16 d’abr. 2009

PERMANYER ALERTA D'UNA NOVA DESFETA AL PASSEIG DE GRÀCIA DE BARCELONA

Cuaderno Barcelonés. Las casa que recrecen.Lluís Pemanyer. La Vanguardia, 16 d'abril de 2009
"Es inminente que el edificio de paseo de Gràcia, 93 (esquina pasaje de la Concepció) aumente su altura en dos plantas. Al fin y al cabo imita lo que hizo su vecino, el del número 95, en la esquina superior del pasaje de la Concepció. Por supuesto que es legal, tal como es su día otorgó el Plan General Metropolitano. Es, empero, un error. El vicio procede de origen, al tratarse de un plan generalista, cuando lo que ya procede es descender al detalle. Porque no es ni mucho menos lo mismo aumentar la altura permitida en cualquier punto del paseo de Gràcia que, por ejemplo, junto a la casa Batlló (¡ay!) o en el marco de un paisaje. Era precisamente lo que había tratado de evitar Cerdà, tal y como se echa de ver en el pasaje Permanyer o Méndez Vigo. En cambio, la entrada del de la Concepció agravará una angostura que permite la idea básica del genial urbanista. No es lógico que en este punto los edificios puedan tener la misma altura que los demás. Y otro problema sumado es el de la calidad del proyecto, que desmerece el añadido y encima afea un conjunto que estéticamente ya resultaba ciertamente frágil. No hay más que echar una ojeada al que por desgracia se perpetró en el número 95, que es de una mediocridad casi desesperada como el de su vecino inmediato, el del 97. Otra asignatura pendiente"

Foto treta del blog de Guillem Carbonell, perfecta per a il.lustrar el meu text, com moltes de les imatges que trobem a Barcelona Times Blog.

Aquesta nota de Lluís Permanyer, publicada avui a la Vanguardia, denuncia una de les situacions urbanístiques greus que pot viure el patrimoni arquitectònic i paisatgístic d’una ciutat, com són les remuntes que s’han dut a terme en molts dels edificis de l’Eixample de Barcelona, i ja per aquest fet es mereix una pàgina sencera, i no una petita referència.
Tot i que la necessitat o no de permetre aquestes actuacions urbanístiques és un debat iniciat fa molts anys, es tracta d’unes accions legals i permeses pel departament d’urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona que desvirtualitza el catàleg patrimonial de la ciutat. Tal i com explica Permanyer, la majoria d’aquestes construccions han esdevingut grans desfetes arquitectòniques, ja que ni s’adapten a l’edifici original ni aconsegueixen convertir-se en obres significatives, com és el cas de l’edifici d’oficines situat al Passeig de Gràcia i que Derby Hotels l’ha convertit en un hotel de luxe, el Suites Avenue. La més que comentada nova façana d’aquesta obra, firmada per l’arquitecte japonès Toyo Ito, i que segons ell explica, es tracta d’una reinterpretació de la Pedrera de Gaudí, pot agradar o no, però com a mínim té la seva peculiaritat.

L’anunci de l’increment de dos pisos a l’edifici del Passeig de Gràcia amb el Passatge Concepció, on actualment hi ha la botiga de roba Santa Eulàlia, té més ressò si tenim en compte la campanya portada a terme des de fa una anys pel grup pro-patrimoni SOS Monuments, que lluita per restaurar la visió original d’edificis tan importants com la Casa Batlló de Gaudí (1904-1907), per al disseny de la qual l’arquitecte va tenir molt en compte les dues cases que la flanquegen. Tot i que la visió actual d’aquest conjunt urbanístic no ens ajuda a entendre la idea de Gaudí, tant la Casa Amatller com la casa que fa cantonada amb el carrer d’Aragó, tenen molt a veure amb l’asimetria de la seva teulada ondulada de la Casa Batlló, ja que Gaudí va fer coincidir d’una manera molt original, les façanes dels tres edificis, una característica que es va veure totalment trencada quan s’incrementà amb diversos pisos la casa cantonera.





Tornant al tema de Permanyer. Potser com ja m’és habitual sentir, l’edifici del Passeig de Gràcia que es pensa ampliar no és una gran obra arquitectònica, però si que és tracta d’un edifici representatiu de la urbanització realitzada durant les primeres dècades dels anys XX al gran passeig barceloní. Tot i que potser el projecte presentat és correcte, l’experiència existent en altres remuntes, com la de la cantonada contraria al Passatge de la Concepció, no dona molts bons auguris. Esperem que pel bé de tots, la llei es modifiqui i no es permeti actuacions com la que aquí denunciem.

1 comentari:

Florenci Salesas ha dit...

M'agradaria dir que pensava que que aquestes coses s'havien deixat de fer. I realment no hi pot fer res de res de res de res l'ajuntament de Barcelona?

Increible.

Publica un comentari a l'entrada