31 de gen. 2009

UN SOMNI PER SITGES

Avui he trobat que aquest quadre de Florència Coll (Sitges, 1959), és la millor il.lustració pel meu text, ja que des de l’any 2000, sempre ha presidit tots els meus somnis. El guaix, amb el títol oficial de Dormint, està batejat per mi com a “La Canguro”, inspiració real de la Flori a l’hora de fer-me el meu regal de 25 anys......

Per fi he pogut llegir el text que JMF m’avançava en un missatge a l’entrada que durant aquesta setmana he publicat al blog sobre la moció de censura. Primer de tot dir que estic totalment d’acord amb ell, i que aquest somni, o somnis, als que ell es refereix, també em dona voltes pel cap, però ara per ara, crec que encara en tenim per llarg del malson que vivim a Sitges pel que fa a la gestió cultural. És dur dir-ho així, però la cultura de Sitges, i gran part de les accions polítiques que s’hi realitzen, depenen del 511 vots que donen la majoria al PSC.

Però hem de ser realistes. Que podem esperar d’un regidor de cultura que parla d'un projecte per Sitges que només ell sap de que va?. Un regidor que deu pensar que no val la pena gastar part del pressupost de la regidoria en revistes i llibres, que tracten la cultura i història de Sitges, que pocs guanys donen en el cas de vendre’s en un llibreria?. No podem donar totes les culpes del que està passant a Sitges al regidor de cultura, ja que l’alcalde és el principal responsable de tot aquest caos, ja que hauria tingut que ser més coherent a l’hora d’assignar regidories, ja que no és lògic fer regidor de cultura a una persona que no té cap formació en aquest camp, i que tot i portar molts anys vivint a Sitges, és difícil entendre de cop una societat tan complexa i completa pel que fa a l’àmbit cultural, associatiu, de festes.... com la sitgetana.

Però el millor d’aquesta carta que avui finalment ha sortit publicada a l’Eco de Sitges, ha estat descobrir qui s’amagava darrera de les sigles JMF: Jordi Milà i Franco. Aquesta firma sí que m’ha fet feliç. Primer per la valentia de posar el seu nom abanderant una indignació ciutadana que fins aquest moment era unànime però anònima, i desprès per qui és en Jordi Milà, un historiador sitgetà que tot i no dedicar-se plenament a la seva vocació ( un que sí té al formació per ser regidor de cultura), ha realitzat interessant estudis, molts d’ells publicats a la revista cultural La Xermada, un projecte que va estar molt arrelat a la vida cultural de Sitges durant molts anys, i que darrerament es va proposar a l’Ajuntament tornar a editar, petició desestimada per una suposada falta de pressupost. Entre els treballs de Jordi Milà hi trobem el de Borregaires i altres antics músics populars a les muntanyes del Garraf, premi de Folklore de Sitges Jofre Vilà de 1999, publicat pel Grup d’Estudis Sitgetans com a Quadern nº 35 l’any 2000.

Espero que poc a poc siguem més les veus crítiques que demanem públicament aquest canvi en la política cultural de Sitges, i que sigui veritat el somni d’en Jordi i de molts altres, que amb silenci i sense pressupostos lluitem per fer conèixer el gran patrimoni del que disposem, ja sigui social, cultural, artístic, folklòric i popular, que ha fet de Sitges un referent mundial, sense la necessitat d’anar a fer les amèriques.

A continuació transcric el text de Jordi Milà, publicat a l’Eco d’avui.


Jo també Tinc un somni

Voldría fer-vos partíceps d’un somni que darrerament s’em repeteix:

Tinc un somni on un regidor de cultura d’un partit d’esquerres estava al costat de les entitats i de les iniciatives culturals de base sorgides de la vila.
On un regidor de cultura no actuava com un regidor standar que tant podria estar treballant a Badajoz, El Ferrol o Sant Hipòlit de Voltregà, sino que trevallava colze amb colze amb les entitats i es desvivia per les mancances culturals de la seva pròpia Vila.

Tinc un somni on un regidor de cultura mostrava el mateix interés per les manifestacions culturas seculars a la seva població que per accions culturals contemporànies a altres ciutats. I no feia el buit a inciatives i entitats locals (algú sap que va pasar amb La Xermada, l’escorxada teatral, la col.lecció de llibres Fragments d’Història...?)

Tinc un somni on un regidor de cultura actuava com a tal, i no com a tècnic amb grans aspiracions al que li donen carta blanca per realitzar els seus projectes personals gestionant la seva parcela com si fos la confecció d’un curriculum.

Tinc un somni on la vanitat d’un regidor de cultura no el feia auto-nomenar-se comisari, amb el que això implica. I no es veia obligat a donar explicacions per la partida de 4.000 euros de comisariat! (Un polític no només ha de ser honrat, sinó que també ha de treballar per semblar-ho).

Tinc un somni on un regidor de cultura abans d’ anar a l’altra part del món a fer-los una reflexió sobre un personatje, reflexionava ell mateix sobre el seu paper i el paper i necesitats de la cultura al seu municipi.

Tinc un somni on 511 vots no donaven carta blanca per gestionar un dispendi brutal (el real, el no conegut, el de les bestretes, trucades telefòniques...), que de ben segur hipotecaran moltes altres possibles actuacions a la vila, mentre a l’ensems es demanava contenció pressupustaria a tothom.

Tinc un somni on els projectes no es portaven amagats i amb un més que sospitós silenci.

Tinc un somni on la opacitat no envaia els macroprojectes, des del pressupost a les finalitats. I on després de dos anys la gent no s’enterava pels mitjans de comunicació, i les primeres manifestacions públiques a Sitges es feien a petició d’una moció de l’oposició.

Tinc un somni on finalment es feien realitat les promeses i es convocava el Consell Municipal de Cultura, com a marc per el diàleg... al que tan s’apela. (Si tant important per vosté era la participació s’hagués hagut de posar a treballar en els estatuts el mateix dia de convetir-se en regidor).

Tinc un somni, on un regidor de cultura no feia avergonyir a la gent d’esquerres que veien decepcionats aquella situació.

Tinc un somni on un ajuntament d’esquerres valent i l’alcalde al seu davant prenia cartes en l’assumpte, escoltant a la gent que tenia a prop, i possava a cadascú en el seu lloc.

Puc estar equivocat, i tant debó ho estigui, però us aseguro que horas d’ara aquest és el meu somni.


Jordi Milà Franco

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada