20 de març 2009

LES ÚNIQUES ARMES DELS ESTUDIANTS: LLAPIS I UN LLIBRE


Estudiants de la Universitat de Barcelona han passat aquest vídeo. Val la pena visionar-lo, pq es molt clarificador del que va passar a la primera càrrega policial contra els manifestants http://blip.tv/file/1891138

Haig de confessar que ja durant la meva etapa d’universitària, que va ser llarga, mai vaig formar part de cap grup estudiantil. Tot i això, vaig viure diverses manifestacions, talls de la circulació a la Diagonal, assemblees.... però des de dos punts de vista bastant diferents. Primer com estudiant d’econòmiques, on una gran part dels meus companys passaven bastant de les lluites universitàries, o si més no, la seva manera de mostrar el seu descontentament no era gaire radical: pancartes molt ben treballades, “mítings” de les joventuts que diversos partits polítics tenien a la facultat....Jo aquí, potser per ignorància o potser per la tonteria dels 18 que portava a sobre, no vaig participar en cap d’aquest actes reivindicatius.
Uns anys més tard vaig creuar la Diagonal per facultat d’Història de l’Art, on vaig topar de ple amb un ambient totalment diferent al que havia viscut a pocs metres d’allà. Semblava que aquest lluitaven per temes molt distants als que preocupaven als estudiant d’econòmiques.. però no, eren els mateixos. A Història les manifestacions eren constant, cada cop hi havia més assemblees a l’entrada o als jardins, les classes eren parades bruscament per companys que ens donaven raons clares per unir-nos a la seva guerra.... em convencien.... en part, pq tot i que vaig assistir a alguns dels seus actes reivindicatius, la meva implicació no va ser molt forta.

Però tant en una cas com en l’altre, jo recordo aquestes “lluites estudiantils” com a esdeveniments festius i de solidaritat, molt allunyats de les manifestacions que van fer els meus pares als anys 70, quan jo vaig viure la meva primera, i última, corredissa davant dels grisos, dins de la panxa de la mare. Sempre m’explicaven la por que sentien davant d’aquestes situacions, i com, tot i aquest temor, ells seguien lluitant pel que creien que era just...

Doncs aquesta setmana he tornat a sentir por davant d’un fet que ens ha retornat de cop al passat més tràgic del nostre país. Veure com aquest policies encegats pegaven amb a tort i a dret contra estudiants que només portaven com a armes les punxes d’un llapis, o els cantons d’un llibre, m’ha fet plorar.

No vull, ni puc entrar a valorar si els estudiants que han estat tancats durant quatre mesos dins de l’edifici de la Universitat Central de Barcelona, tenien dret o no d’estar allà, si les seves reivindicacions són justes o desproporcionades, si veritablement els manifestants tancats eren estudiants o membres pertanyents a altres grups socials...., el que si que tinc clar és que l’acció dels policies va ser desmesurada, i que el responsable o responsables d’aquesta acció han de donar la cara. Com pot ser que un President de la Generalitat s’amagui, un cop més, i no sigui capaç de donar cap explicació d’aquests fets? Com ja he dit en altres ocasions, potser molt més banals, potser hem de reflexionar en que tenim i cap a on anem.



4 comentaris:

Xavier Salmerón Carbonell ha dit...

Com estudiant que soc... pots imaginar també la meva impotència davant tots aquests fets!!! el punt que s'ha arribat és insostenible... els estudiants portem mesos explicant que es el Pla Bolonya, la part negativa, la part que no expliquen els polítics, la premsa, la televisió. Sempre intentant dialogar i manifestant-nos pacíficament per reclamar un dret, que els estudiants siguem escoltats, perquè tota aquesta gent que es manifesta tancant-se a les aules, entre altres, no és per nosaltres que ja estudiem en una universitat mes o menys pública de debò... lluitem pels nostres germans, cosins, en general, per la propera generació de joves estudiants. Ens diuen egoistes per estar fent el mandrós i no anar a classe per manifestar-se... A sobre va i els mossos ens peguen... Nomes se que tot això s'esta complicant, i mentre que els joves siguem s'en l'ultim mico, no hi haurà cap solució! Estic trist.

Florenci Salesas ha dit...

I a periodistes. Ha hagut una pila de periodistes que han rebut xarop de bastó de valent.

