5 de març 2009

SI NO HO DIC REBENTO!!!!!!!!

I ara el Ral·li (o el Ralli com diuen alguns a Sitges), que per cert, té entre un dels seus actes principals la visita a l’Autòdrom de Terramar, un dels principals elements patrimonials de la nostra comarca. No parem, cada cap de setmana hi ha una festa o altra i no un cap de setmana de calma, com el passat, sembla impossible. Però el pitjor de tot això és la col·locació de la gran carpa al Passeig de la Ribera, una construcció, per sort efímera, que estarà en aquest lloc, més setmanes de les necessàries: primer per rebre els automobilistes, més tard les cosidores i finalment els artistes....

Però per sort tot continua el seu camí i ara en faré un petit repàs
Vull fer referència al conveni que s’ha firmat entre la Fundació de l’Hospital Sant Joan de Sitges i el Consorci del Patrimoni de Sitges, és a dir, entre en Roland Sierra i en Toni Sella, responsables de les dues entitats, col·laboradors, socis i amics. La veritat és que la seva idea és molt bona i estaria bé que es repetís en altres ocasions i entre altres entitats. Així doncs, mitjançant aquest conveni, Josep Pascual, conservador del Consorci del Patrimoni, s’encarregarà de restaurar el retaule barroc de la capella de l’hospital, a canvi aquest cedirà ampolles de malvasia i de vi Blanca Subur, de producció pròpia, per a la celebració dels actes protocol·laris que organitzi el Consorci. Tot sortiran guanyant, ja que el retaule serà restaurat per un gran professional, i els visitants al Palau Maricel, Cau Ferrat..., podran gaudir d’un dels millors mosts del país, i un dels productes estrella del nostre poble. (Si en voleu saber més, escolteu aquí a Radio Maricel la noticia i l’entrevista als seus promotors.)
Foto de l'hospital de Sant Joan de la col.lecció Sebartià Giménez, publicada al seu blog Sitges Platja d'Or
Ja han estat seleccionats els membres de la Primera Orquestra Simfònica de You Tube, i entre els musics catalans que hi formaran part hi ha Víctor de la Rosa (Alcúdia, 1987). Aquest clarinetista, juntament amb el quartet Dada, van guanyar el premi a la millor interpretació d’un compositor català al 16è Concurs Josep Mirabent i Magrans, celebrat a Sitges l’any 2008. Sí, aquell concurs internacional que té lloc al Palau Maricel des de fa uns quants anys, i al que el regidor de cultura no hi ha fet mai acte de presència, potser per desconeixença de l’existència de l’esdeveniment. Ah, per cert, ahir es va constituir en nou Consell de Cultura. Molta sort i bona feina.

Més coses...., ahir a les pàgines salmó de la sortia la noticia “Aprobado el hotel junto al Palau de la Música”. Ja fa uns mesos que vaig tractar aquest tema al blog. L’arquitecte Óscar Tusquets, encarregat d’edificar un nou arquitecte junt al gran edifici modernista, tenia la intenció de derruir les façanes d’una sèrie d’edificis del segle XX que es troben al carrer de Sant Pere més Alt, just davant del Palau. La seva voluntat era magnificar el nou edifici, tot i perdre interessants exemples arquitectònics, i crear una plaça que permetés la visió perfecta de la magnífica façana de l’edifici construït l’any 1908 per Domènech i Montaner. Per sort, tal i com diu la notícia, el ple del consell del districte de Ciutat Vella va aprovar la reforma del pla general metropolità que permet remodelar el sector urbanístic del Palau de la Música, en el que s’hi ubicarà l’hotel, i s’adequaran les instal·lacions del col·legi de La Salle. Però també es clara l’obligació de mantenir les façanes de les cases de Sant Pere més Alt, decisió que obliga a refer el projecte d’hotel inicial. Una molt bona noticia pel que fa a la Conservació del Patrimoni.


Foto del Cap de la Vila de l'any 1875, de la col.lecció de Sebastià Giménez, publicada al seu blog Sitges Platja d'Or
Parlant de Patrimoni, avui en el blog de Florénci Salesas m’he portat una gran alegria al trobar-me un complert comentari sobre el llibre d’Isabel Coll, “Arquitectura de Sitges. 1800-1936”, obra totalment esgotada i de la que ja fa temps se’n demanda una nova edició. Així doncs prometo ( li prometo), que aviat em posaré a treballar plenament en la seva ampliació fins a l’arquitectura moderna, ja que des de que es van obrir al públic els arxius personals d’arquitectes com Josep Maria Martino, Adolf Florensa, Sostres....., tenim molta més informació les cases que conformen el nostre patrimoni arquitectònic; un bé de tots que no només està conformat per edificis catalogats, sinó per llocs i espais.

