7 de maig 2009

COM ES POT PERMETRE TUNEJAR UNA OBRA DE FRANCESC BERENGUER?

Potser serà l'entrada més modificada d'aquet blog, però el tema s'ho val. Si el dia 8 de novembre de 2016 hi feia un afegit, avui, 1 de juny de 2017, en faig un altre amb aquesta notícia publicada a l'Eco de Sitges el dia 7 de gener de 1905. 


Afegeix la llegenda

Aquesta notícia està d'actualitat ja que també avui, 1 de juny de 2017, al diari El País, José Ángel Montanés ens presenta el nou estudi que està iniciant Luis Gueilburt, un dels especialistes en Gaudí, sobre el projecte d'Eusebi Güell de portar aigua des del seu manantial del Garraf, exactament a Les Forques, fins a Barcelona. Es tractava d'un gran projecte molt ambiciós que finalment va quedar en res. 


El tema és interessant, així com veure com, en poc més de 10 anys, canvia la idea que els sitgetans tenen sobre el projecte.... ja en parlarem, però a l'article també s'afirma que el Celler Güell és obra de Gaudí i no de Berenguer una afirmació que poso en dubte i que crec que s'ha de deixar molt clara. En vida dels dos arquitectes, recordo que Francesc Berenguer va morir l'any 1914 i Gaudí el 1926, en aquesta notícia a la que em refereixo de l'Eco de Sitges del dia 7 de gener de 1905 llegim: "ha permitido que un arquitecto de valía, don Francisco Berenguer, inspirándose en los conceptos sustentados por su maestro, esl señor Gaudí, levantara, junto a la atalaya de Garraf, un conjunto de construcciones de caracter medieval...." 


Així doncs, no hi tornem a caure, que tot no és sempre de Gaudí, o no recordeu la capella de Sant Joan Baptista de Gràcia...
______________________________________________________

(Avui, dia 8 de novembre de 2016, modifico aquest article, Com es pot permetre tunejar una obra de Gaudí?, del 7 de maig de 2009, ja que al llarg d'aquest anys he pogut seguir documentar-me sobre Gaudí, així com sobre la figura de l'arquitecte Francesc Berenguer, tal i com queda constància en aquest article de No tot és Gaudí.


Avui, un nou estudi i aquest text escrit durant el mes de març de 1929 a La Veu de Catalunya per Francesc de Paula Quintana, un dels arquitectes que van continuar la feina de Gaudí a la Sagrada Família juntament amb Domènec Sugranyes, m'ha portat a la necessitat de modificar l'article:

“Que Berenguer no fou ni anul.lat ni postergat per Gaudí és un concepte fàcil d’esvair, pensant que Gaudí nou fou obstacle perque el senyor Antoni Güell, client de Don Antoni, encomani a Berenguer, ajudat d’aquest, el projecte i construcció dels cellers de Garraf, en els quals el talent de Berenguer aconsegueix fer en l’estil que aprèn al taller del seu mestres una de les obres més reixides”


(Aquesta magnífica foto realitzada per Xavier Parés, doctor casat amb Josefa Terradas Brutau, de la casa de les Punxes de Barcelona, i que conserven a Baron Antiquaris em serveix per reivindicar de nou la figura de l'arquitecte Francesc Berenguer)

Justament avui, quan la premsa publica la noticia de la col·locació de la torre i la creu de la casa Bellesguard de Gaudí, peça que va ser retirada per poder-la restaurar a consciència, una treball que ha resultat magnífic, nosaltres hem de tornar a parlar una mala gestió del patrimoni arquitectònic local. 

En un lloc immillorable de la costa mediterrània, en ple massís del Garraf, hi trobem una original construcció que des de fa uns anys ha estat okupada per uns habitants immòbils d’aparença pètria que passen hores i hores mirant el mar....... quina sort!!!!

Aquest petits atalaiadors comparteixen espai amb uns complicadíssim gerros-jardinera que estan col·locats estratègicament per ornar amb el color de les flors les terrasses un edifici situat a la Carretera de les Costes km.25. 

Tot i que davant d’aquesta minsa i inconcreta descripció un pot arribar a pensar que la construcció en qüestió és un simple bar de carretera, anem molt equivocats ( o no).