Aquí s'estan fent moltes coses malament, des de dalt, des de fa molt de temps, i no totes les decisions han estat per qüestions ideològiques. Jo crec que ha hagut una manca d'estratègia de futur en la manera com s'hauria d'haver preparat a la policia (entre moltes altres coses). No podem llençar el prestigi dels Mossos per la finestra d'aquesta manera tan estúpida. Arribarem a sentir (si no ho hem sentit ja) coses com "con la Policía Nacional esto no pasaba". Evidentment que passava, però els que ataquen per aquesta banda poden acabar tenint raó si no es prenen mesures dràstiques.

Jo entenc que si es demanés un nivell intel·lectual i preparació massa eggareda no hi hauria ningú que s'apuntés a fer de policia. Però crec que s'hauria d'exigir una mica més. I insturir-los un pelet en el que és la història d'aquest país. I que aprenguin català d'una punyetera vegada, també. Això d'entrada. Però després cal més bona organització. Jo no dubto que el conseller Saura està carregat de bones intencions però, no ho sé, em fa l'efecte que això amb la Tura no passava. És una sensació que tinc. Cal gent que s'ho cregui més, en tots els sentits, que sàpiga el que té a les mans.

Això de Bolonya, sembla un camp de mines descrit a la manera d'un conte de fades. Abans d'opinar hauria de llegir-me millor el que hi diu. Però tot pinta com si s'anés al que ja hi han arribat altres països (Nova Zelanda és un exemple tristíssim sobre això) on la educació, certament, s'ha convertit abans que res en un negoci i s'eliminen carreres no rendibles a cabassos. No m'atreveixo a dir més enllà. Els estudiants protestaven contra això i aquest és l'argument que defensaven. No són la veritat completa, només una part. Si es considerava que la seva manera de protestar vulnerava alguna llei important se'ls hauria d'haver desallotjat abans. Si no, la càrrega dels mossos és una aberració.

En tot cas, que entre els uns i els altres (els de dalt i les mans executores més garrules del que caldria, tots plegats) ens han deixat coberts de glòria.

No em val l'argument que hi ha hagut estudiants molt mal parits també (i tant que els hi ha hagut i crec que qui es passi i faci mal perquè ataca, mereix càstig: no sóc dels que prefereix que la justícia sigui al gust) perquè com a éssers humans, no són ni millors ni pitjrs que els mossos. Això és una camama. Però estaven protestant per una llei que consideren perillosa i en aquesta societat s'hauria de poder protestar, es tingui raó o no.

Resumint: fatal per part de l'administració sobretot, i pels executors en segon lloc. Si no hi ha ningú millor e aquest coi de país per a que ho faci millor, que no dimiteixi ningú i que n'aprenguin d'una vegada a a fer la seva feina. Si no en saben, que pleguin.

Perdona, estic molt emprenyat i deprimit per aquest tema.

Vinyet ha dit...

I també han rebut ciutadans, gent gran i criatures. Tot plegat és un desastre i un exponent de la situació real del país. Els mestres fan vaga perquè no se'ls escolta i se'ls vol imposar un sistema educatiu de dubtosa eficàcia; els estudiants que no estan d'acord amb el pla de Bolònia, un pla que no convenç i que els polítics ha acceptat perquè tocava; una entrada de la policia a la universitat com en els millors temps del franquisme, i una estossinada general a la societat civil i als vianants perquè el conseller Saura és un incompetent. Tot això amb el president de la Generalitat callat i amagat, com sempre, només preocupat en mantenir-se en el poder.
Quan el sistema educatiu trontolla és més greu que quan trontolla l'economia.

jaume prat ha dit...

Estic plenament d'acord tan amb l'article com amb els comentaris posteriors... Només tres puntualitzacions: la primera, reclamar l'autonomia de l'ensenyança respecte de la política.
La segona, reclamar una reforma necessària per l'educació universitària, que, almenys la que conec, té el nivell per terra. Recentment he tornat a la facultat a doctorar-me i cada dia és un disgust. No sé si s'ha de dir Bolònya. El que és evident és que aquesta ha d'atendre gairebé en exclusiva criteris de qualitat respecte de les matèries impartides, i no criteris economicistes.
La tercera seria pensar que tots votem cada quatre anys: llavors és el moment de manifestar-se de debò, i de trencar-se les banyes per veure què es fa davant el desolador panorama polític que tenim al davant. Que cadascú voti en consciència, però que voti. Fem-ho tots, reclamem (d'una punyetera vegada) llistes obertes, i elevem el nivell dels nostres dirigents.

Publica un comentari a l'entrada