27 d’abr. 2009

M'HA AGRADAT, M'HA SORPRÈS, M'HA ENTUSIASMAT........ ÈQUILI QUA !!!!!


Obra d'Isidre Marcet, Màgic, de 1990.


Aquesta és una entrada especial i que espero tingui la seva continuïtat, ja que trenca amb la dinàmica negativa dels meus darrers escrits.


Durant molts dies i en moltes entrades al blog he anat descrivint quines eren les coses de Sitges que no m’agradaven, però aquest cap de setmana, alguna cosa ha canviat. Potser el bon temps i la llum vibrant que caracteritza Sitges, o potser el meu estat d’ànim, en consonància amb el temps, ha fet que avui pugui escriure aquest text per remarcar que, tot i el meu article anterior, a Sitges he vist coses que m’han agradat molt, i en les que hi poso tota la meva esperança.


Nomes arribar al poble vaig poder endur-me la primera sorpresa, al conèixer en persona un amic virtual al que ja feia temps que tenia ganes de posar cara. Per sort, en molts aspectes Sitges segueix sent el petit poble costaner, on tothom es coneixia, si és que no era família. Les noves generacions hem perdut, o ens han fet perdre, aquest sentiment de veïnatge, però sempre hi ha algú o quelcom que de cop ens fa retrobar-nos. Una recomanació d’aquest amic em portà directament a comprar un llibre, però la meva sorpresa arribà quan “Èquili qua!”, aquest es convertí en un petit (literalment parlant) tresor. Dins de l’estoig, un llibret amb el títol “Èquili qua!”, publicat per Ediciones La Olla Expréss, de la que val la pena visitar la seva pàgina web, i en el que Florenci Salesas firma set deliciosos contes-relats curts, acompanyat per una tisana ideal per a poder gaudir d’aquest amb tota tranquil·litat. Només puc dir que m’ha encantat!!!!!!!

Sortint del Cap de la Vila, el centre del qual estava presidit per un gran excrement de gos (fet habitual si fem cas a la foto publicada a la primera pàgina de l’Eco) vaig seguir anar decidir anar a veure les tan comentades obres de la Platja de Sant Sebastià. Tot i que no vaig arribar a temps per veure les tipologies de baranes que fa uns dies es mostraven públicament per a saciar la curiositat i temor del molts sitgetans, la visió global d’aquests bellíssim espai sitgetà em va donar una molt bona sensació. Tant el disseny, el material com el color de l’enrajolat que està col·locat a la plaça de davant de la Casa Vidal Quadres és molt encertat i lliga perfectament amb l’entorn, així com l’elecció continuista dels fanals que il·luminaran el nou passeig, uns elements urbans que queden totalment desapercebuts i integrats en l’espai. No conec el projecte final que es portarà a terme a la Platja Sant Sebastià, però estaria bé que el jardinet que actualment ocupa l’escultura de Santiago Rusiñol, es remodeli fent desapareixent la reixa de ferro que el delimita, actuació que permetria una millor visió dels edificis que l’envolten, i més facilitats a l’hora de tenir cura d’aquest petit espai verd. Haig de confessar que ara per ara, el resultat m’ha sorprès gratament, i que no té res a veure amb el desastrós resultat del Cap de la Vila.

Contenta i tranquil·la desprès de la meva visita d’obres particular, vaig anar cap el Mercat Vell a veure l’exposició que allà s’hi mostra. Abans d’arribar a la mostra em vaig dur una altra bona sorpresa. A la porta del Mercat, darrera de la reixa amb la lona decorada amb fotos de vaixells del port, ja no hi queda ni rastre (han desaparegut els matalassos, les mantes, les ampolles de vi....) de la persona que durant molts mesos ha viscut en aquest espai i que tan mal imatge donava al poble. Així doncs, desprès de les meves contínues crítiques als responsables d’aquesta situació, no em queda més que reconèixer la seva acció.

No conec personalment l’autor, i abans d’adentrar-me a l’exposició del Mercat, havia vist poques de les seves obres. Coneixia l’escultura que ja fa uns anys va dissenyar i donar per als jardins de la seu de la Fundació Ave Maria, a la Villa Havenmann de Sitges. però l’exposició retrospectiva “Isidre Marcet. La memòria de l’inconscient” al Mercat Vell de Sitges m’ha entusiasmat!!!! Tenia molt bones referències sobre les sobrades qualitats d’aquest artista sitgetà, l’obra del qual està representada per la prestigiosa Galeria René Metras de Barcelona, i més desprès de llegir l’article que li dedica Vinyet Panyella a l’Eco, i la seva biografia publicada en el blog Sangat, dos textos que us recomano llegir (cliqueu en el seu enllaç), però la visió directa dels seus quadres, escultures, joguines-art i caixes em va sobtar i em va fer reflexionar sobre l’existència de molts artistes que treballen d’una manera més silenciosa que altres, però que un cop surten a la superfície és impossible retornar-los al món del silenci, que tanta inspiració els hi dóna, i del que en resulten tan belles obres.
També m'ha agradat el resultat final de les obres de restauració, millora i adequació de l'Hospital Sant Joan Baptista de Sitges, realitzades per l'arquitecte sitgetà Oriol Pascual. Es tracta d'un treball en el que s'ha aconseguit retornar a l'edifici noucentista el seu aspecte original, sense canvis estétics massa visibles, així com fer-lo cohabitar amb un edifici de niva planta d'aspecte vanguardista, però que tot i ser trencador, no distorciona la visió de l'espai original.

Així doncs, i davant de tan bones vibracions, i amb la voluntat de complir el meu desig de Bons propòsits que em vaig fer a inici d’any, avui he preferit dividir els meus texts en dos, i així no enterbolir les meves reflexions positives. Èquili qua!!!!

1 comentari:

Florenci Salesas ha dit...

Quin desastre: he penjat el comentari que volia fer-te a aquesta entrada en l'entrada anterior. Ho sento! Això de l'insomni no és una bona cosa...

Podria comentar aquí el desastre aquell que denúncies sobre del robatori absurd, gairebé de comèdia anglesa. Déu n'hi do. Però millor parlem dels quadres aquests que hi ha a l'antic mercat. Encara no he anat a veure-la aquesta exposició. Hi anirem i hi farem una ullada, que no costa gens.

Gràcies per la recomanació. I per la part que em toca, no diguem!

Què tinguis molt bon dia.

Publica un comentari a l'entrada