El món del “tunning” ha arribat a les altes esferes. No m’imagino aquestes horteres figures clàssiques decorant la Pedrera, ni fent competència a les impressionants xemeneies de colors del Palau Güell, però com ja fa tems que he arribat a la conclusió, Sitges és diferent, i una cosa com aquesta només pot passar dins del nostre terme municipal.

L’any 1870 Güell va adquirir una masia medieval i les terres que l’envoltaven per a construir-hi un pavelló de caça, projecte que va encarregar a Gaudí l’any 1882, el qual va dissenyar un original edifici de maó d’influència gòtic-medieval, en el que dominaven les formes hexagonals i del que sobresortia una torre. Tot i l’originalitat del projecte, aquest no es va arribar a realitzar mai.

L’any 1895, Eusebi Güell, va decidir explotar les vinyes que posseïa al Garraf, i per aquest motiu va encarregar a Francesc Berenguer i Mestres (1866-1914), fill d’un dels mestres que Gaudí va tenir a l’escola de Reus, la reforma de la masia i de la torre medieval que hi havia en aquell terreny. Berenguer va iniciat els estudis d’arquitectura, carrera que mai va arribar a acabar, per la qual cosa no podia firmar cap dels projecte, fet que no va impedir a que es convertís en el més fidel col·laborador de Gaudí des de 1887 fins a la seva mort l’any 1915. Per a realitzar aquest projecte l’arquitecte va comptar amb la col·laboració de Gaudí. 

“Que Berenguer no fou ni anul.lat ni postergat per Gaudí és un concepte fàcil d’esvair, pensant que Gaudí nou fou obstacle perque el senyor Antoni Güell, client de Don Antoni, encomani a Berenguer, ajudat d’aquest, el projecte i construcció dels cellers de Garraf, en els quals el talent de Berenguer aconsegueix fer en l’estil que aprèn al taller del seu mestres una de les obres més reixides”.

Una visió frontal de l’edifici principal, que consta de tres plantes, ens presenta una estructura triangular, la qual queda emfatitzada per la presència de xemeneies, elements constructius als que l'arquitecte va voler donar gran importància, creant-hi formes diverses i molt originals, a les que hi va incloure grafismes que feien referència al propietari del celler. Entre les xemeneies sobresurt una espadanya amb la campana, detall constructiu que deu la seva presència a l’existència d’una capella a la part superior de la casa. En el primer pis s’hi va situar la vivenda de l’administrador de la finca i a la planta baixa la cotxera.


Afegeix la llegenda
Antoni Gaudí va ser l'encarregat de dissenyar l’etiqueta per a les botelles de vi que produïa el comte Güell. En aquestes es pot veure un dibuix en el que es representa l’edifici del celler. 

Aquest edifici segur que no va passar inadvertit entre els intel·lectuals, arquitectes i gent corrent que se’l trobaven en els seus trajectes Sitges-Barcelona o al contrari. 

Qui segur que més d’una vegada es va sentir atret per aquesta obra va ser Santiago Rusiñol. El polifacètic artista ja havia opinat sobre un altre edifici de l’arquitecte Gaudí. L’any 1889, quan ja s’estaven finalitzant les obres del Palau Güell de Barcelona, Rusiñol va publicar un article satíric, en el que fent referència a les columnes de totxo vist de les cavallerisses del palau, deia que s’havien trobat unes restes babilòniques en el carrer Conde de Asalto. Davant d’aquest comentari ens agradaria saber que li deuria passar pel cap a Santiago Rusiñol al veure el que Berenguer construïa en les terres del Garraf. 

El Celler Güell esdevé un al·licient més, en el recorregut artístic i cultural en el recorregut per Sitges. El fet de que Berenguer realitzés una obra d’aquesta importància en les proximitats d’aquest poble, fa que el patrimoni urbanístic de Sitges, molt ven representat pels magnífics edificis que omplen els carrers de la vila, quedi àmpliament realçat i qualificat.