Si no ho dic rebento!!! El Cap de la Vila i els carrers que hi desemboquen, han quedat horrorosos!!! (que quedi clar, és tracta d’una opinió totalment personal i intransferible que es basa en la meva particular idea estètica. Però com m’ha passat altres vegades, puc tenir les ulleres entelades o estar enlluernada per hipotètics focus ;). La gràcia, la tradició del lloc, l’ambient aconseguit amb els segles, ha desaparegut a cops de pic i pal i a base de pedres. Tinc la sensació que des de fa uns anys, l’Ajuntament s’està dedicant a lapidar la nostra personalitat sense entendre que la bellesa de Sitges no està en la modernitat-hortera ( pq hi ha maneres i maneres de modernitzar un poble), sinó en saber combinar tradició i futur. Seria bo que ens escoltessin!!






3 comentaris:

Florenci Salesas ha dit...

Sobre el Ral·li haig de dir que a mi sempre m'ha agradat (diga'm sopes), m'agraden els cotxes antics, ja des de petit, ves. El cotxe que tinc és un Citroën 2 cv de l'any 1979 (déu ser un dels poquíssims que queden a la vila), amb això ja ho dic gairebé tot sobre el tema he, he. Tinguem una mica de paciència, dona, que l'envelat, com tu dius, ja se n'anirà.
Magnífica notícia aquesta sobre la restauració del retaule barroc de la capella de l'hospital. Veig també que les obres inacabables de remodelació en el mateix edifici estan finalment arribant a la seva fi. Ja tinc ganes de poder passejar mon pare pels jardins com eren fa dos anys enrere, la veritat.
Tema Cap de la Vila... estic que rebento. Crec que fou al teu bloc que ja vaig comentar el que en penso. Si tens les ulleres entelades, jo també les dec de tenir.
Definició perfecte del que hauria de ser la política de futur: "la bellesa de Sitges no està en la modernitat-hortera ( pq hi ha maneres i maneres de modernitzar un poble), sinó en saber combinar tradició i futur." Totalment d'acord. El problema és que crec que aquest deu de ser l'ideal que té en ment el 99% de la població i els polítics que la governen. No dic que la mala fe i els diners no hi entrin per a distorsionar les intencions, però d'entrada tothom vol fer les coses bé (així com no crec que existeixi ningú al món que no vulgui que s'acabi la gana, per exemple). Però la distància que hi ha entre la línia d'acció actual i el que gent com tu exigiríem és abismal. He sentit a dir que el terra no és res, que la gent el que ha de fer és mirar amunt i admirar la bellesa dels edificis. Home, és clar! Quin descobriment! Però si ens van colant gols com el que denunciaves tan bé a una altra entrada del teu bloc, el ping pong de mirades amunt i avall dels sitgetans es convertirà aviat en un constant esglai per les aberracions de pèssim gust.
Acabo donant gràcies a tu per la menció del meu bloc, però, per sobre de tot, us envio tot el coratge màxim per tenir energia per portar a terme el projecte ampliat de que parles. Quina notícia més bona! Ara, cladrà donar-se pressa a fer les fotos, abans no aprimin totes les columnes, els relleus es redueixin a la mínima expressió, com si es tractés d'un decorat de cartró pedra per a una pel·lícula de romans, i s'eliminin capitells (això sí, quan la paret és blanca de nou, queda tan maco! no sé de que ens queixem al capdavall, és que som uns intransigents que no estem mai contents amb res, tsk, tsk ;)
Bona tarda.

jaume prat ha dit...

Discrepo totalment del que has dit sobre l'edifici d'en Tusquets al costat del palau. Crec que, tots plegats, n'estem fent un gra massa amb la conservació del patrimoni (i consti que estic d'acord amb el 90% de les coses que dius quan parles d'aquest tema). M'explico: trobo aquests edificis que en Tusquets vol enderrocar dignes, i fins més que dignes. Però l'arquitecte no fa més que reproduir, amb el seu nou edifici-que-és-gairebé-un-pla-urbanístic, a petita escala, el que Gaudí va somniar per l'entorn de la Sagrada Família: uns edificis retorçats per unes visuals obliques sobre un edifici central més que digne.
Paralelament a això, no sé si has vist el projecte per l'edifici nou: és realment fantàstic, un projecte molt digne, que realça el que hi ha, s'enretira (literalment) i no renuncia a ser bona arquitectura, però sense imposar-se. N'estic a favor, encara que sigui molt recelós sobre la possibilitat d'enderrocar edificis històrics, i cregui que l'actitud que hem de tenir respecte del tema és la d'analitzar-ho tot cas per cas, individualment, sense generalitzar, i sempre amb el màxim respecte tan per la cosa que s'ha de tirar o conservar com respecte del seu entorn.
Acabo amb la meva "regla d'or" personal respecte del tema: si el que poses no esta millor que el que hi havia, no ho facis.

Sebastià Giménez i Mirabent ha dit...

menys mal que hi algú que pensa amb el cap i no amb els peus,ho dic per el Cap de la Vila,una altra desgràcia més del nostre ajuntament...

Publica un comentari a l'entrada