11 de des. 2008

Artur Carbonell, un artista dedicat a l'art.



Des del seu neixement fins a la Guerra Civil Espanyola (1906-1936)

L’1 d’Abril de 1998 es complien els 25 anys de la mort del gran i polifacètic artista sitgetà Artur Carbonell , nascut el 31 de Gener de 1906 a Sitges .


Fill de Pere Carbonell i Mestre (Sitges 1865- 1929 ) , i de Sebastiana Carbonell i Termes , una parella d’ “americanos “ fills de Sitges que s’havien casat a l’ Havana l’any 1895 i que havien aconseguit fer una “petita fortuna “ gràcies a la feina que tenia Pere com a soci gerent en una ferreteria , “La Llave” , de Sagua la Grande (Cuba ) . La recent família Carbonell i Carbonell van instal·lar-se definitivament a la nostra Vila l’any 1900 i residiren a la casa que es va fer construir al carrer Illa de Cuba 34-36 , típic carrer de la nova “eixampla “ sitgetana , el pare de Sebastiana , Josep Carbonell i Mestres (també “americano “ ).Obra que va ser encarregada a Jaume Sunyer Juncosa l’any 1888 i que anys més tard heretaria el seu nét Artur . En aquesta casa , varen nàixer Maria Dolors , primogènita de la jove parella , que moriria el 9 d’Agost de 1907, i Artur Carbonell i Carbonell .


Des de molt jove , Artur va tenir un contacte directe amb l’art , tant amb la pintura com amb el teatre , els dos camps que en els que Carbonell triomfaria uns anys després . L’any 1915, amb només nou anys , va anar a Madrid , Toledo , El Escorial i Aranjuez . Durant aquest viatge el nostre artista va visitar per primera vegada el Museo del Prado , i a Toledo va tenir l’oportunitat de veure els quadres d’ El Greco . Podem suposar que ell ja coneixia les dues obres del pintor cretenc que Rusiñol comprà l’any 1894 i que es troben al museu del Cau Ferrat .

És també durant aquesta visita a la capital d’Espanya quan Carbonell va tenir la possibilitat d’assistir a una representació dels “Ballets Russos “ en el Teatro Real de Madrid .


De 1910 a 1915 , Pere Carbonell , pare d’Artur , va ser alcalde de Sitges i president del Casino Prado .Pocs anys després , la família Carbonell se’n aniria a viure a Barcelona , però això no va trencar la relació d’Artur amb el seu poble . Un exemple , és que l’any 1924 va entrar a formar part de l’Esbart Dansaire de Sitges , i un any després ja n’era el director.


Artur Carbonell va estudiar a l’”Instituto General i Técnico de Barcelona” , on el 12 de Maig de 1923 va ser expedit el seu títol de batxillerat. Inicià la carrera d’ arquitectura , però s’adonà que no era el seu camí i la va deixar per dedicar-se per complet a la seva faceta d’artista , insistint molt en la pintura . Però aquests anys que va assistir a classe d’arquitectura li van donar a Carbonell uns grans coneixements en dibuix tècnic , geometria , de les úniques assignatures que va aprovar , ensenyances que, més tard , va poder posar a la pràctica .


Ja hem assenyalat que les seves dues passions eren la pintura i el teatre . L’artista va ser capaç de treballar i innovar en els dos camps i fins i tot de fer-los compatibles , ja que va ser professor d’Escenografia a l’Institut del Teatre de Barcelona , sota la càtedra de “ Dibuix i Realitzacions Escèniques “.


Carbonell primer destacarà en el camp de la pintura . L’any 1925 exposa , per primera vegada , al Casino Prado, dins de la que va ser “L’Exposició Històrica d’Art Sitgetà“ , promoguda per L’Amic de les Arts i amb l’assessorament de Miquel Utrillo . El nostre artista va tenir la possibilitat de mostrar al públic de Sitges uns dibuixos que donaven una idea del gran pintor que s’amagava darrera del jove Artur . A partir d’aquest moment les exposicions en que s’hi podien veure obres de Carbonell van ser moltes i totes elles amb unes crítiques que destacaven l’alt nivell del pintor . Aquest mateix any 1925 , participà en l’Exposició Estudiantil que organitzava la galeria Dalmau de Barcelona , Sala en la qual Carbonell hi exposarà diverses vegades més al llarg de la seva carrera , i també es va presentar a les Exposicions d’Art del Penedès que es celebraven successivament a Vilafranca , Vendrell i Vilanova.


