13 de maig 2009

AQUÍ NO HA COBRAT NI DÉU ????

SOMNI
No somio: vaig ser somiat.
Em va somiar la meva mare mentre m'esperava.
Jo, llavors, era només el seu somni
i un galop frenètic de cèl.lules en marxa.
Em va somiar fort i rialler,
feliç, alegre, intel.ligent, amable.
Però si, en néixer, hagués decebut el seu somni
hauria oblidat el seu somni per tal d'estimar-me.
Per això demano als meus somnis
que somiïn com ella em somiava:
amb tant de desig, amb tanta il.lusió, amb tanta tendresa,
però sabent, si el somni es trencava,
deixar de ser somnis i, humilment, estimar
en un amor sense somnis, la criatura marcada.


David Jou i Mirabent
(Tot i el rebombori de l’exposició, no podem obviar obres de tanta bellesa com la que David Jou ha creat per a formar part de la mostra sobre Martin Luther King. Unes impressionants paraules que avui he volgut copiar aquí, ja que per sort el tema del que tracto és caduc, i no aquest poema, un poema que ja no podré oblidar mai més.)

Des de fa uns mesos, el nom del Regidor de Cultura Gabi Serrano i l’auto-propaganda de les exposicions que ell comissaria, s’han convertit en una habitual de les pàgines de l’Eco de Sitges.

Però en els dos darrer números del setmanari sitgetà, aquesta tendència ha augmentat amb escreix, fins al punt de entendre l’Eco de Sitges en un monogràfic sobre la política cultural portada a terme per la regidoria de cultura, sempre encapçalada per la persona de Gabi Serrano.

Primer va ser l’Eco de l’1 de maig on va sortir publicat l’article “Noves aventures del comisario Serrano”, firmat per Jordi Milà Franco; també CIU, partit a l’oposició, va publicar un comunicat “Primer Nova York. Ara Sevilla”, en el que es denuncia la situació cultural que viu Sitges; finalment l’aparició d’un nou grup de persones que sota en nom de Somiadors Sitgetans, firmen un pseudo-manifest “Rebots de Cultura”. Cal dir que aquests han creat un blog que sota el subtítol d’”Espai per a la discussió i reflexió de la política cultural de Sitges” tenen molt clara la seva voluntat. Per cert, el blog va presidit per una imatge del protagonista de tota aquesta moguda, i és seguidor del meu blog...., (moltes gràcies als seus creadors, ens mantindrem en contacte i treballarem conjuntament, que si no podem solucionar el problema cultural, com a mínim seguirem el refrany de “quants més serem, més riurem”).

Seguint la tendència comentada, el darrer número de l’Eco no m’ha deixat moment per respirar. Primer la carta publicada per Agustí Carbonell Mestre, titulada “No és això senyor Serrano, no és això”; també Víctor Lluelles i Cardona dedica a Serrano el seu espai setmanal, “D’aquí, d’allà,...d’acullà...”. Un interessant repàs per les darreres manifestacions en contra de les exposicions promogudes des de l’Ajuntament de Sitges, i una necessari descripció, definició i diferenciació entre les funcions d’un regidor de cultura i d’un comissari d’exposicions, des d’un punt de vista general fins a un de més concret.

Però entre tots aquests interessants articles no podem oblidar un petit text que apareix a la pàgina 9 que sota el títol “L’Ajuntament i SEACEX signen un conveni per a la itinerància de l’exposició de Martin Luther King”, donen la GRAN NOTÍCIA de que els sitgetans pagarem una miqueta menys del pressupost de l’exposició. Si un llegeix aquesta noticia, té la sensació de que es tracta d’un “salvacaps” ( no se si existeix la paraula, però aquí la deixo), un intent d’emmascarar una mica la seva mala gestió mitjançant acords agafats amb pinces. Per cert, a la web del SEACEX no hi ha cap referència ni propaganda a l’exposició citada.

