5 de febr. 2009

SITGES. TAN IGUAL PERÒ TAN DIFERENT. 2

Carrer d'en Bosc, finals segle XIX


Seguint amb l’escrit anterior, ara en transcric un altre que encara està més relacionat amb la situació política que s’està vivint a Sitges, arran de la gran quantitat de diners que s’ha pressupostat per a l’exposició homenatge a Martin Luther King, que Sitges ha organitzat i que recentment ha estat inaugurada a Nova York.

En aquest escrit publicat l’any 1926 hi he trobat una situació molt semblant. El que firma l’article, enumera una sèrie d’obres que es podrien realitzar a Sitges (nucli antic) amb el préstec de 500.000 pessetes demanat per l’Ajuntament al Banc per a realitzar obres al sector del Vinyet (part nova de la vila i poc poblada a mitjans de la dècada dels 20). Les coincidències amb les necessitats actuals són al·lucinants: escoles, hospital i cases barates (actualement dites vivendes de protecció oficial), obres per millorar el Tretre Vell (situació que actualment encara continua amb la necessitat de millorar les condicions del Prado, del Retiro i del Patronat), conservació de la part antiga (tema molt necessari), una Biblioteca-Museu (com el projecte futur de la Fundació Pere Stämpfli), o l’asfaltat de carrers i millores d’alguns d’ells. Però el text és tot un exemple de promoció turística, sense la necessitat d’una Agéncia especialitzada i que costa un “ull de la cara”.

Així doncs, aquest personatge que firma amb les sigles I.S.J, actualment seria molt necessari a Sitges.


"De re municipal
Voy a ocuparme nuevamente del importantísimo asunto del empréstito de quinientas mil pesetas, que está concertando entre nuestro municipio y el Banco de Crédito Local.

Ya en el número pasado expuse la que, a mimo de de ver, era cosa importantísima cuidar, mas, ante todo y sobre todo debe el Ayuntamiento con esas pesetas que se le entreguen, pagar a todos sus acreedores sin condición, Hospital, prestamistas, industriales, saldar el emprésitito últimamente hecho, en forma tal, que no se deba nada a nadie, excepto a la entidad dicha, que presta el dinero ese. Si se hace así menos mal, de no hacerse no veo muy claro el porvenir económico de nuestro erario municipal.
Una vez tengamos agua, escuelas, Casas Baratas y se piense en la urbanización, factor de una necesidad grande, es que podamos disponer de un bosque hecho en sitio apropósito, para solaz de propios y extraños, que mucha falta nos hace, se tiene que pensar también en arreglar parte del Teatre Vell, poniéndolo en condiciones para alojar a las fuerzas que nos visiten, más aún teniendo ya muchas camas para este servicio, lo que ahorraría molestias sin fin a los vecinos; no tenemos material de salvamento para un caso de incendio, lo que puede un día motivar alguna desgracia; de ser posible, tendría-se que dar el tono que se merece nuestro Sitges antiguo, esa Vall llena de recuerdos, las calles de San Juan, Devallada, Bosch etc. En esta, precisamente, aprovechando la oportunidad de que el joven compatricio D. José Robert i Mestre piensa donar o arrendar a un módico precio la casa de su propiedad allí enclavada, montar en ella una Biblioteca y Museo de Pintura de artistas o asuntos de la localidad, bajo el Patronato del Ayuntamiento, no estaría tampoco mal que el Municipio procurase organizar una Exposición permanente de los productos de Subur, sus ricos vinos, las manufacturas de sus fábricas de calzado y de otras industrias que pudieran establecerse; todo esto sería un motivo más de deleite para los que nos visitaren y una eficaz propaganda para nuestros productores. Finalmente hasta donde fuera posible, asfaltar las calles de la villa ya pobladas, así como las calles de pendiente pronunciada, por ejemplo la de Santo Tomás, hacer una escalinata con peldaños de piedra. Estas serían cosas que no estarían mal. En resumen es preferible invertir el dinero en lo que interesa a todos, a gastarlo en el Sector del Vinyet que sólo aprovecha a unos cuantos. I.S.J." (sic)

LA FITA. Septiembre de 1926. Año 1, núm7, pág.2.

2 comentaris:

Xavier S.C. ha dit...

Molt curiós tot plegat, sembla un dejavu tant en aquest article com en el altre...

Per cert, la foto aquesta del carrer d'en Bosch m'encanta i sincerament dic que m'agradaria tornar al passat dels pares dels meus avis i passejar per aquests carrers enfangats de la nostra vila.

Salut!

Florenci Salesas ha dit...

Estic d'acord amb el que diu el senyor Xavier S.C. Poca cosa més puc dir al respecte.
Això sí: Jo, que sóc un enamorat del casc antic de Sitges, el Racó de la Calma, el Baluart, el Carrer d'en Bosch, etc, he tingut sempre un sentiment contradictori, quan veig aquestes fotos antigues, abans de l'arribada del senyr Rusiñol, el senyor Deering i companyia. Hi ha un què d'inquietant, d'una certa manipulació de la bellesa original. No dic que sigui com el que van fer a Carcassone, que van posar aquelles puntxes - element més proper a la idea romàntica que es tenia al segle XIX sobre l'Edat mitja, tan afrancesada, pel damunt de la que en realitat fou, provençal de cap a peus, molt més austera - però no ho sé. No sé si m'explico. També em fa ràbia de pensar així: s'ha de tirar endavant, i a mi m'agrada, sí... però així? no ho sé tampoc.

Publica un comentari a l'entrada