EL DIARI EL MUNDO DENUNCIA UN CAS DE DESTRUCCIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC A BADALONA

Avui a l’Ajuntament de Badalona hi ha hagut moguda, i tot motivat per un article publicat a l’edició d’avui dia 13 al diari El Mundo. El periodista Jordi Ribalaygue firma aquest text a tota pàgina, en el que sota el títol “Un alto cargo de Badalona se reformó la casa sin permiso”, denuncia un possible (aquí també volem ser políticament correctes , tot i les més que evidents proves que se’ns presenten) cas d’irregularitats i de reformes il·legals.

Es veu que Pere Sió, ex concejal de CIU, i casualment un dels homes de confiança de Jordi Serra, alcalde de Badalona, va reformar la seva casa, un dels edificis més destacats dins del catàleg arquitectònic de la ciutat de Badalona, sense les llicències pertinents. La casa en qüestió és Ca l’Ecanyaralets, sobrenom d’una família badalonina, que està situada a la Rambla número 5 de la ciutat, i realitzada l’any 1896 per Joan Baptista Pons i Trabal (Barcelona 1855- 1928), arquitecte municipal de la ciutat fins l’any 1898. L’estil eclèctic utilitzat en el disseny d’aquest petit edifici de planta baixa i pis, amb una façana simètrica decorada amb elements que ens recorden l’arquitectura àrab i d’una clara tendència exòtica, tot i que la decoració modernista comença a trobar un lloc en edificis com aquest. La casa, exemple interessant de l’arquitectura que estava de moda a Catalunya abans de l’esclat del Modernisme, es va inaugurar l’any 1897, i als baixos hi havia la cerveseria La Palmera i al pis el Casino el Porvenir. Poc desprès s’hi va instal·lar el Foment Industrial, fins que va passar a ser utilitzat com a habitatges privat.

Per cert, l’autor de la casa, Joan Baptista Pons, va ser l’arquitecte que va realitzar el primer projecte del Col·legi de les Teresianes de Barcelona(1887), una direcció que va haver de deixar un any més tard per les evidents diferències de criteri amb el promotor del projecte, Enric Ossó, el qual va decidir nombrar nou director a Antoni Gaudí. Aquest darrer ja es va trobar amb les obres iniciades i amb unes directrius estructurals molt clares. Davant del poc pressupost que tenia per a l’execució d’aquest edifici, Gaudí va decidir seguir amb el projecte inicial de Pons, que consistia en realitzar una nau allargada i molt simple.


Tornant al tema que ens pertoca. Quan l’any 1980 es va realitzar el catàleg del patrimoni arquitectònic de la ciutat de Badalona, aquest edifici va entrar a formar part de la llista d’edificis protegits en un o altre nivell de conservació. Sembla que en aquest cas es tracta de la conservació total tant de l’exterior com de la decoració i distribució de la casa, una obligació patrimonial que sembla que el senyor Sió s’ha saltat amb tota impunitat, ja que ha realitzat una reforma total de l’interior de la vivenda, eliminant parets, cobrint el paviment hidràulic, o canviant una claraboia que hi havia a la teulada.

És interessant seguir la història políticament parlant, i per això aquí us deixo el link on podeu llegir la notícia completa. Però a mi m’interessa el fet de que per fi, i amb el desig que aquesta canvi de tendència tingui repercussions, la pèrdua del patrimoni arquitectònic sigui una notícia que es mereixi una pàgina sencera en un diari de la importància de El Mundo. La veritat és que, tot i que darrera d’aquesta notícia si pugui amagar una denúncia més política que de desastre patrimonial, la valentia del l’autor de l’article em fa seguir en la meva lluita particular. Ja ho sap el Jordi Ribalaygue, si vol més notícies com aquestes, de falta de conservació de patrimoni, que passi per Sitges que podrà omplir pàgines i pàgines de diaris.



Comentaris

Guillem Carbonell ha dit…
Jo no coneixia Badalona fins que m'hi va portar la feina. I de seguida em vaig enamorar del passeig, en diuen la Rambla però va paral·lela al mar. Jo vivia d'esquena a Badalona i en canvi he descobert que al casc antic m'hi agradaria viure, sobretot a la "Rambla", és clar! Però en pocs anys he vist diversos edificis d'època, preciosos edificis d'època, ser enderrocats i substituïts per construccions "modernes" i ningú no deia res.
Florenci Salesas ha dit…
El que està passant al casc antic de Badalona també és tristíssim. Badalona és una ciutat que estimo especialment i sobre la que hi ha massa prejudicis (bé, sobre tot arreu n'hi ha).