27 d’abr. 2009

ELS MISTERIS DE LA REPÚBLICA DE SITGES

Oli d'Alfred Sisquella, Port de Barcelona, 1960, que pertany a una col.lecció particular.


Fa uns dies vaig rebre un missatge que em convidava a fer-me d’un nou grup d’aquests que omplen face book. La veritat és que no vaig dubtar-ho ni un moment, i em vaig agregar a “República de Sitges”. No li he pensat més fins aquest cap de setmana quan vaig posar-me a llegir el Diari de Vilanova. El setmanari portava interessants notícies referents a Sitges, algunes d’elles si més no interessants: “Baijet promou la creació d’una universitat de les arts” (una nova idea lluminosa que ve a substituir les caduques i no subvencionades “Espai de les Arts” als terrenys de l’antic Parc Aquàtic, i “El Cau Ferrat de la Gastronomia” a la Masia de Miralpeix); i “Robat un oli del Maricel”.

Primer no hi poso tota l’atenció necessària en la lectura d’aquests articles, pensant que quan arribi a casa podré llegir les noticies a l’Eco de Sitges, el “diari oficial del nostre poble”. Doncs impossible!!!, a l’Eco no hi ha ni una paraula sobre cap d’aquests temes.... i és davant d’aquest fet que penso que els promotors del grup “República de Sitges” tenen tota la raó.

Sitges és especial per moltes raons, però la casualitat ha volgut que dues noticies comparteixin el mateix espai, evidenciant alguna de les singularitats que porten a pensar que el nostre poble no va bé.....

Mentre l’alcalde perd el temps, els diners i la paciència de molts, buscant nous projectes que segons ells, revaloritzin Sitges com a pilar de la cultura vanguardista, molt a prop del seu despatx, a l’últim pis del Palau Maricel Mar, algú pot robar impunement un quadre que forma part de la Pinacoteca Municipal de Sitges. Em refereixo a una obra d’Alfred Sisquella, realitzada l’any 1960 en la que es veuen unes barques al port, i que va desaparèixer de la Pinacoteca el Divendres Sant, a plena llum del dia. Segons la informació publicada pel Diari de Vilanova, es calcula que l’obra té un valor de 5.000 euros, i que el lladre es va endur la tela i el vestidor, però hi va deixar el vidre i el marc.

Per qui conegui el fons de la pinacoteca sitgetana, aquest robatori és tot un misteri, a la vegada que tota una sort, ja que l’obra sostreta no és una de les peces fonamentals que conformen la nostra col·lecció d’art. Quina és la raó que va portar algú a desitjar tant aquest oli fins al punt de robar-lo? Coneixia el valor del quadre, o era el més fàcil de robar, ja que aquest es trobava “amagat” en una de les sales laterals, i no estava fixat amb seguretat? El lladre volia deixar en evidència la seguretat del Palau Maricel? I en definitiva, com substituirà el Consorci del Patrimoni de Sitges aquesta baixa involuntaria?.

Amb el projecte de la suposada universitat de les arts, l’alcalde preveu l’assistència d’uns 500 alumnes. Des de l’ajuntament ja treballen en el disseny del nou edifici, pel que segurament es preveu un pressupost astronòmic. Però, quan pensen començar a edificar la nova biblioteca-arxiu? I l’escola de música quan deixarà els barracons? .....

Estan molt bé les idees de futur, però un present amb fonaments és la base per a un futur coherent, i això sembla que els nostres governant no ho tinguin clar.

Potser vindran 500 estudiants a la nova universitat, però també estaria bé intentar millorar la situació en que es troben els nostres actuals punts d’interès i de foment de la cultura. Com van les obres de restauració de la biblioteca Santiago Rusiñol?, i el Museu Cau Ferrat? Es podria invertir més en seguretat als museus, amb la formació de vigilants i guies. Si ens sobren diners com per invertir en exposicions fora de Sitges, pq no aprofita l’Ajuntament per destinar una partida a la compra d’obres d’art d’artistes relacionats amb Sitges. Darrerament col·leccionistes d’art i cases de subhastes han posat a la venta, i a preus molt interessants, importants quadres i escultures, amb l’adquisició de les quals Sitges podria ampliar i millorar la seva Pinacoteca Municipal, i així fomentar l’interès de moltes persones, crec que més de 500, que anualment visiten Sitges.

2 comentaris:

Florenci Salesas ha dit...

M'alegro molt que el llibret t'hagi agradat. Moltes gràcies per les teves paraules!

Una part importantíssima del mèrit és de la meva amiga i editora Elisabeth Gras, una persona valenta com ella sola, que va ser la que insistí a posar algunes de les històries que hi ha al llibre. Jo no és que no volés que no hi siguin les que hi són, o que miri per la banda comercial (a aquest nivell també seria força absurd perquè si hi ha una cosa que es fa per amor a l'art són les coses de la Olla Expréss, tot i que si hi hagués un èxit bomba ningú li faria fàstics, no siguem hipòcrites he, he) però sí que no hagués estat tant arriscat amb la sel·lecció. La seva aposta per algunes de les més "estranyes" (aquí també es pot llegir "íntimes") és un mèrit seu, que la honra del tot. Absolutament.

Saps una cosa? Jo també vaig fer un tomb l'altre dia pels volts de la Platja Sant Sebastià i vaig pensar coses molt semblants a les teves. És veritat, mai està tot perdut del tot. Si no és amb una bomba atòmica o amb un meteorit caigut del cel, tampoc és tan fàcil.

Ens cal esperança. Això sí, sense estar asseguts a la cadira a veure-les venir. Això també.

Molt bon dia!

Anònim ha dit...

http://www.hemerotecadigital.info/pdfs/DIV/2009/DIV090424031.pdf

Publica un comentari a l'entrada