M’estic referint al Celler Güell, un magnífic edifici en el disseny de la qual, Francesc Berenguer hi va posar tota la seva fantasia i imaginació. La llibertat artística de la que va poder gaudir l’arquitecte a l’hora de dissenyar aquest nou projecte, venia motivada a que un cop més el client era Eusebi Güell, el seu gran protector, amb el que Gaudí, el seu mestre, mantindria una relació professional i personal molt fructífera. Per a ell, Gaudí va construir conjunts tan importants com els Pavellons de la finca Güell (1884-1887), el Palau Güell (1886-1889), la Cripta de la Colònia Güell(1898-1908-1915), o el Park Güell (1900-1914).




Tot i que els plànols del celler Güell, que es conserven a l’Arxiu Municipal de Sitges, porten la firma de Gaudí, hi ha elements estructurals i arquitectònics que demostren la participació d’aquest en l’execució del projecte, al llarg dels anys han estat molts els estudiosos que s’han referit a Berenguer com a autor principal del conjunt de l’encàrrec de Güell. Aquest dubte sobre l’autoria, es va veure incrementat per declaracions de Gaudí , el qual poc abans de la mort de Berenguer, va comentar que aquest era l’ideòleg del celler. Actualment aquesta declaració l’entenem com un homenatge al seu company, ja que l’any 1916 el propi Gaudí aconsellà a l’arquitecte Amós Salvador que visités l’ edifici, qualificant-lo de la seva millor obra. Davant d’aquestes paraules no ens quedaria cap més opció de creure firmament que ell n’és el veritable autor, però les paraules de Francesc de Paula Quintana que he copiat al principi de l'article, i que estan dins d'un context de "debat" entre ell i Joan Sacs (pseudònim de Feliu Elias) sobre la participació activa o no, de Berenguer a les obres de Gaudí, avui em fan tenir dubtes.


Seguint la tendència que havia dominat les seves obres anteriors, es va decidir recrear, a partir de les noves construccions, l’espai medieval originari del lloc. Així doncs, la masia antiga va quedar unida mitjançant uns originals ponts, al nou edifici, del que se’n destaquen aspectes constructius com l’asimetria de les façanes i dels volums, la incorporació d’arcs parabòlics, la desaparició de la línia horitzontal, el joc entre espais buits i espais plens, així com els murs inclinats que semblen voler evocar els contraforts de les construccions medievals. 


Per completar el conjunt del Celler Güell, no podem oblidar la presència d’una petita construcció, la casa del guarda, que està situada a l’entrada del recinte, i on es poden apreciar unes portes decorades com si fossin grans cadenats de ferro. La Casa del Guardià, l’edifici que trobem a l’entrada del conjunt, destaca per les seves portes decorades amb gruixudes cadenes, que sembla que ens vulguin impedir l’entrada al recinte. L’expressionisme és la tendència dominant en aquest edifici que podríem titllar clarament d’edifici Modernisme. 

Afegeix la llegenda

Esperem que l’administració corresponent retorni al Celler Güell l’estat original que es mereix pel seu valor patrimonial, i que prenguin les mesures necessaris que facin retirar tots aquest elements que fan molt mal a l’obra de Berenguer i a la vista del visitant......



2 comentaris:

Marina ha dit...

Ostres, tot i esta mitja vida a Barcelona no me empeltat gaire de Gaudi... em sembla que l'últim cop que vaig anar al Parc Güell va ser amb la tipica visita de l'escola!

A Sitges tampoc hi he anat mai però el Celler Gaudí aquest pels plànols i les fotos sembla una gran obra. Tot i que no la cuidin com tocaria...

PS: Que bona la història de la 'norma'.

Florenci Salesas ha dit...

Aquest edifici és, certament espectacular. És fascinant de veure els plànols originals dels projectes i comparar les fotos que es feren a l'època amb les de l'actualitat. Quan havia llegit això del tunejat, m'havia espantat! Sí que els elements ornamentals segueixen un driteri discutible però, afortunadament, són fàcils de substituir o eliminar, crec. Per un moment m'havia pensat que havien tirat un mur i l'havien tornat a aixecar amb rajoles dissenyades per Mariscal, per exemple. Ignoro si l'artista (en aquest cas artistes) havien deixat oberta alguna possibilitat a posar-hi algun tipus de vegetació decorativa. En qualsevol cas, jo també estic per fer de manera que com menys elements estranys entelin la obra original millor.

Un bon article sobre una joia del patrimoni local, del qual no hi ha massa informació a la xarxa.

Publica un comentari a l'entrada