Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2009

EL METRO ERA UNA INOCENTADA, PERÒ LA REFORMA DE LA FAÇANA MARÍTIMA NO HO ÉS!!!!!!

Evidentment la notícia d'ahir era una inocentada, però no és una proposta molt allunyada a les que darrerament s'ha fet. Us recordo que el projecte de reforma de la façana marítima dels museus sitgetans està aprovat i és imminent!!!!
La Plataforma ja està en marxa, però necessitem el SUPORT REAL de tots vosaltres. No ens podem quedar amb els braços plegats. Per molt que ens diguin que la "nova pell de vidre" és un gran invent, us puc assegurar que la vista que del mar es tindrà des de Maricel no serà com aquesta!!!!!!!


EL QUE ENS FALTA... UN METRO A SITGES

MOLT BONES FESTES

L'any passat em vaig proposar escriure de tant en tant bones coses en aquest blog.... ho he intentat, però no me n'he sortit gaire, ja que les coses, patrimonial i culturalment parlant, no han estat massa tranquil•les. Però no em dono per vençuda, i torno a fer-me el bon propòsit de intentar trobar i explicar aquí alguna cosa més que crítiques i despropòsits.

Així doncs, avui us penjo unes fotos, no de la qualitat que es mereixen, del pessebre de l'avi. Recordo els diorames que durant anys ha fet el meu avi, tant per casa, com per altres llocs: el Vinyet, l'hospital, o les moltes escenes que omplien el taller de guix casa els avis al Vinyet (casa dels Artigas)... Són veritables obres d'art que res tenen a veure amb les casetes de palla i fustetes que venen a la Fira de Sant Llúcia o a les botigues dels Xinos..... Jo ja fa anys que davant de la impossibilitat de muntar un pessebre com el de l’avi, a casa meva no en poso cap..., em sap greu pels nens, però en aquest a…

DESITJOS PER L'ANY 2010,2011, 2012.....

Imagineu-vos si és important, patrimonialment parlant, la façana marítima dels Museus de Sitges, que la portada del quadern “Els municipis i el patrimoni arquitectònic. Compendi legislatiu comentat. 5 plecs”, publicat per la Diputació de Barcelona durant el mes de desembre de 2003, i en el que es fa referència a les normes i lleis del patrimoni arquitectònics de tots els pobles de Catalunya, té com a fotografia la vista d’aquest bell espai, que des de fa un temps reivindiquem, i que com a part important del nucli antic de Sitges,  fou declarat conjunt històric-artístic el 13 de juliol de 1972.

Que haurà passat durant aquest sis anys, des de que Raquel Lacuesta va publicar aquest interessantíssim llibre, fonamental a l’hora de basar legalment les meves demandes patrimonials, fins fa una setmana, quan el senyor Antoni Fogué, president de la Diputació de Barcelona, va arribar “directamente al lugar del crimen”, acompanyat pel ministre Balnco, per signar el conveni de rehabilitació dels m…

ELS SITGETANS, EL VERITABLE PATRIMONI DE SITGES

A punt d’entrar en un any que es preveu mogudet política, social, cultural, patrimonial i “sitgetanament”, hi ha persones i actes que em fan adonar-me de la bondat i les ganes de tirar projectes endavant, tot i les dificultats de tot tipus que aquests objectius comporten.


L’altre dia vaig anar a fer una visita al centre de Càritas de Sitges. Aquell gran espai amagat en una espècie d’aparcament sota l’església de Sant Joan em va sorprendre molt gratament.... Com si es tractés d’una “luxosa” botiga de segona mà, d’aquelles que tant de moda s’han posat entre el jovent més cool europeu, allà es pot trobar de tot, però amb un ordre tan ordenat (valgui la redundància), que fins i tot sap greu mirar-ho des de lluny, no fos cas que sense voler alguna cosa es mogués. La roba perfectament penjada i ordenada : primer per sexe i edat, desprès per talla, per tipologia, per època de l’any, o per celebracions (vestits de núvia i nuvi, de comunió, disfresses...). Una cosa semblant els hi passa a les s…

MUCHAS GRACIAS MINISTRO POR HABER VENIDO DIRECTAMENTE AL LUGAR DEL CRIMEN. ANTONI FOGUÉ, PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Fa uns dies vaig escriure que no tenia la imatge virtual de la futura remodelació de la façana marítima del Palau Maricel Mar, Can Rocamora i Cau Ferrat. Avui ja la puc penjar aquí, ja que s'ha publicat a diaris com La Vanguardia, desprès de que ahir el Ministre de Foment José Blanco fes una paradeta de mitja hora per signar el conveni per a la restauració dels museus de Sitges, un projecte del que no en té n'hi idea. A aquest acte també hi van assitir i van parlar, l'alcalde de Sitges Jordi Baijet, i el president de la Diputació de Barcelona Antoni Fogué (principal avalador del projecte). 

Si voleu saber que van dir les tres autoritats ho podeu escoltar aquí, en el tall de Ràdio Maricel. Us recomano el minut 19 d'aquest tall radiofònic, justament el final del parlament del senyor Fogué, i que he utilitzat com a títol de l'entrada d'avui: "Muchas gracias ministro por haber venido directamente al lugar del crimen".

 Si ell que suposadament coneix tots e…

OJOS QUE NO VEN CORAZÓN QUE NO SIENTE. RESUM DE LA POLÍTICA CULTURAL DE SITGES?

- Benvingut Sr. Alexandre. Veig que finalment s’ho ha pogut arreglar per venir a la inauguració.

- No hi podia faltar. Per cert Utrillo, he estat una estona a la seva exposició. Doncs pel que em va explicar l’altre dia sobre la falta de pressupost, és una magnífica mostra!!!!

- Es fa el que es pot. Però estic molt content. No ho puc negar. Parlant de negar, no em va dir que mai havia estat a Sitges?

- Calli, calli!! Com tinc el cap. No se si és l’edat o la distància temporal, però sort que tinc apuntadors!!!! Es veu que si que he estat a Sitges...

- Veus com tenien una raó aquests de l'Ajuntament per dedicar-li  una expo....i quant de temps vas passar aquí?

- La veritat és que no ho recordo molt. L’edat no perdona, i la mort menys. Però m'asseguren  que va ser l'any 1948, convidat per una noia. Com passa el teps!

- Però alguna cosa vas fer per deixar tan bon record a Sitges? Una conferència, un recital de poesia!!!!

- No, res de res, vaig passar un dia gaundint del seu p…

ELLS TAMBÉ DUBTEN.

- Un any més ens trobem aquí? Com ha anat l’any? Ai, per cert, saps alguna cosa d’en Gabriel?


- I tant, com passa el temps. Sembla que faci dos dies que estàvem dalt de la tarima, i han passat dècades. A quin Gabriel et refereixes, a l’arcàngel?

- No home no, al nostre comissari!!!!!

-Ah, del Gabi. Si, he rebut un mail de l’Ajuntament. La setmana que ve s’inaugura la meva exposició a Sitges. Mira si és original que ha triat el dia 13 de desembre, just quan es celebren els 25 anys de la meva pèrdua existencial.

- Veus, sempre hi ha coses per celebrar. Uf!!!! però de bon rotllo, fa una mica de mandra la expo. Ara que tot semblava tranquil, culturalment parlant, i veuràs com tornarem a començar amb la batalla ..... ei, però jo encantat que et dediquin una mostra. A veure quan arriba la meva d’una vegada, ja que amb les cròniques de l’Eco no me’n faig una idea....

- Una pregunta, tu vas estar alguna vegada a Sitges?

- Jo? No. I tu? Pq?

- La veritat és que tampoc. No, és pura intriga. Com és qu…

DUBTES EXISTENCIALS. QUIN FUTUR LI ESPERA A SITGES?

Quatre dies de festa permet pensar moltes coses, i adonar-se’n de moltes d’altres. Ja se que ho he dit altres vegades, però m’indigna veure com cada dia (i nit) al Passeig de la Ribera hi aparquen cotxes. Perquè uns poden aparcar tranquil•lament, i altres hem de fer les mil i una per poder arribar a casa amb maletes i nens?. Els que vivim al centre del poble ho tenim molt difícil per poder arribar al nostre portal. Jo no estic en contra del projecte de retornar el Passeig de la Ribera al seu estat original, o millor dit, a l’urbanisme dels anys 50 del segle passat, però trobo que abans de realitzar actuacions d’aquesta envergadura l’Ajuntament ha de tenir clar com, que i quan s’ha de fer.

No es pot prohibir aparcar i deixar-ho així, sense reorganitzar els espais, sense pensar amb els vianants ni amb els veïns. Amb la idea de fer un gra passeig, l’espai que fins fa uns mesos anava destinat a l’aparcament dels cotxes actualment no és “ni chicha ni limoná”, és a dir, ni zona d’estacionam…

180 ENTRADES, 2 CONFERÈNCIES i UNA ENTREVISTA.

180 entrades en aquest blog, dues conferències sobre arquitectura i una entrevista a Ràdio Maricel….. per les xifres queda clar en quin mitjà de comunicació em sento més segura.


Avui escric un cop més en aquest blog, i de nou per fer referència a la necessitat de conservar el nostre patrimoni artístic i arquitectònic. El dissabte el Grup d’Estudis Sitgetans em va donar la oportunitat d’explicar davant d’un nombrós públic, cosa que agraeixo pq a aquella hora a Sitges s’hi realitzaven dues conferències més, i en un radi de molt pocs metres (Biblioteca Santiago Rusiñol, GES i Saló d’Or de Maricel), la història, evolució i situació actual d’un dels espais més coneguts i bells de Sitges.





Dins del cicle de conferències organitzades des del GES per commemorar els 80 anys del Passeig Marítim de Sitges, la meva conferència es va centrar en l’origen del Passeig, i les conseqüències que la seva urbanització va tenir en el desenvolupament de la zona sud del poble: avinguda Benaprès, avinguda Sofí…

SITGES CÍVICA, UNA IDEA LLUMINOSA QUE JA VE DE LLARG

De nou a la realitat, i encara amb el jetlag latent, torno a estar enganxada a l’ordinador per continuar amb el meu buidatge de revistes. Nova York, aquella ciutat carregada d’història i plena d’obres arquitectòniques d’immensa bellesa, ha aconseguit fer-me oblidar per uns dies de preocupacions i “obsessions” més “mundanes”, com són el meu ordinador, revistes antigues i properes conferències.

Ja a l’avió de tornada, vaig començar a preparar les imatges que acompanyaran i ampliaran les meves paraules. Però això de “crear” una conferència no és feina fàcil. Per a una persona que no està acostumada a parlar en públic, la part més interessant i amb la que més es gaudeix és la que fa referència al procés de documentació, però el cap dona voltes a la presentació, així doncs que toca preparar-se. Fa dies que penso en quina és la millor opció per combinar correctament i sense fer-se pesat, la gran quantitat d’informació i d’imatges que hi ha sobre el tema, però encara no ho tinc clar, tot i e…

ELS BONS MESTRES, ELS GRANS ALUMNES i SITGESFERA

Cada un té les seves “neures”, i les meves les coneixeu tots. Desprès d’un cap de setmana intentant anar amunt i avall per Sitges, millor que no en parli gaire, ja que les darreres obres que s’estan realitzant al centre del poble no ens posen les coses gens fàcils..... no us podeu ni imaginar que difícil és fer passar una cadireta de nen per sobre dels carrers de pedretes..... callo!!!!



Seguint amb el meu buidatge de diaris antic (tranquils que ja em queda poc), aquest dies he pensat molt en Froilan Franco. A les pàgines del Baluard de Sitges de la dècada dels anys trenta del segle passat, constantment apareixen notícies que fan referència al clamor popular que en aquells anys 20 i 30 hi havia al poble reclamant la fundació i construcció d’unes Escoles Graduades a Sitges. No m’hi posaré més a fons en el tema, ja que si voleu saber-ne més, només cal dirigir-se al blog del Mestre Franco, on hi podeu llegir tota mena d’informacions...

Doncs aquest matí, just quan llegia un text de l’1 de…

Víctor Pàmies ha fet els 300.000!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

El món dels bloguers és genial!!!!!! L'altre dia a l'Ateneuesfera vaig conéixer gent molt interessant, i entre tots avui vull destacar en Víctor Pàmies, "propietari" intel.lectual d'una dotzena de blogs.
Doncs avui el Víctor ha arribat als 300.000 i tots el volem felicitar per la seva gran fita, així doncs, cap als 600.000!!!!!!!!!

Val la pena entrar a tots els seus blogs, us passo el link: http://vpamies.blogspot.com/



FITES, PUNTES, BALUARDS, GASETES i ECOS DE SITGES

Les darreres entrades al meu blog van acompanyades d’articles i textos extrets de setmanaris sitgetans de la primera meitat del segle XX, una opció a la que ara per ara hi veig molt futur com a complement dels meus escrits.

Ja se que hi ha el blog d’en Francesc Parra, Retalls de Sitges, que té com a principal objectiu donar a conèixer la història, fets i anècdotes de la vida quotidiana del Sitges antic, mitjançant la publicació de fragments de notícies, articles i textos antics, en els que es tracta algun d’aquests temes, però la meva intenció és mostrar com mitjançant la comparació de fets ocorreguts fa unes vuit dècades amb notícies actuals, ens adonguem que el món en general, i Sitges en particular, no ha canviat tant, i que en molts casos seguim en el mateix punt.

El buidatge de diaris i revistes antigues és una activitat necessària per poder dur a terme els meus estudis artístics i arquitectònics, però amb el temps s’ha convertit en un “hobby”. No només em permet conèixer la hist…

MALA MARE. O LA CRÒNICA D'UNA OBSESSIÓ

Que els nens són al•lucinants i que tenen unes sortides genials no és un descobriment nou, però llegint el text que avui acompanya la meva entrada, em reconforta pensar que la situació que estic vivint actualment a casa té un origen genètic, o si més no, “d’oriünditat”, en el meu cas, materna . M’explico.


Avui he enviat el petit a l’escola desprès de passar-se un dies a casa “covant” (com diu la meva avia) la grip. No em pregunteu si A, B, o C, pq no l’he portat al metge. Això li passa per ser el tercer, ja que recordo les corregudes al pediatra quan el més gran tenia una sola dècima de febre. El petit estava bé, sinó no l’hauria dut al cole, però tampoc li hauria fet cap mal passar un dia més a casa.... però jo ja no podia més!!!! I no em refereixo directament a ell, sinó de sentir (pq ja no el miro), una i altra vegada, durant gairebé una setmana, el vídeo de la Festa Major. Tinc les gralles taladrant-me el cap, les campanes repicant quan entren les autoritats a l’església em triture…

DONAR IDEES DE BOMBER PER SITGES.....MAI SE SAP

D’idees lluminoses o de bomber, el món n’està ple, i a Sitges, poble que acostuma a ser capdavanter en tot (bo i dolent), en podem fer una llarga llista, cosa que no explicaré aquí ara ja que en altres entrades d’aquest mateix blog n’he parlat exhaustivament: Universitat de les Arts, Centre de Disseny, Miralpeix com espai gastronòmic.....


Però a mi el que em preocupa més actualment, és l’inici d’un d’aquests nous projectes, que tot i la seva importància per al patrimoni de la vila, se n’ha parlat molt poc, i del que públicament se’n coneixen pocs detalls. Estic fent referència a la reforma del conjunt històric del Cau Ferrat-Maricel Mar, però principalment pel que fa a la façana mar, un dubte que ja vaig exposar aquí.

Tot i que les obres s’iniciaran en breu, ara per ara encara no he vist publicada cap imatge virtual de quin serà el resultat final. Crec que és important saber quina és la reacció del poble, principal propietari utòpic de tot aquest conjunt, davant de la visió de com resu…

HOMENATGE A LES SITGETANES!!!!!

Avui seguint el meu buidatge de diaris buscant informció sobre el Passeig Marítim de Sitges, per a la xerrada que tinc que realitzar properament al Grup d'Estudis Sitgetans, he trobat aquest text, obra del  poeta vilanoví, J.A Ricart .

 Crec que a tots els que el llegiu us enamorarà, com a mi, i segur que a cada un de vosaltres us vindran noms i imatges al cap. A mi enseguida m'ha recordat la meva avia, la Momi, i per això he volgut il.lustrar el text amb una foto preciosa.








SITGES


Sitges. El nom ja té quelcom de clar, de fi, de subtil, que penetra i es recorda. Es pronúncia amb suavitat, quasi amb delícia; sembla que el mot es paladegi.


Sitges, vista del tren estant, és un petri poema de blancor sobre la rima eterna de la mar, entra la pompa verda de les vinyes. Convida, crida amb els braços oberts al viatger, talment una sirena que oferís la blavor dels seus ulls amb una gràcia púdica.


Una força feta d’infinites, petites pressions morals, quasi físiques, obliga al viatger qui l’ha…