HERMANOS, QUE NO PRIMOS...... QUE ESTÀ PASSANT A SITGES?

Platja de Sant Sebastià pintada per el pintor sitgetà Joaquim Sunyer..... com ha canviat tot!!!!!
Tant que ens va costar decidir quina seria la tipologia de barana que finalment es col·locaria al nou Passeig de la Platja de Sant Sebastià, i la resposta, que ha arribat una mica tard, la tenia l’alcalde de la ciutat donostiarra que porta el mateix nom, Odón Elorza.

Com si d’un moviment enroc d’escacs es tractés, l’alcalde de Sitges jordi Baijet, i el de Sant Sebastià, el ja citat Odón Elorza, han decidit agermanar les platges de les seves poblacions. Jo dono suport al teu passeig i tu a la meva candidatura per a ser l’any 2016 capital europea de la cultura. En motiu d’aquesta bona nova, i per recordar un fet tan destacat (per ells), des de l’ajuntament de la ciutat Guipuzcoana han decidit regalar a Sitges una reproducció de la seva “singular barana”, tal i com escriu Ramon Francàs a la Vanguardia, per a que sigui col·locada en algun punt estratègic de la renovada i criticada platja sitgetana. Així doncs, i com diuen els castellans, “no queríais caldo, pues toda dos tazas”.... Ah, per cert, jo proposo que l’Ajuntament de Sitges, i seguint el bonic present del nou poble germà, els hi regali una rèplica del Urinari públic que des de fa una setmana s’ha instal·lat al Passeig Marítim, segur que els habitats de Sant Sebastià el trobaran original i útil.

Barana de la platja de La Concha de San Sebastián, una mica rococó.....
Però el millor de tot, és que aquest noticia, si més no bastant banal, ocupa mitja plana de les pàgines salmó de La Vanguardia del dilluns 27 de juliol de 2009. El tema que tracta Francàs no va més enllà del que he comentat en el paràgraf anterior, i de la propera visita que Elorza farà a Sitges per a inaugurar aquesta barana, un poble del que l’alcalde de Sant Sebastià coneix des de fa temps ja que hi ha passat algunes setmanes de vacances, i com a comentari graciós, sempre s’ha instal.lat a l’hotel.... tatatachannnnnn, San Sebastián Playa...... No em podeu negar que la noticia té la seva gràcia, però d’aquí a l’extensió que se li dóna, i més sabent els greus problemes econòmics que està vivint el nostre poble, un fet que tampoc ha passat desapercebut per la Vanguardia, que aquest cap de setmana feia referència a la notícia del gran deute dels ajuntament espanyols, triant una imatge de les obres que darrerament s’estan realitzant a Sitges, per a il·lustrar el comentari.
Per cert, recomano que llegiu l’article que escriu Vinyet Panyella a l’Eco, “Sant Sebastià, Plaça dura”, i que també ha penjat al seu blog “Quadern de Terramar”. Si poc a poc persones importants del món de la cultura, política.... de Sitges es comencen a pronunciar sobre la desfeta patrimonial que s’està duent a terme al poble, potser aconseguirem aturar aquestes desgràcies. Avui hi ha una reunió per explicar-nos el nou projecte per a la remodelació i adequació del Cau Ferrat i del Maricel, “em fa més por que una patada”, però fins que no en tingui tots els detalls i pugui saber més d’aquesta “nova idea lluminosa” no escriuré res...., ja us mantindré informats.
També original i si més no et fa posar un somriure a la cara, és la noticia que Alberto Castillon publica al seu blog de la Vanguardia, en que sota el títol de Guardia Pretoriana ens explica la història Kafkiana viscuda per Inocencio Tirado amb la Guardia Urbana de Sitges. Si teniu un moment cliqueu aquí i tant al·lucinareu com us agafarà un atac de riure....


Però aquest fet em porta a un altre de molt més proper que vull denunciar, si més no des del meu blog. El dilluns o dimarts de la setmana passada, a les 10 del matí, passejant pel Cap de la Vila, més exactament a la cantonada entre el carrer Jesus i Sant Bartomeu, una veina de Sitges de “tota la vida” es dirigia a una parella de la guardia urbana de Sitges ( home i dòna), d’aquells municipals que de tantes voltes que fan (o faig jo), sembla que siguin urbanos de Sitges de tota la vida. No se quina va ser la demanda que els hi va fer la senyora sitgetana, però per sort, o per desgràcia, si que vaig poder sentir el comentari que es van fer en veu alta els dos agents. El policia home es va dirigir a la seva companya a unes paraules, més o menys, com aquestes: “Vamos un momento y lo miramos, pq esta mujer tiene una pinta de neurótica.....”. No vaig poder més que quedar-me’ls mirant amb cara i gest de desaprovació i sorpresa, per sort ells es van adonar per al·ludits i van posar cara de circumstància. Que podem esperar d’una policia municipal que paguem amb els nostres impostos i que quan els hi demanes alguna cosa reaccionen amb aquestes paraules?






Comentaris