EXPOSICIÓ UTRILLO I LES ARTS. PASSAT, PRESENT I FUTUR

Primer de tot, em direu obsessiva, informar-vos que finalment a l’espigó de l’escala de la Punta no hi col•locaran l’escultura de Luisa Granero. Aquest ja és un gran pas, però tot i que l’Ajuntament ha enviat una nota de premsa on explica que el canvi d’ubicació de l’obra a la plaça de davant de l’ermita de Sant Sebastià, i que aquest ve motivat per el fet de que “estan estudiant la proposta realitzada per alguns veïns del poble de tornar la Sirena a la Punta”, no tenim res que ens asseguri en ferm que aquest canvi es farà en breu. És a dir, hem de seguir lluitant.





Avui al matí, un dia fosc i plujós, al cafè- restaurant “Els 4 Gats” de Barcelona, la Vinyet Panyella, comissària de l’Any Utrillo, ha presentat l’acte principal d’aquest esdeveniment cultural, l’exposició “Miquel Utrillo i les arts” que s’inaugurarà aquest divendres 23 d’octubre, a les vuit del vespre a Miramar de Sitges.



Fins aquí la part formal del tema, ara comença la part personal. La Vinyet avui ja pot respirar tranquil•la, pe que un dels seus darrers projectes està totalment en marxa. Jo no tinc la sort de poder parlar en primera persona de les dificultats de comissariar un fet cultural de tanta envergadura, (espero dins d’uns anys poder donar la meva opinió personal), però per proximitat amb altres persones que tenen la sort de realitzar treballs com aquest, si que sóc conscient de la feina que suposa tirar un projecte que no només suposa una gran inversió econòmica, sinó també moltes hores d’estudi i treball.

El divendres que ve, quan les portes del Miramar s’hagin obert per rebre a tots els que estem intrigats per la vida i obra d’ Utrillo, la Vinyet tancarà una etapa i segur que desarà moltes carpetes plenes d’informació i documents. Però tota la feina feta per poder realitzar aquesta exposició no ha estat flor d’un dia, ni de dos ni de vint anys. Jo no ho recordo, però la mare sempre m’explica que els meus primers mesos de vida els vaig passar a l’antic arxiu de Sitges, un espai ple de papers per ordenar i classificar. Les meves jornades (dubto que per mi fossin maratonianes), estaven acompanyades per la mare i per la Vinyet, que en aquells moments era l’encarregada de l’arxiu municipal. Asseguda en una cadireta sobre de a taula i plena de “chupa chups”, deuria arribar a la conclusió de que aquella frenètica activitat de remenar papers no estava malament per a seguir-la anys més tard. Així doncs d’aquí deuria sortir la meva tendència a tancar-me en un arxiu, desig que ara no puc realitzar tant sovint, ja que els temps canvien i actualment és més difícil, no tan sols portar nens als arxius, sinó accedir-hi ja com a adulta i professional.

Ve, doncs jo també volia contribuir des del meu blog a l’any Utrillo, però no només volia fer una crònica del que, el qui, el quan i el com dels actes commemoratius. Tampoc és moment de posar-me a buscar algun fet inèdit, desconegut i mai explicat del protagonista de la festa, cosa que em sembla impossible a hores d’ara. Així doncs, seguint l’exemple de la mare i la Vinyet, he remenat papers i he trobat el que volia, i he copiat un fragment d’un dels articles que Miquel Utrillo Morlius va publicar en motiu de la compra d’un quadre d’Arcadi Mas i Fondevila per part del poble de Sitges, mitjançant subscripció pública. Durant uns dies es va anar publicant les persones i la quantitat amb la que contribuien a l'adquisició del quadre. El 15 de febrer de 1925, Hi participen moltes persones que surten publicades amb noms i cognoms, alguns amb professió, i tots posen la quantitat. Entre els noms que hi apareixen destaquem els pintors Ricard Canals amb 5 pts, Guillem Bergnes i Narcís Comas amb 10 pts cada un,  Joaquim Sunyer, 25 pts, Pere Jou, escultor, 5 pts; Josep Maria Martino, arquitecte, 10 pts.... i també la família Utrillo al complert: Miquel Utrillo Morlius amb 25 pts, M. Utrillo Vidal  i J. Utrillo Vidal amb 2,50 pts cada un; i Lola Vidal de Utrillo amb 10 pts. És a dir, en total 40 pessetes.

Tot comença a primers de febrer quan es publica la següent nota.

La Punta, 8 de Febrer de 1925. Mas i Fondevila


Mai, que recordem, En Mas havia exposat sol, als seus setanta i tres anys, donant plena demostració de que el seu esperit artístic no té arrugues, amb lo qual estem d’acord amb el crític autor de la frase, exposa al “Camerin” del carrer de la Corríbia, de Barcelona, dotze teles d’aire sitgetà.


L’escola d’En Mas és cosa ja familiar nostra, l’havem vista sempre auriolant les serenors de les nostres encontrades, ens hi havem fet, al propi temps que el Mestre ha escampat arreu l’encens de les claredats de les nostres platges, dels nostres camps i de les nostres muntanyes.


Si En Rusiñol amb el seu “Cau” ha expandit, glorificant-lo, el nom de Sitges, En Mas i Fondevila ja abans, amb sa inimitable paleta, havia escampat la llum, guiats per la qual, nous peregrins de l’Art vingueren a assadollar.se de l’harmonia de les lluminoses clarors que les seves teles transportaven.


Com a precursor d’aquest moviment ascendent nostre, algú que sap i pot fer-ho ha iniciat l’idea de homenatjar al nostre pintor, adquirint per subscripció popular un de sos quadres per a que la Vila en sigui guardadora.


Trobem molt lloable l’iniciació de l’idea, i creiem que tots els sitgetans col•laboraran al bon èxit, ja que ella representa la compenetració espiritual d’un poble vers als que amb el seu talent l’han enlairat.
_________________________________________________________________________________



En el transcurs d’una setmana, l’iniciador de tan bella obra, espontàniament rep donatius de compatriotes i amics de Sitges; i la Punta, que està del tot identificada amb l’idea d’homenatjar al Mestre en aquesta forma, es complau en oferir les seves columnes, col•laborant a la realització de tant just i patriòtic propòsit, a l’objecte de retenir per al comú patrimoni uns de les inimitables teles del Mestre en la que hi respiri l’ànima de les nostres encontrades.





La Punta, 15 de febrer de 1925. Un artículo de M. Utrillo.


Por falta de espacio no nos es posible publicar íntegro el bello artículo que el gran amigo de Sitges ha publicado en el diario “La Noche” referente al maestro Mas y Fondevila; limitándonos a copiar el siguiente parágrafo final.


“La exposición de las obras de Mas y Fondevila ha dado lugar a una espontánea manifestación. Sitges, su pueblo, el que él descubrió antes que nadie, con sus tenues pinceles, sus pecadoras, con las barcas, las capillas y las procesiones. Los apacibles suburenses, gente que vibra al són de todas las músicas, han decidido abrir una suscripción popular y ofrecer un cuadro al Ayuntamiento, continuando la Galería de hombres ilustres, que no consiste en el frío retrato del hombre, sino en una obra de sus manos.


Para contera de esta croniquilla, si no a los jóvenes de la América Latina, cuando menos a los nuestros, que Arcadio Mas y Fondevila es un viejo tan joven, que de sus labios solo han brotado palabras de cordial y fraternal ayuda a los artistas que comenzando prometen; que no solo por ser jóvenes valen los hombres. Sin ir más lejos: Joaquín Sunyer, cuando era un desconocido arrapiezo embaderdando telas, escuchó las primeras frases de aliento de Arcadio Mas, amigo leal de Picasso, de Canals, de Padilla, de Mir y de Colom, y , claro está, también amigo mío”.



 A La Punta, 1 de març de 1925. Mas i Fondevila..



La obra elegida el Altar de la Concepción de la Parroquia de Sitges, estará expuesta en nuestra villa, en el establecimiento “La Perla”, donde continuara abierta la suscripción.




Bé, això és tot per avui. Espero poder publicar la crònica el divendres nit. I ara penso, si a un actor se li desitja "molta merda", com és deu desitjar sort a un historiador, filòsof, persona de lletres...(com se li digui)? Molta tinta?,  moltes pàgines?. Ja ho trobarem, però ara per ara.... molts èxits.

Comentaris

Vinyet Panyella ha dit…
Moltes gràcies, Beli. Em recordes dies que són lluny però els meus fonaments són allà, i els teus, jo ho veia, també. Val a dir que la teva mare va fer un gran esforç personal per tirar endavant amb la seva carrera acadèmica dins del departament d'Història de l'Art sense desatendre aquella menuda dels xupa-xups que es portava molt bé, mentres el nen petit era a casa. En Josep Carbonell i Gener, que també venia, ens deia a la teva mare i a mi: "fa gràcia, aquesta mosseta"...
En fi, que divendres tancaré carpetes de l'exposició però la de l'Utrillo quedarà oberta per una temporada.
I, sobretot, us donaré les gràcies a tots els que m'heu ajudat més enllà de les vostres col.laboracions al "Diccionari Utrillo"... Vaja,que ho celebrarem!