25 de des. 2008

QUI DIA PASSA ANYS EMPENY...FELIÇ 2009

Tanca metàlica de la casa que es costrueix al Passeig Marítim
Ja s’acaba un nou any, i crec que durant aquests dotze mesos poc hem avançat “arquitectònica, patrimonial, cívica, social....ment”.
Només entrar a Sitges, a la rotonda de “Can Perico”, et trobes l’arbre ecològic que tants comentaris va propiciar l’any passat. Aquesta visió, una mica fora de context, ja et dona una idea de la situació en que es troba el nucli urbà del poble. Per sort, a l’arribar al que sembla un “camp de batalla”, el Cap de la Vila, hi ha la bonica i acolorida parada d’articles nadalencs realitzats per les voluntàries i pels alumnes de la Fundació Ave Maria, tots ells (voluntaris, articles i alumnes), autèntiques meravelles.

Però en el camp que seguim fatal a Sitges és en el patrimonial. Poques coses canvien i res millora. A vegades semblen obrir-se petes escletxes de llum. Com diuen els castellans “A todo cerdo le llega su Sant Martín”, i una cosa així és el que podem aplicar a la sentència sobre la Casa Robert del carrer Sant Bartomeu. El divendres passat sortia publicada a l’Eco de Sitges una carta al director en la que Joan Mirabent i Castiel ens feia partícips d’aquesta bona noticia (o això esperem).

Tal i com ja denunciava fa uns quants anys, era necessària la restauració cromàtica de la casa de Joan Robert i Brauet, construïda l’any 1911 al carrer St. Bartomeu cantonada amb St. Gaudenci. En aquell article publicat a La Palla escrivia:
“Exactament aquesta no era pas un exemple de casa blanca. Com pot ser que desprès de més de tres anys des de que va ser pintada encara no s’hagin instat (o obligat) als propietaris d’aquesta finca a tornar al bell edifici el seu color ocre pedra original? Els que van realitzar el projecte de restauració no van veure que les cases que l’envolten no tenen res a veure amb el que van decidir fer...? La casa Robert, i no “palauet” com l’han estat venent aquest darrers anys, destacava per la unitat que mostraven les seves tres façanes, característica que va ser eliminada vilment amb la reforma que es va realitzar a la galeria posterior del primer pis. Unes fredes i impersonals finestres d’alumini han substituït les vidrieres de colors que aconseguien donar llum a l’interior del pis a la vegada que permetien gaudir de la vista del petit jardí de la casa”.

Així doncs esperem que aquest cop (ja que en altres no ho ha fet encara, com és el cas de El Barco), faci complir questa sentencia i retornin el seu color original a la casa i que no s’oblidin de la bella galeria de fusta.

Seguint amb patrimoni, arquitectura o cinisme, no ho se. Ja fa uns dies Vicenç Morando escrivia a la seva crònica de l’Eco, que el Mercat Nou havia deixat la seva posició com a l’edifici més lleig de Sitges, i Morando cedia aquest “privilegiat” lloc a la nova casa que es construeix al Passeig Marítim. Doncs jo li dono tota la raó. Aquesta casa, per dir-li d’alguna manera, cada dia és més horrorosa i poc té veure amb l’arquitectura que l’envolta, però tornant a les dites, “qui avisa no és traïdor”, i un cop més s’ha optat per posar-hi una reixa de ferro. Quan ja fa uns anys es va permetre aquest tipus de tancament a la Casa Peris Mencheta ja vaig pronosticar que era la fi del bruc i l’heura. Si se li deixa a un has de deixar als altres i ara ja en tenim varies: Nurillar ( o com li vulgueu dir), Villa Carmen, i ara aquesta... de la que espero amb “candaletes” el seu nom.

Socialment, el dissabte passat a Sitges es va viure una festa d'aniversari. La Sabateria Pañella, i la seva família, van celebrar les 75 anys de l’obertura de la primera botiga. Amb aquets motiu la plaça de l’Ajuntament i tots els seus voltants, es van omplir de gent. Castell de focs, música, cava, pica-pica, vídeo..... Al Grup d’estudis s’hi celebrava el Nadal, i al Mercat Vell hi havia la fira d’art. Gairebé tot Sitges, per una raó o alta, estava allà, i això que l’alcalde considera que és una zona poc transitada. Ah, el Pablo seguia dormint al seu llit improvisat del Mercat Vell, tot un exemple de civisme....

Però poc a poc som més els que lluitem per millorar el nostre poble des d’àmbits molt diversos. Una de les darreres eines la hem trobat a Internet. A Facebook hi ha un grup bastant nombrós que reclama el retorn del canó sitgetà que es troba al Museu Biblioteca Víctor Balagué, i des de fa pocs dies n’ha sorgit un altre amb força que lluita per a salvar l’Autòdrom de Sitges.... un projecte que esperem tots no sigui molt llunyà, ja en parlarem.

Esperem que l’any 2009 puguem seguir CRITICARTT, que no criticant, senyal de que la il·lusió i l’esperança encara no s’han fos.

BON ANY

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada