FITES, PUNTES, BALUARDS, GASETES i ECOS DE SITGES

Les darreres entrades al meu blog van acompanyades d’articles i textos extrets de setmanaris sitgetans de la primera meitat del segle XX, una opció a la que ara per ara hi veig molt futur com a complement dels meus escrits.

Ja se que hi ha el blog d’en Francesc Parra, Retalls de Sitges, que té com a principal objectiu donar a conèixer la història, fets i anècdotes de la vida quotidiana del Sitges antic, mitjançant la publicació de fragments de notícies, articles i textos antics, en els que es tracta algun d’aquests temes, però la meva intenció és mostrar com mitjançant la comparació de fets ocorreguts fa unes vuit dècades amb notícies actuals, ens adonguem que el món en general, i Sitges en particular, no ha canviat tant, i que en molts casos seguim en el mateix punt.

El buidatge de diaris i revistes antigues és una activitat necessària per poder dur a terme els meus estudis artístics i arquitectònics, però amb el temps s’ha convertit en un “hobby”. No només em permet conèixer la història de Sitges, sinó que cada dia tinc més notícies sobre els meus avantpassats i els de molts dels veïns sitgetans: naixements, casaments, morts, malalties..... potser no són notícies transcendents, però si necessàries per a poder entendre i respectar el nostre passat. Us reconamo que si teniu la oportunitat de passar una etona amb una diari antic davant, us hi endinseu............



Per exemple, he pogut saber que l'escultora Lucía Barcardí, a la que vaig dedicar un article fa pocs dies, va passar ua temporada a Sitges, gaudint de les festes que a l'estiu d'organitzaven al nostre poble. Aquest visita, de la que encara m'hi haig de posar a buscar més informació, va ser bellament en un article publicat a La Punta el 8 de juliol de 1928, i per mi s'ha convertit en una excusa més per a que una obra d'aquesta escultora ocupi el lloc de l'actual homenatge a Facund Bacardí de Lorenzo Quiin.

La noia del Mallot. V i VI deSoler i Forment
Aquells qui somriuen maliciosament en sentir dir que Sitges és una vila refinada, haurien hagut de trobar-se al ball del Vinyet del Pavelló de Mar. Lluny de l’aspecte sarauesc de molts salons, s’hi respira la distinció més pura, sense recorre als prurits de l’etiqueta. Era un ball de gala que permetia perfectament el vestit de tons clars en els homes i les crêpes flotants en les balladores gentils, ço que Caldetes no podrà mai comprendre ni perdonar.

Absort per l’espectacle de dins i la divina quietud de fora, alguns artistes i homes de lletres glopejaven Pernot. Alfons Maseres, autor del llibre L’arbre du bien et du mal, descobria unes beutats exquisides. – “Son Mimí i Fifí Bacardí”,- li advertia Joaquim Sunyer. I Josep Mª Junoy afegia, bo i dirigint-se a Enric Casanoves.- “Heu de saber que Mimí esculpeix també a meravella”.

Ja sabem que aquest costum tan “de moda” d’escriure les nostres vivències té segles i segles d’existència, però m’ha fet molta gràcia veure que al setmanari el Baluard de Sitges, a l’any 1930 ja existia una secció que, sota el títol de BLOC, redacció publicava la seva particular visió sobre fets, personatges, llibres.... del moment. Un any més tard, en el mateix setmanari, Joan de Cabanyes i Pinós escriu diversos articles explicant els seus viatges. Per a aquesta secció tria el nom de “Del meu bloc d’estiueig”: el 27 de setembre de 1931 parla de Sitges, el 25 d’octubre de Tarragona.... Fa uns dies dedicava una estrada on em referia als darrers debats sobre la manera més correcta d’escriure la paraula blog/c/ch/vloc, un tema que també varem tractar a la darrera Ateneuesfera, i potser la resposta ja la tenim des de fa vuitanta anys.....



Una altra tema candent a l’escenari polític sitgetà és el de la moció de censura que fa uns dies va tenir lloc a l’Ajuntament de Sitges, fet que ha propiciat la sortida del nostre poble de la “Vegueria Penedès”. Interessant l’article que parlant sobre aquest tema, Vinyet Panyella va publicar la setmana passada a l’Eco i al seu bloc, “Quadern de Terramar”. Estic totalment d’acord amb ella, i la història també ens dóna la raó a tots aquells que estàvem a favor de la necessitat d’annexionar Sitges al grup de poblacions penedesenques.

Però com tot, el tema de les vegueries ja ve de lluny. Amb el títol de “El Comarcalisme”, en el número de setembre de 1926 del setmanari La Fita (una publicació de tradició carlista editada per l’ “Agrupación tradicionalista de Sitges” i que no dubtava en subtitular-la: Dios, Patria, Fueros, Rey), publicava un article molt interessant en el que es parla d’aquest tema tan actual.

El comarcalisme
Es ve parlant d’un temps ençà de reivindicar les comarques catalanes i de deixondir llur esperit que, desprès de tantes anyades viscudes dins l’absorvament provincià romàn en un estat de lassitut i oblid. L’artificiós englobament de pobles dins de la demarcació establerta a caprici sense tenir en compte de límits i configuracions naturals de les antigues comarques, ha creat una unitat polític-administrativa al eix de les ciutats capitals de província; i llurs interessos i costums i homes s’ha confós s ‘han barrejat homogèniament minvant llur valor, o bé isolats passen desapercebuts a punt de desaparèixer.
Nosaltres qui portem per divisa i per ideal la Tradició, som partidaris del retorn a l’antiga divisió comarcal, per un enfilall de raons d’ordre ètnic, administratiu i ideològic.
Des de que el carlisme s’aixecà endut d’una fe i d’un dret intangible, que ha vingut pregonant en les seves campanyes el restabliment dels furs a totes les regions espanyoles, amb el lliure desenvolupament de les seves capacitats orgàniques dintre l’esperit pairal i viu en les nostres llars en tot temps i més allavors que les masses armades amb un heroic exaltament lluitaren per la pàtria.
D. Jaume ha dit, referent al comarcalisme del nostre programa, unes paraules que fixen sòlidament la nostra justa posició i que son les que hem post per lema al damunt d’aquest article.
“Aspiramos a las grandes unidades federativas formadas por los pueblos o comarcas naturales que tienen una historia propia, una determinada posición geográfica, una lengua, un espíritu étnico bien definido, dando así satisfacción cumplida a las reivindicaciones regionales que han de ser base y el fundamento del engrandecimiento, cohesión y prosperidad de España”. D. Jaime de Borbón.
Ara ens resta parlar del que ens atany a nosaltres; a lo que, principalment a Vilafranca es ve propagant per el ressorgiment de la comarca del Penedès. Aquests entusiastes penedesencs mereixen la nostra simpatia cordialíssima, per que ademés de llur dèria descentralitzadora, pretenen crear conjuntament amb els petits nuclis intel•lectuals dispersos per les viles penedesenques un fogar de cultura i deslligats de les influències barcelonines que fins ara venen modelant les valors intel•lectuals de tot Catalunya (....)
La Fita, que aplega dins la seva redacció els tradicionalistes de la penedesenca vila de Sitges, es complau en mostrar-se per l’avenir essencialment d’acord amb l’Ideal que propaga, disposada a col•laborar amb tothom, amb el noble fi de reivindicar el Penedès.

Comentaris

Florenci Salesas ha dit…
És realment trist com hi ha algunes ganes de tocar els nassos que no canvien. A mi, el que pretenen fer em fa pensar en aquests invents que fan a França, per dividir antigues nacions i enganxar fragments d'una amb la d'una altra, per crear identitats noves, innòques (la collonada aquesta del Midi-Pyrinées en que arrenquen un tros d'Occitània per barrejar-lo amb un altre de la Catalunya Nord, i embolica que fa fort).

Tot plegat maquiavèlic i fastigós. I els que van amb el lliri a la mà --més d'un polític, de fet, pobret-- que es deixen entabanar per aquests nous invents, Déu n'hi do.

Per cert: el hobby és fantàstic.
Galderich ha dit…
Això de mirar les hemeroteques... a vegades fa mal!

Per cert, si no vols tenir el ball de lletres i caràcters que tens primer has de passar el text pel bloc de notes, que borra totes les anomalies del Bill Gates. Una vegada has introduït el text en el bloc de notes passes el text al bloc i afegeixes les negretes, les cursives... i no tindràs aquests problemes.