9 de gen. 2009

EN BUSCA DE BONES NOTÍCIES PER PODER COMPLIR EL MEU PROPÒSIT PEL 2009

Ha començat un nou any, i com ja és noticia de portada als diaris, i un costum molt arrelat a la nostra societat moderna, són moltes les persones que aprofiten aquestes dates per fer-se bons propòsits. Jo no vull ser menys, i fent cas a les veus que aquests dies m’han comentat (personalment, ja que com podeu veure tinc pocs comentaris directes a la pàgina), he decidit que seré més positiva, i que no tot el que escriuré seran crítiques.


En aquest punt vull fer una aclarariment, evidentment a Sitges es fan coses bones, però quan jo vaig iniciar aquest blog, la meu principal objectiu era donar a conèixer part important, i a vegades oblidada darrera de grans personatges, a èpoques, estils i personatges que també han tingut un paper destacat a la nostra vila, així com ser una via de denúncia a totes aquelles destrosses patrimonials i arquitectòniques que ens fan perdre part de la nostra identitat, i d’accions incíviques que ens allunyen de la fama del bell poble mediterrani.
Doncs iniciant els meus bons propòsits, dir que tant els patges reals que van estar dos dies a l’edifici de l’Ajuntament rebent les cartes dels nens, com la cavalcada dels tres Reis d’Orient, van aconseguir que els nens visquessin un dia màgic i ple d’il·lusions, així com els tres camells que durant unes hores van ocupar el Passeig, permetent a molts nens estar molt propers al seu somni. Principalment en el primer exemple, l’Ajuntament va encertar el lloc i les formes, fent que l’entrada de l’Ajuntament esdevenís un lloc ple de rialles i d’emocions.
Destacable la bellesa del Passeig de la Platja de Sant Sebastià sense balustrada. Aquesta imatge m’ha transportat directament a aquelles fotos que ens presenten el Sitges de principis de Segle XX,quan la sorra arribava a la mateixa porta de les cases. Esperem que el projecte urbanístic que tenen per aquest passeig estigui a l’alçada del passat.

Bé, ara ja he dit prou coses bones, però no puc deixar de banda la meva persona crítica. Ja fa uns dies una persona em va passar unes fotos on es podia veure com s’estava placant amb pissarra negra una paret del carrer Joan Tarrida. Aquests deies he aprofitat per veure amb els meus propis ulls aquesta nova “desgràcia”. Tot i que l’edifici al que ens referim no té cap importància, ja que es tracta d’una simple construcció cúbica, no és normal que es permeti posar peces de pissarra negre en lloc de la calç blanca que durant tants anys ha servit per donar una sensació de llum i netedat a les parets sitgetanes. Doncs el restaurant xinés ha decidit canviar aquesta tendència, segurament seguint l’exemple de la casa blava que antigament ocupava l’Hotel Sant Joan, uns metres més enllà.


Casualitats de la vida, mentre feia una ullada a aquesta gran obra, estava el Pablo a la Plaça Industria, a les 12 del migdia d’un dia festiu, ell prenia el sol, o dormia tranquil·lament sobre un banc. Em va estranyar que en cap moment em va dir “Bon dia”, sinó que va insultar a tothom que passava per allà. Seguint el meu camí he vist que finalment les cases del carrer Sant Josep, cantonada Sant Gaudenci, han desaparegut. Recordem que es tractaven de dos edificis contruits a finals del segle XVIII i que tot i no estar dins del catàleg del patrimoni, tenien una gran importància urbanística. On hauràn anat a parar les pedres de la porta que van ser numerades abans de l'enderroc?, on les pensen posar?.Per cert, quan, qui i com s’iniciarà la revisió del catàleg. Espero que quan es decideixi treure alguns del edificis que actualment el conformen, també n’incloguin d’altres que seria important no perdre....
Bé, aquí ho deixo, i ara em poso a buscar més coses bones (sota pedres o sota runes), per poder tornar a escriure aviat.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada