Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2009

HERMANOS, QUE NO PRIMOS...... QUE ESTÀ PASSANT A SITGES?

Platja de Sant Sebastià pintada per el pintor sitgetà Joaquim Sunyer..... com ha canviat tot!!!!! Tant que ens va costar decidir quina seria la tipologia de barana que finalment es col·locaria al nou Passeig de la Platja de Sant Sebastià, i la resposta, que ha arribat una mica tard, la tenia l’alcalde de la ciutat donostiarra que porta el mateix nom, Odón Elorza.
Com si d’un moviment enroc d’escacs es tractés, l’alcalde de Sitges jordi Baijet, i el de Sant Sebastià, el ja citat Odón Elorza, han decidit agermanar les platges de les seves poblacions. Jo dono suport al teu passeig i tu a la meva candidatura per a ser l’any 2016 capital europea de la cultura. En motiu d’aquesta bona nova, i per recordar un fet tan destacat (per ells), des de l’ajuntament de la ciutat Guipuzcoana han decidit regalar a Sitges una reproducció de la seva “singular barana”, tal i com escriu Ramon Francàs a la Vanguardia, per a que sigui col·locada en algun punt estratègic de la renovada i criticada platja sitge…

"ME KGO EN TÓ". UN URINARI PÚBLIC AL PASSEIG MARÍTIM DE SITGES

El 7 d’octubre de 1918, el mateix dia que s’aprova el projecte d’urbanització del sector de Terramar, ja s’encarregà a l’arquitecte Josep Maria Martino el projecte per al futur Passeig Marítim. Aquesta important obra, que tenia com a principal objectiu unir el Sitges antic amb el Sitges més modern sorgit amb la creació de la ciutat-jardí de Terramar, es va realitzar en diverses etapes. En una primera fase es va urbanitzar el tram que anava des de l’Avinguda Sofia fins a l’Avinguda de Gaietà Benaprés, projecte aprovat l’any 1923. Un cop finalitzada la construcció iniciada el 21 de desembre de 1925, aquest va ser inaugurat el 23 d’agost de 1926 amb el nom d’avinguda de Turisme, nomenclatura que va canviar l’any 1927 a Avinguda d’Alfons XIII, una tendència que seguiria al llarg dels anys basant-se sempre en la convulsa situació política que viuria España a partir dels anys 30: Passeig de la República, Passeig Verdaguer, Paseo Primo de Rivera, Paseo General Franco..... fins a l’actual Pas…

GUANYADORS DEL 17è CONCURS JOSEP MIRABENT I MAGRANS

El diumenge passat, amb el concurs de Cant, es va donar per finalitzada l'exitosa 17ena edició del Concurs de Música de Cambra i Cant Josep Mirabent i Magrans.

Un any més el nivell dels participants va ser altíssim i el públic que es va acostar al Palau Maricel, tant el dissabte com el diumenge, va quedar encantat amb el que allà va poder escoltar.

Des d'aquí, i coneixedora del gran esforç que suposa la organització d'un concurs com aquest, vull destacar la feina dels respossables d'aquest esdeveniment cultural i musical, ja que no tot és el suport econòmic a l'hora d'aconseguir portar a bon port un projecte de l'alçada del Concurs Josep Mirabent i Magrans, el qual fa del nostre poble un referent dins de l'agenda dels futurs músics catalans, europeus i mundials. Per aconseguir un Sitges Cultural, no només s'han de penjar cartells anunciant aquesta voluntat, sinó que s'han de recolzar tots i cada un dels esdeveniments i projectes culturals que es …

EL DIARI EL MUNDO DENUNCIA UN CAS DE DESTRUCCIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC A BADALONA

Avui a l’Ajuntament de Badalona hi ha hagut moguda, i tot motivat per un article publicat a l’edició d’avui dia 13 al diari El Mundo. El periodista Jordi Ribalaygue firma aquest text a tota pàgina, en el que sota el títol “Un alto cargo de Badalona se reformó la casa sin permiso”, denuncia un possible (aquí també volem ser políticament correctes , tot i les més que evidents proves que se’ns presenten) cas d’irregularitats i de reformes il·legals.
Es veu que Pere Sió, ex concejal de CIU, i casualment un dels homes de confiança de Jordi Serra, alcalde de Badalona, va reformar la seva casa, un dels edificis més destacats dins del catàleg arquitectònic de la ciutat de Badalona, sense les llicències pertinents. La casa en qüestió és Ca l’Ecanyaralets, sobrenom d’una família badalonina, que està situada a la Rambla número 5 de la ciutat, i realitzada l’any 1896 per Joan Baptista Pons i Trabal (Barcelona 1855- 1928), arquitecte municipal de la ciutat fins l’any 1898. L’estil eclèctic util…

AVUI CONTINUA EL 17e CONCURS DE MÚSICA DE CAMBRA I CANT JOSEP MIRABENT I MAGRANS AL PALAU MARICEL DE SITGES

Els membres del Quartet de Saxofons Ktharsis, guanyadors del primer premi de la 17 edició del concurs de música de cambra, donant la notícia del seu meritori premi als respectius familiars.

Aquest cap de setmana es celebra el 17 Concurs de Música de Cambra Josep Mirabent i Magrants, importantíssim esdeveniment cultural que té la seva continuïtat avui amb el Concurs de Cant.
Aquest matí, un cop més el Palau Maricel de Sitges obre les seves portes a les 11 per rebre als 29 cantants que pretenen mostrar el millor de les seves veus, així com per tots aquells espectadors que decideixin passar per allà a gaudir d’un nivell altíssim. Us recordo que l’entrada és totalment gratuïta i que esteu tots convidats a venir al 17 Concurs de Música Josep Mirabent i Magrans.
Ahir ja es van atorgar els premis del Concurs de Música de Cambra, un deliberació difícil i complicada per l’altíssim nivell dels 18 grups que es van presentar. Finalment el jurat va decidir donar el tercer premi a BCN Brass Trio, al …

UNA EXCEPCIÓ QUE SI SEGUEIX AIXÍ JA NO SERÀ TAN EXCEPCIONAL.

Gràcies Florenci per els teus magnífics comentaris, ja saps que m’encanten. Un cop més m’he pres la llicència de copiar el teu comentari en una entrada, pq quan el llegia he rigut tant que crec que val la pena que els meus lectors puguin tenir la oportunitat de gaudir com ho he fet jo i els de casa.

Per cert i per sort, no tot el que fa l’ajuntament no ho fa tot malament, però ara per ara no em surt res per defensar aquesta idea, i menys desprès de l’assassinat (però aquest tema el deixo per un apart especial, pq es mereix una intensa i clara reflexió). Però quan vaig començar el meu bloc em feia gràcia la continuïtat d’aquest, i per això vaig triar el nom de CRITICART, si no hauria optat per LLOART, però en dos dies hauria tancat la paradeta....
Quan parlo del Fin del mundo, en cap moment em refereixo a les persones que hi viuen, i menys quan només els meus avis viuen dins d’aquest espai delimitat. La Natalia, els pares, la majoria dels meus familiars, amics.... viuen “extra murs” i t…

EL FIN DEL MUNDO. SITGES EXTRA MURS

Ple estiu. Sitges a rebentar de gent, sobretot els caps de setmana, i al vespre, un cop molts d’aquests passavolants han marxat cap a les seves gàbies, la imatge de l’Avinguda del Vinyet fa pena. Brutícia per tot arreu, papers, llaunes, bosses de plàstic; cotxes aparcats dalt de les voreres, impedint el pas de vianants, cotxes de nadó, una dificultat a la que li ha d’aixecar el mal estat d’aquestes voreres, que estan totalment aixecades pel pas del temps i per la força de les arrels dels pins, gairebé centenaris, que durant anys han flanquejat el camí que uneix el centre del poble amb la seva ermita més estimada, el Vinyet. Aquesta situació de degradació la podem trobar en tots i cada un dels carrers interiors dels sectors de Terramar i del Vinyet, i mira que aquests barris sitgetans són bonics, tranquils i plens d’exemples arquitectònics de gran valor!!!!

Davant de la visió caòtica d’aquests carrers m’ha vingut al cap una frase que de jovenetes (com passa el temps) dèiem la Natàlia i …

CREIXAMENTS = DÀTILS DE MAR. O LA CREACIÓ D'UN NOU GRUP POLÍTIC A SITGES