29 de maig 2009

PROPERA PARADA: URBANITZACIÓ AIGUADOLÇ, SITGES. A PROPÒSIT DE LA MORT DE L'ARQUITECTE ALFONSO MILÀ

Aquesta setmana ha mort a Barcelona Alfonso Milà Sagnier, un dels grans arquitecte catalans de la segona dècada dels segle XX. Nascut a Barcelona l’any 1924, va aconseguir el títol professional d’arquitecte a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura l’any 1952. Un any més tard ja s’uní professionalment al seu company d’escola als Jesuïtes de Sarrià, i també de carrera, Federico Correa Ruiz (Barcelona 1924). L’estudi professional Correa- Milà és el responsable d’alguns dels edificis més representatius de la Barcelona Moderna.

En motiu de la mort de Milà la televisió feia un repàs per les seves obres, tant projecte arquitectònics com d’interiorisme, i la meva sensació era que tots aquests “espais” formaven part del meu paisatge quotidià. Des de les seves racionals casetes de Cadaqués, fins al “gratacels” Atalaia (1966) de l’avinguda Diagonal, passant per l’edifici Metro 3 (1982), al carrer Tusset cantonada Diagonal de Barcelona, a la planta baixa del qual hi ha la botiga de mobles Hàbitat. Un dels seus treballs de més envergadura fou el projecte d’ordenació de l’anella olímpica de Montjuïc, així com la reconversió de l’estadi olímpic. Entre els projectes d’interiorisme que més han triomfat a Barcelona hi ha la decoració de la botiga Furest (1972) de l’Avinguda Diagonal, i del restaurant “Flash Flash”, de 1969, local emblema de la “gauche divine” ( la divina esquerra) barcelonina de la dècada dels setanta.

No puc negar que a mi l’estètica d’aquest local em té prendada, i per molt que actualment, i si tenim en compte els dissenys que estan en voga a l’hora de muntar un local, sembli que el Flash Flash està “demodé”, trobo que al treball de Milà- Correa encara els hi queden molts anys d’èxit.

A Sitges també tenim un exemple arquitectònic de Milà ( i Correa), la zona residencial d’Aiguadolç, el conjunt d’edificis que actualment es troben al costat de l’Hotel Melià.

L’any 1966, durant el boom turístic, l’estudi d’arquitectura va rebre l’encàrrec de dissenyar el projecte d’urbanització d’un conjunt d’apartaments per a ús turístic, en un espai que en aquells moments estava una mica allunyat del nucli urbà, la coneguda com a Cala Balmins, i en el que encara no s’hi havia construït el polèmic i llarg projecte del Port Esportiu d’Aiguadolç, el qual seria inaugural l’any 1977.

En el llibre “Correa & Milà. Arquitectura 1950-1997” editat pel Col.legi d’Arquitectes de Catalunya, en motiu de l’exposició sobre l’obra d’aquests arquitectes que durant el mesos d’octubre i novembre de 1998, es v poder veure a la seu del Col·legi a la Plaça Nova de Barcelona, Beth Galí, responsable de la coordinació del llibre fa una àmplia entrevista als protagonistes de la mostra. Quan fa referència al projecte d’Aiguadolç llegim:

Beth Galí: Aiguadolç és la primera gran urbanització que projecteu.

F.C/A.M: Ens van encarregar tota la urbanització. Era un terreny en forma de península que s’endinsava cap al mar. El projecte complert tenia forma de piràmide. És a dir: en primera línea, edificis d’una plant; quan la rasant de la coberta coincidia amb el terreny de darrera, situàvem la segona línia d’edificis, de dues plantes, i així successivament. Els edificis de dues plantes els anomenàvem viles. Eren edificis petits de sis apartaments –tres en cada planta- separats entre si per a deixar filtrar les vistes cap al mar. La gent podia entrar directament a les seves vivendes per una escala exterior. Era com si haguéssim dividit una gran casa, es a dir una vila, en diversos apartaments. El primer nivell, constituït pels edificis més baixos d’una planta, formaven una línia contínua, amb coberta plana transformada en un passeig públic des del qual s’entrava als apartaments. Aquests tenien una terrassa amb voladís per sota de la qual passava el camí de ronda. Sobre situàvem la sala d’estar i sota els dormitoris. Al final es va construir una sola de les illes que formaven el conjunt, en la que els arquitectes Pere Llimona i Xavier Ruiz Vallés van construir els blocs alts i nosaltres les viles.

B.G: També en aquesta obra hi trobem els antecedents de Cadaquès: xemeneies a la façana, murs cecs amb grans finestrals sota de les cobertes de dos vessants, ampits massissos, alerons grans, etc.

F.C/ A.M: Cadaqués fou en principi de la nostra carrera i allí varem forjar la nostra manera d’entendre l’arquitectura. Però sovint aquesta manera d’entendre-la anava en contra del que volien els clients: per exemple, la nostra lluita en favor dels ampits massissos. Establem convençuts de les avantatges en quant a intimitat i aïllament de l’exterior però sempre xocàvem amb el gust generalitzat per les baranes calades.



Han passat gairebé 40 anys des de la seva construcció, i la part originaria d’aquest conjunt d’apartament, tot i les ampliacions, reformes, i altres inconvenients soferts al llarg de les diverses dècades, encara conserva la modernitat que tant va sobtar i agradar en el moment de ser dissenyat.


Durant el mes de desembre de l’any 2005, en motiu del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sitges, l’Ajuntament va proposar l’estudi de la possibilitat d’incloure aquest projecte inicial de Milà i Correa dins del Catàleg d’edificis d’interès arquitectònic del poble.

Haig de confessar si finalment aquesta proposta ha arribat a bon port (mai millor dit) o encara no s’ha aprovat. Aquest cap de setmana intentaré saber quina és la catalogació de dit conjunt, però tot i quin sigui el resultat de la meva recerca, ara només ens cal seguir lluitant per una política més interessada en conservar aquest i altres exemples arquitectònics fonamentals per entendre la història de l’evolució urbanística sitgetana.



5 comentaris:

Florenci Salesas ha dit...

He vist la notícia i el primer que m'ha cridat l'atenció ha estat el "Flash, Flash", local emblemàtic d'una època com pocs. Si algun dia a algú li passa pel cap de fer una reforma substitutiva se li haurà d'aplicar el tercer grau.

Aquestes cases són un exemple del que suposa una urbanització com cal. Sempre ho he pensat. No sabia que eren del mateix arquitecte (perdona la meva ignorància sobre el tema).

Moltes gràcies per aquesta entrada tan informativa.

Criticartt ha dit...

Espero que ´ningú tingui la ocurrència de reformar el Flash Flash... m'encanta la seva ìmatge.

Gràcies a tu per llegir-me.... per cert, ja has vist al expo dels Romans? ja em diràs

Medit ha dit...

Correa i Milà són interessants però també responsables d'alguns edificis que, estilísticament, han envellit molt malament ... la torre Talaia sense anar més lluny, és, pel què a mi respecta, formalment poc afortunada..

i la ordenació de l'Anella Olímpica no la van fer pas sols, per a l'Estadi hi van involucrar una de les patums italianes dels 60s i 70s: Vittorio Gregotti..

per cert, ja pots treure el link a Arquitectura Barcelona (geocities) de la barra lateral del teu blog perquè la web ja té la guillotina a punt (Yahoo tancarà Geocities a finals d'any) i m'he passat a blogger...

i Visca el Barça i Visca Catalunya (ja de pas i per no comentar dos posts teus diferents... :p)

Criticartt ha dit...

Tens tota la raó, hi ha edificis de Milà i Correa que no estan gens bé. A propòsit d'un debat com aquest, en el blog de Guillem Carbonell, vaig escriure un comentari sobre la desfeta de la casa Serra. Aquí el copio....., per cert, ja fa uns dies que entro en la teva nova direcció, la veritat és que està molt bé. Podràs passar tota la info al nou blog?

"La casa Serra, aquesta és evidentment una obra molt important arquitectònicament, però per a mi, cal destacar el fet que en part fou gràcies a la situació de “desempar” que van viure alguns edificis com aquest durant els darrers anys de la dècada dels seixanta i els primers del setanta, que actualment encara conservem gran part de les obres arquitectòniques que conformen el catàleg patrimonial de Catalunya. M'explico, durant el mes de desembre de 1975 la premsa anunciava que una immobiliària havia adquirit la casa Serra, obra de Puig i Cadafalch, per 150 milions de pessetes, amb la intenció d'enderrocar-la. Diverses associacions culturals i professionals com el Col•legi d'Arquitectes oficial de Catalunya i Balears (COACB), el FAD i els Amics de la Ciutat.... van iniciar una campanya de protesta per aturar aquest enderroc, però va ser el SERPAC (Servei per a la Protecció del Patrimoni Arquitectònic Català), fundat l’any 1976, el principal grup reivindicatiu, i el que més va lluitar per la conservació d’aquest i molts altres edificis catalans.
Durant els primers dies de l’any 1978, Joan Antoni Solans, delegat municipal d’urbanisme, va reunir el arquitectes de l’empresa constructora de la propietat del solar, Felatino SA, i els representants del FAD i del SERPAC. D’aquí va sorgir una nova proposta dels promotors on es prometia restaurar la Casa Serra, tot i que seguien parlant de la necessitat d’enderrocar part de l’edifici. Aquest nou projecte va fer continuar la polèmica.
La incertesa va seguir fins el 23 d'abril de 1987, quan s'inaugurà l'edifici pantalla previst a l'estudi de detall aprovat per l'ajuntament referent a Can Serra, que permetia la mutilació parcial de l'edifici de 1904.

Un desastre arquitectònic i patrimonial que podria haver estat pitjor."

Medit ha dit...

sí, l'experiment de la Casa Serra+Diputació és un pèl raro... entenc que Correa-Milà volien reproduïr la volumetria de Puig i Cadafalch en un segon pla, i deixar el nou artefacte més o menys abstracte per no menjar-se encara més l'edifici original... que ja se'l menja prou amb un alçada que quasi dobla l'edifici antic...

l'edifici Monitor de la Diagonal -que ve a ser un Talaia 2a part, però més petit i més consistent- també és seu...

hi ha per la xarxa una conferència del Correa que va fer a l'escola d'arquitectura de Navarra fa pocs anys on ell mateix repassa tota la seva carrera i les seves vivències... el paio no mata com a arquitecte però és una peça clau en la recuperació del moviment modern a través de les seves classes a l'escola d'arquitectura... té anècdotes sobre el Jujol -del que en va ser alumne- i altres profes -Eusebi Bona, Florensa, etc.- força divertides..

Sobre el blog... faré el que podré.. :)
la idea és anar passant la info de la web a poc a poc però sense tan volum d'articles i tesis doctorals, etc... serà un post monogràfic per cada projecte i cada arquitecte... a veure com queda, que escriure tampoc és el meu fort... :p
de moment he intentat reproduïr aquest llenguatge que feu servir els historiadors de l'art per parlar del projecte de Gehry... i ara n'estic preparant un sobre l'arquitecte Josep Oriol Mestres, deixeble de Celles i coetani d'Antoni Trias, Viollet le Duc i tota aquesta gent.. anirem saltant de segle de post en post fins que m'en cansi ... :D (i vull escriure coses sobre els mestres medievals nacionals, que la immensa majoria de gent no saben ni qui són tot i que a tot ens encanta l'arquitectura gòtica catalana... a veure si m'en surto)

Salut!

Publica un comentari a l'entrada