19 de maig 2009

IDEES LLUMINOSES II. ARA QUE PASSARÀ AMB LA MASIA DE MIRALPEIX?

Segons Vicenç Carbonell Virella, un dels principals estudiosos dels topònims de la comarca, i autor de totes les imatges que apareixen en aquesta entrada:
"El nom dels colls es realciona amb els “colls de mar”, grosses onades que peten contra les roques amb molta força, mot que encara avui fan servir els pescadors d’aquest litoral garrafenc".

La Masia de Miralpeix realitzada l'any 1965, quan encara estaba habitada. Fot. Arxiu Carbonell Virella.

El dia 22 de juny de 2006 es va firmar el conveni entre l’Ajuntament de Sitges i el grup Sagardotegi S.L, i va ser a partir d’aquest moment quan es va anunciar i es publicar la creació de el Cau Ferrat de la Gastronomia, una de les moltes idees lluminoses, que sota el nom de “L’Espai de les Arts”, ha intentat dur a terme l’actual Ajuntament de Sitges. Tal i com es podia llegir a la premsa, aquest estaria situat a l’antiga masia de Miralpeix, als Colls i Miralpeix, i l’encarregat de realitzar el disseny de l’espai era (o és) l’arquitecte Òscar Tusquets, autor de l’ampliació i remodelació del Palau de la Música de Barcelona, i que darrerament ha estat qüestionat per la seva obsessió per derruir un edifici modernista situat davant mateix del Palau, per tal de que l’hotel que hi està construint tingués una millor perspectiva del bell edifici de Domènech i Muntaner. Tot i que personalment l’obra de Busquets m’agrada, em fa una mica de por imaginar-me quina és la voluntat patrimonial de l’arquitecte davant de la Masia de Miralpeix.

L’actual crisi mundial, i la més que greu situació econòmica en que es troben les arques públiques de Sitges ha fet que aquest projecte, juntament amb altres del llistat d’idees lluminoses, hagi quedat aturat. La idea inicial era crear “un hotel de 4 ó 5 estrelles, petit i amb un servei exquisit d’alta qualitat, i de l’altra, un centre de formació en restauració i hoteleria d’alt nivell. En aquests moments ja s’està en converses amb escoles de negocis de reconeixement internacional de Barcelona perquè desenvolupin al Cau Ferrat de la Gastronomia un Postgrau o algun tipus de formació capdavantera a Europa.”

S’atura el projecte, però el que no frena és la degradació que està patint un dels elements patrimonial, tan històricament com arquitectònicament, del que disposa el nostre poble. Dubto que els nostres dirigents polítics, que permeten gastar-se tants diners contractant “il·luminats” per a que proposin idees utòpiques que evidentment no s’arriben a executar, però sí a cobrar, tinguin la consciència de la veritable importància del conjunt de Miralpeix.
Per si els interessa, aquí publico un petit estudi històric que vaig realitzar l'any 2003, per encàrreg de la regidora de cultura d'aquell moment, Àngels Parés, davant de la nova construcció d'una urbanització de luxe en aquell paratge. Ja han passat sis anys, temps més que suficient per a que s'hagués fet alguna cosa més per aconseguir conservar aquest important jaciment.



INFORME HISTÒRIC, MEMÒRIA I ESTUDI DOCUMENTAL DE LA MASIA DE MIRALPEIX (SITGES).


UBICACIÓ DE LA QUADRA DE MIRALPEIX

La zona coneguda com els Colls-Miralpeix, es troba situada entre els municipis de Vilanova, Sant Pere de Ribes i Sitges, i queda delimitada pel mar Mediterrani a l’est. Es tracta d’una de les franges boscoses costaneres més importants del Parc del massís del Garraf, ja que ocupa unes 400 Ha.

Al llarg dels segles la seva fisonomia ha anat variat, emmotllant-se als diversos usos que s’ha fet de la terra: pastures, cultiu de cereals, vinyes, camp de golf, discoteques i urbanització.

Durant els darrers anys del segle XX, els ajuntaments dels tres municipis que integren l’espai, i especialment el de Sitges, el poble que disposa de més terreny en aquesta zona, van aprovar un pla parcial, que convertia gairebé un 95% d’aquesta zona rocosa i boscosa, en sòl urbanitzable. Així doncs, des de fa uns anys, s’ha començat a construir la primera fase del nou pla parcial, que consta de més de 120 torres unifamiliars, convertint-se en una urbanització de luxe, coneguda com Camí de Can Girona, nom que procedeix d’una masia que coincidí en el temps i en l’espai amb la masia de Miralpeix.

Però no podem oblidar que en aquest ampli espai hi ha un important jaciment arqueològic. Diverses campanyes d’excavacions han permès descobrir restes prehistòriques, romanes i sobretot medievals, que donen idea del gran valor històric de Miralpeix.

L’Ajuntament de Sitges va rebre en el seu moment la cessió dels terrenys que ocupen la coneguda masia de la Quadra de Miralpeix, edifici que actualment es troba en mol mal estat i que necessita una ràpida intervenció per aconseguir que es conservi, ni que sigui parcialment.

La Masia de Miralpeix l’any 1965, encara habitada i en bon estat de conservació. Fot. Arxiu Carbonell Virella.



BREU HISTÒRIA DE LA QUADRA DE MIRALPEIX

No se sap exactament en quin any es va crear la quadra de Miralpeix, però el primer document conservat en què apareix una referència a aquest indret, és un document de X de les kalendas de maig de l’any XXVI del rei Enric de França, que correspon a l’any 1057 de la nostra era. En aquesta font escrita, apareix el nom de diversos personatges. El bisbe de Barcelona, Guislabert, i els seus canonges, juntament amb el seu germà Mir (Miró) Geribert, la dona d’aquest, Guisla (Guilia), i Bernat, el fill de la parella, decidiren cedir la meitat de l’alou, dels delmes, de la quadra i del feu a Arnau d’Arvolí (Arlumini ) amb la condició de reconstruir i poblar Miralpeix i de treballar les terres, que, igual que la torre, feia temps que estaven despoblades.

Una condició destacada d’aquest document, és el fet que Miralpeix seguiria sota la senyoria de Mir Geribert i de la seva descendència. Amb els anys, la quadra passà a formar part de les possessions de Ramon Mir de Ribes, fill de Mir Geribert. [i]

Un plet decidí donar la propietat de la quadra de Miralpeix a Ponç de Blancafort, que s’enfrontava a Guillem i Ponç de Ribes, que en aquell moment eren els senyors feudals del castell de Ribes, al qual, durant el segle X, pertanyia el sector de Miralpeix.

En aquest punt hauríem de fer un parèntesi per fer referència a una dada històrica que apareix publicada diverses vegades, tot i no tenir constància que es tracti d’un fet real, o de si es tracta d’una simple llegenda. Tant Joan Llopis i Bofill, [ii] com Josep Soler i Cartró [iii], parlen de l’explicació feta per fra Josep Garí sobre la quadra de Miralpeix. Hem de destacar que Llopis es refereix al 1125, i Soler al 1175. La data, però, no té importància, ja que el mateix Llopis en el seu llibre diu en una nota que possiblement els fets explicats degueren succeir molt abans, ja que feia temps que no hi havia moros al Penedès ni a les zones pròximes. També seria difícil que cinc àrabs aconseguissin mantenir una possessió que estaria rodejada dels castells cristians de Sitges i Ribes. Se sap que de mitjans del segle X ja no tenim referència de presencia àrab a la quadra de Miralpeix.

A continuació copiem la nota que apareix en el llibre de Soler i Cartró. [iv]

“La Quadra de Miralpeix
Com succeí a tots els territoris dels voltants quedà lliure dels alabs (sic) a mitjans del sigle X. Segons conta Fra Josep Garí, en 1175 l’Andreu Planes de S. Pere de Ribes reuní alguns cristians, per a conquistar una torre, anomenada Miralpeix a prop del mar. Atrafegats en pescar, els cristians demanaren a Déu, que si els feia la gràcia de sortir-ne bé, alçarien allà una capella en llaor a Maria Santíssima. Volgué Déu que traguessin un gros peix i moguts els moros per la curiositat, descendiren a la platja. Aleshores els cristians aprofitaren l’ocasió per a fer captius als quatre moros que baixaren, i pujant seguidament a la torre, feren captiu a l’únic moro que hi havia i la rendiren. Després compliren la prometença, edificant la capella de la Mare de Déu de Gràcia en el mateix lloc."

Però tornant a les dades reals i documentades, sabem que Ponç de Ribes, d’acord amb el seu castlà, Gombau de Miralpeix, que estava amenaçat per Berenguer de Castellet i Eimeric d’Espiells, va decidir reforçar el castell de Miralpeix i cavar-hi uns valls, per fer més difícil l’accés a la seva possessió. Aquest esforços no van servir per a res, ja que cap a 1190 els seus enemics van assaltar, saquejar i destruir la fortificació. Actualment encara es pot veure una part de les runes del castell medieval.

Tot i la desaparició del castell, Xavier Miret diu [v], a partir de documents que es conserven a l’Arxiu Històric Municipal de Sitges, que en els terrenys propers als que ocupava el castell s’hi hauria pogut edificar la masia de Miralpeix, la qual encara conserva una torre d’origen medieval, i en les quals en un document del segle XVIII, es diu que es conservaven “uns grillons de ferro que abans eren de la presó de dita casa”.[vi]

Amb els segles, la quadra de Miralpeix va anar canviant de propietaris. L’any 1271[vii] les terres de Miralpeix passaren a formar part del patrimoni de Berenguer de Ribes. L’any 1279[viii], Berenguer empenyorà aquest terreny a Galceran de Miralpeix.

A finals del segle XIV, el senyoriu sobre la quadra de Miralpeix passà a mans dels reis d’Aragó. El 3 de setembre de 1382 Sitges, els castells de Ribes, de Campdases i el de Miralpeix, entre altres, foren cedits, a petició de Sibil.la Fortià, esposa del rei Pere III, al seu germà Bernat de Fortià.[ix]

Existeix un document del 20 d’octubre de 1385, pel qual la cessió provisional es convertí en una donació a perpetuïtat, tot i que aquest fet va ser curt, ja que el 5 de desembre de 1387, obligat pels esdeveniments provocats per la successió de Pere III, Fortià es va veure obligat a renunciar a les seves possessions.

En aquests moments, el nou rei Joan I el 30 de desembre de 1387, va cedir els terrenys a la seva esposa, Violant. La parella reial va vendre totes les terres de Miralpeix al bisbe de Barcelona el 19 de juliol de 1390, i el 22 de novembre de 1410 la va comprar la Pia Almoina als administradors de l’Hospital de la Santa Creu, hereus de Berenguer de Miralpeix. Quan durant els primers dies de 1411, pren possessió de la torre i del terme municipal de Miralpeix, aquest sector passa a formar part per primera vegada del terme municipal de Sitges[x], vila que des de la primera meitat del segle XIV estava també sota el domini de la Pia Almoina de Barcelona.[xi]
Les guerres i les pestes van ser, en aquests segles, fets habituals a tot Catalunya i la vila de Sitges no en va ser cap excepció. Tot i aquestes desventures, cap a finals del S.XVI, Sitges va incrementar el cultiu de la vinya, sobretot l’especialitat de malvasia, tipus de raïm que en èpoques anteriors havia convertit Sitges en una vila comercial que exportava la seva malvasia a diverses zones del Mediterrani i en especial a la illa grega de Monembàsia.

En un estudi realitzat per Carbonell i Gener[xii] queda constància del fet que entre el segle XII i finals del segle XVIII, a Miralpeix hi havia tres masies, la de Miralpeix, can Girona i mas Pasqualí.

Durant la primera meitat del segle XVIII, es va produir un fort increment de la demanda exterior de vi, com a conseqüència de l’obertura del mercat de les colònies americanes. Aquest fet va propiciar que les terres de Miralpeix, igual que el resta de territori del Garraf, es dediquessin, gairebé íntegrament, a la plantació de vinyes.

També va ser durant aquests anys d’auge econòmic quan es van renovar els conflictes per independitzar la vila de Sitges del baró feudal. Aquest problema es va resoldre durant les primeres dècades del segle XIX, moment en què es va abolir el règim senyorial.

A partir de la segona meitat del segle XIX, el cultiu i l’exportació de la vinya va deixar pas a la industrialització. Sitges es convertí en un poble que principalment basava la seva economia en les fàbriques de sabates.

Aquesta situació continuà fins a la dècada dels setanta del segle XX, quan el turisme entrà amb molta força dins del món econòmic sitgetà, deixant els espais que ocupaven les fàbriques per a construir nous edificis que poguessin acollir la gran quantitat de persones, que a partir d’aquest últim quart de segle, acudien a Sitges, sobretot durant els mesos d’estiu, per gaudir del sol, la platja i de les diverses possibilitats d’oci i de cultura que ofereix la vila.

[i] Joan Llopis i Bofill, Assaig històric sobre la vila de Sitges, capítol IX. Escrit l’any 1889 i publicat per primera vegada l’any 1891. Reedició del Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges, 1980.
Els noms escrits sense el parèntesi, són les actualitzacions que apareixen en el volum XIX, dedicat al Penedès i l’Anoia, de Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1992, pàg. 273.
[ii] Ibid 1
[iii] Josep Soler i Cartró, Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal, escrita cap a 1895. Segona edició del Grup d’Estudis Sitgetans. Sitges, 1995
[iv] Soler treu la informació del llibre de Llopis, i en unes notes annexes, copia, gairebé íntegrament, els primers paràgrafs del capítol IX del llibre de Llopis.
[v] Xavier Miret i Mestre, La Quadra de Miralpeix. Notes sobre la formació del terme municipal de Sitges. Grup d’Estudis Sitgetans. Sitges, Maig de 1983. Es tracta d’un estudi completíssim que té com a objectiu explicar la història de la Quadra de Miralpeix, i posa èmfasi en els diversos passos que van acostar aquest sector a Sitges, fins a desvincular-lo de Sant Pere de Ribes.
[vi] Arxiu Històric Municipal de Sitges (AHMS): Inventaris del notari Ferrer 1773-1803, fol.96.
[vii] A Catalunya Romànica , Ibid. 11, es dona la data de 1258. Crec que la correcta és la que indica Xavier Miret. Ibid. 5
[viii] A Catalunya Romànica , Ibid. 11, es dona la data de 1303. Crec que la correcta és la que indica Xavier Miret. Ibid. 6
[ix] Joan Llopis en el seu llibre Assaig Històric....., parla primer de 1382 com a any de la cessió, tot i que en una nota posterior parla del 20 d’octubre de 1385. Creiem que aquesta segona data és la correcta ja que ens en cita la font, Volum II de les Enajenaciones del Real Patrimonio de Catalunya.
També Josep Baucells i Reig, en el seu article Sitges i la jurisdicció senyorial de la Pia Almoina de la Seu de Barcelona, parla de 1385.
[x] Ibid. 1
[xi] Catalunya Romànica, Vol. XIX, El Penedès i l’Anoia, de d’Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1992. (pàg. 273).
[xii] Josep Carbonell Gener, Sitges al segle XVIIIè. Estadística i Toponímia segons el cadastre de 1772. L’Eco de Sitges nº. 3977, 21-VII-1968.
Nota 18 de l’estudi de Xavier Miret. Ibid. 5



El Molí de Vent de la Masia de Miralpeix l’any 1965. Fot. Arxiu Carbonell Virella


ELS DIVERSOS ESPAIS QUE CONFORMEN L’ACTUAL QUADRA DE MIRALPEIX

Primer de tot, creiem necessari recordar què s’entén per quadra, a partir de l’època medieval. Es tracta d’una demarcació que trobem des de la segona dècada del segle XI, a l’interior dels termes d’un castell, i que destaca per tenir personalitat jurídica pròpia. Sobretot es desenvolupà en les terres de marca, bé que aviat trobem també esment de quadres en terres pirinenques. Molt sovint la quadra era concedida a un cavaller i s’estenia al voltant d’una casa forta. De vegades fou l’origen d’algunes poblacions. La quadra de Miralpeix reuneix la major part de les característiques exposades en el punt anterior. Al voltant del castell de Miralpeix, construït durant el segle XI, es va creant una comunitat de persones, que vivia de la terra i de les pastures.

A part del castell, la quadra estava formada per tres masies (can Pascualí, can Girona, i Miralpeix), dues ermites ( Mare de Déu de Gràcia i Santa Margarida), i un molí. Actualment es conserva gran part d’aquestes construccions, sobretot can Pascualí i can Girona, fet que ens permet fer una idea de com deuria ser la distribució de la quadra durant els primers anys de la seva fundació i de quina tipologia de masia formava part la de Miralpeix, ja que les tres construccions corresponen més o menys a uns mateixos anys.

A continuació donarem referències sobre alguns d’aquests edificis, aprofundint una mica més, en la masia de Miralpeix, construcció que dóna lloc a aquest estudi històric.

EL CASTELL DE MIRALPEIX
Dins del terme que conformava Miralpeix, el castell era l’edifici més destacat. Es tracta d’una construcció realitzada durant el segle XI, tot i que va ser destruït cap a 1190, degut a les lluites entre els diversos senyors feudals que desitjaven la propietat d’aquest castell.

En total, la superfície que formava el castell era de 275,9 metres quadrats. A més, hi destaca l’existència de dues cisternes, segurament construïdes durant els darrers anys de l’Edat Mitjana, que estaven situades al punt més alt del castell. Aquests dipòsits deurien tenir com a finalitat recollir l’aigua de la pluja, fet que els permetia proveir la població que vivia al voltant del castell.
Actualment es conserven pocs vestigis del que va ser en origen aquest recinte. Algunes restes dels murs de la fortificació exterior, construcció de forma aproximada a un trapezi que sembla donar lloc a dues estances.

Durant els mesos de juliol de 1990 i 1991, un equip dirigit per Joan Garcia Targa [i], va realitzar diverses campanyes d’excavacions en el castell de Miralpeix. Durant aquests treballs, s’hi van trobar algunes restes de ceràmica, vidre..., que ajuden a entendre una mica millor com es vivia en aquest lloc durant els segle XI, XII, XIII i XIV.

Tot i la importància d’aquest descobriment, no són gaire útils a l’hora de fer l’estudi dels altres edificis que composaven la quadra.

EL MOLÍ DE VENT
Ens referim a la torre de planta circular, que es troba situada més propera al mar. Es tracta d’una construcció que data de mitjans del segle XIII, que es va alçar amb la intenció de convertir-la en molí de vent, element essencial en una masia dedicada al conreu de cereals. Les primeres referències documentals són de 1581 i donen constància d’aquesta funció, que ve reforçada per la troballa d’una mola al costat de l’edifici.[ii]

Actualment, tot i les restauracions sofertes, podem tenir una idea que s’acosta a la realitat, de com era la torre en origen. Estructuralment destaquem l’alçada de l’edifici, encara que actualment només es conserven 5 metres de mur. També és remarcable el diàmetre interior de la construcció de 3, 6 m. Les parets, de gruix considerable, 80 cm, han estat aliades de la bona conservació de la construcció. La porta, situada a peu pla i orientada cap al nord, té una alçada de 165 cm. I amplada de 75 cm. És rematada amb un arc de mig punt format per sis dovelles de pedra.

L’ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA
Es tracta d’un petit edifici, construït entre el segle XII i el XIV. Hi trobem característiques arquitectòniques que remunten al romànic i al gòtic. Del primer període podríem destacar la coberta a dues aigües i el petit absis rodó. Pel que fa a les característiques que remeten al gòtic, ens trobem amb un arc de mig punt amb dovelles de pedra, i un ull de bou, a mode de rosetó, en el costat de ponent, una obertura desproporcionada, igual que la gran porta d’entrada, si ens fixem en la resta del petit i sever edifici religiós.

LA MASIA DE MIRALPEIX.

Es tracta d’un edifici d’origen medieval, actualment de difícil descripció a conseqüència del seu estat ruïnós i de les nombroses reformes que ha patit durant el seu llarg període d’utilització.
Durant molts anys, la gent pensava que la masia estava construïda sobre les runes del castell de Miralpeix, però les primeres excavacions que es van realitzar a la part alta del turó, van permetre trobar les restes del castell, aconseguint aclarir tots els malentesos que circulaven per la comarca.

Seguint la tipologia constructiva de les masies catalanes, la masia de Miralpeix està situada a la falda del castell, fet que li permet quedar resguardada del vents del nord i de ponent. Les parets gruixudes permetien aguantar la calor del sol durant l’hivern i escapar de les altes temperatures a l’estiu, produint un gran estalvi energètic.

La masia consta de dues zones diferenciades. Per una part la torre medieval, i per l’altre, l’edifici annex, conformat per diverses sales, en les quals destaquen les arcades ogivals, actualment gairebé desaparegudes.

La torre, construïda durant el segle XIII, ha estat reutilitzada al llarg del temps, fent-hi diverses modificacions que ens fan difícil imaginar com deuria ser en origen. Un exemple clar d’aquest canvi d’us el trobem en el segle XVIII, quan va ser aprofitada com a cup per guardar el vi.
De la torre destaca la planta quadrada, amb una base reforçada mitjançant talusos, i la porta d’entrada, realitzada amb un arc dovellat de pedra. La part superior de la torre és feta de tàpia, i tot i haver estat devastada, la seva presencia encara és remarcable.

Pel que fa a la masia, ja hem dit que l’aspecte actual, o millor dit, el poc que es conserva de l’edifici, ens dóna la visió d’una casa pairal del segle XVIII, tot i que el seu origen es remunta als darrers anys segle XIII, primers del XIV.

Igual que la torre, la masia ha sofert diversos canvis estructurals al llarg dels anys, fet que la fa un edifici ple de detalls que rememoren les diverses etapes històriques i econòmiques per les quals ha passat Catalunya, i més concretament el sector de la quadra de Miralpeix.

Des de fa uns anys, la devastació de la masia s’ha accelerat de forma molt ràpida. Tot i això, fotografies de principis dels anys noranta ens permeten veure com era la façana principal de l’edifici, en la qual destacava la porta, orientada a ponent, i que estava acabada amb un arc de mig punt format per set dovelles de pedra. Hi havia una altra obertura, coronada per un arc rebaixat, situada en un pla superior a la anterior. Aquesta porta connectava la casa amb uns dipòsits.

Vicenç Carbonell i Virella, en les fitxes que va realitzar per al llibre de Pau Roig Estradé sobre les masies del Garraf [iii], ja fa una advertència sobre l’estat lamentable de la masia, i especialment de la porta principal, remarcant un fet molt destacat: “La masia de la quadra de Miralpeix, ben situada, va seguir un procés de recuperació, mentre que pel seu emplaçament elevat i exposat a l’acció dels elements atmosfèrics, el castell era oblidat. Llàstima que l’abandó també hagi arribat a destruir una masia que fins fa poc feia goig.”[iv]

i] Joan Garcia Targa , Castell de Miralpeix, primera campanya d’excavacions. Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans. Nº 57. Agost de 1991.
Joan Garcia Targa, Segona campanya d’excavacions al Castell de Miralpeix. Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans. Nº60-61. Febrer - Maig, 1992
[ii] Ibid. 5
[iii]Pau Roig Estradé., Masies del Garraf I. El Cep i la Nansa. Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1998
[iv] Ibid. 16
El Molí de Vent de la Masia de Miralpeix l’any 1965, amb l'ermita de Santa Bàrbara al fons. Fot. Arxiu Carbonell Virella

La Masia de Miralpeix l’any 1965. Fot. Arxiu Carbonell Virella


CONCLUSIONS

Xavier Miret [1], en el seu estudi sobre la quadra de Miralpeix, és el primer en donar dades més o menys documentades, sobre la creació de la masia de Miralpeix.

Miret troba diversos document[2] que l’ajuden a arribar a la suposició, no conclusió, de que l’edifici de la masia té el seu origen a finals del segle XIII, principis del XIV, moment en el que el Castell de Miralpeix va ser destruït a conseqüència de les diverses disputes interiors entre diversos senyors feudals que desitjaven convertir-se en propietaris d’aquestes terres.
La masia, actualment en estat gairebé ruïnós, va patir continues variacions la llarg dels anys, ja que a cada època va obtenir diverses utilitats.

En un principi, les terres de Miralpeix, estaven dedicades a la plantació de cereals i a les pastures, fet que donava lloc a una tipologia de masia diferent a la que es necessitaria a partir de la primera meitat del segle XVIII, quan la majoria de les terres de Miralpeix es van dedicar a la plantació de vinya, i les masies es dedicaven a la producció de vi, producte que havia adquirit un gran auge, gràcies a l’increment de demanda produït per la seva comercialització i exportació vers els nous mercats americans.

Aquests canvi d’us es van fer evidents en la masia de Miralpeix. Se sap que la torre medieval a la que s’hi havia annexat l’edifici principal, va tenir diverses utilitats al llar del temps. Es pot pensar que en un primer moment, la torre va servir com a presó, ja que sabem que a la masia de Miralpeix, propietat de Miquel Pasqual batlle de Miralpeix l’any 1597, hi havia la presó. Al segle XVIII, canvia totalment d’utilitat, i a partir d’aquest moment passa a servir com a cub per guardar el vi que després s’exportaria a Amèrica.

No tornarem a fer un repàs de tota la història de la quadra de Miralpeix, però hem de destacar un cop més el lamentable estat en que es troba actualment la masia.

Hem trobat diverses referències documentals i gràfiques que ens demostren que fa poc l’edifici encara conservava gran part de la seva estructura.

Esdeveniments recents, com l’aprovació del pla parcial que ha convertit la zona de els Colls-Miralpeix en sol urbanitzable, han sigut causant d’aquesta ràpida degradació.

Amb la nova urbanització, la masia s’ha vist abandonada a l’activitat atmosfèrica, la qual ha estat ajudada per diversos factors externs: ocupacions intermitents per part de grups indeterminats, i la més actual i potser la més devastadora la construcció d’un carrer que passa arran dels restes de la masia. Els moviments de terra provocats per aquestes obres han estat letals per a les poques parets que es conservaven encara dretes.

Esperem que la recuperació, tot i que molt difícil, no ens hem d’enganyar, sigui possible i que s’aconsegueixi conservar part de la història i del patrimoni del Garraf, i més concretament el de Sitges.

[1] Ibid. 5
2] Ibid. 5. Sobretot les notes del seu treball, en les que ens dona una bona base documental a la que acudir en cas de voler aprofundir en l’estudi d’aquest edifici.

Imatge del deteriorament de la Masia de Miralpeix l’any 1990. Fot. Arxiu Carbonell Virella


La Masia de Miralpeix l’any 1990. Fot. Arxiu Carbonell Virella


BIBLIOGRAFIA

Catalunya Romànica, vol XIX. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1992

Els castells catalans, vol.III i IV. Rafael Dalmau, Editor. Barcelona, 1971-1973.

Inventario del Patrimonio Artístico y Arqueológico de España. Col. Inventario de Protección del Patrimonio Cultural Europeo. Ministerio Educación y Ciencia. Madrid, 1973

ADELL, J.A., RIU, Eduard, La torre de l’alta edat mitjana a Ribes (Garraf), (pag. 434-441) en Quaderns d’Estudis Medievals, vol. I., nº 2, Barcelona 1980.

BACH, A., Un plet veïnal entre Sitges i Cervera, (pàg. 235-244), dins XXIX Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, Vol. II, celebrada a Sitges a octubre de 1984. Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges 1988.

BAUCELLS, J. El Garraf i la Pia Almoina de la Seu de Barcelona.. Departament de Cultura de la Generalitat, Barcelona, 1990.

BATLLE, C., PARÉS, A., El Castell de Sitges a la mort de Bernat de Fonollar, 1326, (pag. 153-177), en el número dedicat a “Fortaleses, torres de guaita i castells de la Catalunya Medieval” dins de ACTA MEDIAEVALIA. Historica et archaeologica. Annex 3, Facultat Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, 1986.

BOLÓS, J., MARTÍNEZ I HUALDE, A., El molí de la Torre Baldovina a Santa Coloma de Gramanet,(pag. 421-451) en ACTA MEDIAEVALIA. Historica et archaeologica. Nº 7-8, Departament Història Medieval Universitat de Barcelona, 1986-1987.

BOLÓS, J., Catalunya medieval. Pòrtic, Barcelona, 2000.

BOLÓS, J., Diccionari de la Catalunya Medieval (s.s. VI-XV). Edicions 62, Barcelona, 2000.

BOSCH, A., DURAN, J., PORTAS, F., Els Colls-Miralpeix. Dos itineraris per gaudir-ne, (pàg. 17-19), dins nº 10 de la Revista La Xermada, Ajuntament de Sitges. Sitges, primavera 99.

CAMPS, J. La Masia Catalana, Història, Arquitectura. Sociologia. Aedos, Barcelona, 1976.
GARCIA TARGA, J., Castell de Miralpeix, primera campanya d’excavacions. Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans. Any XV, nº 57. Sitges, Agost 1991.

GARCIA TARGA, J., Segona campanya d’excavacions al castell de Miralpeix (juliol de 1991). Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans. Any XVI, nº 60-61. Sitges, Febrer- Maig 1992.

GARCIA TARGA, J., El Castell de Miralpeix: un model d’ocupació medieval i moderna al Garraf. (pàg. 142-165), dins Miscel.lània Penedesenca. Comunicacions de les Sisenes Jornades d’Estudis Penedesencs a l’Arboç. Vilafranca del Penedès, 1993.

LLOPIS I BOFILL, J., Assaig històric sobre la Vila de Sitges. (Segona edició facsímil). Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges 1980.

MARTÍN, José Luís, De cuevas, ermitas y otros lugares de recogimiento (pag 81 a 105) en ACTA MEDIAEVALIA. Historica et archaeologica. Nº 20, 21, vol.1, Universitat de Barcelona, 1999-2000.

MIRET i MESTRE, X., La Quadra de Miralpeix. Notes sobre la formació del terme municipal de Sitges. Quadern nº 13 del Grup d’Estudis Sitgetans. Sitges, 1983

PORTAS, F., Paisatge i usos als Colls-Miralpeix, (pàg. 15-16), dins nº 10 de la Revista La Xermada. Ajuntament de Sitges, Sitges, primavera 99

ROIG ESTRADÉ, P., Masies del Garraf I. El Cep i la Nansa. Consell Comarcal del Garraf, Vilanova i la Geltrú, 1998

ROSSELLÓ, J., i d'altres. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.. Barcelona, 1986

SABATER i CURULL, F., El territori de la Catalunya medieval. Percepció de l’espai i divisió territorial al llar de l’Edat Mitjana. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona 1997.

SERRA, Assumpta, Evolucions tipológiques de Mas Tavernet (S. X-XU), (pag.245 a 265), en ACTA MEDIAEVALIA. Historica et archaeologica. Nº 16, 17, Departament Història Medieval Universitat de Barcelona, 1995-1996.

SOLER i CARTRÓ, J., Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal. Grup d’Estudis Sitgetans. Sitges, 1995

VIGIA de MIRALPEIX, Records de la Mare de Déu de Gràcia (1930-1934), (pàg. 26-29), dins nº 27 de la Revista La Xermada. Ajuntament de Sitges, Sitges, Estiu 2002.



La Masia de Miralpeix l’any 1997. Fot. Arxiu Carbonell Virella

3 comentaris:

Florenci Salesas ha dit...

Impresionant entrada, una de les més espectaculars que es deuen de poder llegir i admirar als blocs del país, m'imagino. Et vaig deixar un llarg comentari però aquell dia Internet va tenir la idea de tornar-se boig i, pum! s'ha perdut per sempre. El desànim va fer que no et digués res en dies. Ara he tornat per dir-te que, com a mínim per a mi ha valgut molt la pena que t'hagis pres la feinada de fer-la.

Parlant de pena, me'n fan molta aquestes situacions. Entenc que l'ajuntament no té calers (ningú els té) i seria maco que tot aquest patrimoni aïllat i deixat de la mà de Déu tingués la cura que mereix. Sempre m'han fet tremolar, però, els projectes que inclouen hotels i històries massa turístiques al voltant dels llocs que tenen una història darrere tan llarga com aquest. Facilitats per als excursionistes potser sí però convertir allò en una disneylàndia en miniatura, no ho sé si m'agrada. Bé, sí que ho sé. no m'agradaria gens. Però com està ara tampoc, és clar.

Fan molta pena les fotos modernes quan les compares amb les de 1966. És que no sé ni que dir.

Criticartt ha dit...

No et passis, que encara m'ho creuré i tornaré a publicar un rotllo com aquest..... El que t'ha passat amb un missatge que es perd, a mi tb m'ha passat mil vegades, i en contestes al teu blog. Al final he optat per copiar el text abans d’enviar-ho... “por si las moscas”.

A mi tampoc em fa cap gràcia el projecte de crear un hotel de luxe en un dels pocs exemples d’arquitectura medieval que ens queda a Sitges, però encara em fa menys gràcia pensar que tots els diners que s’han gastat en aquest projecte que no es portarà a terme s’haurien pogut destinar a restaurar la masia i els seus voltants. Però ja sabem com van les coses. Per crear el parc temàtic ja tenen el parc aquàtic..... em veig tots els artistes i els cuiners agermanats tirant-se pel tobogan de 5, el que anomenàvem “ fuam”...... quina visió.
Ens veiem aviat.... ah, ja he llegit l’article del Talino sobre la presentació del llibre...

José Mª Cordón Cabezas ha dit...

La masía estuvo ocupada hasat 1962 en que la familia CABEZAS, últimos masoveros, se marcharon.Yo soy uno de los nietos y de los últimos moradores de la masía.
Es una pena que esta masía no sea reconstruída y albergue algún tipo de lugar recreativo-cultural.
Por cierto mi primo Antonio Cabezas Ovejero fué la última persona nacida en esta masía.

Publica un comentari a l'entrada