8 de jul. 2009

EL FIN DEL MUNDO. SITGES EXTRA MURS


Ple estiu. Sitges a rebentar de gent, sobretot els caps de setmana, i al vespre, un cop molts d’aquests passavolants han marxat cap a les seves gàbies, la imatge de l’Avinguda del Vinyet fa pena. Brutícia per tot arreu, papers, llaunes, bosses de plàstic; cotxes aparcats dalt de les voreres, impedint el pas de vianants, cotxes de nadó, una dificultat a la que li ha d’aixecar el mal estat d’aquestes voreres, que estan totalment aixecades pel pas del temps i per la força de les arrels dels pins, gairebé centenaris, que durant anys han flanquejat el camí que uneix el centre del poble amb la seva ermita més estimada, el Vinyet. Aquesta situació de degradació la podem trobar en tots i cada un dels carrers interiors dels sectors de Terramar i del Vinyet, i mira que aquests barris sitgetans són bonics, tranquils i plens d’exemples arquitectònics de gran valor!!!!

Davant de la visió caòtica d’aquests carrers m’ha vingut al cap una frase que de jovenetes (com passa el temps) dèiem la Natàlia i jo al referir-nos al destí dels nostres passejos per Sitges: arribem fins “el fin del mundo”. Per a nosaltres les fronteres del poble eren molt clares, sempre basades en l’existència de botigues o no en el nostre recorregut: carretera, Plaça Espanya, Passeig de la Ribera i carrer Jesús amb carrer Santiago Rusiñol. Evidentment érem conscients de que hi havia vida més enllà dels nostres límits autoimposats, però difícilment els superàvem.


Doncs aquesta idea nuclear ( de nucli i sense cap connotació química), sembla que és la mateixa que té l’ajuntament de Sitges respecte les necessitats del poble. Per sort, les seves fronteres s’han obert, i el barri del Poble Sec es pot dir que s’ha convertit en un annex del nucli urbà de Sitges. Fins aquests primers dies d’estiu jo no havia anat vist ni la Piscina Municipal ni el complex esportiu de Pins Vens, dues instal·lacions de gran qualitat (com a mínim ara que són noves, l’edifici reformat de l’Institut i de l’escola d’ hosteleria, el Centre d’Atenció Primària (CAP), i per últim, el dijous vaig anar a comprar al mercat que, des de fa uns mesos, ha deixat el seu espai original a la part antiga de Sitges. Haig de dir que, tot i que potser la distribució de les parades és més coherent, no em va agradar gens aquesta nova ubicació, fent-li perdre tota la gràcia i l’hegemonia que tenia aquest mercat al voltant l’edifici de l’Ajuntament, davant de l’Església, rodejant la palmera de la parròquia... dubto que hi torni, igual que entenc que molts dels veïns de sitges que estan més propers al centenari que a la vuitantena, tinguin la sensació de que tot i viure al Cap de la Vila, se’ls hagi deixat desatesos. Per a ells és una excursió gairebé impossible anar caminant a la seva visita amb el metge del Cap, o a comprar els préssecs de vinya que durant moltes dècades trobaven al pujar el carrer Major. Seria bo que l’Ajuntament diversifiqués una mica els seus serveis públics i municipals, perquè sitgetans ho som tots.


Això és el que deuen pensar els veïns del “fin del mundo” que queden cop a la part més nord de Sitges, és a dir, els habitants de la zona de la Platja Sant Sebastià, que com a serveis municipals tenen una sala d’exposicions desaprofitada, l’Escorxador, i el cementiri....; i per últim els dels sectors de Terramar i el Vinyet, que tenen l’Institut i un edifici com és el Centre de Disseny, que ara per ara té l'única funció per als vilatans de ser una de les seus electorals.....


I tornant al que fins fa uns anys era el centre neuràlgic de Sitges, el Cap de la Vila. L’altre dia els meus avis, dos d’aquells sitgetans als quals em referia dos paràgrafs abans, em van demanar si els hi podia anar a tirar les escombraries al Cap de la Vila. Primer vaig pensar que feien catúfols, però davant de la seva insistència vaig agafar les bosses i em vaig dirigir, tota incrèdula, cap al punt que ells m’havien indicat. No m’ho podia creure, i encara no puc ara. Davant de l’edifici nou de can Ferret, l’Ajuntament hi ha instal·lat tres containers grisos, horrorosos. Com pot ser que a algú li passi pel cap posar les escombraries en ple Cap de la Vila?, però que no vàrem pagar les obres d’uns containers subterranis al passeig de la Ribera, just sota el carrer Sant Pau, una infraestructura que mai ha entrat en funcionament i que ja es troba en un estat de conservació pèssim. M’imagino que la col·locació d’aquelles escombraries no va ser gens econòmica. Clar, paga tu, no pago jo, l’Ajuntament fa el que li dóna la gana!!! Ah per cert, el dimecres pel matí, sota la solana que queia, l’alcalde, juntament amb una regidora i un altre home, estaven passant revista a les escombraries rovellades que hi ha al Passeig de la Ribera, molt a prop del “culumpius”. Si que els hi preocupa actualment el tractament de residus... serà per la més que possible arribada de la nova incineradora del Garraf?


Podria dir que entre tots em destrossat el poble, però crec que seria injust. Ells (l’Ajuntament) ens ha destrossat el poble i nosaltres ho hem permès. L’altre dia mirant el programa sobre el Paisatge preferit de Catalunya de TV3, vaig sentir vergonya al veure les imatges que es posaven per a la candidatura de Sitges. Les visions del poble eren repetitives i plenes de mancances, per no parlar de les errades històriques que van omplir l’àudio del programa: El Recó de la Calma amb interiors de Maricel i Cau Ferrat; visions de Sitges des del Mar, el carrer Carreta i de Pau Barrabeig, i algun trosset de Terramar.... però ni una vista del Cap de la Vila, ni de la Platja Sant Sebastià, ni carrer Jesús, Major o Parellades, Plaça Espanya, els principals llocs que un pot veure durant la seva visita a Sitges. Per què no van ensenyar les noves cases que s’han construït al Passeig Marítim? A qui volem enganyar? O és que ens avergonyim del nostre poble actual i només ens emmirallem amb el Sitges del passat, aquell mateix que hem destrossat en tan poc temps?

2 comentaris:

Florenci Salesas ha dit...

Jo no crec que tot el que fa l'ajuntament estigui malament, però és evident que hi ha moltes coses que podrien millorar i altres que són, directament, un atemptat.

Sempre m'he admirat de com les arrels dels pins del barri del "Fin del Mundo" que dèieu vosaltres hagin arrelat molt més que algunes persones que fa cinquanta anys que viuen a la vila, per exemple (per contra, cal dir que n'hi ha que s'hi han deixat caure fa només quatre dies i hi estan més integrats que segons quins sitgetans de soca-rel... però això és un altre tema, evidentment).

Si comencem a parlar de les coses que no funcionen mai, no acabaríem ídem: els ascensors que hi ha al pont de l'estació, perpètuament espatllats/arreglats, amb tot de jubilats esbufegant escales amunt, escales avall, per anar a visitar els seus parents a l'hospital, és tot un clàssic.

Així com enfrontar-se a la renovació del clavegueram i altres conduccions ha estat un esforç que jo aplaudeixo, no ho ha esta, per mi, la radicalitat dels canvis estètics que s'han fet -i encara es pensen fer- a una pila de llocs emblemàtics de la vila. Encara no havíem paït la destrossa estètica de l'artèria principal del poble quan la Platja Sant Sebastià ens fa viatjar, en un moment, a un lloc diferent que no sé si té massa a veure amb Sitges. Com que el canvi ha estat tan brutal, encara no sé si m'agrada o no (hi ha coses que sí, altres que no tant) i crec que tenen raó els que argumenten que sempre s'han anat fent canvis de tot tipus i que quan parlem de com eren les coses abans cal especificar de quin "abans" concret parlem. Ja et dic, no vull ser sempre un torracollons, que no està content amb res, però jo un canvi tan brutal l'hauria acceptat, com a màxim, en el cas que la vila hagués patit un bombardeig com el de Dresden o l'erupció d'un equivalent al Krakatoa enmig del Cap de la Vila. I ara ve el Passeig (tremolo) i encara el soterrament de les vies.

Això ja mereix un paragrafot apart: per què ho volen fer això? Per què?? No costarà una bestialitat de milions? L’ajuntament els té? No crec. Aleshores, a les faldilles de quina mamà caldrà anar a demanar-los? A la pobra Generalitat? Al govern espanyol, directament? A algun hipotètic Charles Deering de nova generació que, enamorat de Sitges i odiador a mort del pobre tren, estaria disposat a esquitxar la pasta? És evident que cal més bona comunicació entre les dues parts del poble. Però, no hi ha maneres moltíssim més econòmiques de fer-ho? (passarel·les ben fetes, etc.) Si el que es pretén es devastar l’edifici centenari de l’estació (no serà gran cosa, a part de ser l’obra clònica que RENFE va fer al seu temps a tota la línia, però jo li tinc “carinyo”, ves: són massa anys d’agafar el tren i trobar-m’hi com a casa en veure la simpàtica baluerna) i dilapidar uns diners que no es tenen i endeutar el poble, ho trobo, directament, suïcida. Ja posats a fer canvis, podrien enderrocar la Punta i encarregar-li un disseny més “mediterrani i alhora conciliador amb els temps que corren” al senyor Bofill. Es podria aprofitar per a fer un temple “multi-cultural”, respectuós amb tots els cultes i religions i fins i tot amb horaris d’oficis per a ateus i agnòstics, amb espais separats per a tothom per evitar batalles santes que farien mal efecte a la obertura de ment i esperit dialogant tan arrelats a l’esperit del nostre poble. Jo, respectuós amb els creients, però que jo, personalment, ho sento, no ho sóc, no crec que m’hi acostés mai a menys d’un kilòmetre a la rodona, perquè si hi ha una cosa que em carregui més que les inútils discussions entre agnòstics i ateus és que em destrossin el paisatge de la meva infància, que m’esborrin els quatre residus de la meva cultura, als quals m’hi aferro com puc, com un pop al que li haguessin arrencat totes les ventoses de les potes, i que a sobre se me’n riguin dels morts.

Si, escombraries al Cap de la Vila, però també molta més desorganització i política de fets consumats. No sé si els “dàtils de mar” ho farien millor. No ho sé, com a mínim seria un tipus de decadència una mica més original...

Vinyet Panyella ha dit...

D'això d'ensenyar el passat (que a Sitges en saben molt quan toca fer propaganda, no quan s'ha de preservar amb dignitat)se'n diu idealització compensatòria. Compensatòria de totes les maleses i barrabassades irreversibles. I així anar fent.

Publica un comentari a l'entrada