13 de febr. 2009

PER AL.LUSIONS......



Per al·lusions…..i per deixar clara la meva posició davant de la nova casa Ferret de Querol, avui torno a parlar sobre la necessitat de diferènciar entre reforma i reinterpretació arquitectònica, aquest darrer, concepte utilitzat per Vicenç Morando a l’hora de descriure la casa Ferret a la seva Crònica Local d’avui a l’Eco de Sitges:

“Sabedor que, definitivament, el Carnaval televisiu serà com sempre, i l’altre potser tampoc no canviarà massa, i en espera de narrar-los la xatonada commemorativa del dia internacional del plat, amanida amb un toc del ple pressupostari, avui em cal començar expressant un punt de discrepància. Res de l'altre món. La grua que féu davallar l’àliga en aquella recordada nit del vintè aniversari, és a punt de desmuntar-se, i la lona que cobria la façana en qüestió ja deu estar llesta, si la crisi no ho impedeix, per a cobrir-ne una altra. M’agrada entre força i molt la reforma de la casa Ferret de Querol. I el rodolí ha sortit, perquè així ho he decidit. A continuació, també em cal reconèixer que no li manca raó a la Beli Artigas quan, en el seu bloc d’Internet, interpreta que l’obra no respon amb exactitud al que, segons la fitxa del nostre catàleg patrimonial, hauria d’haver-se fet a l’immoble en qüestió. Té raó, exacte exacte no és. M'estarà agradant quelcom que vulnera algun criteri? Ui ui ui…a veure si hauré desconnectat la màquina de trinxar. Demano disculpes si em mostro condescendent amb la ortodòxia a l’hora de contemplar un resultat que, malgrat reinterpreti els elements de l’original, no considero que ho faci des de la insensibilitat, ans al contrari. Sense entrar en el debat legal, i en la norma que cal complir sempre, m’agrada més la casa del present que la del passat…..Tots els revisionismes acabessin així de bé.”

Exacte, exacte no ho és, això segur. Millor dir que es tracta d’un altre edifici, que únicament té com a semblança a l’original la seva privilegiada ubicació. En cap moment he dit que l’obra estigui malament, tot al contrari, ja que si parléssim d’un edifici de nova construcció, hauríem de parlar d’una casa correcta, proporcionada, integrada i coherent amb la resta de construccions que conformen l’urbanisme sitgetà, i que si ara desentona amb el seu voltant no és pel seu disseny, sinó pels “mamotretos” apotecaris que l’ofeguen. Però fa un temps parlaven d’una reforma de la casa Ferret de Querol amb la seva pertinent “remonta” d’un pis; una casa de gran simplesa constructiva, aixecada l'any 1890, i que havia aconseguit la seva magnificència personal mitjançant aplicacions decoratives.... les quals avui han desaparegut completament.... però si al Vicenç li agrada més la nova casa que la vella, no tinc res a dir, però jo crec que més que desconnectada la màquina de trinxar, ja que aquí no ha ha res per trinxar, deu tenir les ulleres entelades o ja està enlluernat per la propera festa de Carnestoltes.

Però aquí deixo el tema, més que res per que en aquesta casa hi viurà un dels meus millors amics, del que per fi tornaré a ser-ne veïna; l’obra en part la firma el meu oncle, el qual estimo molt i del que haig de reconèixer interessants reformes de cases sitgetanes, com la del carrer del carrer Barcelona; i el cronista que ha quedat meravellat per tal obra és un dels sitgetans que més aprecio i admiro professionalment.

Així doncs, que per mi millor deixar el tema aquí, tot i la meva tristesa artística.

1 comentari:

jaume prat ha dit...

Afegiré cullerada a la polèmica des d'un altre punt de vista: estic d'acord amb tu respecte de la mala qualitat de la reforma de la casa Ferret de Querol, que comentes als teus articles.
Aquest tipus d'edificació, per a mi, és el més delicat de tocar, i d'aterrar, perquè aquestes cases senzilles (que no simples), harmonioses, són el que crea teixit i el que permet identificar les ciutats com a tals, molt més que no pas els monuments singulars.
Dit això, crec que el principal problema a l'hora d'abordar la reforma ha estat la seva mala qualitat. Aquestes cases "es deixen", i s'haurien de deixar més, i mai es podran tocar a gust de tothom, però (i em sap greu, perquè veig que coneixes el seu autor), la trobo totalment cobarda. Ni és una cosa ni és l'altra. És a dir, la casa s'ha acabat convertint en una paròdia del que hagués estat d'haver estat bastida originàriament en dues alçades, però això no passa de ficció històrica. I, fent això, s'ha perdut gran part del que era originàriament.
M'agraden, personalment, molt més les reformes en que les parts velles i les noves es superposen d'una manera que permeti identificar-les clarament. La casa de Florensa estaria en aquesta línia, però té un problema: el "bolet" que esmentes és un complet desastre, posat amb tan poca sensibilitat com "l'hijísimo" ha estat capaç.
Hi ha excel.lents exemples històrics del que anomeno, un dels principals seria la capella de Santa Àgata a Barcelona, edifici gòtic "modern" bastit sense el més mínim pudor sobre les restes de la muralla romana (que, de fet, no és romana, ja que es va refer completament a l'època carolíngia).

Per cert, has escrit mai sobre les cases obreres de Coderch a Sitges? Vull dir del pare, s'entén. Tenia un patrimoni arquitectònic excepcional, modest, digníssim, que es va perdent poc a poc: el quartel de la guàrdia civil a la carretera de Sant Pere (diria), el camp de futbol d'aiguadolç, grups de cases baixetes per tota la ciutat, etc etc. A part de les cases de Terramar, és clar, que tothom coneix i no crec que perillin.
Estaria bé que aquest tema es pogués investigar, si no ho has fet ja.

Publica un comentari a l'entrada