El 31 de Desembre de 1928 , en el número 30 de la revista cultural que es publicava a Sitges , L’Amic de les Arts , va aparèixer un article de M. A . Cassanyes titolat “Artur Carbonell “. L’autor destacava les primeres obres de Carbonell i les arribava a comparar amb les obres d’una altre pintor català d’avantguarda que posseïa un gran renom en aquell moment , Joan Miró . En M.A. Cassanyes remarca la capacitat de Carbonell per adonar-se de la importància que tenia tant l’art abstracte com el realista o figuratiu , i que no hi havia cap raó per dedicar-se a un sol estil quan s’era capaç de treballar-los tots dos amb igual qualitat . Aquest article anava il·lustrat amb dues obres surrealistes del pintor sitgetà . Una era la que es titulava “El Circ “ i l’altra , la que Cassanyes considera immillorable , “Orfeu i Eurídice “ , tema que també va tenir molta importància en el camp teatral de Carbonell . Situava la obra del pintor sitgetà entre les que realitzaven dos artistes molt importants d’ aquell moment , Flouquet i Max Ernst .


Una data molt important pel que fa a la formació i al futur de Carbonell , va ser l’octubre de 1929 quan , acompanyat per el pintor Joaquim Sunyer , marxà de viatge “d’estudis “ a París . A la capital francesa , Artur va tenir la possibilitat de conèixer i d’empapar-se de l’art més avantguardista que es feia a Europa en aquells anys .


A la tornada de París , va ser quan Carbonell s’inicià en la que seria la seva altra passió, a part de la pintura , el teatre . Des d’ aquest any 1930 i fins 1936 , anys abans de la Guerra Civil Espanyola , serà quan Carbonell estarà en el moment més intens i productiu de la seva obra tant pictòrica com teatral .


Sitges sempre ha destacat pel seu caràcter innovador. Ja a finals del segle passat , el corrent artístic que dominava a Europa, el Simbolisme, va entrar a Espanya via Sitges amb la presentació de “La Intrusa “ de Maeterlinck l’any 1893. Obra que va ser traduïda per Pompeu Fabra i que interpretada per Raimon Caselles i per Elvira i Sara Carbonell , aquesta última , mare de Mª Dolors Bertran , que seria actriu protagonista en moltes obres dirigides per Artur Carbonell . Aquest moviment influí en els artistes modernistes . El teatre simbolista , fou seguit per Santiago Rusiñol amb obres com “L’Alegria que passa “ (1898) i Adrià Gual amb “Silenci “(1897) .

Un fet similar succeí l’any 1930 . Artur Carbonell portà a l’escenari del Teatre Prado de Sitges l’obra de l’escriptor francès Jean Cocteau ,”Orfeu” . Així doncs , un cop més , l’ Avantguardisme entrà a Espanya de la mà d’un sitgetà .


S’ha de dir que Jean Cocteau (1889-1963 ) , ja era un conegut de tots aquells que llegien revistes i publicacions culturals com “L’Amic de les Arts “ i “El Mirador “ , en les quals hi havia gran quantitat d’articles que feien referència a la obra d’aquest i altres escriptors del moment com Eugene O´Neill , autor d’ “Abans d’Esmorzar “ , obra que Carbonell pujà als escenaris anys desprès . Cocteau era un personatge polifacètic , ja que era escriptor , dibuixant i cineasta . La seva obra va començar sofrint l’impuls del Futurisme i del Cubisme , i més endavant , va oferir una desencertada i gairebé equivoca barreja d’Avantguardisme i Academicisme . Segons paraules de L. Montanyà , Cocteau “és l’evangelista de l’Avantguardisme francès “
“Orfeu” , es tractava del primer projecte de teatre d’avantguarda que es presentava a l’Estat Espanyol. Obra que deixava el classicisme de costat i que agafava el somni com a font d’inspiració . S’ha de destacar , que el tema d’Orfeu obsessionava a Jean Cocteau. L’autor tenia obres literàries i també cinematogràfiques com “Orphée “ (1950 ) o “Le Tetament d’ Orphée “ (1960) , que tractaven aquest tema mitològic .


El primer que es va fer amb aquest text , va ser llegir-lo en una sessió intima a casa de Ramon Planas , i un cop es va assajar , el dia 1 de Setembre de 1930 es va presentar al públic sitgetà . La traducció del text va ser feta per Maria Carratalà i de la direcció i escenografia va se’n va encarregar el propi Carbonell , que també donava vida a un personatge secundari de l’obra . S’ha de destacar que Carbonell va realitzar els decorats de l’obra seguint les orientacions de l’escenògraf francès Víctor Hugo , al que el propi Cocteau havia encarregat els decorats per l’estrena de “Orfeu “ a París l’any 1926 en el “Théâtre des Arts “ per la companyia “Bitoëff “ .
Els actors que participaven en la representació de l’obra , formaven part d’un grup de teatre amateur de Sitges . Els protagonistes eren : Dolors Bertran en el paper Eurídice”, Maria Planas que feia de “La Mort” , Josep Mirabent Magrans com a “Orfeu” , i altres com Pere Armengou , “Toparenç” ,Daniel Planas com “Comisari “ , Josep Mª Bassols d’ “Escrivent “, Joan Darma i Artur Carbonell , com “Ajudants de la Mort “ .
L’obra , que com ja hem dit era d’ avantguarda , va produir ,al igual que ja havia passat a París en motiu de la seva estrena , crítiques i parers expressats violentament .


Una setmana després de la representació de l’obra ja van aparèixer les primeres reaccions en la premsa local . Un exemple clar de les dos vessants de la crítica que va rebre “Orfeu “ , el podem trobar el la publicació sitgetana , La Punta , datada el 7 de Setembre de 1930 . Un primer article el trobem en l’apartat “Tribuna Lliure “ en el qual, i sota el títol de “Tallant Abusos “ , un col·laborador donà una visió negativa sobre la obra representada . La qualificava de fastigosa , poca-soltada , imbecil·litat ..., tot i això no es va oblidar de destacar i lloar la feina dels actors que protagonitzaven l’obra , i la de director i escenògraf de Carbonell . En aquest article es deia que era vergonyós que Sitges fos elogiat com a primer poble europeu on es presentava una obra avantguardista.


En la mateixa data i dins de la mateixa publicació , trobem un punt de vista completament diferent al que hem apuntat fins ara . Ens referim a la crítica del que creiem que pot ser una persona entesa en teatre o si més no amb una visió més oberta pel que es refereix a l’art . L’autor qualificava de representació excel·lent , de gran presentació escènica , i de direcció perfecta de Carbonell .També ressaltava el fet de que hi havia molta gent que no entenia el moviment d’ avantguarda i que les crítiques negatives i els xiulets que es van sentir en el teatre Prado després de la representació de l’obra , ja eren d’esperar . Recordava que a París va succeir un fet similar i destacava que l’haver representat per primera vegada a l’Estat aquesta obra i haver-ho fet a Sitges, donava un gran renom al poble .


Durant el mes de Novembre del mateix any, Carbonell va fer la seva primera exposició individual a les Galeries Arenyes de Barcelona , amb la qual va aconseguir un gran èxit. En ella es mostraven 19 olis i diversos dibuixos . En el catàleg de l’exposició trobàvem escrits del crític d’art M. A. Cassanyes , i de J.V. Foix .

El ressò de l’èxit de les exposicions que feia Carbonell va arribar fins a França , on podem trobar articles en premsa del país que fan referències a la perfecció tècnica de la obra del pintor . Un exemple és el retall de “Comoedia “ (sic) de París que apareix en el setmanari El Baluard de Sitges , amb data del 13 de Desembre de 1931. Aquests article es titulava “L’Exposition Carbonell a Barcelone “.


Durant l’any 1931 , el pintor sitgetà va seguir els seus viatges d’estudi per tot Europa . Va tornar a París i va anar a Brussel.les , Anvers , Bruges , Dusseldorf , Colonia i Frankfurt . Durant aquests viatges , Carbonell va anar adquirint coneixements del camp pictòric , però mai no es va oblidar del teatre i sempre va estar molt atent a les novetats que hi havia en les cartelleres de les sales europees .


Un cop tornà a Sitges , es posà a assajar una nova obra , “Caps de Recanvi” de J. Víctor Pellerin , que va ser estrenada al “Studium des Champs-Elysées “ de París i que es presentava per primera vegada a Espanya des de Sitges , el 10 de Setembre de 1931 al teatre Prado , i que a diferencia amb el que havia succeït un any abans , va ser rebuda amb un gran entusiasme per part del públic assistent .La traducció , un cop més , va anar a càrrec de Maria Carratalà .


Els actors , van ser els mateixos que un any abans havien format part en l’obra “Orfeu”. Josep Mirabent i Daniel Planas , com a ICS i OPECÜ , Conxa Jacas (La Pagesa i una Esportiva ) , Josep Mª Bassols (Un Esportiu ) ,MªGlória Muntanyola (Cecilia i una Dependenta ) , Ricard Roig (Capellaire i home Sandwich ) , Mª Dolors Brtran ( La Noia Mundana i una nuvia ) i altres papers que els representaven el propi Artur Carbonell, Pura Almendros de Duran , Josefina Planas , Pere Armengou , Ferran i Claudi Bassols , Manuel Muntanyola , Joan Ferreter , Josep Maria Martino , i Bonaventura Blay . Una gran quantitat d’actors que formaven part de la colònia estiuenca de Sitges i del propi poble .


L’any 1932 era un any de celebracions pel que fa al món cultural europeu . Es commemorava el “Centenari de Goethe “ , i Carbonell el 23 de Febrer d’aquell any va ser nomenat per la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona , Mandatari a Sitges del “Centenari de Goethe a Catalunya “ . Per aquest motiu , i una vegada més al teatre Prado de Sitges , Carbonell va presentar el 10 de Setembre “Egmont” . Aquest cop , però , no es tracta d’una obra d’avantguarda , sinó tot al contrari , una obra clàssica del gran dramaturg alemany .


Com en totes les altres obres , els actors eren de Sitges i un cop més trobem a Josep Mirabent i Magrans i Maria Rosa Bertran en els papers de protagonistes de “Egmont” i “Clara “, Rosa Montanyà , “Margarida de Parma “ , Joa Ferrater , ”Maquiavel” , Teresa Casanelles com “La mare de Clara” , Daniel Planas feia de “Brackenburg” , Pere Armengou de “Guillem d’Orange” , Ricard Roig era “El Duc d’Alba “ i Manuel Muntanyola com “Ferran “. A l’entre acte i com a un fet més de les celebracions de Goethe , el filòsof Francesc Pujols pujà a l’escenari i feu una explicació sobre la persona del poeta . Els diferents actes de celebració i en particular aquesta representació, van tenir un gran ressò en la premsa del moment . Trobem articles que ens parlen de la vida , de l’obra, i de les idees de Goethe a “El Mirador “ (Article de Salvador Marsal del 22 de Setembre de 1932 , amb el títol “Egmont a Sitges “) . En aquest setmanari i en altres com “La Publicidad “, “El Baluard de Sitges “( Els article de l’11 de Setembre de 1932 , que es titolava “Centenari de Goethe” i “D’Egmont “ firmats per Josep Maria de Segarra i Carles Gómez i Soler “ ) i “La Vanguardia “ , també apareixen varies crítiques referents a les diverses obres que havia presentat Carbonell amb el seu grup de teatre amateur .


Fins a l’any 1936 , poc abans de la Guerra Civil , Artur va seguir exposant les seves obres en sales de Barcelona i de Sitges .En totes elles va aconseguir un gran èxit tant de crítica com de públic . Va ser un dels joves pintors que es van deixar seduir pel Surrealisme , i va participar en la primera exposició col·lectiva que ADLAN va celebrar a les Galeries Catalonia . Al Desembre de 1932 serà nomenat assessor de la nova junta d’aquesta associació , les sigles de la qual , significaven , Amics de l’Art Nou .


Carbonell també va fer molts dibuixos per il·lustrar llibres i cartells anunciadors ; uns exemples poden ser el cartell que va dissenyar l’any 1928 per a la Iª Festa del llibre que va organitzar L’Ateneu “El Centaure “ de Sitges , associació amb la qual també participà impartint-hi conferències sobre pintura i teatre . El seu amic J.Carbonell i Gener , li encarregà el disseny de la portada del seu llibre “Revolución Catalanista", editat a l’Abril de 1934 .


Pel que fa al teatre , Carbonell presentà la seva tradicional obra cada Setembre al Teatre Prado de Sitges , però començà a obrir-se nous horitzons i també estrenà en sales de Barcelona . Al Setembre de 1933 al Prado va presentar tres obres : ”Sopar d’Adéu “ d’Arthur Schnitzler , “Com ell va enganyar el marit d’ell “ de Bernard Shaw i “L’Indigent “ de Charles Vildrac . Els anys 1934 , 1935 i 1936 és quan presenta varies obres en les tres sessions que fa al Teatre Studium de Barcelona , sala que era propietat del joier modernista Lluís Masriera : ”Un Caprici “ d’Alfred Musset , “Antonieta o la Tornada del Marquès “ , de Tristan Bernard , i “Com ell va enganyar el marit d’ella “ de Shaw , “Abans d’Esmorzar “ d’ Eugene O’Neill amb l’ actuació que va fer Gertrudis Millàs , “Sopar d’Adéu “ d’Arthur Schnitzler que tenia com actriu protagonista a Maria Planas ,de la qual es va destacar molt la seva gran actuació en setmanaris del moment ,(El Mirador del 16 de Maig de 1935, en la secció “Estrenes “ sota el títol “Els Amateurs de Lyceum Club “ ) , “A la sortida “ de L.Pirandello amb Marcel.la Aubèrt , Daniel Planas i Josep Mirabent , Josefina Bayona , Rogeli Serra i els nens Maria Mateo i Oriol Carbonell ; “ Davant de la mort “ d’A. Strindberg , “Un Prometatge “ d’Anton Txèchov i “La Innocent “ de René Lenomard .Un repertori de to absolutament europeu. En aquell moment ningú gosava portar a escena aquest tipus d’obres .


Com podem veure , aquests primers anys de la vida artística de Carbonell van ser molt fructífers , tant en el camp de la pintura com en el del teatre , i sobretot ve destacar pel seu avantguardisme . Com a director teatral cal remarcar el fet de que gairebé totes les obres que va pujar a l’escenari eren d’una gran modernitat , variades i de diferents dramaturgs estrangers que estaven de moda en el context cultural europeu del moment.

Aquest fet , variarà substancialment quan comenci la seva segona etapa , la que anirà marcada pel final de la guerra Civil i per l’imposició de la dictadura franquista .

Segon moment : una major inclinació vers el teatre .

Artur Carbonell participà activament en la Guerra Civil Espanyola , ja que va ser enviat al front , però això no va impedir que Carbonell seguís amb la seva passió per dibuixar . Es conserven algunes d’aquestes obres que va fer durant aquests anys i que va enviar a casa seva .


Un cop acabada la guerra , Carbonell va tornar a Sitges i ja a casa , va seguir amb la seva feina , tant com a pintor com pel que fa al món del teatre . Un fet destacable és que a partir d’aquest moment es va dedicar , sobretot , al que fins ara , havia sigut com una distracció per a ell , el teatre . Un teatre que seria molt diferent al que havia presentant fins l’any 1936 . Havia de representar les obres en castellà , tal i com obligava la censura de la dictadura . Per aquest motiu , Carbonell deixà de representar les obres d’avantguarda que tants d’èxits li havien proporcionat , i passà a especialitzar-se en texts clàssics d’autors espanyols com Calderón de la Barca , Lope de Rueda , Cervantes...


El 3 de Gener de 1940 , Artur fou nomenat per la Diputació de Barcelona , professor de dibuix i realitzacions escèniques de l’Institut del Teatre , ( classes que sortirien en el NO-DO de 1944 ) .
Durant el mes de Setembre de l’any quaranta , Carbonell presentà al Prado l’obra de Lope de Rueda , “Las Aceitunas “ i “El Gran Teatro del Mundo “ de Calderón en una sessió en benefici de les obres de reconstrucció de la Capella del Santíssim Sacrament de la Parròquia de Sitges , que havia sigut devastada durant la Guerra Civil .


En aquests anys va conèixer a Marta Grau , catedràtica de l’Institut del Teatre i del Conservatori del Liceu , i fundaren el que seria la seva companyia de teatre , Teatro de Arte .


Al mateix temps que la companyia anava representant obres clàssiques per Catalunya ,
com “El Alcalde de Zalamea “, “La Hidalga del Valle “ i “Eco i Narciso “ de Calderón ,que la estrenaren l’any 1944 al Teatre Principal de Terrassa , i seria la primera vegada que la companyia “Teatro de Arte “ , sortia fora de Barcelona . “Sin Querer “ de Jacinto Benavente , “Medea “ d’ Eurípides , obra que formava part d’una tetralogia que havia obtingut el tercer premi en les Grans Dioníssies del 431 (a de J.C.) . Aquesta representació va ser un fet destacable , ja que no era gens habitual fer el muntatge de la tragèdia clàssica . La que va ser una gran actriu en els anys cinquanta , Aurora Bautista , va actuar en aquesta i altres obres que dirigí Carbonell . “La discreta enamorada “ de Lope de Vega , “La Abadesa del Cielo “ de Luís Velez de Guevara ; el 30 d’abril de 1948 , durant la celebració del 4º centenari de Cervantes , Carbonell i Marta Grau van presentar dues obres en el teatro Comedia de Barcelona .”El juez de los divorcios “ obra de l’homenatjat , i una d’Azorín , “Cervantes o la Casa Encantada “ ..


Tot i aquesta predilecció pel teatre clàssic , tant en sessió de “Teatro de Arte “ com amb els alumnes de l’Institut del Teatre , Carbonell va dirigir obres d’ altres dramaturgs més contemporanis com “ Las Medallas de Sara Dowey “ ( amb Marta Grau en el paper de “Sara Dowey “ i Lluís Albelda en el de “Tommy Dowey “) , “Catalina Parr “ totes dues de J.Maurice Barrie, “Drama en el amfiteatro “ d’Austey ....


Artur , però , no va deixar de banda la pintura , i va seguir exposant les seves obres . L’any 1942 mostrà quadres seus a L’Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona ,i a les Galeries Pictoria ( al Gener de 1944 ) . Les obres que es presentaven en aquesta exposició , les trobem detallades en un escrit firmat per Juan Cristoval , que va sortir en “El Eco de Sitges “ del 16 de Gener de 1944, sota el títol de “Figuras Carbonellenses” Les obres eren : “El Arcangel San Rafael “ , “La Cena Eucarística “ ,”La Virgen i el Niño “ , “Doña Margarita “ , “D.Juan Pedret” ,” Dª María Dolores” , “Marta “, “Guiomar ,Matilde y Javier Amell “, “Figura “ “Mendigo “(obra que va servir per il·lustrar un article de la revista “Destino “ , datat del 15 de Gener de 1944 , amb el títol de “Las Exposiciones y los Artistas “ ) ,”Niña de Luto “ (Quadre que el mateix any l’ Ajuntament de Sitges va adquirir per a la Pinacoteca Municipal ), “Niña con Pájaros “ , “Zazà” ,”Desnudos “ i “Dibujos “ .


L’any 1944 , es va representar l’obra de Pedro Calderón de la Barca , “Eco y Narciso “ , en sessió de l’ Institut , en el Teatro Barcelona . Es tractava d’una comèdia mitològica en tres jornades , tot i que aquesta vegada es va representar en sessió única .


Els intèrprets de l’obra van ser : Aurora Bautista (“Liriope “ ) , Raimundo Bassols (“Narciso” ) , Jaime Altimira (“Febo”) , Bartolomé Olsina (“Bato”) , Asunción Balaguer (“Eco”) , Ana Ventura (“Sirene “ ) ,Ricardo Palmerola , (“Silvio”) , Walter Luís Marx (“Anteo” ) , Luís Tarrau (“Sileno “) , Dolores Llidó (“Laura “) , María Pura Pibernat (“Nise “) i Carmen Arnau (“Libia “). Tots ells eren membres de l’Institut del Teatre de Barcelona . En motiu d’aquesta estrena , gran quantitat de personatges importants de la societat cultural i política de la societat catalana , es van donar cita a la sala barcelonina . Entre ells , hi podíem trobar Sempronio , Lluís Masriera , Duran Reynals , Xavier Montsalvatge , i molts dels actors amateurs que van participar el les obres que Carbonell havia dirigit abans de la Guerra .


Apareixen diverses crítiques de l’obra en els diaris barcelonins , entre les quals destaquen : “Vimos a un Calderón , Calderón ,gracias a una Marta Grau ,muy Marta Grau y a un Carbonell inteligentemente Carbonell. “ que firma Julio Coll en les pàgines de “Destino “ , i una altra de L. F a “La Vanguardia Española”que deia : “Cuidada la escena con celo insuperable , atendidos sus menores detalles y resueltos todos ellos con propiedad y buen gusto , Eco y Narciso transcurrió por el camino florido que le marcaron los aplausos “ .


L’Agost de 1945 ,Carbonell va exposar a la Galeria la Xarmada de Sitges .En un article que podem trobar en “El Eco de Sitges “ del 19 d’Agost del mateix any , els quadres de l’artista sitgetà , es descrivien de la següent manera : “Precisión , suavidad , profundidad ,asistidas por una incontestable perfección de líneas , volumenes , la pintura de Arturo Carbonell triunfa en la figura , con certera elegancia , notoriamente en el retrato estricto , donde semejanza física corre parejas con la penetrante interpretación anímica del personaje “.
El nostre artista , no era només un personatge polifacètic en el món de les arts , també coneixia molt bé la teoria pictòrica i teatral . Al juliol de 1947 , Carbonell va fer una conferència a La Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges , per commemorar el IIº aniversari de Goya que es titolava , “Goya , David y su época . Paralelismo entre dos vidas cruzadas“ (document manuscrit , que podem trobar en el llegat de Carbonell , que es conserva en l’ Arxiu Històric de Sitges ) . Pel que fa al teatre , en l’inici del curs 1947-48 , Carbonell va realitzar una xerrada que demostrava els seus grans coneixements sobre aquest art . “Orientadores de la escena europea contemporanea : Gordon Graig , Jaques Copeau , Max Reinhardt y Gaston Baty “.


Durant aquesta etapa , Carbonell , també va demostrar la modernitat i la valentia que tant l’havia caracteritzat durant la seva primera època . L’any 1947 , el director va presentar al teatre Prado , l’ obra de Federico Garcia Lorca , “Doña Rosita ,La soltera o el Lenguage de las Flores “ de 1900 . Va agradar molt el vestuari que dissenyà Carbonell , però també la interpretació va ser destacable . Els actors i els seus respectius papers eren : María Rosa Serra Parcerisas (Doña Rosita ) , Mercedes Sanabre (“El Ama “) , Eulalia Torrents (“Tia “) , Anita Julian (“Madre de la Soltera “), Consuelo Borrell i Núria Danés , Maruja Freixa (“Solteres 1ª,2ª, 3ª “) , Paquita Bistagne i Núria Freixa (“Ayala 1ª, 2ª “) , José Llionart (“El Tio “) , Antoni Vigó (“El Sobrino “), Agustí Amell (“El Catedrático de Economia “) i Jaime Carbonell (“Don Martín “).


Carbonell també va dissenyar els vestuaris i l’escenografia de moltes obres d’altres directors de teatre . En tots els seus treballs va obtenir un èxit rotund .Un exemple clar pot ser la representació que es va fes l’any 1949 de l’obra de T.S.Eliot , guardonat amb el Premi Nobel de Literatura un any abans ) , “Asesinato en la Catedral “ . Carbonell va tenir la sort de poder treballar amb un escenari excepcional , la Plaça del Rei de Barcelona.


Al mes d’Abril de 1952 va ser nomenat Sots-director de l’Institut del Teatre , que es va passar a anomenar “Escuela Superior de Arte Dramático “ , sota la Cátedra de Realitzacions Escèniques .


Va ser l’encarregat de dirigir, juntament amb Marta Grau i Miquel Xirgu , els Autos Sacramentals Al·legòrics de Pedro Calderón de la Barca , “El Pleito matrimonial del cuerpo i el alma “ , en el que hi actuava un jove Adolfo Marsillach , i “El Gran Teatro del Mundo “ , a càrrec dels alumnes de l’Institut . S’ha de destacar la presencia de la Coral Sant Jordi dirigida per Oriol Martorell . Aquestes obres van ser representades en motiu del XXXV Congrés Eucarístic Internacional , durant el mes de Maig de 1952 . Van tenir com escenari la façana del Temple de la Sagrada Família i El Saló de Sant Jordi del “Palacio Provincial “ , respectivament . El Cardenal Monsenyor Tedeschini va presidir el segon acte i va felicitar a Artur Carbonell per la gran direcció de l’obra . Un any desprès i en commemoració del primer aniversari del Congrés , es va presentar un altre Auto de Calderón , “La Cena del Rey Baltasar".


Per celebrar els 25 anys de Carbonell com a director de Teatre , al mes de Desembre de 1955 , es va presentar l’obra “El Círculo de Tiza “ de Li Hsing –Tao al teatre Romea de Barcelona . En aquesta , van intervenir actors importants del moment i que tenien una relació directa amb l’homenatjat .En els papers principals del repartiment trobàvem : Marta Grau (“Senyora Tschang “) , Rosario Coscolla (“Senyora Ma “) , Bartolomé Olsina (“Pao Tschang”) ,Marta Martorell (“Tschang Hai-Tanng”) , Andrés Magdaleno (“Tschang Lin “) .... L’esdeveniment va acabar amb un sopar en honor a Carbonell .


Sitges sempre ha tingut un gran amor i respecte , vers la persona de Santiago Rusiñol . El 13 de Setembre de 1956 i dins dels actes de commemoració dels 25 anys de la mort de l’artista modernista , Carbonell , amb la col·laboració del poble sitgetà , va portar als escenaris del Teatre Prado de Sitges , tres obres de S. Rusiñol : ”Dol d’Alivio” , “La Casa de l’Art” i “Gente Bien “ . Gairebé tots els actors que participaren en aquestes representacions eren gent del poble , com és el cas de Rosita Muntaner de Carbonell en el paper de “Ramoneta” , Florència Coll de Carbonell com a “Doña Francisquita “ , Montserrat Mirabent de Coll de “Modista”....


Durant els any seixanta , Carbonell va seguin treballant en el teatre , però d’una forma molt més relaxada . Ja no dirigia grans obres , més aviat , es dedicava a la seva funció com a professor i sots-director de l’Institut del teatre . També va dissenyar els vestuaris d’obres que dirigien companys seus .


L’any 1959 es va presentar al Prado de Sitges , un dels últims muntatges de Carbonell . Es tractava de la obra del dramaturg nord-americà , Tennessee Williams (1911-1983 ) , guanyador del Premi Pulitzer , “El Zoo de Cristal “ de 1945. El director sitgetà , va tenir la possibilitat de conèixer a Williams l’any 1942 ,quan aquest va venir a Catalunya. (En “El Eco de Sitges “ del 13 de Setembre de 1959 , va aparèixer una foto que documentava aquesta trobada ). En el repartiment de personatges , hi havia actors destacats ; Mercedes Sanabre (“Amanda Wingfield “) , Maria Dolors Gispert (“Laura Wingfield”) , Ricardo Palmerola (“Jim O’Connor , el Galán Joven ) , i Joan Sala (Tom Wingfield “) . En el primer pis de la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges , des de fa poc temps hi ha el retrat que Carbonell va fer al seu amic Joan Sala . Obra datada l’any 1959 , i en la que podem veure la figura masculina que aguanta un llibre , en la portada del qual es pot llegir “Zoo “ . És fàcil pensar que Carbonell identificava Sala amb la representació de l’obra de T. Williams .


Uns anys abans d’aquesta estrena ,un grup d’alumnes de l’Escola de Teatre Saladin Schmitt de Bochum (Alemanya ) ,i sota la direcció de Güten Sanderson , van representar , a la “mansió “ de Carbonell, fragments de “El Zoo de Cristal “ , “Fausto “ de Goethe , “Santa Juana “ de Bernard Shaw , i “Antígona “ d’Anomith . En representació de la companyia del director català , Mercedes Sanabre i Joan Sala interpretaren fragments de l’escena final de “Las Medallas de Sara Dowey “ de J.M.Barri .


D’ aquesta època , no podem deixar de parlar de la gran quantitat d’espectacles musicals que va dirigir Carbonell des de l’any 1941 fins a 1961 . Un cop més , les estrenes i les primers representacions , les va fer al Teatre Prado de Sitges . Anys desprès , ja portaria aquests espectacles musicals a altres escenaris , com els del Teatre Calderón de Barcelona, el Teatre C.A.P.S.A. , Teatre Fortuny de Reus i de Vilanova i la Geltrú . Es tractava de la recuperació de vells cuplés , d’òpera , dansa , Sarsuela , varieté, ... que ell retocava , modernitzava i pujava als escenaris , aconseguint èxits absoluts (com amb tot en el que participava ) .


En aquests espectacles hi participaven gent del poble , recordem que les primeres estrenes es van fer a Sitges , i alguns d’ells semblaven autèntics professionals d’aquest món . Els principals components eren Beatriz Alvarez , Carmen Borrell , Anita Julian , Mercedes Sanabre , Agustí Amell , Manuel Benazet , Jaume Daví , Joan Masdeu , Melba Ferres-Serra , Antoni Sardà , Júlia Figueras , Maria Rosa Serra , Rosa Solé , Tecla Caudet , Josep Solé , i Josep Puighibet . . El mestre Manel Torrens , de l’Orquestra Mozart , va ser l’encarregat de la direcció musical . Aquests espectacles portaven títols com “Espectáculos “ , “Varietes “ , “Sitges “ i “Festivales “ , tots ells acompanyats per les dates de les cançons que composaven el repertori . La primera representació va ser al Setembre de 1941 , “Espectáculo 1900-1914 “ al Teatre Prado , i l’últim l’any 1961 , “Festival 1961” a l’Institut del Teatre . Aquests espectacles septembrins van esdevenir un autèntic “boom “ .


A l’any 1971 , la Diputació de Barcelona van concedir la Medalla al Mèrit de l’Institut del Teatre . Per celebrar-ho , durant el mes de Setembre , es va fer un homenatge a Artur Carbonell . El grup de Teatre del Patronat de Sitges va representar , un cop més al Teatre Prado , l’obra de Santiago Rusiñol “Gente Bién” .


A finals d’any va rebre la Medalla d’Argent al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Sitges , i va ser nomenat soci honorífic del Casino Prado , entitat que ja des de 1930 amb la representació de “l’Orfeu” de Cocteau , va donar el seu suport i la seva confiança a Carbonell . Quan el polifacètic artista , a causa d’una malaltia , es va retirar de totes les seves funcions , va seguir íntimament lligat al Prado . Era normal trobar-lo totes les nits d’estiu , en els jardins del Casino parlant amb els seus amics , entre els quals es trobava el seu incondicional company , Josep Mirabent i Magrans .


En el programa de Festa Major de Sitges de 1972 del Prado , es va publicar un article que repassava àmpliament la vida Carbonell .


El dia 1 d’ Abril de 1973 , a les vuit del matí , Artur Carbonell i Carbonell moriria Sitges a l’edat de 67 anys . Amb la seva mort , el món cultural català , va perdre un personatge importantíssim de l’àmbit pictòric i teatral . Carbonell havia sigut un gran pintor figuratiu i un home de teatre complet , ja que en moltes obres ell actuava de director , escenògraf , figurista i en alguns casos, fins i tot va fer d’actor .


Del 14 al 23 d’Octubre de 1977 es celebrava a Sitges el Xº Festival de Teatre , i es va fer un homenatge a Carbonell . La portada del programa era un dibuix que l’artista havia fet durant l’etapa en que va estar influenciat pel Surrealisme (1930 ) .
Durant el festival , es va celebrar una Exposició–Homenatge en l’estudi Vidal organitzada per Isabel Coll Mirabent , en la qual s’hi podien veure 78 quadres del i alguns cartells realitzats pel pintor .


El número 19 del Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans (Març de 1981 ) , també es va dedicar a la persona d’aquest gran artista .


L’any 1982 l’ ajuntament de Sitges , presidit per Jordi Serra Villalbí , acordà donar el nom de Carbonell a l’avinguda anteriorment dita de la “Pujada de l’Estació” .
Com era d’esperar , Sitges ha tornat a reaccionar davant de la figura d’aquesta genial persona , i no ha deixat de banda l’oportunitat que , la commemoració dels 25 anys de la mort de l’artista , oferia per a tornar a exaltar la grandesa i la importància de Carbonell .





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada