30 de juny 2009

VIGILEU AMB LA NOVA ENQUESTA DE L'AJUNTAMENT: QUE OPINES DEL SITGES CÍVIC?, TÉ TRAMPA




Aquest vespre he rebut una trucada d’aquelles que amb número ocult fa moltíssima mandra atendre. En un primer moment he dubtat si contestar o no, davant de la més que “possible possibilitat” de que es tractés d’una trucada comercial per “oferir-me ofertes” interessantíssimes per canviar el d’operador mòbil o d’empresa d’Internet.

Per sort l’he agafat, ja que no es tractava de res d’això. Un noi, en castellà i amb accent sud-americà, s’ha presentat com a entrevistador d’una empresa d’enquestes pagada per l’Ajuntament de Sitges per fer-me unes preguntes sobre la meva opinió del Sitges Cívic..... he acceptat enseguida, encantada de poder dir el que penso a una persona que m’escolta, tot i que sigui per obligació laboral......

M’han preguntat per l’edat, per la meva nacionalitat, des de quant vivia a Sitges....., i ha començat la bateria de preguntes: quina opinió tinc del civisme a Sitges, quines queixes tinc, sobre la regidoria de joventut, si conec i/o he utilitzat els cursos de cuina, informàtica o conferències; sorprenentment ha passat molt per sobre de la regidoria de cultura, preguntant sobre una publicació que desconec totalment; el meu us del serveix de transport sitgetà, és a dir els autobusos; s’ha preocupat per les meves activitats esportives............

Però el més graciós ja arribat gràcies a la pronunciació confusa de l’enquestador, que repeteixo s’ha dirigit a mi únicament en castellà i amb accent sud-americà, i que semblava no entendre el català, ja que quan he parlat en català semblava no seguir-me, doncs no he entès dos punt fonamentals de l’enquesta. M’imagino que ell llegia una pauta escrita a la pantalla de l’ordinador, una guia que li han fet des de l’Ajuntament de Sitges, i de tant en tant li apareixien paraules en català, i no fàcils per ell. M’ha preguntat sobre que em semblaria posar “banys públics a línia de costa”, i el més difícil, si havia utilitzat la “deixalleria mòbil”. No us podeu ni imaginar que entès en els dos casos.... coses dels idiomes!!!

Molt amablement el noi enquestador m’ha dit que arribàvem al final de l’enquesta i m’ha preguntat el nom, qüestió a la que he accedit sense dubtar de les seves intencions, però he al•lucinat quan m’ha demanat els cognoms. M’he quedat paradíssima i l’hi he preguntat que si era una broma, que des de quan es demanava el cognom de la persona enquestada i menys si l’enquestador trucava des d’un telèfon de número ocult.
Evidentment no li he donat, i no per tenir que amagar res de la meva opinió sobre el Sitges actual, unes idees molt crítiques que mai he dubtat en fer públiques ja sigui verbalment o per escrit, sinó perquè potser darrera d’aquella veu amable de noi estranger s’hi amagava un regidor de l’Ajuntament, una feina extra que no trobaria tan malament, ja que és xocant que el consistori malgasti ens nostres diners en enquestes estúpides de les que ja en saben l’opinió del poble, o sinó només cal que es passegin pels carrers de la vila i veuran més d’un pancarta penjada dels balcons, i on queda constància que l’Ajuntament té més d’un front obert: carrer Joan Maragall, Crematori......

Enquestes com aquestes només serveixen per engrossar, encara més, els números vermells en que es troba el compte corrent del poble, col•locant-lo en la “pole position” dels pobles més endeutats d’Espanya.... com és que a l’enquesta no m’han preguntat sobre les recents obres de millora dutes a terme al centre del poble, o sobre la política cultural del senyor Serrano?. Com pot ser que no hagin ni esmentat la possible ubicació de la incineradora a Vallcarca?...... serà que no volen sentir la veritat.....però tot i que es facin els sords, aquesta veritat existeix i si no fem alguna cosa, encara empitjorarà.

1 comentari:

Florenci Salesas ha dit...

A mi em van fer exactament la mateixa entrevista telefònica fa més o menys dos anys enrere. No recordo exactament com va anar, tot i que sé que ho vaig respondre tot amb amabilitat. La persona que em va fer l'enquesta també era sudamericana, per l'accent, però de gènere masculí, també com el teu molt agradable, encara que analfabet amb la llengua del país. Però era molt educat i amable i jo, tal com estan les coses últimament, això que d'entrada no m'engegin a pastar fang em posa tou quan em truquen a casa sense que jo esperi la trucada, ves.

Passen coses molt extranyes, sí...

Publica un comentari a l'entrada