Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2009

LA MORT DE RICARD SALVAT.... NORD ENLLÀ

No hauria volgut mai tenir que escriure aquesta entrada, però ara mateix m’acabo d’assabentar una molt mala notícia, la mort de Ricard Salvat i Ferré (Tortosa, 1934- Barcelona, 2009)
El dia 11 de setembre de l’any passat, amb motiu de l’estrena de l’obra de teatre “Un dia. Mirall Trencat”, vaig realitzar una petita crítica i vaig escriure la meva idea sobre la persona de Salvat, un dels directors teatrals catalans més importants de la segona meitat del segle XX i dels primers anus del XXI.
El 18 de setembre de 2008, just al finalitzar la funció, va ser la darrera vegada que vaig parlar amb ell, un Ricard Salvat feliç i satisfet de la bona feina realitzada en el muntatge d’aquell espectacle al teatre Borràs de Barcelona. Però casualitats de la vida, aquest cap de setmana, ordenant papers vells, vaig topar amb un paper desgastat pel temps en el que si llegeix una dedicatòria de Maria Aurèlia Capmany al Ramon Artigas, a Sitges l’any 1970. En aquest moment em va venir al cap en Ricard, ja …

LES ÚNIQUES ARMES DELS ESTUDIANTS: LLAPIS I UN LLIBRE

Estudiants de la Universitat de Barcelona han passat aquest vídeo. Val la pena visionar-lo, pq es molt clarificador del que va passar a la primera càrrega policial contra els manifestants http://blip.tv/file/1891138Haig de confessar que ja durant la meva etapa d’universitària, que va ser llarga, mai vaig formar part de cap grup estudiantil. Tot i això, vaig viure diverses manifestacions, talls de la circulació a la Diagonal, assemblees.... però des de dos punts de vista bastant diferents. Primer com estudiant d’econòmiques, on una gran part dels meus companys passaven bastant de les lluites universitàries, o si més no, la seva manera de mostrar el seu descontentament no era gaire radical: pancartes molt ben treballades, “mítings” de les joventuts que diversos partits polítics tenien a la facultat....Jo aquí, potser per ignorància o potser per la tonteria dels 18 que portava a sobre, no vaig participar en cap d’aquest actes reivindicatius.
Uns anys més tard vaig creuar la Diagonal per f…

CRITICARTT FORMA PART DE L'OPHE

Poc a poc aquest blog, Criticartt, es va fent un foradet dins de les plataformes que lluiten per la necessitat de conservar el nostre patrimoni històric. El Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Granada ha impulsat OPHE, el Observatorio del Patrimonio Histórico Español, i dins de la secció Blogs Patrimoniales han inclòs aquest. Em fa moltíssima il·lusió, i el considero un nou esglaó més en la meva lluita, ara una mica menys utòpica, gràcies a reconeixements com aquest. Només agrair-li a Vanesa Hernandez, responsable d’aquest apartat, per fixar-se en el meu blog i per haver tingut la paciència de llegir i traduir cada una de les 118 entrades.

SOS MONUMENTS VISITA SITGES

Avui si que toca parlar de la visita que els membres de SOS Monuments van fer a Sitges el dissabte passat. Ells van venir amb la intenció de conèixer l’arquitectura i l’art del nostre poble, però la meva intenció personal era aprofitar la seva vinguda, no sols per mostrar els millors recons de Sitges, sinó per denunciar la greu situació de conservació amb que es troben molts dels edificis catalogats i les desfetes patrimonials que s’han dut a terme al poble aquests darrers anys.
Com ja deia en el post anterior, ens varem reunir a les 10 del matí a l’estació de Sitges, i podríem dir que va ser un miracle trobar-nos, ja que a aquella hora, centenars de dones baixaven de Sitges per participar al Festival de Patchwork que es celebrava a Sitges aquell cap de setmana. Un cop tots presentats, el grup, capitanejat per Salvador Tarragó, en va endinsar pels carrers suburenses. La primera parada va ser al Casino Prado, on varem poder entrar a la sala del teatre, espai de gran bellesa que va merav…

CALDRÀ SORTIR AMB PANCARTES!!!!!!!

Desprès d'un cap de setmana dur, vull dedicar-li el meu post a la Rita. No m’estranyaria gens que dins d’uns mesos, coincidint amb la temporada estiuenca, veiem pancartes penjades als balcons del centre del poble i del Passeig on posi “Sitges pels sitgetans”, “De forta vingueren que de casa ens tragueren” o “No volem fer cua per tirar-nos per un tobogan”.... El que no veig tan probable és una manifestació de sitgetans pel poble, no per falta de ganes, sinó per la impossibilitat de sortir al carrer, ja que, tot i la gran quantitat de veïns que hi participaríem, quedaríem engolits i difuminats, per la re-vinguda de gent que cada setmana okupen els nostres carrers, bars, passeig.... Des de fa uns temps, he constatat l’ increment de salutacions a gent de Sitges amb la que no hi has parlat mai, una actitud que fins fa uns anys només es produïa quan trobaves un sitgetà fora de Sitges. Però ara fa tanta il·lusió divisar una cara coneguda entre tants forasters!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!…

UN BESNÉT DE CHARLES DEERING VISITA SITGES

Aquest dissabte, desprès de molts caps de setmana grisos, amb vent o amb pluja, Sitges lluïa d’aquella manera tan especial i vibrant que fa que molts s’enamorin del nostre poble a primera vista.
Aprofitant la bonança d’aquest dia, i amb la sensació de que tornàvem als primers anys de la dècada del segle XX, vaig poder ser testimoni d’un descobriment – coneixença molt especial. Amb dues càmeres a la mà, per poder captar tot el que descobrien els seus ulls, un home de quaranta anys, tot i que el seu aspecte ens mostra un jove entusiasta, pujava per les escales de la Punta amb la intenció de retrobar-se amb el seu passat, al igual que ja havia fet hores abans durant la visita al castell de Tamarit a Tarragona.
No us puc descriure l’expressió de la seva cara, sentiment d’emoció que també transmetien els seus gestos nerviosos, al veure de lluny l’edifici de l’Antic Hospital, una de les actuals construccions que conformen el conjunt del Palau Maricel, i de la que ell tan havia sentit a parl…

SI NO HO DIC REBENTO!!!!!!!!

I ara el Ral·li (o el Ralli com diuen alguns a Sitges), que per cert, té entre un dels seus actes principals la visita a l’Autòdrom de Terramar, un dels principals elements patrimonials de la nostra comarca. No parem, cada cap de setmana hi ha una festa o altra i no un cap de setmana de calma, com el passat, sembla impossible. Però el pitjor de tot això és la col·locació de la gran carpa al Passeig de la Ribera, una construcció, per sort efímera, que estarà en aquest lloc, més setmanes de les necessàries: primer per rebre els automobilistes, més tard les cosidores i finalment els artistes....
Però per sort tot continua el seu camí i ara en faré un petit repàs Vull fer referència al conveni que s’ha firmat entre la Fundació de l’Hospital Sant Joan de Sitges i el Consorci del Patrimoni de Sitges, és a dir, entre en Roland Sierra i en Toni Sella, responsables de les dues entitats, col·laboradors, socis i amics. La veritat és que la seva idea és molt bona i estaria bé que es repetís en alt…