20 de nov. 2008

CALMA APARENT

Avui he baixat a Sitges i un cop més he quedat meravellada davant de l’esplèndid paisatge que s’obria davant dels meus ulls. Alguns pensareu que és la primera vegada que visito aquest poble, i altres que m’he tornat boja. La llum de Sitges és especial, però un dia entre setmana de mitjans de novembre és veritablement un privilegi poder gaudir, gairebé en soledat, del magnífic passeig i de la immensitat del mar de tardor. Tot i que sóc molt feliç vivint a Barcelona, i que ara per ara no hi ha cap previsió de variar el meu estatus d’ “estiuejant sitgetana” ( o millor dit, sitgetana estiuejant), he de confessar que he sentit enveja d’aquelles persones (poques) que avui, ahir i demà, surten de casa seva i a pocs metres poden gaudir de tanta bellesa.

Però davant d’aquest calma aparent, la veritat és que el poble està en continu moviment, o no. El Mercat Nou, a punt de ser inaugurat (divendres), mostra una cara molt més moderna i adient a la seva funció com a àgora pública. Tot Sitges l’espera amb ganes i amb molta expectativa per saber com ha quedat aquesta reforma, però els que més es mereixen l’obertura del Mercat són aquells tres “sense sostre” que durant anys han estat asseguts a la porteria de l’edifici de davant mateix del mercat, i que tot i el seu tancament durant uns llargs 14 mesos, han seguit en aquell lloc, com si no volguessin perdre la seva posició privilegiada; igual que l’habitació muntada al Mercat Vell, on a les 12’30, en Pablo hi dormia plàcidament i amb la tranquil·litat d’aquell que sap que ningú el molestarà, gràcies al “parapeto” decorat amb la foto d’Aiguadolç ( sense utilitat aparent) que li serveix a ell i a l’Ajuntament per resguardar-lo de les mirades indiscretes.

Passats gairebé mig any des de l’anunci per part del regidor d’urbanisme, Armand Paco, de la nova ubicació prevista per a l’escultura de la Sirena de Pere Jou, aquesta segueix en el seu lloc, sense cap canvi clar, ja que m’imagino que desprès de la multitud de visitants que han passat per Sitges aquest estiu, el banc encara estarà més malmès.
El que si que ha viscut un canvi és el cartell que anuncia la botiga de mobles Nunue de l’Avinguda Sofia. Durant uns dies vaig pensar que algú havia decidit retirar el cartell, ja que no estava col·locat en el seu lloc, però tot va ser una il·lusió propiciada per un canvi d’ubicació del cartell, el qual torna a “embellir” l’edifici catalogat de Josep Maria Martino, col·locar molt a prop del seu lloc inicial. Mala sort.... o mal gust.


Tot i que es tracta de petites coses, la unió de totes elles en un sol poble i en un mateix moment, fa que la gran bellesa de Sitges quedi tacada per situacions molt fàcils de solucionar, sempre que es vulguin solucionar....



1 comentari:

Guillem Carbonell ha dit...

Hola Beli, jo hagués pogut escriure coses i sensacions molt semblants ...

Publica un comentari a l'entrada