28 de maig 2009

BARÇA, BARÇA, BAAAAAAAAAAAARRRRRRRRRRÇA

Ja se que amb aquesta entrada tallo una mica el fil del meu blog, però no puc passar de felicitar els campions del triplet, no només per la feina realitzada durant tot aquest any, sinó per la il·lusió que els seus triomfs han provocat en gent de generacions diverses, entre les que personalment destaco el Théo, el meu fill de cinc anys que aquests dies ha viscut tots i cada un dels grans moments victoriosos del barcelonisme.


Ahir a les nou del vespre eren molts els nens que, vestits amb els diversos models de samarretes del Barça (blau grana, rosa, groc, la negra de porter....), amb els noms dels seus ídols a l’esquena o amb el seu propi, simbolitzant el somni de molts d’ells de poder estar en pocs anys dalt d’un autocar com aquell gaudint de la glòria esportiva, esperaven als carrers de Barcelona, o davant del televisor, el pas dels jugadors del Barça amb les tres copes presidint el vehicle que els passejava per la ciutat.

Jo també vaig complir, i vaig portar el Théo fins a l’encreuament dels carrers Muntaner i Còrsega. Una munió de gent esperava impacient el moment de veure “cara a cara” als idolatrats futbolistes, i la bogeria va esclatar quan els furgons anti-avalots i la policia muntada avisaven de la cada cop més propera presència de Messi, Puyol, Henry, Etoo............ Finalment els varem tenir davant, i la cara d’emoció dels petits era indescriptible. Els ulls del Théo brillaven i en el seu més profund desig tots els jugadors el van saludar.... ell va ser molt feliç.

Ja de tornada a casa, en un taxi que ajudava al nen a descansar de les fortes emocions viscudes i a començar-se a “curar” d’aquell mal de panxa que se li ha manifestat desprès de cada una de les finals jugades pel Barça aquest darrer mes, dolor a la que els adults, anomenem tensió, i el que ens fa mal és el cor (sort que al dia següent tot ha passat), se’m va passar pel cap explicar-li al nen que no sempre el Barça ho guanyaria tot, i que potser passaríem uns anys sense celebrar cap títol. Però no era el moment de fer despertar al Théo del seu somni, el temps ja ho farà.
Però entre tanta eufòria blaugrana, dos homes carregaven una pancarta en la que anunciaven la fi de l’anticrist.... potser eren enviats de Florentino Pérez que ens anunciaven el fitxatge de Messi o del propi Guardiola pel Real Madrid? El temps també ho dirà, o no.

Visca el Barça, i visca Catalunya...!!!!!!


3 comentaris:

Florenci Salesas ha dit...

Molt divertida l'entrada! Bé, de tant en tant, suposo que ens podem permetre una mica deixar-nos anar, po? A més, això és casa teva: potser no ho faries al full dominical però al teu bloc només faltaria que no et poguessis fer quatre bots esbojarrats quan la ocasió s'ho val.

Pobret Theo, me l'imagino emocionat. La meva filla també embogí de mala manera. En aquests moments encara està als núvols. En circumstàncies així em sap greu de ser un pare tant avorrit (futbolísticament parlant). Però no vull espatllar la festa a ningú. A més, ja m'agrada sentir Visca Catalunya tantes vegades en boca de nouvinguts. Reconforta una mica en aquests temps tan complicats.

Per tant, sense que serveixi de precedent, perdrem una mica la compostura i... Visca el Barça! :D

chimevapor ha dit...

gràcies Pep, Gràcies Barça !!!... tant de bo tinguem de desviar el tema dels nostres blogs moltíssimes vegades més per aquest motiu!. El Barça és patrimoni d'una cultura, d'un sentiment ... de nosaltres.

Criticartt ha dit...

El Théo va anar a veure l'autocar dels jugadors pq estaven a Barcelona i pq arriben a fer la celebració en cap de semana i tb ho veu des de la tele.... pensa que varem esperar dues hores i els varem veure 30 segons.... però per la cara del nen va valer la pena.

Com sempre tens raó, sentir dir Visca Catalunya als nouvingut alegra i emociona, ja que tot i que alguns poden pensar que és una "posse" per guanyar-se els seguidors, jo encara no he sentit cap polític del PP i pocs del PSOE dir-ho..... a mi em car em ressonen a les orelles les paraules de la Chacón.... no les puc ni escriure, em cremen les tecles de l'ordinador..

Visca Catalunya!!!!!!

Publica un comentari a l'entrada