La Festa Major de 1969 vista per Artur Duch. Programa de la Festa Major de Sitges


Mentre acabo d’escriure la segona part de la crònica del meu viatge pel Nord d’Espanya, i em la voluntat de penjar-la abans de començar la bogeria de la Festa Major, em fa il·lusió copiar aquí el text-entrevista que vaig fer al pintor i escultor Artur Duch. Per a mi ha estat tota una sorpresa molt agradable, trobar-me aquest text dins del programa oficial de la Festa Major de Sitges. Si us sóc sincera, estava convençuda que l’encàrrec que em van fer des de Hydra Media era per a un especial de Festa Major de la revista On, però ara me n’adono que haig de llegir millor els encàrrecs que em fan.

He pogut veure des de la web de la comissió de la Festa Major la resta del programa, però encara no en tinc cap exemplar físic per poder llegir amb tranquil·litat els altres textos, i pel que m’han dit, aconseguir-ne un no serà feina fàcil.

Ah, per cert, tot i el que diguin alguns des dels comentaris que s’escriuen a blog FestaMajordeSitges, crec que tots els que firmem aquest textos varem rebre l’encàrrec amb il·lusió i ganes, i que amb estils personals i diferents, els autors sitgetans, que no periodistes, intentarem plasmar els sentiments i les vivències que amb molta sinceritat i generositat ens havien anat explicant els protagonistes.

Bona Festa Major a tothom i com deia una geganter de soca-rel al meu amic Vicenç Morando que tothom la visqui com vulgui, sense fer mal als altres", eh!!!!!!






1969. Festa Major pop

Artur Duch, l’optimisme sobre rodes
Durant la Festa Major de 1969, l’Artur Duch i Puig, pintor i escultor nascut a Sitges el 24 de juliol de l’any 1951, acaba de fer els 18 anys, tot i que en aquests anys de règim franquista la majoria d’edat no s’aconsegueix fins als 21. El que Duch evoca avui en dia d’aquestes primeres festes majors és, entre moltes altres anècdotes, la repressió amb la que es vivia l’expressió de catalanitat típica d’aquests actes col·lectius. L’artista –que avui és un apassionat de les motos antigues– recorda que s’hi feien ballades de sardanes, però prèviament la cobla notificava els temes que tocarien, per passar per la censura, un fet corrent en aquells anys de repressió.Sitges, a finals dels seixanta, és en plena explosió turística i desenvolupament cultural. El perfil de la vila ha estat sensiblement modificat i adaptat a l’arribada dels turistes, i la tradició cultural i artística de fa més de cent anys s’expressa ara també amb els nous festivals –el de teatre, nascut el 1967 i el de cinema, el 1968–, impulsats per sitgetans, i amb vocació internacional. És l’època que el radi urbà s’amplia per la carretera de Ribes i el Camí Capellans, en què s’inaugura el primer Pacha del món a Vallpineda i en què es comença a parlar d’un port esportiu a Aiguadolç. Un temps de canvis i transformacions que un jove com Artur Duch viu amb l’apassionament propi de la seva joventut.És durant aquest mateix 1969, quan l’Artur Duch, juntament amb altres joves sitgetans, es troba engrescat en la creació d’un grup de folk, el Catacrok, amb el qual actuen en escenaris com el Patronat i el Casino Prado, i també fan concerts a Barcelona. I tal com succeix amb els actes de Festa Major, abans de qualsevol concert, han d’enviar la llista de les cançons a passar per les tisores de la censura.En aquest final dels anys 60, participar a la Festa Major significa “anar a veure tots els actes i sortides, anar a escoltar la banda de música al Prado, on encara hi havia el Llevant de taula, la tradició de les colles de balls o gegants, d’anar a ballar o a tocar la gralla per les cases i pels bars, on a canvi rebien alguna propina”. Entre les visions que Duch encara conserva de les festes majors de finals dels 60, subratlla la de les autoritats: el capità de la Guàrdia Civil amb el tricorni, el rector i l’alcalde… tots junts compartint protagonisme tant a la Processó com a la Sortida d’Ofici, o veient els balls des de dalt del balcó de l’Ajuntament. I és que, llevat d’alguns matissos, el quadre tampoc és molt diferent de l’actual.La Festa Major de 1969 –poques setmanes després que l’home arribi a la Lluna– celebra una bona nova, la recuperació del ball de gitanes, integrat per noies dels Coros y Danzas i impulsat per Jofre Vilà. Són uns anys d’una lenta recuperació dels balls de la festa. Al 65 havien nascut la parella de cubanitos i just deu anys després arribarien la nova parella de gegants cristians, que, més lleugers de pes, jubilarien la que havia estat ballant i provocant els somriures dels nens des del 1897.En aquests anys de transició entre els 60 i els 70, Artur Duch forma part del grup de joves que funden els Castellers de Sitges –predecessors de l’actual Jove de Sitges–, la primera actuació de la qual té lloc a la Festa Major de 1971. Duch guarda molts bons records de les diades castelleres viscudes amb la camisa de color blau mariner, una tonalitat molt lligada a Sitges, que era la peça distintiva de la colla. Artur Duch exerceix de casteller fins que la colla es dissol l’any 1986. No sense un deix de melangia, Duch conclou: “Èrem una colla de gent tremenda. Després per diverses incompatibilitats ho vaig deixar. Ara visc la Festa Major com espectador”, i és la seva filla qui continua fent castells amb la Jove.Quan el pintor sitgetà es refereix a la seva visió actual de la Festa Major, i tenint en compte que és pare de dos adolescents, sosté que “la manera de viure la Festa Major ha canviat molt. Ara és com el San Fermín. Veus la gent amb un got de cervesa a la mà, barrets de palla, i amb la samarreta distintiva d’un grup determinat… i tots sota el foc. Poca gent de la meva colla feia això d’empalmar. Després del castell de focs, vèiem els balls, preníem alguna beguda, escoltàvem el grup de música que tocava, i cap a les 3 o les 4, a dormir”.Com a sitgetà i alhora com artista, Artur Duch recorda amb especial estima la Festa Major de 1998, any en què se’l convida a realitzar el cartell de la Festa Major. En aquest cartell, una vegada més, Duch mostra la seva agudesa i capacitat artística. D’una manera molt personal, alhora que original, utilitza una composició vista des d’un punt elevat, plantejament que li permet posar a la vista els protagonistes principals de la festa: els gegants, el castell de focs, el mar, l’edifici de l’Ajuntament i la Punta: “és el que tothom té a la seva ment quan arriba la Festa Major: l’ambient del poble, la sensació de calor, unit a elements coneguts per a tothom com són els gegants, les seves cases, la Punta…”.Tot i que ara Artur Duch ja no forma part de cap ball, la Festa Major és una data que l’artista intenta passar sempre a Sitges, ja que “és molt entranyable perquè tens la oportunitat de trobar-te amb quantitat d’amics de Sitges que viuen fora i fan tot el possible per venir. Amb ells parles dels vells temps i del que fan actualment”.


Beli Artigas

Comentaris