NO VOLEM MÉS DESPROPÒSITS PER SITGES!!!!. HA ARRIBAT L'HORA DE SORTIR TOTS AL CARRER AMB PANCARTES

Tot i que hem trigat massa i el mal ja està fet, els darrers “alçaments populars” que s’han viscut a Sitges em fa pensar que poc a poc els veïns s’han despertant i han decidit organitzar-se per demanar explicacions al caciquisme polític que des de fa uns anys “regna” el nostre poble.

Seguint la tendència de decisió unilateral portada a terme aquests darrers anys per l’Ajuntament de Sitges, en la que ressaltaven les contínues promeses que més tard no dubtarien en “passar-se pel forro”, els responsables de gestionar el pressupost de tots nosaltres, han gastat tots els diners en destrossar Sitges i en promoure exposicions innecessàries.

Primer van ser les veus que s’alçaven contra la política cultural portada a terme pel regidor de Cultura Gabi Serrano. ( no en tornarem a parlar fins a la propera idea lluminosa del “Comisário”, que per desgràcia segur que no trigarà).

Des de fa uns dies es poden veure moltes pancartes als balcons del carrer Joan Maragall i vies adjacents, per on s’ha desviat tota la circulació que fins a les obres de la platja Sant Sebastià, passava pel passeig. Aquestes accions de protesta han estat promogudes per una nova associació “La Plataforma en defensa del Carrer Joan Maragall- Sitges”, que davant de la “sordesa” de l’Ajuntament han decidit lluitar pels seus drets. Per cert, qui avisa no és traïdor, i des d’aquest blog, el 16 de març ja dèiem que posar llençols als balcons seria la manera més eficaç de donar a conèixer la situació que està vivint Sitges.

Aquestes dues fotos han estat cedides per Albert Solé i Pascual.


Com ja he dit moltes vegades, però no està malament repetir-ho, ja que potser així ens entra al cap d’una vegada, el Cap de la Vila ja no és el que era, els carrers del centre han perdut tot el seu encant per convertir-se en unes vies perilloses, plenes de desnivells, grises i brutes... i ja hi tornem a ser. Darreres informacions ens alerten sobre la situació que està vivint un dels espais sitgetans més arrelats, la Platja de Sant Sebastià. Tal i com (un cop més) explica Vicenç Morando a la seva Crònica Local de l’Eco de Sitges, els espais que s’havien destinat a la plantació d’arbres al nou passeig de Sant Sebastià, han estat enrajolats com per art de màgia, i les baranes no són les que s’havien triat, anant en contra de les decisions preses per l’associació de veïns del barri, un fet recorrent, ja que l’enrajolat que definitivament es va posar al Cap de la Vila tampoc és el que es va mostrar als ciutadans..., però els responsables de les obres (l’Ajuntament de Sitges) hauran pensat que com en aquell moment ningú no va dir res, segurament a la Platja Sant Sebastià també ho podran “colar”......


Per sort, cada vegada es "mulla" més gent, i aquesta setmana, la periodista sitgetana Rita Marzoa, escriu un article d’opinió interessantíssim on fa un repàs per l’estat de la política de Sitges. La seva privilegiada posició com a periodista de Catalunya Radio, on presenta un gran programa setmanal Solidaris, potser ens servirà per a que persones que no acostumen a llegir els nostres "insignificants" articles, es dignin a fer cas de les seves paraules i siguem més els que ens unim per denunciar aquesta situació “desesperant” que estem vivint.


Aquest cap de setmana a l’Eco de Sitges l’Ajuntament publicava un anunci en el que s’informa sobre al propera Jornada participativa sobre “El Futur del Passeig de Sitges”. Sembla que s’enfotin de nosaltres quan posen com a subtítol “Jornada participativa amb la intenció de recollir tots els suggeriments per donar el tret de sortida al projecte de la retirada de cotxes”. Quina por!!!!!! Tot i que l’estat actual de la Fragata de Sitges no és la més adequada, davant dels desastrosos exemples urbanístics que hem viscut els darrers mesos, no seria millor deixar-ho com està?. Aquesta és la meva proposta fins a que tinguem la seguretat de que no es farà un altre "nyap".

