29 d’oct. 2009

HOMENATGE A LES SITGETANES!!!!!

Avui seguint el meu buidatge de diaris buscant informció sobre el Passeig Marítim de Sitges, per a la xerrada que tinc que realitzar properament al Grup d'Estudis Sitgetans, he trobat aquest text, obra del  poeta vilanoví, J.A Ricart .

 Crec que a tots els que el llegiu us enamorarà, com a mi, i segur que a cada un de vosaltres us vindran noms i imatges al cap. A mi enseguida m'ha recordat la meva avia, la Momi, i per això he volgut il.lustrar el text amb una foto preciosa.








SITGES


Sitges. El nom ja té quelcom de clar, de fi, de subtil, que penetra i es recorda. Es pronúncia amb suavitat, quasi amb delícia; sembla que el mot es paladegi.


Sitges, vista del tren estant, és un petri poema de blancor sobre la rima eterna de la mar, entra la pompa verda de les vinyes. Convida, crida amb els braços oberts al viatger, talment una sirena que oferís la blavor dels seus ulls amb una gràcia púdica.


Una força feta d’infinites, petites pressions morals, quasi físiques, obliga al viatger qui l’ha vista de pas i n0ha restat corprès, a visitar-la un dia.


De bell antuvi, en eixir de l’andana, ja la veu clara i fresca de les comares; una veu que escampa joia. Els carrers, desnivellats i tortuosos, són fets com per passar-hi saltant, amb l’alegria d’una infantilitat renovada. Hom s’hi posaria a ballar i picar de mans, segur de que ningú no el malmiraria.


Troba les cases com pintades de fresc, la Ribera adorable, la Punta sublim, i ja no s’hi mouria més.


Però lo que ell no gosa dir (o és precisament la causa del seu foll desig de permanència) no són les cases en sí, ni la Ribera, ni la Punta, no..... Són les noies, les belles sitgetanes que ha trobat en passar, i en els meravellosos ulls, i en el gentilíssim gest de les quals, ha vist, quitaessenciada, tota la força, tota la tendresa, tota la immortalitat de la raça.



J.A. Ricart Forment (Vilanova i la Geltrú, 22 de novembre de 1925)


Publicat a La Punta, Sitges, 29 de noviembre de 1925.

6 comentaris:

Galderich ha dit...

Venint d'un vilanoví és un gran elogi parlar així de Sitges! El deurien desterrar...
Per cert, molt bona la foto de l'àvia!

Criticartt ha dit...

ei Albert!!!! que hi ha molts vilanovins que reconeixen la bellesa de Sitges, i més encara imagino durant els anys 20, i molts sitgetans (com jo) que li encanta Vilanova i la Geltrú. Que de Llunàtics el món n’està ple!!!

mimi ha dit...

¡Si Ricard Forment aixeques el cap, i veies el poble ara, no passaria de l'andana: agafaria un altre tren per sortir corrents!

Criticartt ha dit...

Mimi, el més segur és que amb la RENFE potser no hauria arribat mai......

Vinyet Panyella ha dit...

La Momi, que en dius tu, era una senyora de les que deixen un buit irremplaçable el dia que marxen. Per sort queden les fotografies, la memòria, i en el seu cas, el llibre que li va fer de mirall...

Florenci Salesas ha dit...

M'he emocionat, i més, com diu en Galderich, venint d'un vilanoví. A mi, com a tu, també m'agrada molt Vilanova. Però trobo que no es poden perdre els bons costums i, a la mínima que puc, fomento la rivalitat he, he...

Totalment d'acord amb tu sobre la fotografia: bellíssima! (la fotografia i la model familiar)

Publica un comentari a l'entrada