“La Societat Estatal per a l’Acció cultural Exteriors d’Espanya farà una aportació a l’Ajuntament de Sitges per valor de 70.000 euros”.
L’Ajuntament de Sitges i la Societat Estatal per a l’Acció Cultural Exterior d’Espanya SEACEX han signat un conveni de col.laboració per a la itinerància de l’exposició de Martin Luther King, a partir del qual SEACEX farà una aportació de 70.000 euros a l’Ajuntament de Sitges.
Segons Gabi Serrano, regidor de Cultura de l’Ajuntament, aquest conveni tñe dos punts claus, “en primer lloc, la valoració de SEACEX sobre el nostre projecte, que demostra la qualitat que té i, en segon lloc, que avancem en la signatura dels convenis pendents. Properament s’aprovarà un nou conveni i estem treballant ja per a l’any 2010”.
SEACEX ha acceptat participar en el projecte del programa “Arte Español para el Exterior”que realitza aquesta societat conjuntament amb el Ministeri d’Assumptes Exteriors i de Cooperació, amb l’objectiu de promoure artistes contemporanis a tot el món.
La Societat Estatal per a l’Acció Cultural Exterior d’Espanya treballa per a la preparació, l’administració i la celebració d’exposicions internacionals i activitats paral·leles a les mateixes, que contribueixen a la projecció cultural de l’Estat a l’exterior, sota la coordinació del Ministeri de Assumptes Exteriors i de Cooperació i del Ministeri de Cultura”


El regidor de cultura segueix amb el seu camí, tal i com explica a l’entrevista que li ha fet aquesta setmana Vicenç Morando a Radio Maricel. Ell declara que està molt tranquil i que dins d’uns anys (espero que ell ja no estigui de regidor de cultura) els sitgetans veurem el resultat dels seus invents. Ah, de forma contundent ha declarat que “aquí no ha cobrat ni Déu”...., una frase genial, adient i molt creïble si procedeix del representant d’un partit d’esquerres i que he triat per al títol del post.

En la mateixa entrevista, Serrano demostra que o no entén res o no ho vol entendre (el mateix que creu ell dels sitgetans respecte les seves actuacions), ja que diu que l’Any Utrillo costarà més diners que l’exposició de Nova York, i que els sitgetans no es queixen.... sort que en Vicenç li ha contestat.

Ah, i l’Eco el llegim tots de “pe a pa”, i molts ( entre els que els que s’hi troba Jordi Milà, el text del qual critica Serrano a la ràdio), hem tingut la paciència i la voluntat d’haver passat hores i hores llegint els primers i tots els números del setmanari, feina que ens ha permès conèixer molt bé, entre d’altres temes, la història de la política cultural del nostre poble dels darrers 100 anys.

Però no estem sols en les nostres crítiques. En el darrer “Diari de Vilanova”, a la contraportada, on s’hi concedeixen uns semàfors amb els tres colors, que serveixen per a valorar les accions de diverses persones en àmbits variats, l’únic que no té un semàfor verd és el regidor de Sitges (que no sitgetà) Gabi Serrano. El Diari de Vilanova, que si que està digitalitzat, també ha un medi de comunicació en el que s’ha parlat més que en el nostre medi local, sobre les exposicions causants d’aquest rebombori.

No podem oblidar que Gabi Serrano, Segon Tinent d'Alcalde, no sols és regidor de cultura i comissari d’exposicions, sinó que també ostenta el títol de Regidor de Cooperació, Pau i Solidaritat. Ja pot amb tantes “carteres”?, com pot ser que a una sola persona se li donin dues regidories, una de les quals, la de cultura, requereix una important presència pública per part del regidor, i la coordinació d’un gran volum d’activitats (o així hauria de ser). Un es pot autoanomenar comissari d’una exposició sense la formació necessària per a realitzar una feina? Quin és el currículum acadèmic i laboral del senyor Serrano que li dóna la possibilitat de realitzar una feina, la de comissariat d’exposicions, per a la que molts hem estudiat una carrera durant més de cinc anys?

Però com ell diu per acabar l’entrevista, en la que parla de al falta de respecte d’alguns vers la seva persona, que els sitgetans es segueixin queixant, que a ell està tan tranquil ja que “m’haurà d’aguantar una mica més”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada