29 de jul. 2009

HERMANOS, QUE NO PRIMOS...... QUE ESTÀ PASSANT A SITGES?

Platja de Sant Sebastià pintada per el pintor sitgetà Joaquim Sunyer..... com ha canviat tot!!!!!
Tant que ens va costar decidir quina seria la tipologia de barana que finalment es col·locaria al nou Passeig de la Platja de Sant Sebastià, i la resposta, que ha arribat una mica tard, la tenia l’alcalde de la ciutat donostiarra que porta el mateix nom, Odón Elorza.

Com si d’un moviment enroc d’escacs es tractés, l’alcalde de Sitges jordi Baijet, i el de Sant Sebastià, el ja citat Odón Elorza, han decidit agermanar les platges de les seves poblacions. Jo dono suport al teu passeig i tu a la meva candidatura per a ser l’any 2016 capital europea de la cultura. En motiu d’aquesta bona nova, i per recordar un fet tan destacat (per ells), des de l’ajuntament de la ciutat Guipuzcoana han decidit regalar a Sitges una reproducció de la seva “singular barana”, tal i com escriu Ramon Francàs a la Vanguardia, per a que sigui col·locada en algun punt estratègic de la renovada i criticada platja sitgetana. Així doncs, i com diuen els castellans, “no queríais caldo, pues toda dos tazas”.... Ah, per cert, jo proposo que l’Ajuntament de Sitges, i seguint el bonic present del nou poble germà, els hi regali una rèplica del Urinari públic que des de fa una setmana s’ha instal·lat al Passeig Marítim, segur que els habitats de Sant Sebastià el trobaran original i útil.

Barana de la platja de La Concha de San Sebastián, una mica rococó.....
Però el millor de tot, és que aquest noticia, si més no bastant banal, ocupa mitja plana de les pàgines salmó de La Vanguardia del dilluns 27 de juliol de 2009. El tema que tracta Francàs no va més enllà del que he comentat en el paràgraf anterior, i de la propera visita que Elorza farà a Sitges per a inaugurar aquesta barana, un poble del que l’alcalde de Sant Sebastià coneix des de fa temps ja que hi ha passat algunes setmanes de vacances, i com a comentari graciós, sempre s’ha instal.lat a l’hotel.... tatatachannnnnn, San Sebastián Playa...... No em podeu negar que la noticia té la seva gràcia, però d’aquí a l’extensió que se li dóna, i més sabent els greus problemes econòmics que està vivint el nostre poble, un fet que tampoc ha passat desapercebut per la Vanguardia, que aquest cap de setmana feia referència a la notícia del gran deute dels ajuntament espanyols, triant una imatge de les obres que darrerament s’estan realitzant a Sitges, per a il·lustrar el comentari.
Per cert, recomano que llegiu l’article que escriu Vinyet Panyella a l’Eco, “Sant Sebastià, Plaça dura”, i que també ha penjat al seu blog “Quadern de Terramar”. Si poc a poc persones importants del món de la cultura, política.... de Sitges es comencen a pronunciar sobre la desfeta patrimonial que s’està duent a terme al poble, potser aconseguirem aturar aquestes desgràcies. Avui hi ha una reunió per explicar-nos el nou projecte per a la remodelació i adequació del Cau Ferrat i del Maricel, “em fa més por que una patada”, però fins que no en tingui tots els detalls i pugui saber més d’aquesta “nova idea lluminosa” no escriuré res...., ja us mantindré informats.
També original i si més no et fa posar un somriure a la cara, és la noticia que Alberto Castillon publica al seu blog de la Vanguardia, en que sota el títol de Guardia Pretoriana ens explica la història Kafkiana viscuda per Inocencio Tirado amb la Guardia Urbana de Sitges. Si teniu un moment cliqueu aquí i tant al·lucinareu com us agafarà un atac de riure....


Però aquest fet em porta a un altre de molt més proper que vull denunciar, si més no des del meu blog. El dilluns o dimarts de la setmana passada, a les 10 del matí, passejant pel Cap de la Vila, més exactament a la cantonada entre el carrer Jesus i Sant Bartomeu, una veina de Sitges de “tota la vida” es dirigia a una parella de la guardia urbana de Sitges ( home i dòna), d’aquells municipals que de tantes voltes que fan (o faig jo), sembla que siguin urbanos de Sitges de tota la vida. No se quina va ser la demanda que els hi va fer la senyora sitgetana, però per sort, o per desgràcia, si que vaig poder sentir el comentari que es van fer en veu alta els dos agents. El policia home es va dirigir a la seva companya a unes paraules, més o menys, com aquestes: “Vamos un momento y lo miramos, pq esta mujer tiene una pinta de neurótica.....”. No vaig poder més que quedar-me’ls mirant amb cara i gest de desaprovació i sorpresa, per sort ells es van adonar per al·ludits i van posar cara de circumstància. Que podem esperar d’una policia municipal que paguem amb els nostres impostos i que quan els hi demanes alguna cosa reaccionen amb aquestes paraules?






24 de jul. 2009

"ME KGO EN TÓ". UN URINARI PÚBLIC AL PASSEIG MARÍTIM DE SITGES


El 7 d’octubre de 1918, el mateix dia que s’aprova el projecte d’urbanització del sector de Terramar, ja s’encarregà a l’arquitecte Josep Maria Martino el projecte per al futur Passeig Marítim. Aquesta important obra, que tenia com a principal objectiu unir el Sitges antic amb el Sitges més modern sorgit amb la creació de la ciutat-jardí de Terramar, es va realitzar en diverses etapes. En una primera fase es va urbanitzar el tram que anava des de l’Avinguda Sofia fins a l’Avinguda de Gaietà Benaprés, projecte aprovat l’any 1923. Un cop finalitzada la construcció iniciada el 21 de desembre de 1925, aquest va ser inaugurat el 23 d’agost de 1926 amb el nom d’avinguda de Turisme, nomenclatura que va canviar l’any 1927 a Avinguda d’Alfons XIII, una tendència que seguiria al llarg dels anys basant-se sempre en la convulsa situació política que viuria España a partir dels anys 30: Passeig de la República, Passeig Verdaguer, Paseo Primo de Rivera, Paseo General Franco..... fins a l’actual Passeig Marítim. Davant de la bellesa del nou passeig, durant el mes d’agost de 1927, l’ajuntament encarregà a Martino el projecte de millora del passeig de la Ribera, que consistia principalment en eixamplar el tram que anava des de l’estàtua del Greco fins a la Punta.

Aquesta unificació del poble va seguir amb la urbanització de les terres que separaven els dos sectors, fent que l’any 1924, s’aprovés el projecte general d’urbanitzar el sector del Vinyet, i no es fins l’any 1927 que s’aprova el traçat longitudinal de 19 carrers en aquest sector. L’any 1928 es vas obrir l’Avinguda del Vinyet, entre l’avinguda Sofia, inaugurada l’any 1920 i el carrer Prat de la Riba.Són molts els sitgetans que cada dia, ja sigui de bon matí o al vespre, van a caminar pel passeig, i tenen com a punts de sortida i arribada principals dues estàtues molt importants per a la nostra història: la de El Greco, bella obra de Reynés situada al Passeig de la Ribera, i el monument al Dr. Benaprés, més coneguda entre els sitgetans pel simple nom de l’”Estàtua”, original estructura de pedra ideada per Miquel Utrillo i en la que hi ha un interessant relleu realitzat per Enric Casanovas, escultor lligat a la nostra vila gràcies a l’amistat que l’unia al pintor sitgetà Joaquim Sunyer.

Doncs des de fa uns dies, més concretament, des d’aquesta setmana, els sitgetans tenim un nou punt de referència, més exactament davant de la coneguda platja del Sausalito, espai emblemàtic del poble que fa poc menys d’un mes va celebrar els seus 20 anys d’història. L’Ajuntament de Sitges ha col·locat un URINARI públic al bell mig del mundialment reconegut Passeig Marítim.
Com si es tractés d’un auto-monument a la política duta a terme darrerament pel nostre consorci, aquella que es basa en el lema de “nos kgm en todo”, s’ha instal.lat un horrible bany que trenca totalment amb la bella perspectiva d’un espai que en pocs anys arribarà al seu centenari.

Alguns em diran que és una deferència vers les necessitats d’aquells turistes barcelonisn de luxe de Barcelona que venen a Sitges gràcies a la nova campanya publicitària pagada per l’Ajuntament, és a dir, per tots nosaltres, que sota el lema “Avui fa un dia Sitges” els convida a venir a conèixer un Sitges a part de la platja: cultura, arquitectura, botigues....., però calia col·locar aquest “mamotreto” gris en un lloc tan emblemàtic? Pq no van fer una pas subterrani per sota de la banyera-escombraria que fa de base a la bella escultura de la Sirena, obra de Pere Jou, i ja que no l’han tret, tal i com va anunciar el regidor d’urbanisme fa uns anys, com a mínim li donen una utilitat a tan horrorós element arquitectònic? .

Un cop més amb actuacions com la d’aquest urinari, l’Ajuntament ens torna a demostrar el poc respecte i el poc amor que senten pel nostre poble.








14 de jul. 2009

GUANYADORS DEL 17è CONCURS JOSEP MIRABENT I MAGRANS


El diumenge passat, amb el concurs de Cant, es va donar per finalitzada l'exitosa 17ena edició del Concurs de Música de Cambra i Cant Josep Mirabent i Magrans.


Un any més el nivell dels participants va ser altíssim i el públic que es va acostar al Palau Maricel, tant el dissabte com el diumenge, va quedar encantat amb el que allà va poder escoltar.


Des d'aquí, i coneixedora del gran esforç que suposa la organització d'un concurs com aquest, vull destacar la feina dels respossables d'aquest esdeveniment cultural i musical, ja que no tot és el suport econòmic a l'hora d'aconseguir portar a bon port un projecte de l'alçada del Concurs Josep Mirabent i Magrans, el qual fa del nostre poble un referent dins de l'agenda dels futurs músics catalans, europeus i mundials. Per aconseguir un Sitges Cultural, no només s'han de penjar cartells anunciant aquesta voluntat, sinó que s'han de recolzar tots i cada un dels esdeveniments i projectes culturals que es realitzin al poble....


Enhorabona a tots els participants i principalment als guanyadors!!!!!!!!


GUANAYADORS DEL 17è CONCURS JOSEP MIRABENT I MAGRANS

Saló d’Or del Palau Maricel de Sitges
11-12 de juliol de 2009

GUANYADORS APARTAT DE CAMBRA

1r premi de cambra (3.000 €)
Cuarteto “Katharsis“
Asensio Sánchez, David Beltran, Ginés Aznar, Manuel Avellaneda – saxofons

2n premi de cambra (2.000 €)
Cuarteto “Granada”
Mario Navas, Emilia Férriz – violins / Alejandra Poggio – viola, Jeremías Sanz – violoncel

3r premi de cambra (1.000 €)
BCN Brass Trio
Josep Antoni Casado – trompeta / Gerard Costes – trombó / Ionut Podgoreanu – trompa

Premi Casa Parramon al millor instrumentista de corda (1.00€)
Teresa Lli Rumbau (violoncel)

Premi a la millor interpretació d’un compositor català (600 €)
Duo “Aromes” amb la peça “Oració al Maig” d’Eduard Toldrà

GUANYADORS APARTAT DE CANT

1r premi de cant (3.000 €)
Jong Hoon Heo (Baríton)

2n premi de cant (2.000 €)
Elisandra Melián (Soprano)

3r premi de cant (1.000 €) Ex Aequo
Carmen Bou (Soprano)
Laura Vila (Mezzosoprano)

Premi Fundació Callís a la millor interpretació d’un compositor català (600 €)
Mireia Dolç (Soprano) amb la cançó “L’oreneta” d’Enric Morera

Menció d’honor
Eugènia Montenegro (Soprano)
Maria Escobar (Soprano)

13 de jul. 2009

EL DIARI EL MUNDO DENUNCIA UN CAS DE DESTRUCCIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC A BADALONA

Avui a l’Ajuntament de Badalona hi ha hagut moguda, i tot motivat per un article publicat a l’edició d’avui dia 13 al diari El Mundo. El periodista Jordi Ribalaygue firma aquest text a tota pàgina, en el que sota el títol “Un alto cargo de Badalona se reformó la casa sin permiso”, denuncia un possible (aquí també volem ser políticament correctes , tot i les més que evidents proves que se’ns presenten) cas d’irregularitats i de reformes il·legals.

Es veu que Pere Sió, ex concejal de CIU, i casualment un dels homes de confiança de Jordi Serra, alcalde de Badalona, va reformar la seva casa, un dels edificis més destacats dins del catàleg arquitectònic de la ciutat de Badalona, sense les llicències pertinents. La casa en qüestió és Ca l’Ecanyaralets, sobrenom d’una família badalonina, que està situada a la Rambla número 5 de la ciutat, i realitzada l’any 1896 per Joan Baptista Pons i Trabal (Barcelona 1855- 1928), arquitecte municipal de la ciutat fins l’any 1898. L’estil eclèctic utilitzat en el disseny d’aquest petit edifici de planta baixa i pis, amb una façana simètrica decorada amb elements que ens recorden l’arquitectura àrab i d’una clara tendència exòtica, tot i que la decoració modernista comença a trobar un lloc en edificis com aquest. La casa, exemple interessant de l’arquitectura que estava de moda a Catalunya abans de l’esclat del Modernisme, es va inaugurar l’any 1897, i als baixos hi havia la cerveseria La Palmera i al pis el Casino el Porvenir. Poc desprès s’hi va instal·lar el Foment Industrial, fins que va passar a ser utilitzat com a habitatges privat.

Per cert, l’autor de la casa, Joan Baptista Pons, va ser l’arquitecte que va realitzar el primer projecte del Col·legi de les Teresianes de Barcelona(1887), una direcció que va haver de deixar un any més tard per les evidents diferències de criteri amb el promotor del projecte, Enric Ossó, el qual va decidir nombrar nou director a Antoni Gaudí. Aquest darrer ja es va trobar amb les obres iniciades i amb unes directrius estructurals molt clares. Davant del poc pressupost que tenia per a l’execució d’aquest edifici, Gaudí va decidir seguir amb el projecte inicial de Pons, que consistia en realitzar una nau allargada i molt simple.


Tornant al tema que ens pertoca. Quan l’any 1980 es va realitzar el catàleg del patrimoni arquitectònic de la ciutat de Badalona, aquest edifici va entrar a formar part de la llista d’edificis protegits en un o altre nivell de conservació. Sembla que en aquest cas es tracta de la conservació total tant de l’exterior com de la decoració i distribució de la casa, una obligació patrimonial que sembla que el senyor Sió s’ha saltat amb tota impunitat, ja que ha realitzat una reforma total de l’interior de la vivenda, eliminant parets, cobrint el paviment hidràulic, o canviant una claraboia que hi havia a la teulada.

És interessant seguir la història políticament parlant, i per això aquí us deixo el link on podeu llegir la notícia completa. Però a mi m’interessa el fet de que per fi, i amb el desig que aquesta canvi de tendència tingui repercussions, la pèrdua del patrimoni arquitectònic sigui una notícia que es mereixi una pàgina sencera en un diari de la importància de El Mundo. La veritat és que, tot i que darrera d’aquesta notícia si pugui amagar una denúncia més política que de desastre patrimonial, la valentia del l’autor de l’article em fa seguir en la meva lluita particular. Ja ho sap el Jordi Ribalaygue, si vol més notícies com aquestes, de falta de conservació de patrimoni, que passi per Sitges que podrà omplir pàgines i pàgines de diaris.



12 de jul. 2009

AVUI CONTINUA EL 17e CONCURS DE MÚSICA DE CAMBRA I CANT JOSEP MIRABENT I MAGRANS AL PALAU MARICEL DE SITGES


Els membres del Quartet de Saxofons Ktharsis, guanyadors del primer premi de la 17 edició del concurs de música de cambra, donant la notícia del seu meritori premi als respectius familiars.


Aquest cap de setmana es celebra el 17 Concurs de Música de Cambra Josep Mirabent i Magrants, importantíssim esdeveniment cultural que té la seva continuïtat avui amb el Concurs de Cant.
Aquest matí, un cop més el Palau Maricel de Sitges obre les seves portes a les 11 per rebre als 29 cantants que pretenen mostrar el millor de les seves veus, així com per tots aquells espectadors que decideixin passar per allà a gaudir d’un nivell altíssim. Us recordo que l’entrada és totalment gratuïta i que esteu tots convidats a venir al 17 Concurs de Música Josep Mirabent i Magrans.

Ahir ja es van atorgar els premis del Concurs de Música de Cambra, un deliberació difícil i complicada per l’altíssim nivell dels 18 grups que es van presentar. Finalment el jurat va decidir donar el tercer premi a BCN Brass Trio, al Quartet Granada i el Primer Premi al Quartet de Saxofons “Ktharsis”.

Per cert, tot i els mils de cartells que l’Ajuntament ha penjat per fer propaganda de Sitges Cultural, on s’anuncien espectacles, concerts, museus, exposicions....., un any més la presència de representants de l’Ajuntament de Sitges, un dels col.laboradors del concurs, va tornar a brillar per la seva absència.... demà ja us diré si potser els hi agrada més la òpera i avui decideixen passar-se per allà. Evidentment, i com a amfitrions, ells també tenen l’entrada gratuïta..
El programa d'avui, que si segueix l'exmple d'ahir es compleix amb horari anglès, el trobeu en aquest enllaç.

9 de jul. 2009

UNA EXCEPCIÓ QUE SI SEGUEIX AIXÍ JA NO SERÀ TAN EXCEPCIONAL.


Gràcies Florenci per els teus magnífics comentaris, ja saps que m’encanten. Un cop més m’he pres la llicència de copiar el teu comentari en una entrada, pq quan el llegia he rigut tant que crec que val la pena que els meus lectors puguin tenir la oportunitat de gaudir com ho he fet jo i els de casa.

Per cert i per sort, no tot el que fa l’ajuntament no ho fa tot malament, però ara per ara no em surt res per defensar aquesta idea, i menys desprès de l’assassinat (però aquest tema el deixo per un apart especial, pq es mereix una intensa i clara reflexió). Però quan vaig començar el meu bloc em feia gràcia la continuïtat d’aquest, i per això vaig triar el nom de CRITICART, si no hauria optat per LLOART, però en dos dies hauria tancat la paradeta....

Quan parlo del Fin del mundo, en cap moment em refereixo a les persones que hi viuen, i menys quan només els meus avis viuen dins d’aquest espai delimitat. La Natalia, els pares, la majoria dels meus familiars, amics.... viuen “extra murs” i tots estem (alguns moooooollllltttttttttttt més que altres, eh!! Natalia), molt integrats a Sitges, tan culturalment com política, esportiva i socialment.

Tu mateix has fet una llarga llista de les coses que no funciones, i no hauries acabat mai…..imagina els avis que viuen al centre del poble la odissea que han de fer per arribar al CAP o al contrari, els avis del Poble Sec per anar a comprar al mercat nou...... però es gasten milionades en coses inútils i no arreglen uns ascensors que mai han funcionat bé.

Al·lucinants que amb tot el que paguem, els veïns de Sant Sebastià hagin de pagar per poder-se rentar els peus i no convertir casa seva en una segona platja.... tot és increïble. Si que fa por deixar fer més obres a aquest ajuntament... jo no entenc com ells mateixos es poden els primers de la llista per dirigir noves remodelacions.... que no n’han tingut prou amb la desfeta que han fet? O és que s’han jugat que en dos anys més poden girar totalment el nostre poble? Per cert, he fer “espiritisme” per comunicar-me amb Deering i ell no vol col·laborar en el pagament de les noves obres... diu que ara li toca a Facundo Bacardí.... i quan he parlat amb aquest m’ha dit que ok, però que a la Punta hi vol col.locar la seu de la seva esplendorosa Acadèmia Bacardí.... i que el Mojito es converteixi en la beguda dels sitgetans, deixant la Malvasia per als Vilanovins.


COMENTARI DE FLORENCI SALESAS. EL FIN DEL MUNDO. SITGES EXTRA MURS

Jo no crec que tot el que fa l'ajuntament estigui malament, però és evident que hi ha moltes coses que podrien millorar i altres que són, directament, un atemptat.

Sempre m'he admirat de com les arrels dels pins del barri del "Fin del Mundo" que dèieu vosaltres hagin arrelat molt més que algunes persones que fa cinquanta anys que viuen a la vila, per exemple (per contra, cal dir que n'hi ha que s'hi han deixat caure fa només quatre dies i hi estan més integrats que segons quins sitgetans de soca-rel... però això és un altre tema, evidentment).

Si comencem a parlar de les coses que no funcionen mai, no acabaríem ídem: els ascensors que hi ha al pont de l'estació, perpètuament espatllats/arreglats, amb tot de jubilats esbufegant escales amunt, escales avall, per anar a visitar els seus parents a l'hospital, és tot un clàssic.

Així com enfrontar-se a la renovació del clavegueram i altres conduccions ha estat un esforç que jo aplaudeixo, no ho ha esta, per mi, la radicalitat dels canvis estètics que s'han fet -i encara es pensen fer- a una pila de llocs emblemàtics de la vila. Encara no havíem paït la destrossa estètica de l'artèria principal del poble quan la Platja Sant Sebastià ens fa viatjar, en un moment, a un lloc diferent que no sé si té massa a veure amb Sitges. Com que el canvi ha estat tan brutal, encara no sé si m'agrada o no (hi ha coses que sí, altres que no tant) i crec que tenen raó els que argumenten que sempre s'han anat fent canvis de tot tipus i que quan parlem de com eren les coses abans cal especificar de quin "abans" concret parlem. Ja et dic, no vull ser sempre un torracollons, que no està content amb res, però jo un canvi tan brutal l'hauria acceptat, com a màxim, en el cas que la vila hagués patit un bombardeig com el de Dresden o l'erupció d'un equivalent al Krakatoa enmig del Cap de la Vila. I ara ve el Passeig (tremolo) i encara el soterrament de les vies.

Això ja mereix un paragrafot apart: per què ho volen fer això? Per què?? No costarà una bestialitat de milions? L’ajuntament els té? No crec. Aleshores, a les faldilles de quina mamà caldrà anar a demanar-los? A la pobra Generalitat? Al govern espanyol, directament? A algun hipotètic Charles Deering de nova generació que, enamorat de Sitges i odiador a mort del pobre tren, estaria disposat a esquitxar la pasta? És evident que cal més bona comunicació entre les dues parts del poble. Però, no hi ha maneres moltíssim més econòmiques de fer-ho? (passarel·les ben fetes, etc.) Si el que es pretén es devastar l’edifici centenari de l’estació (no serà gran cosa, a part de ser l’obra clònica que RENFE va fer al seu temps a tota la línia, però jo li tinc “carinyo”, ves: són massa anys d’agafar el tren i trobar-m’hi com a casa en veure la simpàtica baluerna) i dilapidar uns diners que no es tenen i endeutar el poble, ho trobo, directament, suïcida.

Ja posats a fer canvis, podrien enderrocar la Punta i encarregar-li un disseny més “mediterrani i alhora conciliador amb els temps que corren” al senyor Bofill. Es podria aprofitar per a fer un temple “multi-cultural”, respectuós amb tots els cultes i religions i fins i tot amb horaris d’oficis per a ateus i agnòstics, amb espais separats per a tothom per evitar batalles santes que farien mal efecte a la obertura de ment i esperit dialogant tan arrelats a l’esperit del nostre poble. Jo, respectuós amb els creients, però que jo, personalment, ho sento, no ho sóc, no crec que m’hi acostés mai a menys d’un kilòmetre a la rodona, perquè si hi ha una cosa que em carregui més que les inútils discussions entre agnòstics i ateus és que em destrossin el paisatge de la meva infància, que m’esborrin els quatre residus de la meva cultura, als quals m’hi aferro com puc, com un pop al que li haguessin arrencat totes les ventoses de les potes, i que a sobre se me’n riguin dels morts.

Si, escombraries al Cap de la Vila, però també molta més desorganització i política de fets consumats. No sé si els “dàtils de mar” ho farien millor. No ho sé, com a mínim seria un tipus de decadència una mica més original...

8 de jul. 2009

EL FIN DEL MUNDO. SITGES EXTRA MURS


Ple estiu. Sitges a rebentar de gent, sobretot els caps de setmana, i al vespre, un cop molts d’aquests passavolants han marxat cap a les seves gàbies, la imatge de l’Avinguda del Vinyet fa pena. Brutícia per tot arreu, papers, llaunes, bosses de plàstic; cotxes aparcats dalt de les voreres, impedint el pas de vianants, cotxes de nadó, una dificultat a la que li ha d’aixecar el mal estat d’aquestes voreres, que estan totalment aixecades pel pas del temps i per la força de les arrels dels pins, gairebé centenaris, que durant anys han flanquejat el camí que uneix el centre del poble amb la seva ermita més estimada, el Vinyet. Aquesta situació de degradació la podem trobar en tots i cada un dels carrers interiors dels sectors de Terramar i del Vinyet, i mira que aquests barris sitgetans són bonics, tranquils i plens d’exemples arquitectònics de gran valor!!!!

Davant de la visió caòtica d’aquests carrers m’ha vingut al cap una frase que de jovenetes (com passa el temps) dèiem la Natàlia i jo al referir-nos al destí dels nostres passejos per Sitges: arribem fins “el fin del mundo”. Per a nosaltres les fronteres del poble eren molt clares, sempre basades en l’existència de botigues o no en el nostre recorregut: carretera, Plaça Espanya, Passeig de la Ribera i carrer Jesús amb carrer Santiago Rusiñol. Evidentment érem conscients de que hi havia vida més enllà dels nostres límits autoimposats, però difícilment els superàvem.


Doncs aquesta idea nuclear ( de nucli i sense cap connotació química), sembla que és la mateixa que té l’ajuntament de Sitges respecte les necessitats del poble. Per sort, les seves fronteres s’han obert, i el barri del Poble Sec es pot dir que s’ha convertit en un annex del nucli urbà de Sitges. Fins aquests primers dies d’estiu jo no havia anat vist ni la Piscina Municipal ni el complex esportiu de Pins Vens, dues instal·lacions de gran qualitat (com a mínim ara que són noves, l’edifici reformat de l’Institut i de l’escola d’ hosteleria, el Centre d’Atenció Primària (CAP), i per últim, el dijous vaig anar a comprar al mercat que, des de fa uns mesos, ha deixat el seu espai original a la part antiga de Sitges. Haig de dir que, tot i que potser la distribució de les parades és més coherent, no em va agradar gens aquesta nova ubicació, fent-li perdre tota la gràcia i l’hegemonia que tenia aquest mercat al voltant l’edifici de l’Ajuntament, davant de l’Església, rodejant la palmera de la parròquia... dubto que hi torni, igual que entenc que molts dels veïns de sitges que estan més propers al centenari que a la vuitantena, tinguin la sensació de que tot i viure al Cap de la Vila, se’ls hagi deixat desatesos. Per a ells és una excursió gairebé impossible anar caminant a la seva visita amb el metge del Cap, o a comprar els préssecs de vinya que durant moltes dècades trobaven al pujar el carrer Major. Seria bo que l’Ajuntament diversifiqués una mica els seus serveis públics i municipals, perquè sitgetans ho som tots.


Això és el que deuen pensar els veïns del “fin del mundo” que queden cop a la part més nord de Sitges, és a dir, els habitants de la zona de la Platja Sant Sebastià, que com a serveis municipals tenen una sala d’exposicions desaprofitada, l’Escorxador, i el cementiri....; i per últim els dels sectors de Terramar i el Vinyet, que tenen l’Institut i un edifici com és el Centre de Disseny, que ara per ara té l'única funció per als vilatans de ser una de les seus electorals.....


I tornant al que fins fa uns anys era el centre neuràlgic de Sitges, el Cap de la Vila. L’altre dia els meus avis, dos d’aquells sitgetans als quals em referia dos paràgrafs abans, em van demanar si els hi podia anar a tirar les escombraries al Cap de la Vila. Primer vaig pensar que feien catúfols, però davant de la seva insistència vaig agafar les bosses i em vaig dirigir, tota incrèdula, cap al punt que ells m’havien indicat. No m’ho podia creure, i encara no puc ara. Davant de l’edifici nou de can Ferret, l’Ajuntament hi ha instal·lat tres containers grisos, horrorosos. Com pot ser que a algú li passi pel cap posar les escombraries en ple Cap de la Vila?, però que no vàrem pagar les obres d’uns containers subterranis al passeig de la Ribera, just sota el carrer Sant Pau, una infraestructura que mai ha entrat en funcionament i que ja es troba en un estat de conservació pèssim. M’imagino que la col·locació d’aquelles escombraries no va ser gens econòmica. Clar, paga tu, no pago jo, l’Ajuntament fa el que li dóna la gana!!! Ah per cert, el dimecres pel matí, sota la solana que queia, l’alcalde, juntament amb una regidora i un altre home, estaven passant revista a les escombraries rovellades que hi ha al Passeig de la Ribera, molt a prop del “culumpius”. Si que els hi preocupa actualment el tractament de residus... serà per la més que possible arribada de la nova incineradora del Garraf?


Podria dir que entre tots em destrossat el poble, però crec que seria injust. Ells (l’Ajuntament) ens ha destrossat el poble i nosaltres ho hem permès. L’altre dia mirant el programa sobre el Paisatge preferit de Catalunya de TV3, vaig sentir vergonya al veure les imatges que es posaven per a la candidatura de Sitges. Les visions del poble eren repetitives i plenes de mancances, per no parlar de les errades històriques que van omplir l’àudio del programa: El Recó de la Calma amb interiors de Maricel i Cau Ferrat; visions de Sitges des del Mar, el carrer Carreta i de Pau Barrabeig, i algun trosset de Terramar.... però ni una vista del Cap de la Vila, ni de la Platja Sant Sebastià, ni carrer Jesús, Major o Parellades, Plaça Espanya, els principals llocs que un pot veure durant la seva visita a Sitges. Per què no van ensenyar les noves cases que s’han construït al Passeig Marítim? A qui volem enganyar? O és que ens avergonyim del nostre poble actual i només ens emmirallem amb el Sitges del passat, aquell mateix que hem destrossat en tan poc temps?

2 de jul. 2009

CREIXAMENTS = DÀTILS DE MAR. O LA CREACIÓ D'UN NOU GRUP POLÍTIC A SITGES

DOS SITGETANS PARLANT AL CAP DE LA VILA SOBRE EL FUTUR DEL POBLE (protagonistes i lloc gairebé irreconeixebles)









Ja he fet referència en aquest blog dels diversos grups de Facebook als que m’he afegit i als que tot i ser-ne convidada, per una raó o altra he desistit formar-hi part. Això sí, sempre molt agraïda per l’interès mostrat per part dels que m’han enviat el convit per formar part d’una que altra comunitat “facebookera”. Però el d’avui m’ha encantat: Sitges Grup Independent. Gent de Sitges per Sitges.

Pensareu que no té res d’original, i menys si ens fixem en els altres grups que omplen la pàgina, però llegint la presentació que fan a la web he arribat a la conclusió que em proposen formar part d’un grup integrat per “dàtils de mar”.

Us preguntareu que és un dàtil de mar, doncs segons l’Enciclopèdia Catalana és un creixament, un“mol•lusc de l'ordre dels anisomiaris, d'uns 8 cm de longitud, molt freqüent a les costes dels Països Catalans, principalment al Baix Ebre, el Montsià i el Baix Maestrat”. Si, si, tot molt mediterrani, però poc relacionat amb Sitges.

A què ve aquesta relació entre el Sitges Grup Independent i el pobre dàtil de mar?; doncs tornant al text de presentació del grup, si es decideix crear una pàgina web oficial on explicar els ideals polítics i les idees de futur per al poble, i pretens que aqueta pàgina sigui el primer mitja per donar-les a conèixer a possibles votats i/o xafarders, és molt important que el text publicat sigui clar, concís, i sobretot, sense faltes d’ortografia. Jo no sóc ningú per parlar d’errors ortogràfics, i menys com a usuària i “fan” del corrector de text de windows, i si algú revisa els meus textos publicats en aquest blog, segur que hi ha més d’una i més de mil faltes, però com jo no presento ni represento cap grup polític, tot i que tinc la obligació moral d’escriure el millor que puc, si se m’escapa alguna paraula mal escrita, el fet no és molt rellevant. Però no passa el mateix quan el que vull és donar-me a conèixer com a grup polític independent, català, sitgetà i amb voluntat d’arribar a formar part de l’Ajuntament Sitgetà.

Així doncs, és important parlar de projecte polític, i no pas oblidar l’accent pel camí, més que res perquè es tracta del teu possible futur“ofici” i hauràs de treballar per intentar solucionar els problemes de Sitges en general i, utòpicament , de cadascun (i no cadescun) dels sitgetans, que no creixaments, és a dir dàtils de mar. Estic totalment d’acord amb molts dels punts que ells marquen com és la necessitat de promoure el creixement econòmic com a motor del nostre futur i com a punt fonamental per al bon funcionament del projecte (que no projeste) que aquest grup de joves inicien ara amb la creació d’un nou grup polític.

Que quedi clar des d’aquestes línies que això no és cap crítica al nou grup polític que encara s’està gestant, ja que és la primera noticia que en tinc de la seva existència, i espero que el seu futur sigui llarg i pròsper. Evidentment necessito més informació per saber que em semblen les seves propostes, si coincidim ideològicament i conèixer els seus representants. Per a tal, la web serà part fonamental per a buscar la informació, i no seré jo, sinó molts els sitgetans que en un moment o altra buscarà aquestes dades a Internet, i crec que és molt necessari que en aquesta no hi hagi faltes d’ortografia que et facin desviar l’atenció primera, que és de saber més sobre Sitges Grup independent.

Tot i això, només em queda felicitar als impulsors del nou projecte polític, desitjar molta sort en aquest camí difícil que inicien i esperar que veritablement puguin aconseguir tots aquells objectius que es proposen.

Pd. Espero que si algun dels membre llegeix aquest blog i perdona la meva crítica benigne, em torni a enviar la invitació per formar part del grup a facebook ( només a facebook per ara, el temps ja dirà).