24 de març 2009

LA MORT DE RICARD SALVAT.... NORD ENLLÀ


No hauria volgut mai tenir que escriure aquesta entrada, però ara mateix m’acabo d’assabentar una molt mala notícia, la mort de Ricard Salvat i Ferré (Tortosa, 1934- Barcelona, 2009)

El dia 11 de setembre de l’any passat, amb motiu de l’estrena de l’obra de teatre “Un dia. Mirall Trencat”, vaig realitzar una petita crítica i vaig escriure la meva idea sobre la persona de Salvat, un dels directors teatrals catalans més importants de la segona meitat del segle XX i dels primers anus del XXI.

El 18 de setembre de 2008, just al finalitzar la funció, va ser la darrera vegada que vaig parlar amb ell, un Ricard Salvat feliç i satisfet de la bona feina realitzada en el muntatge d’aquell espectacle al teatre Borràs de Barcelona. Però casualitats de la vida, aquest cap de setmana, ordenant papers vells, vaig topar amb un paper desgastat pel temps en el que si llegeix una dedicatòria de Maria Aurèlia Capmany al Ramon Artigas, a Sitges l’any 1970. En aquest moment em va venir al cap en Ricard, ja que m’imagino que va ser aquest el que va presentar la gran escriptora, i amiga de Salvat, al meu pare (No he constatat el meu pensament, però avui ho aclariré).

Com ja vaig explicar en el meu text, a Ricard Salvat el conec des de molt petita, “primer com aquell senyor important i de cara seria que saludava als pares quan passejàvem per Sitges; anys més tard com a professor de l’assignatura d’Història del Teatre a la Facultat d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona; i per últim com a “jefe” l’any 2000 a l’obra de teatre “Okupes al museu del Prado” d’Alberto Miralles (us recomano baixar-vos el text). Si haig de dir la veritat, tots els Salvats són diferents, però jo em quedo amb en Ricard Salvat director de teatre. Treballar amb ell va ser un plaer, i em va permetre conèixer a fons un món, el teatre, que per a mi era totalment desconegut. També vaig tenir la oportunitat de creuar-me amb grans actors com Xavier Albertí, Mingo Rafols, Joan Massotkleiner ....., que amb la seva paciència davant de la meva poca experiència, van demostrar ser gran artistes i millors persones. No oblidaré mai els llargs dies d’assaig al Pipo, sempre ben rebuts per l’afable i intel·ligentíssima persona de la Neus Salvat. Des d’aquell moment la figura de Ricard Salvat (Tortosa, 1935) em va interessar i vaig voler saber més coses d’ell. L’any 2003 va rebre un merescut homenatge amb una exposició retrospectiva dels seus 50 anys de carrera al Palau de la Virreina de Barcelona (us deixo el link).Ricard Salvat sempre ha esta molt lligat a Sitges, no només per ser el lloc elegit per passar-hi els seus dies de descans, sinó perquè entre 1978 i 1986 va ser el director del Festival Internacional de Teatre que amb gran èxit es celebrava al nostre poble. Salvat va aconseguir fer d’un certament local un dels esdeveniment teatrals més importats d’ Espanya, una feina que mai li va ser prou valorada ni agraïda, fins al punt que l’any 2005, i després de 35 edicions, el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va decidir fer desaparèixer aquest festival, sense que l’Ajuntament de Sitges fes res per impedir-ho.”

Com acostuma a passar, serà ara, quan ell ja no hi podrà participar directament, quan tothom parlarà bé de la seva i tindrà grans elogis per la seva obra. Tot i que potser massa tard, ell s’ho mereix.

Ja se que no volia cap reconeixement públic més enllà dels aplaudiments un cop baixat el teló del seu espectacle, però tot i que ell no va voler que Sitges li dediqués una de les plaques de la Plaça dels Artistes a l’Escorxador, recordo les seves paraules quan jo li vaig fer la proposta de tirar endavant aquest homenatge “no nena, digues que gràcies però no em ve de gust”. Però ara crec que més que mai Sitges ha d’agrair-li la feina que Salvat va fer per impulsar el Festival de Teatre entre 1978 i 1986.


Estic trista, però un somriure em ve als llavis quan m’imagino la reunió que s’haurà organitzat allà on siguin entre Mercé Rodoreda, Mª Aurèlia Capmany, Cardona Torrandell, Salvador Espriu i el propi Ricard, acabat d’arribar a un escenari totalment nou per a ell, però ple d’amics.

Per cert, jo seguexo llegint "Nord Enllà", el llibre que va escriure Ricard Salvat l'any 1965, que va guanyar el premi Joanot Martorell, però que va ser reeditat any 1972 per l'Editorial Nova Terra.
Ricard, molta sort i molts èxits allà on vas, ha estat un luxe haver-te conegut i haver pogut col·laborar amb tu. Fins sempre

3 comentaris:

Florenci Salesas ha dit...

És una molt mala notícia. Em sap greu per la part que et toca, també.

Recordo que el Festival de Teatre d'aquells finals 70 i primers anys 80 era un dels autèntics orgulls d'aquest poble, amb aquella companyia grega fantàstica, els portuguesos A barraca, companyies polaques, etc. Sense oblidar les catalanes que hi feren els seus primers passos abans d'esdevenir importants. Recordo que foren uns anys que vaig tenir la sort de seguir-lo molt, sense traducció simultània de cap tipus (veure Ifigènia a Euclide en grec, cru, era un espectacle bellíssim i emocionant, malgrat no entendre un borrall, i no només pels esnobs). Després tots sabem com va acabar tot plegat i, com molt bé dius, ningú ha (hem) fet res per a recolzar que primer es desinflés i després se n'anés definitivament endut pel vent. Ara, això sí, tenim el patchwork que tant t'agrada...

I, és clar, aquest home tenia un carrerot monumental. ¿Saps que vaig veure "Ronda de mort a Sinera" al Teatre Grec, quan era una criatura, amb els meus pares, en plena la transició? Recordo no entendre res del que passava i segur que en més d'un fragment em vaig avorrir molt (no era un espectacle per nens, en absolut) però si el recordo tan vivament no fou només per l'avorriment sinó perquè m'impressionaren moltes coses del muntatge.

Els meu més sentit adéu cap a aquest mestre.

Penedesfera ha dit...

Hola,

Et comunico que el setmanari L’Extra publicarà demà aquest apunt amb l’enllaç al teu bloc, seleccionat entre els més llegits i valorats del Portal de la Penedesfera www.penedesfera.cat, la comunitat de blocaires de l'Anoia, l'Alt i el Baix Penedès i el Garraf.

Aquesta és una iniciativa de L’Extra, la qual ajudarà a la difusió i promoció del contingut del teu bloc en particular, i del fenomen blocaire en general.

Salutacions i enhorabona!

Daniel García Peris
www.danielgarciaperis.cat

Guillem Carbonell ha dit...

Quina sort haver-lo conegut!

Publica un comentari a l'entrada