23 d’abr. 2009

PROPOSTES POLÍTICAMENT CORRECTES?

Quadre de Lluís Graner, obra que m'agrada molt i amb la que m'hi veig reflectida.




Una setmana per donar voltes per Sitges dona per molt. Ara que el cap de la Vila ja està acabat, haig de fer entrar al meu cap que el resultat si no definitiu i etern, segurament pel mal resultat de les pedres col·locades, si que té la visió que ens durarà molts anys, per desgràcia. Com ja he dit moltes vegades, cada vegada que el veig el trobo més lleig. I no podem dir que no es pugui apreciar amb tota esplendor..... ja que els focus que il·luminen aquesta “obra d’art povera” no s’apaguen ni al pas de la Processó de Divendres Sant. La veritat és que, esperant els passos, la meva sensació era que d’un moment a l’altre la rua de Carnestoltes hi faria la seva arribada....


Però com diuen els espanyols, que “para gustos los colores” he arribat a pensar que molt possiblement, aquesta espantosa obra guanyarà la propera edició del Triennal d’Arquitectura i Urbanisme del Baix Llobregat, Penedès i Garraf, uns premis que vistos els guardonats en l’edició de 2008, semblen més tenir l’objectiu de fer el rentat d’imatge d’alguns projectes i ajuntaments, que una manera de reconèixer l’obra de joves arquitectes catalans. Això si, compartint premi amb la mastodòntica i neo-temple grec- vivenda unifamiliar de nova planta, i com a millor restauració, la casa Nurillar, actualment batejada com a Villa Julianna, les dues al Passeig Marítim de Sitges.

Ja se que ha passat temps des de que es van atorgar els premis de la 2ª Triennal d’Arquitectura i Urbanisme del Baix Llobregat, Penedès i Garraf 2008, i que segurament les bases per la propera triennal (uns premis que es concedeixen cada tres anys, el temps estimat per acabar una obra de nova planta) deuen estar publicades, però no puc negar que em van sobtar molt el resultats finals.


Es van presentar 183 obres, les quals es dividien en 8 categories diferents com: interiorisme i muntatges efímers, obra de nova planta d’equipaments i serveis, obra de nova planta de residències unifamiliars, obra de nova planta residències plurifamiliars, obra de restauració-rehabilitació i reforma, espais exteriors (espais urbans, parcs i jardins, intervenció en el paisatge), innovació tècnica-constructiva i de sostenibilitat, i plantejaments urbanístics amb aprovació definitiva.


Com us podeu imaginar els candidats són molts i les obres variades. He fet un repàs per totes elles i hi ha projectes molt interessants i amb una originalitat extraordinària. Alguns es poden considerar bons representants de l’arquitectura catalana actual, però la meva sorpresa fou el resultat final del concurs, però no tant l’obra guardonada, el projecte urbanístic que avarca “Plana Est- Parc de Can Robert- Av. Vilafranca- Av. Sofia, projecte firmat per Joan Forgas Coll i Dolors Ylla-Català Puigrefagut, sinó que em va sobtar que entre els finalistes es trobés l’Escola Bressol “La Moixiganga” de Sitges, projecte firmat per l’arquitecte Conxita Balsells Blesa.


Es tracta d’una espècie de barracons de formigó que ha comptat amb un pressupost de 1.281.500,70 euros, i ha estat gestionada per l’empresa municipal Sitges Model XXI, S.A. i adjudicada a la Constructora d’Aro, S.A.

Entre les moltes polèmiques que ha viscut aquest edifici hi ha el gran cost d’aquesta obra, fins al punt de doblar el pressupost final respecte el marcat per les bases del concurs públic d’adjudicació, i l’aprovat ple Municipal l’any 2005 que era de 602.902,50 euros. També fou destacable el fet de que durant el mes de setembre de 2007, la llar d’infants va rebre als nens va ser sense la llicència d’activitats aprovada, un document que tramita el propi Ajuntament.

Tornant a consideracions estètics, hauríeu de veure les escoles infantils que darrerament s’estan construint a Europa, per comprendre que amb el pressupost final del que es va disposar per a l’execució d’aquest projecte, el resultat podria haver estat molt millor. Un exemple són aquestes imatges d'una escola a Noruega.
Però com podeu veure, les coses mal fetes es premien, i així, darrera d’un guardó, tot queda més amagat.







Parlant de coses amagades....., el regidor de Cultura de Sitges, Gabi Serrano, ha tornat a fer de les seves, i de nou està en el “candelabro” de la política del poble. Ara ha fet que Sitges promocioni a un altra artista que no té cap relació amb Sitges. El regidor és el comissari de l’exposició itinerant que commemora els 25 anys de la mort del poeta Vicente Aleixandre, i que compta amb obres d’artistes poetes sitgetans, que han col·laborat desinteressadament amb aquest nou projecte. Hem de dir que aquest cop encara hem tingut sort, econòmicament parlant, ja que la itinerància només es farà per Espanya, i el desplaçament del comissari ens sortirà millor que les inauguracions de l’exposició sobre Martin Luther King.


