7 de set. 2009

ESCULTURA HOMENATGE A FACUND BACARDÍ MASÓ A SITGES


Seguint amb la temàtica del post anterior, i fent referència a si un sap o no ser agraït, el senyor Facund Bacardí i Masó (Amb una sola S, nascut a Sitges el 14 d'octubre de 1813- i mort a Cuba, 1886), fundador de l’actual multinacional del rom, no pot tenir cap queixa, i ha d’estar més que satisfet amb el record i agraïment que els seus successors-hereus tenen vers la seva persona, i amb el reconeixement de l'Ajuntament de Sitges, a l'hora de cedir un espai públic per col.locar-hi un monument. (Els seus successors no hereus també estan molt cofois de la seva procedència, tot i que no han participat, ni logística ni econòmicament,en l’elaboració d’aquest monument. Us ho puc assegurar!!!! ).

Ja se que potser aixafaré la sorpresa d’alguns que esperem a dimecres per descobrir el que s’amaga darrera d’aquell envoltori de plàstic, però com que vaig passar per davant d’aquesta escultura just al ser col·locada pels operaris, i abans de que fos embolicada per preservar la seva imatge fins al moment de la inauguració oficial, em veig amb la obligació moral de posar en avís a tots els sitgetans.

En un els jardinets del Passeig de la Ribera, just davant mateix del carrer 1 de Maig, i flanquejat per l’escultura de la “Noia asseguda” de Busquets, i la pseudofont-escombraria-jardinera de la Sirena de Pere Jou, ara hi ha un nou element decoratiu. Es tracta d’una enorme i massa ostentosa escultura firmada per l’artista Lorenzo Quinn, fill del reconegut actor, i que des de fa uns anys viu i treballa a la comarca del Garraf, en la que s’hi representa una circumferència oberta per alt que es completa amb la imatge d’un ratpenat, símbol de la casa Bacardí. Dins del cercle, i com no podia ser menys, hi ha dues grans mans que no sostenen res. Tot aquest conjunt està sobre una gran pedra tallada i no polida, on s’hi ha afegit un relleu amb l’esfinx de Facund Bacardí, i una explicació de la vida i obra d’aquest.

En la meva opinió es tracta d’una obra massa exagerada, i que tot i que encara no ho podem comprovar, ja que una carpa col·locada al passeig ens ho impedeix, trenca totalment la visió que es té del mar des del carrer 1 de maig, una de les característiques paisatgístiques i de perspectiva típiques del carrers sitgetans que baixen a la platja.

El dimecres ja coneixerem les opinions dels altres sitgetans, fins llavors, més val gaudir dels genials dies de setembre que ens proporciona el nostre Sitges.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

sJo també vaig passar per Sitges el dia que estaven muntant l'escultura, per a res no em va semblar ostentosa. Crec que és un bell tribut a un personatge mundialment conegut. A més, vaig tenir la gran sort que era allà Lorenzo Quinn, qui molt amablement em va comentar el significat d'aquesta escultura. La roca, està extreta de les pedreres del Garraf i simbolitza les arrels de Facundo Bacardí. Les mans i la seva posició, representen el deixar anar un somni, que anys més tard, es faria en realitat. La rodona simbolitza
un producte mundialment conegut i el ratpenat, és evidentment el símbol de BACARDI. La meva explicació és senzilla, però escoltant a Lorenzo vaig comprendre, que és més que una obra d'art, és també un sentiment.
Us puc assegurar que no es perd la vista des del carrer 1 de maig, l'escultura queda a un costat i no centrada.
Sols em resta felicitar a Lorenzo Quinn, a Bacardi i a L´Ajuntament de Sitgespor per regalar-nos aquesta obra a tots els habitants de Sitges i als visitants.

Conxita

Criticartt ha dit...

Hola Conxita, moltes gràcies pel teu comentari, i sobretot per posar en comú l'explicació sobre els significat de l'obra que et va ser l'autor de l'esculturala. Evidentment estic totalment d'acord amb tu que Facund Bacardí es mereix un homenatge i un reconeixement al seu poble natal, i encara més si et dic que el meu arbre genealògic em porta a la seva persona. Però tot i això, segueixo pensant que es tracta d'una escultura massa gran per ser situada en un dels jardinets del passeig de la Ribera. La veig més una obra per posar en una rotonda, tot i que m'agraden més els arbres en aquests espais de circunvalació.
Ah, i pagar per pagar, pq crec que de regal res de res, dubto que Quinn no cobri, hi ha molts artistes locals, comarcals, catalnas..... que haurein fet una obra d'igual qualitat i potser amb un sentiment molt més arrelat amb la nostra terra.

Anònim ha dit...

Jo todavía no he tenido la suerte de ver esta gran obra de arte de la que hablais pero en cuanto tenga la oportunidad no dudaré en ir a visitarla. Soy gran admiradora de la obra de Lorenzo y además tengo el placer de conocerlo a él personalmente- Todas sus esculturas son puro sentimiento y simbolismo y por lo que veo esta sigue reflejando su gran sensibilidad. Discrepo contigo en cuanto a la ubicación, creo que el paseo es el lugar perfecto. Y en cuanto al autor de la obra, imagino que Bacardí antes de hacer el encargo a Lorenzo Quinn habrá estudiado otros escultures y esta debio de ser la mejor propuesta. El simple hecho de que Lorenzo Quinn no haya nacido en Catalunya no impide que su obra se represente en nuestro pais, de ser así ningún escultor o artista cruzaría fronteras. El arte es de todos y para todos y los sentimientos son universales independientemente de tu nacionalidad, raza u religión. Muchas felicidades Lorenzo
Karen

Criticartt ha dit...

Tens tota la raó Karen, els artistes han de treballar allà on els criden, i no recrimino en cap moment que Quinn hagi realitzat l'obra, tot al contrari,però ja que la intenció i voluntat de l'empresa Bacardí és recorda el poble d'origen del seu fundador, crec que hauria estat més lògic encarregar el projecte a un artista autòcton o que visqui a Sitges, que per sort n'hi ha molts i molt bons. No dubto que l'empresa Bacardí haurà estudiat l' encarrec de l'obra, però crec que hauria esta bé que intentessin fer una deferència cap a l'art de Sitges i vers els seus habitants...

Vinyet Panyella ha dit...

Quant ha costat i com s'ha fet l'encàrrec?

Guybrush Threepwood ha dit...

A priori és dubtos pensar que no "molestarà" la seva visió arribant des del carrer 1 de maig...

Tot i així personalment no entenc el fet de fer-li una escultura ja que de personatges més rellevants n'hi ha i sembla més un pseudo-anunci per promoure el consum d'una beguda (recordem-ho alcohòlica) que altra cosa... Apart de l'intent de relacionar empatia pels seus origens amb una marca...

Tot i així, la ubicació únicament l'hi té una cosa preparada i es que, com tot en aquest poble, acabarà destrossada, pel que no us estranyeu de trobar, un diumenge al matí qualsevol, una de les mans adins dels "floreros" del cap de la vila...

Per cert, felicitats pel blog i concretament per l'article de Sitges a la Vanguardia, exposant la realitat que ens trobem cada dia...

Per si vols visitar el meu blog:

http://theislandofmelee.blogspot.com/

Criticartt ha dit...

Vinyet,segons m'han assegurat, i espero que sigui veritat, l'escultura l'ha pagat l'empresa Bacardí, i sobre la manera de fer l'encàrrec no en tinc ni idea.

Primer de tot, benvingut al blog Guybrush i felicitats pel teu, del que ja en tenia coneixement ja que els dos formem part d'aquella idea tan bona com és la Penedesfera.... i ara dir-te que jo tampoc entenc el pq d'aquest magnificent homenatge al senyor Bacardí, un sitgetà més d'aquells que van marxar en busca de fortuna cap a Cuba. Aquest, a diferència d'altres "americanos" va tenir sort i va trionfar, però també es pot dir que, a diferència d'altres, i tot i tenir els seus familiars aquí no van demostrar gaire interés pel seu poble natal.....però com tu molt bé dius, ho veig més com una propaganda comercial de l'empresa i una acte de "piloteig" de l'Ajuntamnet de Sitges, que un sentit homenantge... per cert, avui la meva família farà acte de presència al gran esdeveniment ja que som els únics descendents que li queden al senyor Bacardí a Sitges (mira com és la vida).

Proposo començar una llista de totes les persones que es mereixen un momument i un homenatge a Sitges....

Flasiana ha dit...

Doncs a mi m'és igual quan ha costat i qui l'ha pagat. Posar el logo de la casa Bacardí al mig del passeig de Sitges no té preu i no ens ho hauríem de vendre per molt bona que fos l'escultura. Per mi aquí està el debat. A més crec que el símbol de la casa Bacardí és un anunci de productes alcohòlics, que estan totalment prohibits a la via pública. No podríem deixar de ser tan servils? Aquesta és una cosa del nostre ajuntament, i potser de la societat a la que representa, a la que no puc deixar de sublevar-m'hi. Doncs és clar que sí! La imatge del mar des del carrer 1 de maig té molt més valor que 1000 escultures d'en Quinn juntes! A veure si aprenem a valorar allò que tenim!
Brrrr em treu de polleguera el tema!
Salut!
Joana

Criticartt ha dit...

Hola Joana, em fa molta il.lu que entris i participis al meu blog, i més desprès de veure la qualitat que tens com a moderadora en altres llocs ;). Tens tota la raó en el que dius, i la publicitat a la via pública està prohibida, però la falta de respecte per les coses nostres encara fa més mal. Avui he passat per davant de la nova escultura, i quan he buscat a la figura de la dona nua de l'artista Josep Busquets, l'he trobada una mica més enllà del seu darrer lloc, pq aquesta figura ha viscut moltes peripècies. Ara està davant del Chiringuito, i sembla pensar: que he fet jo pq em castiguin a passar-me el dia mirant estrangers com fan el pica-pica i aguantant aquella insoportable olor a fricanda.....ben bé, de fora vingueren que de casa em tregueren ( o del meu jardinet).....
Aquest poble l'estan desmoronant a passes forçades.....

Xavier Salmerón Carbonell ha dit...

Bones Beli, ja saps la meva opinió sobre el tema de Bacardí i els homenatges, però vull aportar una nova reflexió... es curiós que l'esmentat monument amb forces proporcions estigui instal·lat davant d'un dels carrers mes festius pels foresters "pels sitgetans en alguna ocasió" com es el carrer 1er de maig. Molts cops la festa va relacionada amb l'alcohol, i quina millor publicitat pot donar el logo d'una empresa de rom davant d'un carrer on es demanen molts i molts "combinats"? Es publicitat encoberta? o massa directe?

Criticartt ha dit...

Xavi tens tota la raó, es tracta d'una acte publicitari pur i dur. Pq no van posar aquest mamotreto en una rotonda d'aquelles que hi ha a la carretera? potser serà pq " si bebes no conduzcas"?.A partir d'ara a la Sirenita li podem posar una Cerve a la ma i rebre diners d'estralla Damm, al pal d'en Budesca un cafetonet tb promocionat, a les noies nues uns vestidets de la botiga de turno i al bust d'en Pruna..... ui, em passen masses coses pel cap, però pasta en fariem suficient per arreglar el terra del Passeig, que fa pena!!!

Publica un comentari a l'entrada