Mentre a una punta del Passeig de Sitges es celebrava aquesta jornada “propagandística”, de la que no en puc donar cap detall ja que no hi vaig assistir, a l’altre uns veïns es començaven a mobilitzar per denunciar l’estat de degradació en que es troben tots (pq no se’n salva ni un) els carrers dels sectors de Terramar i el Vinyet. El tema estètic és important, però el deteriorament que pateixen les voreres i la calçada d’aquestes vies s’ha convertit en una greu problema de seguretat. La grava deixada per les obres que s’estan realitzant, els vells pals de fusta que fins fa pocs dies aguantaven els antiestètics fils elèctrics, els enormes forats a l’asfalt..... una visió esperpèntica d’un dels barris més transitats, especialement durant els mesos d’estiu.

Que no em diguin que no hi ha pressupost per arreglar aquests carrers, ja que jo els hi puc donar com a mínim dues idees. Els diners que es podrien aconseguir si es multessin tots els cotxes, que en són moltíssims, que aparquen a sobre les voreres dels sectors de Terramar i el Vinyet, destrossant aquestes i posant en perill la integritat dels vianants que hem d’anar pel mig del carrer, amb els problemes de mobilitat que això comporta. L’altra font d’ingrés, també procedent de les multes que es podrien posar a la gran quantitat de gent que aquest cap de setmana omplien els jardinets de gespa del passeig. Tot i l’esbombat cost de 750 euros a aquell que gosi trepitjar un espai verd de Sitges, amb els seus corresponents cartells anunciadors a peu de l’espai del delicte, el dissabte centenars de persones estaven estirades al parterre de la platja de l’Estanyol: tovalloles, gent dinant, cadires de platja, partits de futbol improvisats..... era vergonyós, i no hi havia cap policia per treure tota aquella gent d’allà. Fent un càlcul ràpid, i sense comptar els “campistes” que s’alçarien de cop si veiessin algun membre de la policia multant al seu voltant, vaig arribar a la conclusió que en un sol dia l’Ajuntament de Sitges podria recaptar 750 x 200 persones aprox. : 150.000 euros...... Però si ni ells creuen en el seu projecte de civisme pq en parlen tant?


Haig de dir que vaig sentir vergonya per aquell panorama tan poc idíl·lic i lluny de l’aspecte del nostre enyorat Sitges.

Comentaris

Helena Bonals ha dit…
A mi m'agradava molt la platja de Sant Sebastià tal i com era. Encara que fos amb cotxes.

I evidentment sembla que no la canvien per millorar.
Plataforma en defensa del Carrer Joan Maragall ha dit…
Es un placer empezar a ver que hay personas ajenas a la calle que entienden nuestra reivindicacion. Haré un breve resumen desde la perspectiva del sentir del carrer Joan Maragall. Nuestra calle, valorada por los vecinos por su tranquilidad, se había convertido en una carretera, con picos de 4000 coches y camiones. Preguntando a los vecinos, estos se mostraban muy molestos por este perjuicio, nadie estaba bien informado, muchos creían que soportabamos esto de forma temporal. La realidad era que desde el consistorio se había decidido cerrar al tráfico la playa de San Sebast., definitivamente, sin informar de forma efectiva a los vecinos afectados y sin aparentemente ningúna planificacion que paliara este grave perjuicio para Joan Maragall. La calle se ha convertido en el fondo del enbudo a donde se derivan todo tipo de tráficos. Todo esto afecta a nuestra calidad de vida, ruido,contaminacion, imposibilidad de aparcar,peligro. Nos tememos lo peor de cara al verano. De hecho ahora estamos soportando la misma cantidad de tráfico que antes en agosto.