Per cert, les més que anunciades aportacions econòmiques que Sitges rebria per finançar la ja famosa mostra americana, amb un pressupost final de 318.000 euros, finalment no han arribat.
El mateix regidor Gabi Serrano admetia en el darrer ple municipal que no havia aconseguit signar encara cap altra conveni o subvenció econòmica per l’exposició de Nova York, fora del firmat amb l’Institut Ramon Llull per valor de 30.000 euros.

En el comunicat enviat per CIU es parla de que hauria estat millor que el nostre ajuntament hagués participat en l’exposició itinerant dels 400 anys d’El Greco, personatge vinculat artísticament amb la nostra vila, i que la mateixa Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales –organisme espanyol amb qui ja col·labora la regidoria en altres exposicions- organitza per aquest any 2009.


Des d’aquí, i conscient del poc ressò que tindran les meves paraules, també proposo unes altres figures molt més relacionades amb la nostra vila, i que enguany també celebren aniversaris. Arcadi Mas i Fontdevila , pintor que el 31 de gener de 1934, ja fa 75 anys, morí a Sitges, i a l’obra del qual el Grup d’Estudis Sitgetans organitzarà una exposició, tal i com ja va fer l'any 1985, amb motiu dels 50 anys de la seva mort. Tot i la gran rellevancia d’aquest pintor, des de l’Ajuntament no s’ha proposat cap activitat paral·lela.


Però n’hi ha que encara tenen menys sort, tot i donar el seu nom a una de les principals vies sitgetanes. El pintor Joaquim Espalter i Rull, que va néixer a Sitges fa 200 anys, el 8 d’octubre de 1809, i que morí a Madrid l’any 1880 convertit en un dels principals pintors romantics espanyols i un dels retratistes més demandats per l’alta societat madrilenya del segle XIX.

Ja ser que en un món global mirar-se el melic no està molt de moda, però en moments de crisi com aquests, i amb el potencial que ha tingut, té i tindrà Sitges, culturalment parlant, és bo ser una mica xovinistes. Estaria bé que el regidor de cultura actual, i també el futur, tingui entre els seus papers els currículums de joves sitgetans que gracies als seus estudis, a la seva formació, i al seu coneixement i amor pel poble, poden guiar al regidor corresponent, per el bon camí de la política cultural del poble. Quatre ulls veuen millor que dos........................


1 comentari:

Florenci Salesas ha dit...

Sitges és un poble meravellós per anar mirant amunt. Però les persones tristes miren cap avall. Hi ha gent que pateix depressions: aquests hi miren sempre cap avall. Tots tenim dies en que no estem per orgues i mirem direcció els peus. Fins ara, fins i tot els tristos sabien que eren a Sitges quan caminaven: a les vores de les cases hi veien les voreres que havien vist els seus avis i els avis dels seus avis. Ara es pensaran que passegen pel Portal de l'Àngel de Barcelona, per exemple (que pobra Barcelona, déu n'hi do tot el que li fan). A partir d'ara, els tristos més sensibles a les qüestions estètiques del poble encara estaran més tristos. Potser és una estratègia de neteja i es pretén empenyer a aquesta bona gent a que es suicidi (hi ha carrers de la vila als quals la única cosa que feia recordar que erem a Sitges eren les voreres per les quals generacions de sitgetans hi feien de funambulista per la vora, quan érem petits, com es pot veure en aquest vídeo que vaig fer, en plan germans Lumière xafarders, ja fa un temps: http://www.youtube.com/watch?v=sQQ4H7BTyT4 )
La nostra identitat estètica no és la dels carrers estrets sense voreres, com a les belles ciutats marroquines, així com tampoc és la dels gratacels fantàstics de Manhatan. Però bé, cada dia Sitges és menys Sitges, Barcelona menys Barcelona i gairebé tot és menys tot per anar esdevenint, mica a mica una cosa única, pràctica, cómoda, racional, clònica, serialitzada. Una avorriment trist i desmemoriat, vaja.

Ara que les obres són a punt d'acabar-se estava ja escrivint una entrada sobre el tema: jo vaig ser dels que vaig anar a la reunió de l'ajuntament i va protestar en contra d'aquesta crim estètic a ras de terra. Se'ns va prometre que es faria un referèndum. Encara l'espero. En fi, tot plegat una merda (perdó per l'expresió, però és que no sé com dir-ho)

Per cert, em va fer molta il·lusió de trobar-te pel carrer.

Publica un comentari a l'entrada