15 de maig 2009

ENIGMARIUS II. LA BEL A LES CASTELLES...


Ja fa just un any que vaig parlar dels mots encreuats de la Vanguardia, i concretament de la tendència de Màrius Serra a posar noms i cognoms en els seus engraellats. Ha passat el temps i em segueixo preguntant si aquestes persones existeixen a la realitat o si simplement surten de l’atzar a l’unir identitats que, per una raó o altra, li venen al cap a l’escriptor. Aquell dia feia referència a la “obsessió” de la meva avia per aquest joc, però no vaig dir res de la Tia Florència, la germana del meu avi, que quan ja era molt velleta i gairebé no hi veia, la seva única preocupació era que no podria fer els mots encreuats, un problema que van poder solucionar ampliant-li al màxim la pàgina. Una gran idea.

Màrius Serra sempre em sorprèn i aconsegueix que em senti molt identificada al seu mot encreuat. Primer quan diu “Bel a les Castelles”.... m’encanta!!!!. Tot i ser tan evident, encara hi ha molta gent que li sobta el meu nom i em pregunta si ve de Belinda (oooooooooo!!!!). Un altre va sortir el dia 12 de maig, al 13 vertical: “Circuit automobilístic antic, com el de Sitges”...... L’autòdrom, un dels principals projectes de la Ciutat Jardí Terramar, i en que Josep Maria Martino hi va tenir molt a veure... ( ja callo, ja callo, que aquí no toca.)

Aquest dotze mesos jo he seguit, dia a dia, intentant resoldre el joc que ens proposa Màrius Serra. A vegades, com si es tractes d’una necessitat vital de completar-lo com a única manera d’aconseguir algun objectiu, m’he obsessionat en omplir tots i cada un dels quadradets blancs ( qui no tingut alguna vegada una sensació així?); però tot i que aquesta vegada no he anat recollint a la meva moleskine tots els noms sortits el darrer any, m’he seguit fixant en les identitats que hi apareixen; alguns coincideixen nom i cognom amb algun conegut, altres comparteixen els dos cognoms..., però ara per ara, encara no m’han coincidit els tres en una sola persona..... Seguiré buscant.

2 comentaris:

Florenci Salesas ha dit...

Aquest Marius Serra és un paio fantàstic, trempadíssim. Jo no sóc lector diari de La Vanguardia però si que la compro de tant en tant, i no només els diumenges. En Marius és mestre, així com ho fou en Tísner al seu temps.

Les seves definicions de vegades són pura poesia i pur acudit, tot alhora. En el seu cas --i en d'altres de ben remarcables-- substituiria la paraula passatemps per la paraula "ompletepms", perquè no crec que amb ell el temps simplement passi, sinó que sempre t'endús alguna coseta, per modesta que sigui. Un somriure, de fet, no es poca cosa als temps que corren.

Criticartt ha dit...

Tens tota la raó, de passatemps res, per mi és el meu vici diari. A vegades llegeixo el diari en un altre lloc, i per la nit em compro la meva Vanguardia pq no puc passar sense fer els mots encreuats.

Si per alguna raó no tinc temps de concentrar-me durant el dia, o m'en vaig al llit amb la pàgina del diari o la guardo pel dia següent.... un plaer.

Publica un comentari a l'entrada