DONAR IDEES DE BOMBER PER SITGES.....MAI SE SAP





D’idees lluminoses o de bomber, el món n’està ple, i a Sitges, poble que acostuma a ser capdavanter en tot (bo i dolent), en podem fer una llarga llista, cosa que no explicaré aquí ara ja que en altres entrades d’aquest mateix blog n’he parlat exhaustivament: Universitat de les Arts, Centre de Disseny, Miralpeix com espai gastronòmic.....


Però a mi el que em preocupa més actualment, és l’inici d’un d’aquests nous projectes, que tot i la seva importància per al patrimoni de la vila, se n’ha parlat molt poc, i del que públicament se’n coneixen pocs detalls. Estic fent referència a la reforma del conjunt històric del Cau Ferrat-Maricel Mar, però principalment pel que fa a la façana mar, un dubte que ja vaig exposar aquí.

Tot i que les obres s’iniciaran en breu, ara per ara encara no he vist publicada cap imatge virtual de quin serà el resultat final. Crec que és important saber quina és la reacció del poble, principal propietari utòpic de tot aquest conjunt, davant de la visió de com resultarà la creació del cub de vidre que recorrerà tota la façana posterior dels museus. Les coses que es porten d’amagat no són bones per ningú.....

Però ara que la situació política i judicial que domina el panorama català no ajuda a crear nous projectes urbanístics, “no fos cas”, i aprofitant la política “de crear passeigs” a Sitges, i amb l’excusa de que molt aviat tindrem tota la part del Recó de la Calma en obres (tant terra com mar), jo proposo una nova “idea lluminosa”, la qual no té res de nou, ja que el seu origen el trobem en l’any 1926 i de la que se’n fa ressò el setmanari sitgetà La Punta.

És divertit d’imaginar com hauria esdevingut el nostre Sitges actual, si algú hagués agafat el guant d’aquesta idea i l’hagués tirat endavant.... però mai se sap... potser l’Ajuntament actual encara té “mono” de Passeigs, i llegint aquest text se li encén la bombeta i en pocs anys veiem la unió recta i interrompuda entre Aiguadolç i Terramar.

Però ara que hi penso més atentament...... en el cas que arribessin a construïr el passeig subterrani, actuació que no serà molt propera, que vigilin amb l'escultura de la Sirena de Jou, que esperem que en breu ja es trobi en el seu lloc, a la Punta, tal i com han anunciat públicament Jordi Baijet, Alcalde de Sitges, i Gabi Serrano, regidor de cultura, el qual en la mateixa entrevista a Ràdio Sitges no dubta ni un segon en dir que a ell tampoc li agrada l'escultura que Lorenzo Quiin ha fet com a homenatge a Bacardí....




La Punta, 1 d’agost de 1926

Reproducimos de un colega comarcal las líneas siguientes:

Sabemos que no se halla en olvido y que por alguien será patrocinada, prestando nosotras a la misma colaboración, aquella idea de enlazar por medio de un paseo subterráneo, la comunicación entre el Paseo de la Ribera y el de la Playa de San Sebastián, partiendo desde el recodo de “Can Pans”, hasta finalizar al punto de partida de aquel último.

Tal obra, si se llegara a realizar, sería complemento del actual Paseo Marítimo, por facilitar la misma el tendido de un ramal de vía para tren eléctrico a base de Terramar- San Sebastián- Interior de la villa-Terramar; cuya mejora tendría, aunque algunos crean descabellada, en ansiado anhelo que casi generalmente los habitantes del interior y los de aquel sector vienen pregonando para tal innovación”.

No está mal.

Comentaris

Florenci Salesas ha dit…
Aquesta és molt bona, però no és digne del nostre actual consistori. Un passeig subterrani no fa prou efecte: sota terra, és tota una espècie de Línia Maginot del badar passejant gairebé secreta, invisible des de la superfície, per tant d'impacte paissagístic gairebé nul.

Aquí i ara el que es porta és la visibilitat del desastre, l'aparatosa, desfermada i esforçadíssima debacle urbanística evident, gaudible des de tots els angles possibles. Són tan enormes l'energia, l'entusiasme i l'endeutament posats en cada acte de barbàrie que fan de mal criticar i tot. Hom acaba pensant que tot plegat ha de ser la obra d'uns visionaris avançats al seu temps i que la gent com jo som uns retrògrads que no sabem apreciar les millores tan magnífiques com el bellíssim nou aspecte dels carrers centrals de la vila, per exemple.

Jo crec que un passeig aeri, que sortís des del mateix Terramar i, sobrevolant pel damunt les costes del Garraf, anés a connectar físicament --d'una manera ja indisoluble, petria, amical-- el nostre poble amb les no menys estupendes que es troben a les terres del Baix llobregat, com Castelldefels, Gavà, Viladecans, etc. Aquest agermanament a través d'aquest cordó umbilical simbòlic seria el toc final orgàsmic.

Imagineu quin arc de Sant Martí de color gris --en aquest cas s'imposa la discrecció i aquest color simbolitzaria la unió de tots els colors en un de sol, de tota la gent de tot el món, tots ells amb les seves olors, cultures i adaptació a la llengua espanyola, tan comuna ella, en una apoteosi de fermesa, gris ciment armat, com déu mana-- tan magnífic. És una obra urgent, que cal fer ja, no fos cas que a algú se li passés pel cap de fer-la en direcció al Penedés, on no se'ns hi ha perdut res, amb el que no hi tenim cap connexió històrica de cap mena, ni res de res, i que a més està ple de gent perillosíssima que a la que et descuides et planta una estelada enorme a la plaça de la vila per les jornades castelleres de Sant Felix. Fuig, home, fuig...
Quina por aquesta frase "i amb l’excusa de que molt aviat tindrem tota la part del Recó de la Calma en obres (tant terra com mar)" de la que no en tenia coneixement la veritat...

Terra també??? Per fer-ne què¿? Un nou carrer del Retiro? No quedarà ni l'últim trosset de poble per on encara pots sentir el com deuria ésser el real "Sitges dels nostres avis"... Pos molt bé, com diu l'anterior post del Florenci, que ens unim ja d'una vegada amb castefa i "elehache" i acabem de destrossar finalment tota la nostra història...

Venint per les costes sempre em pregunto perquè no podrien haver estat encara més grosses les muntanyes del Garraf...
Froilan Franco ha dit…
M'agrada saber,benvoguda Beli,si ets partidària
d'un Sitges metropolità o d'un Sitges penedesenc.M'explico:Sitges metropolità (que el volen els socialistes fins i tot amb la campanya als autobusos barcelonins "Un dia a Sitges") i Sitges penedesenc,que fins i tot jo mateix en defenso a capa i espasa la Vegueria del Penedès.
Setmana rere setmana n'estic ben bé amatent si "toques aquest tema...!".Tu que ets la gran enamorada del tot Sitges m'imagino que també hi somnies sobre la Vegueria del Penedès o no!.
És que no hi tastes "la munió de gent des de divendres a diumenge a Sitges",cosa que m'hi interpreto com "la Metròpoli a casa nostra...".Seguríssim que un Sitges penedesenc al 100%...!!!
Criticart ha dit…
Ai Mestre, que em llegeix el pensament?!!! Si em deixa 10 minuts publico l'entrada d'avui i així pot saber el que penso......
Anònim ha dit…
visito Sitges con la frecuencia que mi trabajo me lo permite. Me ha dado un vuelco al corazón el ver, después de varios meses en que no había podido pasear por esta preciosa villa, la varandilla de piedra de la Playa de San Sebastián ha sido reemplazada por otra de acero inoxidable, propia de cualquier polígono industrial de las ciudades dormitorio. No dudo que habrá concejales corruptos en Sitges que habrán abierto cuentas de ahorro en Suiza con las concesiones a las empresas responsables de tal esperpento, pero tengo todavía confianza en que alguna persona honesta dentro de ese ayuntamiento, se hará eco de esta denuncia.
Por favor, respeten la estética del pueblo más bonito en los alrededores de Barcelona.