17 de nov. 2009

ELS BONS MESTRES, ELS GRANS ALUMNES i SITGESFERA

Cada un té les seves “neures”, i les meves les coneixeu tots. Desprès d’un cap de setmana intentant anar amunt i avall per Sitges, millor que no en parli gaire, ja que les darreres obres que s’estan realitzant al centre del poble no ens posen les coses gens fàcils..... no us podeu ni imaginar que difícil és fer passar una cadireta de nen per sobre dels carrers de pedretes..... callo!!!!



Seguint amb el meu buidatge de diaris antic (tranquils que ja em queda poc), aquest dies he pensat molt en Froilan Franco. A les pàgines del Baluard de Sitges de la dècada dels anys trenta del segle passat, constantment apareixen notícies que fan referència al clamor popular que en aquells anys 20 i 30 hi havia al poble reclamant la fundació i construcció d’unes Escoles Graduades a Sitges. No m’hi posaré més a fons en el tema, ja que si voleu saber-ne més, només cal dirigir-se al blog del Mestre Franco, on hi podeu llegir tota mena d’informacions...

Doncs aquest matí, just quan llegia un text de l’1 de febrer de 1931 en el que es parla de l’Escola Graduada construïda a Sant Pere de Riber “amb el qual dona una lliçó contundent a la Vila de Sitges, que encara té per resoldre aquest afer”, justament he rebut un missatge de Froilan Franco.

Deixant de banda la seva “neura” escolar, el senyor Franco, em recomanava una interessant notícia publicada a la revista sitgetana On, sobre una de les tradicions més significatives del nostre poble, el Xató. Evidentment aquí us poso el link de la notícia, però en aquest moments en que es posa tant en dubte la política educativa del país, així com la relació entre alumnes-professors-pares, m’ha agradat moltíssim el veritable rerefons del missatge que m’ha enviat el mestre Franco. Les seves paraules, que espero no li molesti que les hagi publicat aquí, em mostren una professor orgullós dels seus alumnes i que tot i els anys passats, mai els hi perd el camí i desitja els millors èxits i propòsits.

“Tu que t'interesses per tot allò que olori a sitgetà,t'adjunto l'homenatge al meu deixeble en Valentí Mongay perquè facis algun comentari sobre ell. És una persona que jo me l'estimo por dos conceptes sitgetans:és un personatge autodidacta que s'ha fet a ell mateix i un cavaller de la paraula. El curs 1976-1977 va ésser alumne meu a l'Escola Miquel Utrillo i no vegis l'interès i la humilitat d'aquest simpàtic noi. No faria carrera superior,però sempre l'he catalogat amb un futur obert,com l'està demostrant al segle XXI. Hom diu que "Els premis no són ètics",però en dic que en Valentí Mongay mereix quelcom més que un premi d'aquests dels "Premis Sitges".

Evidentment en cap moment he dubtat en parlar de Valentí Mongay en el meu blog, guanyador del XXIII premi Jofre Vilà de Folklore de Sitges 2009, guardó que li va ser entregat el passat dissabte durant la Nit de Premis Sitges, ja que ell també és una persona que des de la seva cuina i des dels arxius treballa per la conservació del patrimoni sitgetà, tant sigui gastronòmic com cultural.

Jo no puc dir que conegui molt el Valentí, ja que tot i que hem estat tota la vida veïns del carrer Sant Pau, els pocs anys que ens separen no ens han permès coincidir en altres llocs. Se que li diuen Valen, que és un gran cuiner i també un obsessionat per la recerca sobre la cultura tradicional i impulsor de la renovació dels balls populars a Sitges. Segueixo i conservo articles seus publicats en diverses revistes locals i nacionals, però, tot i que ara ja no em passa tant, durant els primers anys del seu Restaurant “La Salseta”, en un primer moment sempre em venia al cap la imatge dels seus pares i la barberia... ara, passats els anys, al passar per davant ja se m’obre la gana.

Així doncs que, des del meu blog m’afegeixo a les felicitacions a Valentí Mongay pel seu premi, i seguint l’estela del mestre Franco, desitjo que aquest sigui el primer reconeixement de molts.




Canviant de tema, i seguint amb la meva proposta de Sitgesfera, avui us presento un altre blog que si bé està escrit en holandès, el seu autor viu a Sitges, i per tant seria un bon candidat a formar part d’aquest futur grup de blocaires. El periodista de El Periódico de Catalunya, Edwin Winkels, és l’autor de “HET BARCELONA- GEVOEL”, que significa més o menys “Sensacions de Barcelona”. Si no coneixeu l’idioma, com em passa a mi, haureu de tenir una mica de paciència i anar copiant els textos en un traductor, el de google està molt bé. L’esforç val la pena, ja que ens permet conèixer que pensen els sitgetans nou vinguts sobre el nostre passat, present i el futur conjunt.

Va, a veure si aconseguim la Sitgesfera, i potser dins de 20 anys ens donen el Premi Sitges, com la Tertúlia Bohèmia..... i per cert, pq no proposeu logos?

5 comentaris:

Guybrush Threepwood ha dit...

Eis!!! Ara aniré a cotillejar aquest blog que comentes! ;D Per cert, tant amunt i avall que vas anar i encara no t'he pogut enganxar... i això que jo passava per les "pedretes" però amb bicicleta... que tot s'ha de dir és molt més fàcil! ;P

Lo de la Sitgesfera com ja et vaig dir em sembla genial i crec que la podríem tirar endavant, ni que sigui començant amb una trobada com la que vas fer de l'Ateneu... Pel que fa al logo ho podríem posar com a "deures" dels assistents a la trobada... Tothom que en porti un i els valorem... Com ho veus? ;D

Per cert, a mi encara em passa lo de veure la barberia al carrer Sant Pau... i sobretot la de pilotes "guais" (jo era un nen llavors) que hi havia a fora penjades! ;D

Froilan Franco ha dit...

Enhorabona estimada Beli per la teva disponibilitat.T'agraeixo molt les paraules sobre en Valentí Mongay.Intentaré connectar amb l'Eco sobre el mateix tema.
Dos conceptes:Els meus deixebles sempre i ara em diuen o El Mestre,que m'enorgulleix o el Mestre Froilan o El Froi-.Per primer cop llegeixo El "Mestre Franco",que significaria "El Mestre de franc" i ja saps l'Educació suposa un bon pressupost perquè la seva qualitat no sigui tan negativa...a Sitges!
Froilan és una paraula alemanya integrada per dues paraules:"Freire=amic i Land=terra",és a dir,el Mestre Froilan és l' "Amic de la Terra",oi que sona amb excel.lència...?
La "neura o psicosi" per l'escola pública sitgetana és a causa de la mesquinesa municipal amb la Ventafocs de la nostra Vila,que és somniada des de l'any 1879 fins l'any 1960,quan mercès a la Falange en política educativa i l'Opus Dei en economia s'hi decideix construir només una planta baixa de primer Grup Escolar al C/ Rafael Llopart i el parvulari penjat de l'edifici a través d'un passadís cobert.M'hi sento orgullós de dos volums inèdits de la "Història del CEIP Esteve Barrachina",ressò de la meva recerca i estudi sobre "La trajectòria de l'Escola Pública de Sitges,vista des d'una Perspectiva Local (1775-2010)",a través de la premsa sitgetana de sempre (la que tu comentes)i els Arxius escolars del CEIP E.Barrachina i l'AMPA.
Potser amb el temps,amiga Beli,o els teus fills o o els teus nets hi trobin a l'AHMS molt més material didàctic que el que m'hi trobo jo mateix.

Criticartt ha dit...

Com són les coses Guybrush, m'has agafat de ple.... quan jo he parlat de la barberia en veritat el meu cap veia aquella botiga de "coses de platja" on cada estiu hi anava a buscar el meu cubo-pala i rasclet, i on em quedava enmirallada amb els nous inflables de platja: llapis, dofi, balena, boca molsuda.... això ho he escrit a l'article, però quan he parlat amb l'avia, ella m'ha negat el meu record, i com sempre dubto del meu cap boig, ho he tret per no pifiar-la.... però tens tota la raó... el meu record és més de la mare d'en Valen que del pare...

Mestre Froilan Franco: amic de la terra de franc... un molt bon nom per a un professor convençut. Jo també desitjo que tinguin més informació, però sense una educació que ens ensenyi a respectar el seu patrimoni, els llibres no els hi serviran de res....

Florenci Salesas ha dit...

En Valentí Mongay! Aquest paio és fantàstic, una eminència en el seu territori! A més vaig anar al col·legi amb ell, al començament de tot, quan érem unes tendríssimes criatures. No ens hme seguit mai la pista i cadascun ha fet la seva, però és d'aquelles persones que quan me la trobo pel carrer la saludo amb alegria --tampoc petem la xerradeta perquè no sabríem ben bé que dir-nos, no ens enganyem-- però el seu somriure és un dels que més em reconforta de trobar quan surto pel món. Bon rotllo assegurat, que diuen.

Moltes gràcies per aquest post que m'ha fet investigar altres coses a la xarxa, per saber més (els teus posts produeixen sovint aquest efecte).

Froilan Franco ha dit...

Que en Florenci Salesas parli "d'eminència en el seu territori" sobre el meu deixeble en Valentí Mongay,és per a mi una pura i dura realitat,que n'agraeixo-.Diu que va anar a Col.legi amb ell,sent-ne unes tendríssimes criatures: potser al CEIP Miquel Utrillo,l'any 1976 que n'hi havia un Parvulari o al CEIP Esteve Barrachina que n'hi havia dos cursos de pàrvuls.
Seguríssim que al Col.legi la Vila,ja que en Mongay és alumne meu el curs 1976-1977 i ja a la Segona Etapa i el CEIP Miquel Utrillo s'inagura el 9 Febrer 1976,és a dir,al Curs 1975-1976.
Diu el Francesc Salesas "que no sabríem ben bé que dir-nos"...però tu mateix dius: "el seu somriure és un dels que més em reconforta...",doncs apa a gaudir dels excompanys
i recordar temps passats.

Publica un comentari a l'entrada