25 de des. 2008

QUI DIA PASSA ANYS EMPENY...FELIÇ 2009

Tanca metàlica de la casa que es costrueix al Passeig Marítim
Ja s’acaba un nou any, i crec que durant aquests dotze mesos poc hem avançat “arquitectònica, patrimonial, cívica, social....ment”.
Només entrar a Sitges, a la rotonda de “Can Perico”, et trobes l’arbre ecològic que tants comentaris va propiciar l’any passat. Aquesta visió, una mica fora de context, ja et dona una idea de la situació en que es troba el nucli urbà del poble. Per sort, a l’arribar al que sembla un “camp de batalla”, el Cap de la Vila, hi ha la bonica i acolorida parada d’articles nadalencs realitzats per les voluntàries i pels alumnes de la Fundació Ave Maria, tots ells (voluntaris, articles i alumnes), autèntiques meravelles.

Però en el camp que seguim fatal a Sitges és en el patrimonial. Poques coses canvien i res millora. A vegades semblen obrir-se petes escletxes de llum. Com diuen els castellans “A todo cerdo le llega su Sant Martín”, i una cosa així és el que podem aplicar a la sentència sobre la Casa Robert del carrer Sant Bartomeu. El divendres passat sortia publicada a l’Eco de Sitges una carta al director en la que Joan Mirabent i Castiel ens feia partícips d’aquesta bona noticia (o això esperem).

Tal i com ja denunciava fa uns quants anys, era necessària la restauració cromàtica de la casa de Joan Robert i Brauet, construïda l’any 1911 al carrer St. Bartomeu cantonada amb St. Gaudenci. En aquell article publicat a La Palla escrivia:
“Exactament aquesta no era pas un exemple de casa blanca. Com pot ser que desprès de més de tres anys des de que va ser pintada encara no s’hagin instat (o obligat) als propietaris d’aquesta finca a tornar al bell edifici el seu color ocre pedra original? Els que van realitzar el projecte de restauració no van veure que les cases que l’envolten no tenen res a veure amb el que van decidir fer...? La casa Robert, i no “palauet” com l’han estat venent aquest darrers anys, destacava per la unitat que mostraven les seves tres façanes, característica que va ser eliminada vilment amb la reforma que es va realitzar a la galeria posterior del primer pis. Unes fredes i impersonals finestres d’alumini han substituït les vidrieres de colors que aconseguien donar llum a l’interior del pis a la vegada que permetien gaudir de la vista del petit jardí de la casa”.

Així doncs esperem que aquest cop (ja que en altres no ho ha fet encara, com és el cas de El Barco), faci complir questa sentencia i retornin el seu color original a la casa i que no s’oblidin de la bella galeria de fusta.

Seguint amb patrimoni, arquitectura o cinisme, no ho se. Ja fa uns dies Vicenç Morando escrivia a la seva crònica de l’Eco, que el Mercat Nou havia deixat la seva posició com a l’edifici més lleig de Sitges, i Morando cedia aquest “privilegiat” lloc a la nova casa que es construeix al Passeig Marítim. Doncs jo li dono tota la raó. Aquesta casa, per dir-li d’alguna manera, cada dia és més horrorosa i poc té veure amb l’arquitectura que l’envolta, però tornant a les dites, “qui avisa no és traïdor”, i un cop més s’ha optat per posar-hi una reixa de ferro. Quan ja fa uns anys es va permetre aquest tipus de tancament a la Casa Peris Mencheta ja vaig pronosticar que era la fi del bruc i l’heura. Si se li deixa a un has de deixar als altres i ara ja en tenim varies: Nurillar ( o com li vulgueu dir), Villa Carmen, i ara aquesta... de la que espero amb “candaletes” el seu nom.

Socialment, el dissabte passat a Sitges es va viure una festa d'aniversari. La Sabateria Pañella, i la seva família, van celebrar les 75 anys de l’obertura de la primera botiga. Amb aquets motiu la plaça de l’Ajuntament i tots els seus voltants, es van omplir de gent. Castell de focs, música, cava, pica-pica, vídeo..... Al Grup d’estudis s’hi celebrava el Nadal, i al Mercat Vell hi havia la fira d’art. Gairebé tot Sitges, per una raó o alta, estava allà, i això que l’alcalde considera que és una zona poc transitada. Ah, el Pablo seguia dormint al seu llit improvisat del Mercat Vell, tot un exemple de civisme....

Però poc a poc som més els que lluitem per millorar el nostre poble des d’àmbits molt diversos. Una de les darreres eines la hem trobat a Internet. A Facebook hi ha un grup bastant nombrós que reclama el retorn del canó sitgetà que es troba al Museu Biblioteca Víctor Balagué, i des de fa pocs dies n’ha sorgit un altre amb força que lluita per a salvar l’Autòdrom de Sitges.... un projecte que esperem tots no sigui molt llunyà, ja en parlarem.

Esperem que l’any 2009 puguem seguir CRITICARTT, que no criticant, senyal de que la il·lusió i l’esperança encara no s’han fos.

BON ANY

24 de des. 2008

La cisterna del Park Güell, un espai màgic( per cert, aquesta és el comentari que fa 100)

Dimecres al matí feia un dia esplèndid a Barcelona, i per una qüestió de feina vaig anar al Park Güell. Ja per si mateix, aquest espai és màgic i d’una gran bellesa, però jo vaig poder gaudir d’un privilegi del que molts n’han sentit a parlar, i pocs l’han pogut veure en directe: visitar a la cisterna que s’amaga sota la Sala Hipòstila.

Moltes vegades havia sentit a parlar d’aquest espai recòndit, però no hauria cregut mai que fos un lloc tan màgic. A les 11 del matí un operari va aixecar la que fins aquell moment semblava una simple tapa de serveis situada en plena sala de les columnes. La veritat és que entrar per aquell forat feia una mica d’angúnia, però un cop a dins, us puc assegurar que la visita valia molt la pena.
Es tracta d’un espai ampli, amb gruixudes columnes que es corresponen amb les de la Sala Hipòstila, i amb un acabat impropi d’un lloc destinat a no ser mostrat al públic, però que tot i la seva foscor Gaudí va decidir construir-lo com si es tractes d’un espai visitable.

Sempre s’ha dit que l’aigua quan l’any 1900 Antoni Gaudí va rebre l’encàrrec del senyor Güell de dissenyar una ciutat- jardí a les afores de Barcelona, ell va idear un interessantíssim treball d’enginyeria, i que entre els projectes destacats hi havia el d’aprofitament de totes les aigües pluvials que es recollien a la gran Plaça de la Natura, situant-hi a sota la Sala Hipòstila amb les seves 86 columnes de pedra artificial, algunes d’elles travessades per un tub de ferro que permetia recollir l’aigua i emmagatzemar-la a la cisterna subterrània. Aquest sistema quedava rematat amb l’escultura del Drac de “trencadís”, col·locat a l’escala principal del parc, que tenia la funció de sortidor de l’aigua sobrat de la cisterna.


Però aquesta interessant teoria es va veure desmuntada durant la meva visita. Tal i com em va fer veure la conservadora del parc, cap de les columnes de la cisterna està foradada. Ella em va explicar que dubtava molt de que finalment Gaudí hagués realitzat el seu projecte, ja que no hi havia cap sistema que permetés entrar aigua des de les columnes de la Sala Hipòstila. Les marques d’aigua que es veuen a les parets de la cisterna, que demostren que en algun moment aquesta va estar plena d’aigua, situació que no s’ha repetit en les darreres dècades, ve donada a que la construcció del parc va coincidir amb una època de moltes pluges a Barcelona, però que després mai més s’ha omplert.

Parlant de marques a les columnes de la cisterna. Gairebé totes tenen pintades una creu vermella a la seva part superior, símbol que també es repeteix, i en dimensions majors, al terra de la sala. Ara per ara ningú sap que signifiquen, tot i que hi ha constància de que van ser fetes en època de Gaudí. Les interpretacions són moltes, però darrerament les persones que volen relacionar la figura de Gaudí amb el món de la massoneria hi ha volgut trobar moltes connexions...., però crec que encara falta molt per descobrir.



17 de des. 2008

Solo soy un ser humano..... en el país de "Nunca jamás"


Haig de confessar que ahir vaig anar al concert d’homenatge a Joan Baptista Humet una mica a cegues, o millor dit, “a sordes”. Des de fa un parell de mesos que he recuperat alguns discs d’aquest cantautor del que, exceptuant les seves cançons més conegudes, coneixia poc el seu repertori. Em vaig quedar meravellada per la bellesa de les seves lletres.

El Club o Sala Annexa del Palau Sant Jordi de Barcelona va reunir un gran nombre d’artistes de destacadíssim reconeixement per a recordar la persona d’Humet. Va ser un gran concert on tothom va gaudir de la veu i de la música de cantants com Joan Isaac, Moncho, Ana Belen, Joan Manuel Serrat, Víctor Manuel, Dyango, Maria del Mar Bonet, Maria Rossell.........

Va ser una nit de moltíssimes emocions i també de desil·lusions. Dalt de l’escenari alguns d’aquests artistes van demostrar que també eren persones, van voler cantar i dedicar unes paraules a la persona d’Humet. Altres, potser els més esperats pel públic que allà ens reuníem, van demostrar un cop més que els supera el narcisisme, i com sempre aquests només van ser dos: Llach i Serrat. Potser ells haurien d’haver cantat la cançó “Solo soy un ser humano”, i així entendre una mica més la vida "mundana".

Qui em conegui una mica sabrà que des de molt petita sóc una gran seguidora de Lluís Llach, i tot i que el que avui penso d’ell no em farà deixar d’escoltar les seves cançons, si que m’ho pensaré tres vegades a l’hora de defensar-lo. Ja sabíem que ell no cantaria, que només acompanyaria al piano, però al igual que Serrat uns moments abans, no va ser capaços de dirigir una paraula a aquell públic que tant els havia aplaudit la seva actuació. Ara penso que potser es van veure incapaços de demostrar la simpatia i la sinceritat d’altres convidats com Amparo Moreno que va escriure i llegir un preciós poema sobre Navarrés, poble que compartia amb Humet; la força de voluntat de Dyango, que va declarar haver patit un infart pocs dies abans, malaltia que no li havia impedit estar a l'escenari aquella nit; la bonhomia dels musics que tats anys l’havien acompanyat Humet dalt de l’escenari..... Però el que més em va sobtar va ser la NO presència de Llach al final del concert, quan totes les persones que havien participat a l'homenatge, es van reunir a l’escenari per cantar “Hay que vivir, amigo mio!!!”. El vaig buscar, i com jo, molts del públic, i ell no hi era........

Avui llegint informació del concert m’he topat amb la seva pàgina web, en la que molts amics i seguidors han deixat missatges a Humet, però el que més m’ha agradat ha estat el seu “Diari de Viatge” en el que ell es mostra tal com era, el que pensava, el que creia de la vida... però m'ha encantat un ecrit dedicat a "Campanilla i Peter Pan".....als que sempre cantarà des del país de “Nunca Jamás”.

Des d’avui Humet té una fan més i l’altra una de menys.

11 de des. 2008

Artur Carbonell entra al "Hall of Fame" de l'art català







El pintor sitgetà Artur Carbonell i Carbonell (1906-1973) ha entrat per fi a formar part dels artistes que tenen obra a la col·lecció del MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya). Demà la seva pintura “Constel·lació” de 1933 serà esposada, juntament amb altres 29 obres d’artistes Jaume Sans, Eudald Serra, Lamolla, Salvador Ortiga, Ramon Marinel i Antoni Clavé, en una sala destinada exclusivament a mostrar exemples de l’art català de la dècada dels 30.
És per aquest motiu que avui he decidit recuperar una cronologia de Carbonell que vaig realitzar en motiu de l’exposició homenatge que es va organitzar durant el mes de novembre de 1998 al Grup d’Estudis Sitgetans per commemorar els 25 anys de la seva mort, i un article que es va publicar a la revista “La Xermada” amb el mateix motiu.

Artur Carbonell, un artista dedicat a l'art.



Des del seu neixement fins a la Guerra Civil Espanyola (1906-1936)

L’1 d’Abril de 1998 es complien els 25 anys de la mort del gran i polifacètic artista sitgetà Artur Carbonell , nascut el 31 de Gener de 1906 a Sitges .


Fill de Pere Carbonell i Mestre (Sitges 1865- 1929 ) , i de Sebastiana Carbonell i Termes , una parella d’ “americanos “ fills de Sitges que s’havien casat a l’ Havana l’any 1895 i que havien aconseguit fer una “petita fortuna “ gràcies a la feina que tenia Pere com a soci gerent en una ferreteria , “La Llave” , de Sagua la Grande (Cuba ) . La recent família Carbonell i Carbonell van instal·lar-se definitivament a la nostra Vila l’any 1900 i residiren a la casa que es va fer construir al carrer Illa de Cuba 34-36 , típic carrer de la nova “eixampla “ sitgetana , el pare de Sebastiana , Josep Carbonell i Mestres (també “americano “ ).Obra que va ser encarregada a Jaume Sunyer Juncosa l’any 1888 i que anys més tard heretaria el seu nét Artur . En aquesta casa , varen nàixer Maria Dolors , primogènita de la jove parella , que moriria el 9 d’Agost de 1907, i Artur Carbonell i Carbonell .


Des de molt jove , Artur va tenir un contacte directe amb l’art , tant amb la pintura com amb el teatre , els dos camps que en els que Carbonell triomfaria uns anys després . L’any 1915, amb només nou anys , va anar a Madrid , Toledo , El Escorial i Aranjuez . Durant aquest viatge el nostre artista va visitar per primera vegada el Museo del Prado , i a Toledo va tenir l’oportunitat de veure els quadres d’ El Greco . Podem suposar que ell ja coneixia les dues obres del pintor cretenc que Rusiñol comprà l’any 1894 i que es troben al museu del Cau Ferrat .

És també durant aquesta visita a la capital d’Espanya quan Carbonell va tenir la possibilitat d’assistir a una representació dels “Ballets Russos “ en el Teatro Real de Madrid .


De 1910 a 1915 , Pere Carbonell , pare d’Artur , va ser alcalde de Sitges i president del Casino Prado .Pocs anys després , la família Carbonell se’n aniria a viure a Barcelona , però això no va trencar la relació d’Artur amb el seu poble . Un exemple , és que l’any 1924 va entrar a formar part de l’Esbart Dansaire de Sitges , i un any després ja n’era el director.


Artur Carbonell va estudiar a l’”Instituto General i Técnico de Barcelona” , on el 12 de Maig de 1923 va ser expedit el seu títol de batxillerat. Inicià la carrera d’ arquitectura , però s’adonà que no era el seu camí i la va deixar per dedicar-se per complet a la seva faceta d’artista , insistint molt en la pintura . Però aquests anys que va assistir a classe d’arquitectura li van donar a Carbonell uns grans coneixements en dibuix tècnic , geometria , de les úniques assignatures que va aprovar , ensenyances que, més tard , va poder posar a la pràctica .


Ja hem assenyalat que les seves dues passions eren la pintura i el teatre . L’artista va ser capaç de treballar i innovar en els dos camps i fins i tot de fer-los compatibles , ja que va ser professor d’Escenografia a l’Institut del Teatre de Barcelona , sota la càtedra de “ Dibuix i Realitzacions Escèniques “.


Carbonell primer destacarà en el camp de la pintura . L’any 1925 exposa , per primera vegada , al Casino Prado, dins de la que va ser “L’Exposició Històrica d’Art Sitgetà“ , promoguda per L’Amic de les Arts i amb l’assessorament de Miquel Utrillo . El nostre artista va tenir la possibilitat de mostrar al públic de Sitges uns dibuixos que donaven una idea del gran pintor que s’amagava darrera del jove Artur . A partir d’aquest moment les exposicions en que s’hi podien veure obres de Carbonell van ser moltes i totes elles amb unes crítiques que destacaven l’alt nivell del pintor . Aquest mateix any 1925 , participà en l’Exposició Estudiantil que organitzava la galeria Dalmau de Barcelona , Sala en la qual Carbonell hi exposarà diverses vegades més al llarg de la seva carrera , i també es va presentar a les Exposicions d’Art del Penedès que es celebraven successivament a Vilafranca , Vendrell i Vilanova.


El 31 de Desembre de 1928 , en el número 30 de la revista cultural que es publicava a Sitges , L’Amic de les Arts , va aparèixer un article de M. A . Cassanyes titolat “Artur Carbonell “. L’autor destacava les primeres obres de Carbonell i les arribava a comparar amb les obres d’una altre pintor català d’avantguarda que posseïa un gran renom en aquell moment , Joan Miró . En M.A. Cassanyes remarca la capacitat de Carbonell per adonar-se de la importància que tenia tant l’art abstracte com el realista o figuratiu , i que no hi havia cap raó per dedicar-se a un sol estil quan s’era capaç de treballar-los tots dos amb igual qualitat . Aquest article anava il·lustrat amb dues obres surrealistes del pintor sitgetà . Una era la que es titulava “El Circ “ i l’altra , la que Cassanyes considera immillorable , “Orfeu i Eurídice “ , tema que també va tenir molta importància en el camp teatral de Carbonell . Situava la obra del pintor sitgetà entre les que realitzaven dos artistes molt importants d’ aquell moment , Flouquet i Max Ernst .


Una data molt important pel que fa a la formació i al futur de Carbonell , va ser l’octubre de 1929 quan , acompanyat per el pintor Joaquim Sunyer , marxà de viatge “d’estudis “ a París . A la capital francesa , Artur va tenir la possibilitat de conèixer i d’empapar-se de l’art més avantguardista que es feia a Europa en aquells anys .


A la tornada de París , va ser quan Carbonell s’inicià en la que seria la seva altra passió, a part de la pintura , el teatre . Des d’ aquest any 1930 i fins 1936 , anys abans de la Guerra Civil Espanyola , serà quan Carbonell estarà en el moment més intens i productiu de la seva obra tant pictòrica com teatral .


Sitges sempre ha destacat pel seu caràcter innovador. Ja a finals del segle passat , el corrent artístic que dominava a Europa, el Simbolisme, va entrar a Espanya via Sitges amb la presentació de “La Intrusa “ de Maeterlinck l’any 1893. Obra que va ser traduïda per Pompeu Fabra i que interpretada per Raimon Caselles i per Elvira i Sara Carbonell , aquesta última , mare de Mª Dolors Bertran , que seria actriu protagonista en moltes obres dirigides per Artur Carbonell . Aquest moviment influí en els artistes modernistes . El teatre simbolista , fou seguit per Santiago Rusiñol amb obres com “L’Alegria que passa “ (1898) i Adrià Gual amb “Silenci “(1897) .

Un fet similar succeí l’any 1930 . Artur Carbonell portà a l’escenari del Teatre Prado de Sitges l’obra de l’escriptor francès Jean Cocteau ,”Orfeu” . Així doncs , un cop més , l’ Avantguardisme entrà a Espanya de la mà d’un sitgetà .


S’ha de dir que Jean Cocteau (1889-1963 ) , ja era un conegut de tots aquells que llegien revistes i publicacions culturals com “L’Amic de les Arts “ i “El Mirador “ , en les quals hi havia gran quantitat d’articles que feien referència a la obra d’aquest i altres escriptors del moment com Eugene O´Neill , autor d’ “Abans d’Esmorzar “ , obra que Carbonell pujà als escenaris anys desprès . Cocteau era un personatge polifacètic , ja que era escriptor , dibuixant i cineasta . La seva obra va començar sofrint l’impuls del Futurisme i del Cubisme , i més endavant , va oferir una desencertada i gairebé equivoca barreja d’Avantguardisme i Academicisme . Segons paraules de L. Montanyà , Cocteau “és l’evangelista de l’Avantguardisme francès “
“Orfeu” , es tractava del primer projecte de teatre d’avantguarda que es presentava a l’Estat Espanyol. Obra que deixava el classicisme de costat i que agafava el somni com a font d’inspiració . S’ha de destacar , que el tema d’Orfeu obsessionava a Jean Cocteau. L’autor tenia obres literàries i també cinematogràfiques com “Orphée “ (1950 ) o “Le Tetament d’ Orphée “ (1960) , que tractaven aquest tema mitològic .


El primer que es va fer amb aquest text , va ser llegir-lo en una sessió intima a casa de Ramon Planas , i un cop es va assajar , el dia 1 de Setembre de 1930 es va presentar al públic sitgetà . La traducció del text va ser feta per Maria Carratalà i de la direcció i escenografia va se’n va encarregar el propi Carbonell , que també donava vida a un personatge secundari de l’obra . S’ha de destacar que Carbonell va realitzar els decorats de l’obra seguint les orientacions de l’escenògraf francès Víctor Hugo , al que el propi Cocteau havia encarregat els decorats per l’estrena de “Orfeu “ a París l’any 1926 en el “Théâtre des Arts “ per la companyia “Bitoëff “ .
Els actors que participaven en la representació de l’obra , formaven part d’un grup de teatre amateur de Sitges . Els protagonistes eren : Dolors Bertran en el paper Eurídice”, Maria Planas que feia de “La Mort” , Josep Mirabent Magrans com a “Orfeu” , i altres com Pere Armengou , “Toparenç” ,Daniel Planas com “Comisari “ , Josep Mª Bassols d’ “Escrivent “, Joan Darma i Artur Carbonell , com “Ajudants de la Mort “ .
L’obra , que com ja hem dit era d’ avantguarda , va produir ,al igual que ja havia passat a París en motiu de la seva estrena , crítiques i parers expressats violentament .


Una setmana després de la representació de l’obra ja van aparèixer les primeres reaccions en la premsa local . Un exemple clar de les dos vessants de la crítica que va rebre “Orfeu “ , el podem trobar el la publicació sitgetana , La Punta , datada el 7 de Setembre de 1930 . Un primer article el trobem en l’apartat “Tribuna Lliure “ en el qual, i sota el títol de “Tallant Abusos “ , un col·laborador donà una visió negativa sobre la obra representada . La qualificava de fastigosa , poca-soltada , imbecil·litat ..., tot i això no es va oblidar de destacar i lloar la feina dels actors que protagonitzaven l’obra , i la de director i escenògraf de Carbonell . En aquest article es deia que era vergonyós que Sitges fos elogiat com a primer poble europeu on es presentava una obra avantguardista.


En la mateixa data i dins de la mateixa publicació , trobem un punt de vista completament diferent al que hem apuntat fins ara . Ens referim a la crítica del que creiem que pot ser una persona entesa en teatre o si més no amb una visió més oberta pel que es refereix a l’art . L’autor qualificava de representació excel·lent , de gran presentació escènica , i de direcció perfecta de Carbonell .També ressaltava el fet de que hi havia molta gent que no entenia el moviment d’ avantguarda i que les crítiques negatives i els xiulets que es van sentir en el teatre Prado després de la representació de l’obra , ja eren d’esperar . Recordava que a París va succeir un fet similar i destacava que l’haver representat per primera vegada a l’Estat aquesta obra i haver-ho fet a Sitges, donava un gran renom al poble .


Durant el mes de Novembre del mateix any, Carbonell va fer la seva primera exposició individual a les Galeries Arenyes de Barcelona , amb la qual va aconseguir un gran èxit. En ella es mostraven 19 olis i diversos dibuixos . En el catàleg de l’exposició trobàvem escrits del crític d’art M. A. Cassanyes , i de J.V. Foix .

El ressò de l’èxit de les exposicions que feia Carbonell va arribar fins a França , on podem trobar articles en premsa del país que fan referències a la perfecció tècnica de la obra del pintor . Un exemple és el retall de “Comoedia “ (sic) de París que apareix en el setmanari El Baluard de Sitges , amb data del 13 de Desembre de 1931. Aquests article es titulava “L’Exposition Carbonell a Barcelone “.


Durant l’any 1931 , el pintor sitgetà va seguir els seus viatges d’estudi per tot Europa . Va tornar a París i va anar a Brussel.les , Anvers , Bruges , Dusseldorf , Colonia i Frankfurt . Durant aquests viatges , Carbonell va anar adquirint coneixements del camp pictòric , però mai no es va oblidar del teatre i sempre va estar molt atent a les novetats que hi havia en les cartelleres de les sales europees .


Un cop tornà a Sitges , es posà a assajar una nova obra , “Caps de Recanvi” de J. Víctor Pellerin , que va ser estrenada al “Studium des Champs-Elysées “ de París i que es presentava per primera vegada a Espanya des de Sitges , el 10 de Setembre de 1931 al teatre Prado , i que a diferencia amb el que havia succeït un any abans , va ser rebuda amb un gran entusiasme per part del públic assistent .La traducció , un cop més , va anar a càrrec de Maria Carratalà .


Els actors , van ser els mateixos que un any abans havien format part en l’obra “Orfeu”. Josep Mirabent i Daniel Planas , com a ICS i OPECÜ , Conxa Jacas (La Pagesa i una Esportiva ) , Josep Mª Bassols (Un Esportiu ) ,MªGlória Muntanyola (Cecilia i una Dependenta ) , Ricard Roig (Capellaire i home Sandwich ) , Mª Dolors Brtran ( La Noia Mundana i una nuvia ) i altres papers que els representaven el propi Artur Carbonell, Pura Almendros de Duran , Josefina Planas , Pere Armengou , Ferran i Claudi Bassols , Manuel Muntanyola , Joan Ferreter , Josep Maria Martino , i Bonaventura Blay . Una gran quantitat d’actors que formaven part de la colònia estiuenca de Sitges i del propi poble .


L’any 1932 era un any de celebracions pel que fa al món cultural europeu . Es commemorava el “Centenari de Goethe “ , i Carbonell el 23 de Febrer d’aquell any va ser nomenat per la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona , Mandatari a Sitges del “Centenari de Goethe a Catalunya “ . Per aquest motiu , i una vegada més al teatre Prado de Sitges , Carbonell va presentar el 10 de Setembre “Egmont” . Aquest cop , però , no es tracta d’una obra d’avantguarda , sinó tot al contrari , una obra clàssica del gran dramaturg alemany .


Com en totes les altres obres , els actors eren de Sitges i un cop més trobem a Josep Mirabent i Magrans i Maria Rosa Bertran en els papers de protagonistes de “Egmont” i “Clara “, Rosa Montanyà , “Margarida de Parma “ , Joa Ferrater , ”Maquiavel” , Teresa Casanelles com “La mare de Clara” , Daniel Planas feia de “Brackenburg” , Pere Armengou de “Guillem d’Orange” , Ricard Roig era “El Duc d’Alba “ i Manuel Muntanyola com “Ferran “. A l’entre acte i com a un fet més de les celebracions de Goethe , el filòsof Francesc Pujols pujà a l’escenari i feu una explicació sobre la persona del poeta . Els diferents actes de celebració i en particular aquesta representació, van tenir un gran ressò en la premsa del moment . Trobem articles que ens parlen de la vida , de l’obra, i de les idees de Goethe a “El Mirador “ (Article de Salvador Marsal del 22 de Setembre de 1932 , amb el títol “Egmont a Sitges “) . En aquest setmanari i en altres com “La Publicidad “, “El Baluard de Sitges “( Els article de l’11 de Setembre de 1932 , que es titolava “Centenari de Goethe” i “D’Egmont “ firmats per Josep Maria de Segarra i Carles Gómez i Soler “ ) i “La Vanguardia “ , també apareixen varies crítiques referents a les diverses obres que havia presentat Carbonell amb el seu grup de teatre amateur .


Fins a l’any 1936 , poc abans de la Guerra Civil , Artur va seguir exposant les seves obres en sales de Barcelona i de Sitges .En totes elles va aconseguir un gran èxit tant de crítica com de públic . Va ser un dels joves pintors que es van deixar seduir pel Surrealisme , i va participar en la primera exposició col·lectiva que ADLAN va celebrar a les Galeries Catalonia . Al Desembre de 1932 serà nomenat assessor de la nova junta d’aquesta associació , les sigles de la qual , significaven , Amics de l’Art Nou .


Carbonell també va fer molts dibuixos per il·lustrar llibres i cartells anunciadors ; uns exemples poden ser el cartell que va dissenyar l’any 1928 per a la Iª Festa del llibre que va organitzar L’Ateneu “El Centaure “ de Sitges , associació amb la qual també participà impartint-hi conferències sobre pintura i teatre . El seu amic J.Carbonell i Gener , li encarregà el disseny de la portada del seu llibre “Revolución Catalanista", editat a l’Abril de 1934 .


Pel que fa al teatre , Carbonell presentà la seva tradicional obra cada Setembre al Teatre Prado de Sitges , però començà a obrir-se nous horitzons i també estrenà en sales de Barcelona . Al Setembre de 1933 al Prado va presentar tres obres : ”Sopar d’Adéu “ d’Arthur Schnitzler , “Com ell va enganyar el marit d’ell “ de Bernard Shaw i “L’Indigent “ de Charles Vildrac . Els anys 1934 , 1935 i 1936 és quan presenta varies obres en les tres sessions que fa al Teatre Studium de Barcelona , sala que era propietat del joier modernista Lluís Masriera : ”Un Caprici “ d’Alfred Musset , “Antonieta o la Tornada del Marquès “ , de Tristan Bernard , i “Com ell va enganyar el marit d’ella “ de Shaw , “Abans d’Esmorzar “ d’ Eugene O’Neill amb l’ actuació que va fer Gertrudis Millàs , “Sopar d’Adéu “ d’Arthur Schnitzler que tenia com actriu protagonista a Maria Planas ,de la qual es va destacar molt la seva gran actuació en setmanaris del moment ,(El Mirador del 16 de Maig de 1935, en la secció “Estrenes “ sota el títol “Els Amateurs de Lyceum Club “ ) , “A la sortida “ de L.Pirandello amb Marcel.la Aubèrt , Daniel Planas i Josep Mirabent , Josefina Bayona , Rogeli Serra i els nens Maria Mateo i Oriol Carbonell ; “ Davant de la mort “ d’A. Strindberg , “Un Prometatge “ d’Anton Txèchov i “La Innocent “ de René Lenomard .Un repertori de to absolutament europeu. En aquell moment ningú gosava portar a escena aquest tipus d’obres .


Com podem veure , aquests primers anys de la vida artística de Carbonell van ser molt fructífers , tant en el camp de la pintura com en el del teatre , i sobretot ve destacar pel seu avantguardisme . Com a director teatral cal remarcar el fet de que gairebé totes les obres que va pujar a l’escenari eren d’una gran modernitat , variades i de diferents dramaturgs estrangers que estaven de moda en el context cultural europeu del moment.

Aquest fet , variarà substancialment quan comenci la seva segona etapa , la que anirà marcada pel final de la guerra Civil i per l’imposició de la dictadura franquista .

Segon moment : una major inclinació vers el teatre .

Artur Carbonell participà activament en la Guerra Civil Espanyola , ja que va ser enviat al front , però això no va impedir que Carbonell seguís amb la seva passió per dibuixar . Es conserven algunes d’aquestes obres que va fer durant aquests anys i que va enviar a casa seva .


Un cop acabada la guerra , Carbonell va tornar a Sitges i ja a casa , va seguir amb la seva feina , tant com a pintor com pel que fa al món del teatre . Un fet destacable és que a partir d’aquest moment es va dedicar , sobretot , al que fins ara , havia sigut com una distracció per a ell , el teatre . Un teatre que seria molt diferent al que havia presentant fins l’any 1936 . Havia de representar les obres en castellà , tal i com obligava la censura de la dictadura . Per aquest motiu , Carbonell deixà de representar les obres d’avantguarda que tants d’èxits li havien proporcionat , i passà a especialitzar-se en texts clàssics d’autors espanyols com Calderón de la Barca , Lope de Rueda , Cervantes...


El 3 de Gener de 1940 , Artur fou nomenat per la Diputació de Barcelona , professor de dibuix i realitzacions escèniques de l’Institut del Teatre , ( classes que sortirien en el NO-DO de 1944 ) .
Durant el mes de Setembre de l’any quaranta , Carbonell presentà al Prado l’obra de Lope de Rueda , “Las Aceitunas “ i “El Gran Teatro del Mundo “ de Calderón en una sessió en benefici de les obres de reconstrucció de la Capella del Santíssim Sacrament de la Parròquia de Sitges , que havia sigut devastada durant la Guerra Civil .


En aquests anys va conèixer a Marta Grau , catedràtica de l’Institut del Teatre i del Conservatori del Liceu , i fundaren el que seria la seva companyia de teatre , Teatro de Arte .


Al mateix temps que la companyia anava representant obres clàssiques per Catalunya ,
com “El Alcalde de Zalamea “, “La Hidalga del Valle “ i “Eco i Narciso “ de Calderón ,que la estrenaren l’any 1944 al Teatre Principal de Terrassa , i seria la primera vegada que la companyia “Teatro de Arte “ , sortia fora de Barcelona . “Sin Querer “ de Jacinto Benavente , “Medea “ d’ Eurípides , obra que formava part d’una tetralogia que havia obtingut el tercer premi en les Grans Dioníssies del 431 (a de J.C.) . Aquesta representació va ser un fet destacable , ja que no era gens habitual fer el muntatge de la tragèdia clàssica . La que va ser una gran actriu en els anys cinquanta , Aurora Bautista , va actuar en aquesta i altres obres que dirigí Carbonell . “La discreta enamorada “ de Lope de Vega , “La Abadesa del Cielo “ de Luís Velez de Guevara ; el 30 d’abril de 1948 , durant la celebració del 4º centenari de Cervantes , Carbonell i Marta Grau van presentar dues obres en el teatro Comedia de Barcelona .”El juez de los divorcios “ obra de l’homenatjat , i una d’Azorín , “Cervantes o la Casa Encantada “ ..


Tot i aquesta predilecció pel teatre clàssic , tant en sessió de “Teatro de Arte “ com amb els alumnes de l’Institut del Teatre , Carbonell va dirigir obres d’ altres dramaturgs més contemporanis com “ Las Medallas de Sara Dowey “ ( amb Marta Grau en el paper de “Sara Dowey “ i Lluís Albelda en el de “Tommy Dowey “) , “Catalina Parr “ totes dues de J.Maurice Barrie, “Drama en el amfiteatro “ d’Austey ....


Artur , però , no va deixar de banda la pintura , i va seguir exposant les seves obres . L’any 1942 mostrà quadres seus a L’Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona ,i a les Galeries Pictoria ( al Gener de 1944 ) . Les obres que es presentaven en aquesta exposició , les trobem detallades en un escrit firmat per Juan Cristoval , que va sortir en “El Eco de Sitges “ del 16 de Gener de 1944, sota el títol de “Figuras Carbonellenses” Les obres eren : “El Arcangel San Rafael “ , “La Cena Eucarística “ ,”La Virgen i el Niño “ , “Doña Margarita “ , “D.Juan Pedret” ,” Dª María Dolores” , “Marta “, “Guiomar ,Matilde y Javier Amell “, “Figura “ “Mendigo “(obra que va servir per il·lustrar un article de la revista “Destino “ , datat del 15 de Gener de 1944 , amb el títol de “Las Exposiciones y los Artistas “ ) ,”Niña de Luto “ (Quadre que el mateix any l’ Ajuntament de Sitges va adquirir per a la Pinacoteca Municipal ), “Niña con Pájaros “ , “Zazà” ,”Desnudos “ i “Dibujos “ .


L’any 1944 , es va representar l’obra de Pedro Calderón de la Barca , “Eco y Narciso “ , en sessió de l’ Institut , en el Teatro Barcelona . Es tractava d’una comèdia mitològica en tres jornades , tot i que aquesta vegada es va representar en sessió única .


Els intèrprets de l’obra van ser : Aurora Bautista (“Liriope “ ) , Raimundo Bassols (“Narciso” ) , Jaime Altimira (“Febo”) , Bartolomé Olsina (“Bato”) , Asunción Balaguer (“Eco”) , Ana Ventura (“Sirene “ ) ,Ricardo Palmerola , (“Silvio”) , Walter Luís Marx (“Anteo” ) , Luís Tarrau (“Sileno “) , Dolores Llidó (“Laura “) , María Pura Pibernat (“Nise “) i Carmen Arnau (“Libia “). Tots ells eren membres de l’Institut del Teatre de Barcelona . En motiu d’aquesta estrena , gran quantitat de personatges importants de la societat cultural i política de la societat catalana , es van donar cita a la sala barcelonina . Entre ells , hi podíem trobar Sempronio , Lluís Masriera , Duran Reynals , Xavier Montsalvatge , i molts dels actors amateurs que van participar el les obres que Carbonell havia dirigit abans de la Guerra .


Apareixen diverses crítiques de l’obra en els diaris barcelonins , entre les quals destaquen : “Vimos a un Calderón , Calderón ,gracias a una Marta Grau ,muy Marta Grau y a un Carbonell inteligentemente Carbonell. “ que firma Julio Coll en les pàgines de “Destino “ , i una altra de L. F a “La Vanguardia Española”que deia : “Cuidada la escena con celo insuperable , atendidos sus menores detalles y resueltos todos ellos con propiedad y buen gusto , Eco y Narciso transcurrió por el camino florido que le marcaron los aplausos “ .


L’Agost de 1945 ,Carbonell va exposar a la Galeria la Xarmada de Sitges .En un article que podem trobar en “El Eco de Sitges “ del 19 d’Agost del mateix any , els quadres de l’artista sitgetà , es descrivien de la següent manera : “Precisión , suavidad , profundidad ,asistidas por una incontestable perfección de líneas , volumenes , la pintura de Arturo Carbonell triunfa en la figura , con certera elegancia , notoriamente en el retrato estricto , donde semejanza física corre parejas con la penetrante interpretación anímica del personaje “.
El nostre artista , no era només un personatge polifacètic en el món de les arts , també coneixia molt bé la teoria pictòrica i teatral . Al juliol de 1947 , Carbonell va fer una conferència a La Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges , per commemorar el IIº aniversari de Goya que es titolava , “Goya , David y su época . Paralelismo entre dos vidas cruzadas“ (document manuscrit , que podem trobar en el llegat de Carbonell , que es conserva en l’ Arxiu Històric de Sitges ) . Pel que fa al teatre , en l’inici del curs 1947-48 , Carbonell va realitzar una xerrada que demostrava els seus grans coneixements sobre aquest art . “Orientadores de la escena europea contemporanea : Gordon Graig , Jaques Copeau , Max Reinhardt y Gaston Baty “.


Durant aquesta etapa , Carbonell , també va demostrar la modernitat i la valentia que tant l’havia caracteritzat durant la seva primera època . L’any 1947 , el director va presentar al teatre Prado , l’ obra de Federico Garcia Lorca , “Doña Rosita ,La soltera o el Lenguage de las Flores “ de 1900 . Va agradar molt el vestuari que dissenyà Carbonell , però també la interpretació va ser destacable . Els actors i els seus respectius papers eren : María Rosa Serra Parcerisas (Doña Rosita ) , Mercedes Sanabre (“El Ama “) , Eulalia Torrents (“Tia “) , Anita Julian (“Madre de la Soltera “), Consuelo Borrell i Núria Danés , Maruja Freixa (“Solteres 1ª,2ª, 3ª “) , Paquita Bistagne i Núria Freixa (“Ayala 1ª, 2ª “) , José Llionart (“El Tio “) , Antoni Vigó (“El Sobrino “), Agustí Amell (“El Catedrático de Economia “) i Jaime Carbonell (“Don Martín “).


Carbonell també va dissenyar els vestuaris i l’escenografia de moltes obres d’altres directors de teatre . En tots els seus treballs va obtenir un èxit rotund .Un exemple clar pot ser la representació que es va fes l’any 1949 de l’obra de T.S.Eliot , guardonat amb el Premi Nobel de Literatura un any abans ) , “Asesinato en la Catedral “ . Carbonell va tenir la sort de poder treballar amb un escenari excepcional , la Plaça del Rei de Barcelona.


Al mes d’Abril de 1952 va ser nomenat Sots-director de l’Institut del Teatre , que es va passar a anomenar “Escuela Superior de Arte Dramático “ , sota la Cátedra de Realitzacions Escèniques .


Va ser l’encarregat de dirigir, juntament amb Marta Grau i Miquel Xirgu , els Autos Sacramentals Al·legòrics de Pedro Calderón de la Barca , “El Pleito matrimonial del cuerpo i el alma “ , en el que hi actuava un jove Adolfo Marsillach , i “El Gran Teatro del Mundo “ , a càrrec dels alumnes de l’Institut . S’ha de destacar la presencia de la Coral Sant Jordi dirigida per Oriol Martorell . Aquestes obres van ser representades en motiu del XXXV Congrés Eucarístic Internacional , durant el mes de Maig de 1952 . Van tenir com escenari la façana del Temple de la Sagrada Família i El Saló de Sant Jordi del “Palacio Provincial “ , respectivament . El Cardenal Monsenyor Tedeschini va presidir el segon acte i va felicitar a Artur Carbonell per la gran direcció de l’obra . Un any desprès i en commemoració del primer aniversari del Congrés , es va presentar un altre Auto de Calderón , “La Cena del Rey Baltasar".


Per celebrar els 25 anys de Carbonell com a director de Teatre , al mes de Desembre de 1955 , es va presentar l’obra “El Círculo de Tiza “ de Li Hsing –Tao al teatre Romea de Barcelona . En aquesta , van intervenir actors importants del moment i que tenien una relació directa amb l’homenatjat .En els papers principals del repartiment trobàvem : Marta Grau (“Senyora Tschang “) , Rosario Coscolla (“Senyora Ma “) , Bartolomé Olsina (“Pao Tschang”) ,Marta Martorell (“Tschang Hai-Tanng”) , Andrés Magdaleno (“Tschang Lin “) .... L’esdeveniment va acabar amb un sopar en honor a Carbonell .


Sitges sempre ha tingut un gran amor i respecte , vers la persona de Santiago Rusiñol . El 13 de Setembre de 1956 i dins dels actes de commemoració dels 25 anys de la mort de l’artista modernista , Carbonell , amb la col·laboració del poble sitgetà , va portar als escenaris del Teatre Prado de Sitges , tres obres de S. Rusiñol : ”Dol d’Alivio” , “La Casa de l’Art” i “Gente Bien “ . Gairebé tots els actors que participaren en aquestes representacions eren gent del poble , com és el cas de Rosita Muntaner de Carbonell en el paper de “Ramoneta” , Florència Coll de Carbonell com a “Doña Francisquita “ , Montserrat Mirabent de Coll de “Modista”....


Durant els any seixanta , Carbonell va seguin treballant en el teatre , però d’una forma molt més relaxada . Ja no dirigia grans obres , més aviat , es dedicava a la seva funció com a professor i sots-director de l’Institut del teatre . També va dissenyar els vestuaris d’obres que dirigien companys seus .


L’any 1959 es va presentar al Prado de Sitges , un dels últims muntatges de Carbonell . Es tractava de la obra del dramaturg nord-americà , Tennessee Williams (1911-1983 ) , guanyador del Premi Pulitzer , “El Zoo de Cristal “ de 1945. El director sitgetà , va tenir la possibilitat de conèixer a Williams l’any 1942 ,quan aquest va venir a Catalunya. (En “El Eco de Sitges “ del 13 de Setembre de 1959 , va aparèixer una foto que documentava aquesta trobada ). En el repartiment de personatges , hi havia actors destacats ; Mercedes Sanabre (“Amanda Wingfield “) , Maria Dolors Gispert (“Laura Wingfield”) , Ricardo Palmerola (“Jim O’Connor , el Galán Joven ) , i Joan Sala (Tom Wingfield “) . En el primer pis de la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges , des de fa poc temps hi ha el retrat que Carbonell va fer al seu amic Joan Sala . Obra datada l’any 1959 , i en la que podem veure la figura masculina que aguanta un llibre , en la portada del qual es pot llegir “Zoo “ . És fàcil pensar que Carbonell identificava Sala amb la representació de l’obra de T. Williams .


Uns anys abans d’aquesta estrena ,un grup d’alumnes de l’Escola de Teatre Saladin Schmitt de Bochum (Alemanya ) ,i sota la direcció de Güten Sanderson , van representar , a la “mansió “ de Carbonell, fragments de “El Zoo de Cristal “ , “Fausto “ de Goethe , “Santa Juana “ de Bernard Shaw , i “Antígona “ d’Anomith . En representació de la companyia del director català , Mercedes Sanabre i Joan Sala interpretaren fragments de l’escena final de “Las Medallas de Sara Dowey “ de J.M.Barri .


D’ aquesta època , no podem deixar de parlar de la gran quantitat d’espectacles musicals que va dirigir Carbonell des de l’any 1941 fins a 1961 . Un cop més , les estrenes i les primers representacions , les va fer al Teatre Prado de Sitges . Anys desprès , ja portaria aquests espectacles musicals a altres escenaris , com els del Teatre Calderón de Barcelona, el Teatre C.A.P.S.A. , Teatre Fortuny de Reus i de Vilanova i la Geltrú . Es tractava de la recuperació de vells cuplés , d’òpera , dansa , Sarsuela , varieté, ... que ell retocava , modernitzava i pujava als escenaris , aconseguint èxits absoluts (com amb tot en el que participava ) .


En aquests espectacles hi participaven gent del poble , recordem que les primeres estrenes es van fer a Sitges , i alguns d’ells semblaven autèntics professionals d’aquest món . Els principals components eren Beatriz Alvarez , Carmen Borrell , Anita Julian , Mercedes Sanabre , Agustí Amell , Manuel Benazet , Jaume Daví , Joan Masdeu , Melba Ferres-Serra , Antoni Sardà , Júlia Figueras , Maria Rosa Serra , Rosa Solé , Tecla Caudet , Josep Solé , i Josep Puighibet . . El mestre Manel Torrens , de l’Orquestra Mozart , va ser l’encarregat de la direcció musical . Aquests espectacles portaven títols com “Espectáculos “ , “Varietes “ , “Sitges “ i “Festivales “ , tots ells acompanyats per les dates de les cançons que composaven el repertori . La primera representació va ser al Setembre de 1941 , “Espectáculo 1900-1914 “ al Teatre Prado , i l’últim l’any 1961 , “Festival 1961” a l’Institut del Teatre . Aquests espectacles septembrins van esdevenir un autèntic “boom “ .


A l’any 1971 , la Diputació de Barcelona van concedir la Medalla al Mèrit de l’Institut del Teatre . Per celebrar-ho , durant el mes de Setembre , es va fer un homenatge a Artur Carbonell . El grup de Teatre del Patronat de Sitges va representar , un cop més al Teatre Prado , l’obra de Santiago Rusiñol “Gente Bién” .


A finals d’any va rebre la Medalla d’Argent al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Sitges , i va ser nomenat soci honorífic del Casino Prado , entitat que ja des de 1930 amb la representació de “l’Orfeu” de Cocteau , va donar el seu suport i la seva confiança a Carbonell . Quan el polifacètic artista , a causa d’una malaltia , es va retirar de totes les seves funcions , va seguir íntimament lligat al Prado . Era normal trobar-lo totes les nits d’estiu , en els jardins del Casino parlant amb els seus amics , entre els quals es trobava el seu incondicional company , Josep Mirabent i Magrans .


En el programa de Festa Major de Sitges de 1972 del Prado , es va publicar un article que repassava àmpliament la vida Carbonell .


El dia 1 d’ Abril de 1973 , a les vuit del matí , Artur Carbonell i Carbonell moriria Sitges a l’edat de 67 anys . Amb la seva mort , el món cultural català , va perdre un personatge importantíssim de l’àmbit pictòric i teatral . Carbonell havia sigut un gran pintor figuratiu i un home de teatre complet , ja que en moltes obres ell actuava de director , escenògraf , figurista i en alguns casos, fins i tot va fer d’actor .


Del 14 al 23 d’Octubre de 1977 es celebrava a Sitges el Xº Festival de Teatre , i es va fer un homenatge a Carbonell . La portada del programa era un dibuix que l’artista havia fet durant l’etapa en que va estar influenciat pel Surrealisme (1930 ) .
Durant el festival , es va celebrar una Exposició–Homenatge en l’estudi Vidal organitzada per Isabel Coll Mirabent , en la qual s’hi podien veure 78 quadres del i alguns cartells realitzats pel pintor .


El número 19 del Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans (Març de 1981 ) , també es va dedicar a la persona d’aquest gran artista .


L’any 1982 l’ ajuntament de Sitges , presidit per Jordi Serra Villalbí , acordà donar el nom de Carbonell a l’avinguda anteriorment dita de la “Pujada de l’Estació” .
Com era d’esperar , Sitges ha tornat a reaccionar davant de la figura d’aquesta genial persona , i no ha deixat de banda l’oportunitat que , la commemoració dels 25 anys de la mort de l’artista , oferia per a tornar a exaltar la grandesa i la importància de Carbonell .





Cronologia d'Artur Carbonell i Carbonell


1906
Artur Carbonell i Carbonell neix en una casa d’ “americanos “ del carrer Illa de
Cuba de Sitges el 31de Gener. Fill de Pere Carbonell i Mestre i de Sebastiana
Carbonell i Termes.

1915
Des de molt jove ja té contacte amb el món del teatre i de la pintura. Fa un viatge
per Madrid, Toledo, El Escorial i Aranjuez. A la capital de l’Estat anirà a visitar El
Museo del Prado i assisteix a una representació dels Ballets Russos al Teatro Real
de Madrid.

1920
La família Carbonell s’instal·la a Barcelona, fet que no impedirà que segueixi una
forta relació entre Artur i el poble de Sitges.

1923
Un cop acabada la seva estància en el “Instituto General i Técnico” de Barcelona,
institució en la qual estudia el batxillerat, Carbonell entra a cursar la carrera
d’arquitectura, però la deixa poc desprès. Aquesta experiència és molt
important en la obra pictòrica d’Artur, ja que els coneixements adquirits en
assignatures com dibuix tècnic i artístic, geometria ...., els posa en pràctica als
seus quadres.
Artur Carbonell és un artista polifacètic. Un personatge destacat en el
camp de la pintura i en el del teatre, sobretot en la seva vessant de director escènic.

1925
Exposa per primera vegada, al Casino Prado de Sitges dins de l’ ” Exposició
Històrica d’Art Sitgetà “ que va ser promoguda per la revista cultural de la vila,
“L’Amic de les Arts “, i amb l’assessorament de Miquel Utrillo. Durant aquest
mateix any, Carbonell també participa en “L’Exposició Estudiantil “ que
organitza la galeria Dalmau de Barcelona, sala en la qual Carbonell exposarà
diverses vegades més al llarg de la seva carrera. Participa en les Exposicions del
Penedès que es celebren successivament a Vilafranca, Vilanova i El Vendrell.

1928
En el número 30 de “L’Amic de les Arts “, amb data del 31 de desembre,
apareix un article firmat per M. A. Cassanyes, en el qual es lloa la gran capacitat
pictòrica de Carbonell. Aquest escrit anava il·lustrat per dues obres surrealistes de
Carbonell; “El Circ “ i “Orfeu i Eurídice “.

1929
Durant el mes d’octubre , Carbonell, juntament amb el pintor Joaquim Sunyer, va
a París en “viatge d’estudis”. A la capital francesa, Artur es pot amarar
de l’art més avantguardista que es fa a Europa en aquest moment. Des d’aquest
any i fins a 1936, començament de la Guerra civil Espanyola, serà quan Carbonell
esta en un millor moment, tant en el camp pictòric com teatral.



1930
Al Setembre presenta, a l’escenari del Casino Prado de Sitges, l’ obra de
l’escriptor francès Jean Cocteau (1889-1963 ), “Orfeu “, estrenada a París l’any
1926. La representació d’aquesta obra a Sitges es considera que és la primera
vegada que s’estrena una obra d’avantguarda Espanya. Durant aquest any, Carbonell
fa la seva primera exposició individual en la Galeria Arenyes de Barcelona. El
ressò de l’èxit d’aquesta exposició arriba fins a les publicacions franceses. Un
exemple és el retall de “Comoedia “(sic) de París, que apareix en el setmanari “El
Baluard de Sitges “ (13 de desembre de 1931). Article que es titulava L’exposition
Carbonell a Barcelone”.

1931
L’artista segueix viatjant per Europa , i quan torna a Sitges es posa a dirigir
una nova obra de teatre. “Caps de Recanvi” de J. Víctor Pellerin . S’estrena
per primera vegada a l’Estat el 10 de Setembre al Prado de Sitges.
Com a pintor participa a la Primer Saló d’Independents de la Sala Parés de
Barcelona.

1932
És una data important pel que fa al món cultural europeu. Es commemora el
“Centenari de Goethe”, i Carbonell, el 23 de Febrer d’aquest any, és nomenat, per
la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, “Mandatari a Sitges
del Centenari de Goethe a Sitges”. Per aquest motiu, el 10 de Setembre presenta
“Egmont”, al teatre Prado de Sitges, obra del gran dramaturg alemany.
També es nomenat assessor de la nova junta d’ADLAN, (Amics del Nou Art).

1933
Setembre. Presenta tres obres al teatre Prado; ”L’Indigent” de Charles Vildrac,
“Sopar d’Adéu” d’Arthur Schnitzler, i “Com ell va enganyar el marit d’ella” de
Bernard Shaw. Totes elles traduïdes al català per Carles Soldevila.
Exposa en les Galeries Syra de Barcelona, exposició organitzada per ADLAN,
en la qual hi torna a presentar el quadre titulat “El Circ”, clar representant de la
influència Surrealista en Carbonell.
També es poden veure quadres seus en el Segon Saló d’Independents de la Sala
Parés, en la segona Exposició de Primavera, celebrada a Barcelona i en la IIª d’Art,
organitzada per la Federació de Joves Cristians de Sitges.

1934
Josep Carbonell i Gener li encarrega el disseny de la portada del llibre
“Revolución Catalanista”
En sessió de Teatre Amateur, organitzada pel Lyceum Club de Barcelona al Teatre
Studium, sala propietat del joier modernista Lluís Masriera, Carbonell presenta:
“Un Caprici” d’Alfred de Musset, “Antonieta o la Tornada del Marqués” de
Tristan Bernard i “Com ell va enganyar el marit d’ella” de Bernard Shaw.
Participa en la tercera Exposició de Primavera celebrada a Barcelona, i en la IIIª
d’Art, organitzada per la F.J.C. de Sitges.



1935
Dirigeix tres obres més a la segona sessió de Teatre Amateur al Teatre Studium de
Barcelona. Aquest cop les obres representades són; “Abans d’esmorzar” d’Eugene
O’Neill, “Sopar d’Adéu” d’Arthur Schnitzler i “A la sortida “ de L. Pirandello.
Participa en al IVª Exposició d’Art de la F.J.C. de Sitges.

1936-1938
Torna a presentar obres el la sessió de Teatre Amateur del Teatre Studium de
Barcelona. Dirigeix, dissenya i fa els decorats i figurins per a “Davant de la mort”
d’A. Strindberg, “Un prometatge” d’Anton Txèchov i “L’innocent” de René
Lenomand
Participa en l’exposició del Grup Logicofavista organitzada per ADLAN.
Aquest Vantguardisme en les obres que presenta Carbonell es trenca de cop amb
l’arribada de la Guerra Civil Espanyola, en la qual ell participa activament. Es
conserven dibuixos que va fer durant els anys de la guerra i que enviava a casa seva.

1939
Un cop acabada la Guerra Civil, Artur torna a Sitges i continua dedicant-se a la
pintura i al teatre, tot i que a partir d’aquest moment s’interessa molt més pel
segon camp, tot i que es dedica a obres clàssiques del teatre espanyol, ja que la
censura de Franco posa molts impediments a seguir les tendències vantguardistes.
Al mes de desembre, presenta al Teatre Prado de Sitges “El cuento del lobo” de
F.Molnar

1940
El 3 de gener, Carbonell és nomenat per la Diputació de Barcelona, professor de
dibuix i realitzacions escèniques de l’Institut del Teatre. A l’estiu d’aquest any,
presenta en el Teatre Prado de Sitges, “Las Aceitunas” de Lope de Rueda i “El
Gran Teatro del Mundo“ de Pedro Calderón de la Barca, obra que portarà a
diferents escenaris de Catalunya durant els següents anys. Aquest cop, la
representació va en benefici de la reconstrucció de la Capella del Santíssim
Sacrament de la Parròquia de Sitges, que havia estat devastada durant la guerra.

1941
És en aquests anys quan Carbonell coneix Marta Grau, Catedràtica de
l’Institut del Teatre i del Conservatori del Liceu, i s’uneixen per fundar la seva
companyia, Teatro de Arte. La primera obra que presenta la nova companyia és
“La discreta enamorada” de Lope de Vega.
El director presenta per primera vegada un espectacle musical, “Sitges 1900- 1914”,
sota la direcció musical del mestre Manuel Torrents Girona. Aquest és un fet que es
succeeix cada setembre. En ells intervenen un grup de teatre d’aficionats del
poble. Un cop més, l’escenari triat per Carbonell va ser el del Teatre Prado de Sitges.

1942
Presenta dos olis figuratius en l’Exposició de Belles Arts de Barcelona.
Coneix al dramaturg nord-americà Tennessee Williams, autor de “El Zoo de
Cristal”, durant un viatge que aquest fa per Espanya.


1944
Exposa a les Galeries Pictoria de Barcelona. Les obres que s’hi poden veure són
17 olis i 13 dibuixos. Un quadre que forma part de l’exposició, “Nena de dol”, és
adquirit per l’Ajuntament de Sitges, sota l’alcaldia de Felip Font Soler, per
incrementar la col·lecció de la pinacoteca del poble.
Carbonell segueix dirigint obres amb la companyia que posseïa amb Marta
Grau, com “Eco y Narciso” de Calderón de la Barca al Teatre Principal de Terrassa,
primera vegada que la companyia surt fora de Barcelona, “Sponsus”, drama litúrgic
medieval, al Palau de la Música...
Cada setembre segueix fidel a la presentació dels seus espectacles musicals en el
Casino Prado de Sitges.

1945
Al mes d’agost exposa a les Galeries Xarmada de Sitges.
Amb el Teatro de Arte, estrena al Teatro Barcelona i en sessió única, “Navidades en
la Casa Bayard” de Thorton Wilder, i la tragèdia d’Eurípides, “Medea”.
Mor la seva mare, Sebastiana Carbonell.

1946
Aquest any, torna a exposar a la Galeria Xarmada de Sitges.
En sessió de l’Institut del Teatre, dirigeix “El Pozo amarillo” de J.Carmón Aznar, i
Amb el Teatro de Arte “El Tiempo es un sueño” de H.R.Lenormand i
”O’Flaherty, V.C” de Bernard Shaw.
Al Teatre Prado presenta “La Nit de l’Amor”, una obra de Santiago Rusiñol, artista
que, al igual que Carbonell, repartí la seva vida entre la pintura i el teatre.

1947
Per commemorar el IIº aniversari de la mort de Goya, fa una conferència a la
Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges, “Goya, David y su época. Paralelismos entre
dos vidas cruzadas”.
A l’escenari del Prado estrena una obra del controvertit dramaturg Federico Garcia-
Lorca, “Doña Rosita, la Soltera o el Lenguage de las flores” de 1900.
El 25 de febrer presenta l’espectacle “Varietè 1900-1947” al Teatre Calderón.

1949
En sessió de l’Institut del Teatre, dirigeix “Asesinato en la Catedral” deT.S.Eliot,
escriptor que havia estat guardonat amb el Premi Nobel un any abans. Té com a
escenari la Plaça del Rei de Barcelona.
Presenta en el Prado de Sitges l’espectacle musical “Sitges 1949”.

1952
És nomenat sots-director de l’Institut del Teatre, entitat que es passa a anomenar
“Escuela Superior de Arte Dramático”. Carbonell s’encarrega de la càtedra de
Realitzacions Escèniques.
En motiu del XXXV Congrés Eucarístic Internacional celebrat a Barcelona, dirigeix
els autos Sacramentals Al·legòrics de Calderón de la Barca, “El Pleito matrimonial
del cuerpo i alma”, davant del Temple de la Sagrada Família, i “El Gran Teatro
del Mundo” al Saló de Sant Jordi del “Palacio Provincial”.


1955
Any en el qual celebra els seus 25 anys en el món del teatre. En el seu honor els
alumnes de l’Institut presenten l’obra de Li-Hsing-Tao “El Círculo de Tiza”.
Pel mateix motiu, a la Sala d’exposicions del Museu d’Arts Escèniques de
Barcelona, es va presenta una exposició de figurins fets pels alumnes de l’Institut.
Carbonell dirigeix una altra obra de Lorca, “La Zapatera Prodigiosa”.

1956
El 13 de Setembre, i dins dels actes de commemoració dels 25 anys de la mort de
Santiago Rusiñol, Carbonell organitza al Teatre Prado de Sitges una sessió única en
la qual es presentaven tres obres de l’artista modernista; “Dol d’alivio”, “La casa
de l’Art” i “”Gente Bien”.

1959
Al Prado es presenta un dels últims muntatges dirigits per Carbonell, es tracta de
l’obra del dramaturg nord-americà Tennessee Williams, “El Zoo de Cristal”.

1961
Presenta el seus últims muntatges a l’Institut del Teatre. Es tracta de dues obres de
Text, “Los milagros del Jornal” de Carles Arniches i “Com ell va enganyar el
marit d’ella” de Bernard Shaw, i d’un espectacle musical, “Festival 1961”.

1971
La Diputació de Barcelona li concedeix la Medalla al Mèrit de l’Institut del Teatre.
Per celebrar-ho, el grup de Teatre del Patronat de Sitges presenta al Prado, l’obra
“Gente Bien “ de Santiago Rusiñol.
A finals d’any rep la Medalla d’Argent al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Sitges,
i és nomenat Soci d’Honor del Casino Prado de Sitges.

1973
El dia 1 d’abril, Artur Carbonell mor a Sitges a l’edat de 67 anys.

1977
En motiu de la celebració a Sitges del Xº Festival de Teatre, es fa un homenatge a la
persona de Carbonell. La portada del programa és un dibuix del pintor. Durant el
Festival s’organitza una exposició de quadres de l’artista en l’Estudi Vidal de Sitges.

1982
L’Ajuntament de Sitges acorda donar el nom d’Artur Carbonell a l’avinguda
anteriorment anomenada de la “Pujada de l’Estació”.

1998
Per commemorar els 25 anys de la mort de Carbonell, el Grup d’Estudis Sitgetans
organitza una exposició amb obres del pintor, i un cicle de Conferències que tracten
diferents aspectes de la vida, obra pictòrica i teatral de Carbonell.

LES PRESSES MAI SÓN BONES...

Aquest dies he anat a la Cerdanya, i passejant per Puigcerdà m’he trobat amb la plaça del poble aixecada, igual que si hagués anat per Sitges. La situació és més o menys igual en tots dos casos. A les botigues de Puigcerdà, on volen fer peatonal la plaça del campanar, hi ha cartells on s’agraeix als compradors la seva paciència per les molèsties que provoquen les obres, i els comerciants demanen perdó per la falta d’espais per aparcar. Evidentment jo no tinc res a dir, però crec que la idea, tant la de demanar perdó, com la de peatonalitzar la plaça, és molt bona.
Pel Pont de la Puríssima la Cerdanya estava “a tope”, semblava impossible que estiguem vivint la crisis econòmica actual. Com sempre, amb aparcaments a la plaça com sense, era impossible passejar per Puigcerdà, però tots els cotxes havien aparcat. Així doncs, crec que fer la Plaça sense cotxes no és mala idea, ja que ara es podrà gaudir molt més de l’espai i de la magnífica torre del campanar, darrer vestigi de la gran església gòtica de Santa Maria, destruïda durant la guerra civil.


Però el debat entre els habitants de Puigcerdà sobre la viabilitat d’aquesta proposta va molt més enllà. Es veu que les obres de remodelació de la Plaça de Santa Maria van començar sense una prospecció arqueològica anterior, pas imprescindible si pensem que antigament, al voltant de les esglésies s’hi situaven els cementiris. Doncs quan les excavadores van iniciar el moviment de terres, una sèrie de veïns que passaven per allà van poder fer fotos amb les càmeres dels seus telèfons mòbils, de diversos ossos que pertanyen a cossos humans. Aquest fet va ser denunciat, i tot i que en un primer moment l’Ajuntament va negar aquestes troballes, les evidències i les proves gràfiques eren més que evidents, obligant al consistori a parar les obres, i ha enviar-hi un arqueòleg per a que hi fes els estudis pertinents. El resultat d’aquests va ser que es tractava d’ossos sense cap mena d’importància arqueològica, evident. Les presses mai són bones, i els protocols d’actuació en qualsevol tema, estan per complir-se. No hauria estat més fàcil, i més respectable, aixecar primer totes les tombes i posar els ossos en una ossera comú al nou cementiri?. Ara que tant es parla de la memòria històrica, crec que tothom té dret, per molts anys o segles que faci que estigui mort, de tenir un enterrament digne. Evidentment aquests ossos no tenen un com importància arqueològica, però si que tenen un passat, que per molta pressa urbanística que tinguem al segle XXI, també s’ha de respectar.


Però casos com aquest han passat moltes vegades, no sols parar obres al trobar-se un possible vestigi arqueològic, com la sitja que fa pocs mesos es va estudiar al Cap de la Vila, sinó quan es va fer la reforma de la Plaça del Baluard, davant de l’església de la Punta de Sitges, d’on també hi ha cròniques en que ens parlen de l’aparició de diverses tombes, ja que des del segle X, aquest espai havia estat ocupat per un cementiri.