La configuración urbanística no lo permite. Nunca se pensó que nuestra calle y las adyacentes absorvieran tal cantidad de tráfico. La plataforma surge para intentar paliar este despropósito. Nuestras acciones reivindicativas coninuarán hasta llegar a niveles aceptables de tráfico. Daremos todo el eco posible a nuestras protestas. Estamos situados en zona calificada como residencial y pagamos el IBI correspondiente. Los vecinos de Joan Maragall ni aceptamos ni asumimos estos perjuicios que entendemos se deben a la falta de plalnificación del consistorio. Un saludo desde esta Plataforma.
Florenci Salesas ha dit…
Vull informar-me en profunditat de totes les parts i projectes que s'estan plantejant abans de començar a opinar en profunditat. El que sí puc dir d'entrada és que no estaré mai d'acord en cap intent de destrossar el poble (ningú), ni que sigui amb bona fe (la bona fe ha fet tant de mal com la mala fe al llarg de la història). No sóc tan bèstia.

Moltes gràcies.
Florenci Salesas ha dit…
Ja sabia alguna cosa, però ara en sé alguna més. Ja estava emprenyat però em vaig emprenyant més, per moments.

He estat aquesta setmana a la lluna però ja he aterrat: acabo de llegir a l'Eco d'aquesta setmana la informació de com va anar la jornada per demanar la opinió. Quina fantasmada! Vull dir a meva també, que exactament és que es gastin els calers en arreglar tot el que està espatllat, que és molt. Hi ha molta deixadesa com molt bé dius a la zona del Vinyet, per no parlar de les destroces que - i home, del temps no en té culpa ningú tampoc - el vent va fer. N'hi ha, però, que ja fa temps que duren. Només en reparar coses que ja estaven bé abans, que ja funcionaven com eren, ja cal una quantitat de quartos tremenda (substituir arbres i palmeres destrossades, reparar elements urbans que ja no funcionen, etc.). No em convenç la filosofia de "ja que ens hi posem, canviem-ho tot".

Diga'm ingenu però vull picar alguna porta i demanar informació directa i parlar-ne. A veure. Però si no ens entenem i no se'ns escolta jo voto per la guerra. No la vull però no la descarto.

L'incivisme del personal ja és tota una altra història: l'assumpte de la gent damunt l'herba, com si a Sitges aquest raríssim tresor vegetal cresqués amb la mateixa facilitat que al Hyde park de Londres és de jutjat de guardia. Puc entendre que algun turista, acostumat a viure en la cultura de caminar per damunt l'herba, se li pugui escapar i, amb un avís potser n'hi hagi prou. Però posaria avisos més clar, més grossos, en totes les llengües (perquè no vinguin amb la típica excusa barata) i fotria unes multes que els recargolés. "Oh, el Sitges tolerant on és?" dirien i se'ls podria dir "no se n'ha anat, maco, i encara ho serà més que mai amb la bona gent forastera, però amb els sers energumènics, d'aquí o de fora, tolerància zero.
Froilan Franco ha dit…
Si el C/ Joan Maragall és el summum de cotxes...!,un altre el C/ Pompeu Fabra,ja és una Carretera General,malgrat la presència del CEIP Esteve Barrachina i els escolars i les famílies.Un carrer en què a més de la circulació que arriba d'Aiguadolç,hi desemboquen ben bé 4 carrers més.Els vianants les passen morades...!.
Un carrer,que necessita una conversió similar al C/ Emili Picó,és a dir,una vorera més ampla i amb arbrat,paral.lela al ferrocarril i l'altra més estreta.És un calvari per als vianants amb tanta circulació.
Aquest trànsit de cotxes,la gran majoria hi van a Can Perico,per no passar pel Camí Capellans.
El problema i molt greu en aquest carrer és la cruïlla de carrers al costat del Pont dels Ocells i la presència d'escolars i famílies,cosa que no passa al C/ Maragall-.
Concretant: els carrers Joan Maragall i el C/ Pompeu Fabra,són les dues víctimes d'un Sitges "panxa enlaire".