al metge. Això li passa per ser el tercer, ja que recordo les corregudes al pediatra quan el més gran tenia una sola dècima de febre. El petit estava bé, sinó no l’hauria dut al cole, però tampoc li hauria fet cap mal passar un dia més a casa.... però jo ja no podia més!!!! I no em refereixo directament a ell, sinó de sentir (pq ja no el miro), una i altra vegada, durant gairebé una setmana, el vídeo de la Festa Major. Tinc les gralles taladrant-me el cap, les campanes repicant quan entren les autoritats a l’església em trituren el cervell, i la musiqueta dels “cavallets d’en Parés” (si, confesso que encara tinc el vídeo de l’any 2004), em posa frenètica!!!!!!!!! He intentat canviar aquest DVD per alguna de les desenes de pelis que conservem dels Tele Tubies i de Disney o fins i tot alguna de policíaca.... però ell es posa a plorar com un boig i no tinc més remei que tornar a començar amb el Pregó de la Rita Marzoa.

Però el pitjor no és això... a la imatge i al so, l’acompanyen els cops que en nen va donant sobre la taula amb els seus Gegants (els 6), Drac i Àliga de goma. Els fa ballar, caure, donar voltes amb foc imaginari.... i que no se’t passi pel cap posar-nos en una fila que no sigui la que mana “el protocol de Festa Major”!!!!!! pq parlar no parla, però la cançoneta dels gegants i l’ordre de la processó la té claríssima.

Davant d’aquest panorama festiu, als dos grans, que per uns moments sembla que ja han perdut l’obsessió “festamajorera” que actualment domina el cervell del seu germà, els hi demano que dibuixin una estoneta mentre jo faig el sopar.... sento crits i quan m’agosto al “camp de batalla” em trobo amb una lluita a tres: el petit agafa amb totes les seves forces els gegants (els cristians) mentre la nena li estira la geganta i el nen el gegant. No entenc a que ve aquest drama fins que els grans m’ensenyen tot ofans, les seves obres d’art de temàtica lliure. No m’ho puc creure!!!!!! Han triat dibuixar els gegants, la Punta i l’Ajuntament... La veritat és que els dos dibuixos tenen la seva gràcia, i ara em serviran per il•lustrar aquesta entrada.

Així doncs, que intentant lliurar-lo d’aquesta obsessió durant unes hores, i tenint segur que a l’escola no li parlaran d’aquest tema, cosa que no deuen poder dir els pares que porten a les escoles bressol sitgetanes (Drac, Moxiganga, Cercolet....), al matí l’he enviat cap al cole, i jo m’he posat a treballar. Quina ha estat la meva sorpresa quan he trobat aquest escrit del senyor Roig, on descriu una situació idèntica a la jo i gairebé tots els pares sitgetans, vivim diàriament a casa, i més aquest any amb les contínues baixes per grip. Però el millor de tot és que el present del senyor Roig és de 82 anys enrere...




La Punta, 28 d’agost de 1927 (sic)

Les nostres dances populars


Que fóra de la Festa Major sense les nostres dances populars?


És indescriptible el significat que aquestes tenen, i a pesar de les molt agradables variacions que en un sens fi ens ofereixen els locals diferentes classes que honren la nostra volguda vila, deixant sentir llur gatzara a través de llurs parets. Tot fora una cosa quieta. Són principalment la preferència de la mainada, a la vegada que també s’ajunten els majors, fent relluir les tradicions ballades.


Ja una pila de dies que por tot arreu no se sent altra cosa que el parlar dels balls; la quitxalla els espera amb incomparable dalit, encara que no fa gaire dies que van veure els Gegants i Nans, als quals acompanyen amb entusiasme.


No cal dir amb quin respecte es miren el Drac i els Diables, a alguns els hi arriba a espantar; perquè ells en la seva imaginació en tals moments els hi apar veure un infern i prop d’ell el Drac, com a guardià.


Amb quina facilitat aprenen les sonades o després amb quina senzillesa em que les imiten acompanyant a la vegada llurs gestos, amb l’admiració de llurs famílies; puig tothom celebra la joia que els petits experimenten, i els Bastons, Moxiganga, Pastorets i Cercolets, són repetits diverses vegades i en diferents ocasions; i aquell bon avi que potser abans no n’havia fet cas- lo que creiem ben al contrari- ara a cada hora i sempre gaudeix de l’alegria que ben lluny la Festa Major son net li fa recordar.


I la Festa Major sense els balls populars s’haurien apagat deixant un dilluns fret; mentres que així tot l’any en nostra volguda llar, perduren les nostres dances populars. (sic)


P. Roig

Comentaris

Galderich ha dit…
Ja he cursat la corresponent denúncia als Mossos perquè et retirin immediatadment la custòdia de les criatures, la pàtria potestat i el que calgui!
Els dibuixos són la prova definitiva que necessiten un canvi d'aires... no sé, els Monegros, per exemple!
Genial!!! els teus nens son una passada i tenen un esperit sitgetà i festamajorenc impressionant!! tenim el futur assegurat!! Jo quan era petit era igual, cada dia obligava als meus pares a posar el vídeo de la Festa Major, i mentre mirava el vídeo, hem ficava la manta lligada al coll, agafava la medalla del meu pare de jugar a frontó, hem ficava la corona del tortell de reis de nadal i agafava el paraigües del paraigüer per utilitzar-ho com a massa... i tot per imitar al meu gegant, al gegant de tots els sitgetans!!! quins records!
Florenci Salesas ha dit…
Una altra vegada estic d'acord amb el Galderich. I considero que et cal una temporada reclusa en un centre de reeducació immediata. Passa, però, que les mares com tu són una plaga i així no hi ha manera que la Festa Major desapareixi.

Per cert, i canviant de to, quina crueltat això dels cavallets del 2004! AaAAaaAArgh!!
criticartt ha dit…
Galderich, jo el que tenia pensat era deixar-los uns dies a casa teva.... tot queda a prop proper:el cole, el casal...... això si, que tornin amb sabates noves....

Xavi, que jove que ets!!!! a la teva época ja existia el Vídeo... crec que aquest és l'origen de l'obsessió...

Ah,Florenci, si vols la Festa Major que ve et deixo els tres meus i li demano l'Alan... segur que la Festa Major t'acaba agradant...

Petons als tres fururs canguros.....