25 de maig 2009

ENCARA NO TENIM EL DO DE LA UBIQÜITAT, PERÒ TEMPS AL TEMPS. TRES MOMENTS DE L'ART A SITGE

El dissabte a les 7h de la tarda a Sitges es van inaugurar tres exposicions alhora, continuant una tendència ja tradicional en l’agenda cultural del nostre poble.

La primera exposició, i la que encara no he pogut visitar per la impossibilitat de coordinar agendes, és la comissariada per l’arqueòleg Joan García Targa, i que estarà instal·lada a l’Escorxador fins a finals de juny. Sota el títol de Els romans a Sitges, es “mostren les restes d'una casa de camp romana trobades en unes excavacions realitzades al sector del Vinyet. L'objectiu d'aquesta exposició és donar a conèixer els resultats dels treballs d'investigació i restauració desenvolupats durant aquests cinc anys que ens permeten conèixer molts aspectes de com i de què vivien, quina era la seva vida quotidiana, com construïen, amb quines zones de l'Imperi comerciaven o com enterraven als seus difunts, entre d'altres aspectes”.
L’altre, Els dibuixos d’Arcadi Mas i Fondevila a les col·leccions sitgetanes, a la seu del Grup d’Estudis Sitgetans, una exposició a la que ja vaig dedicar una entrada i a la inauguració de la qual, així com a la conferència impartida per Isabel Coll, hi van assistir un gran nombre de sitgetans/nes, decidits a admirar la bellesa de les obres que omplen, i mai millor dit, les parets de l’Espai Pere Stämpfli. Una exposició de gran qualitat i rellevància cultural, que demostra que la força de voluntat d’uns quants, unida a les ganes i la il·lusió de la comissaria per revalorar l’obra d’un artista molt relacionat amb Sitges, fa que el pressupost, per la seva minsa quantitat, quedi relegat en el darrer pla de la “cadena de muntatge”.



Paret amb paret, a la sala del Mercat Vell, també s’obria al públic l’Exposició d’activitats artístiques dels residents de la fundació Ave Maria. A aquesta si que hi vaig poder assistir, però al arribar-hi pocs minuts abans de que tanquessin les portes, em vaig perdre la cara dels artistes novells que per primera vegada veien les seves obres penjades de les parets d’una sala pública. Haig de declarar que em vaig quedar meravellada davant de la les obres realitzades per 16 artistes que, fins avui, estaven “amagats” darrera de les portes de la bellíssima Villa Havenmann.


Els alumnes de la Fundació Ave Maria de Sitges fa 9 mesos que gràcies al projcte Art Obert promogut per la Fundació La Caixa, van iniciar les classes d’arts plàstiques amb Bart Konter com a professor responsable. El resultat és tan espectacular que han decidit mostrar els seus treballs a la gran sala del Mercat Vell. Totes les obres mostrades tenen una història molt especial darrera, i aquesta situació fa que desprenguin una força de gran intensitat. (Val la pena escoltar l'estrevista feta a Anna Novellas, responsable del projecte, a Radio Maricel. )

Hem de tenir clar que la situació vital dels nostres nous artistes no és gens fàcil, les seves dificultats físiques i mentals són un handicap més que han aconseguit superar, fins al punt que les seves minusvalies no els hi són cap impediment a l’hora de plasmar els seus sentiments de manera plàstica. Sembla com si aquests nois i noies, els quals moltes vegades no poden demostrar ni verbal ni físicament els seus sentiments, hagin trobat en l’exercici de l’art la millor via d’expressió del seu cor.


Només entrar al Mercat ens trobem amb una original escultura de 14 metres, una divertida serp maria de “paper mâché”, que dividit en 10 parts que corresponen a un esdeveniment cultural de Sitges, i en la que hi han col·laborat tots els artistes de la fundació i els nens de les escoles sitgetanes, en una demostració de que la unió de les seves capacitats els permet arribar als objectius marcats.

A les parets hi ha penjades molts i variadíssimes obres, totes elles de gran qualitat, que res tenen a envejar als quadres dels grans artistes abstractes europeus. La utilització de diverses tècniques artístiques, el joc amb moltes matèries, l’elecció de suports variats i principalment la seva motivació i la valoració de les seves capacitats i el seu art, han aconseguit unes peces de gran força estètica que deixen a tots bocabadats.



M’han agradat moltíssim totes i cada una de les peces exposades, però no puc negar que m’he quedat admirada per les representacions de les cafeteres realitzades per Anna Roca, són unes obres precioses i d’una originalitat sorprenent de les que no sabria quina emportar-me a casa, o potser sí.... totes.


Importantíssima la feina de la Fundació de l’Ave Maria, dels seus gestors i dels professors que han posat tota la seva il·lusió i possibilitats personals per tirar endavant aquest projecte tan i tan impressionant.

Felicitats als artistes i als responsables d’aquesta bella exposició. Tots hem de posar el nostre petit gra de sorra per a que projectes tan importants puguin seguir endavant.



2 comentaris:

Florenci Salesas ha dit...

Haig de tornar a l'exposició sobre Arcadi Mas i Fontdevila, per poder-la tastar a gust, amb tranquil·litat, així com les altres dues. La presentació va ser èpica: veure la Isabel en plena activitat és una experiència de les que no s’obliden. La dels Sitges romà m’interessava especialment però després del em vas comentar, del que dius aquí i de les imatges que hi has penjat, tampoc em vull perdre la dels artistes de l’Ave Maria.

Avui i demà tinc dos dies d’aquells bojos, en que amb prou feines puc fer visites ràpides als blocs, però a la que pugui ja en diré la meva, no pateixis. Per cert, felicitats per la ubiqüitat. Estic mirant d’inventar una màquina que et permeti arribar a tres llocs a la vegada enlloc de dos. Quan la tingui acabada, ja te la passaré o ja sentiràs una explosió per la part de la Bòvila (els fracassos no s’han de descartar mai).

Criticartt ha dit...

Espero que ja hagis començat a idear la meva màquina per a poder assistir a tres llocs ( i si pot ser més) alhora..... m'encanta la teva idea.

Espero amb ganes la teva sensació davant de les obres dels nens de l'Ave Maria.... estic segura que tb t'agradaran tant com a mi.

Pel que fa a la presentació èpica...., ella és així... però pensa que jo la visc com a mare, com a historiadora-conferenciant-comissària i a vegades com a jefa.... ufffffffffff( si ho llegeix em mata.

Records a la teva dona, em va encantar conèixer-la.

Publica un comentari a l'entrada