25 de nov. 2008

UNA BOMBA DE RELLOTGERIA

Fa uns mesos em preguntava quina seria la meva ràdio de capçalera un cop l’Antoni Bassas deixés Catalunya Ràdio, i us haig de dir que la xarxa m’ho ha posat molt fàcil. Des de Barcelona cada matí puc escoltar Radio Maricel. La veu familiar de Vicenç Morando em dóna la informació sobre quines coses passen a Sitges entre setmana, a la vegada que em permet “discutir”amb fonaments amb la meva avia sobre alguns temes dels que diàriament ella escolta a Ràdio Maricel, i que durant molts anys, em transmetia a través d’una trucada telefònica per donar-me la seva versió, una conversa que s’havia convertit en un monòleg ja que jo no en tenia dades fiables.

Avui, he escoltat l’entrevista que Vicenç Morando li fa cada mes a l’alcalde de Sitges Jordi Baijet, (val la pena escoltar-la de nou en aquest link) entre moltes conclusions he tret la que l’Ajuntament de Sitges està sotmes a la “tirania” del Pablo (sento no conèixer el cognom de tan il·lustre veí). Segur que tots els sitgetans el coneixem, i no per les seves bones obres ni per la seva aportació a la imatge cívica de Sitges. Quan una veïna del mercat li ha preguntat a l’alcalde sobre quines eren les mesures que l’Ajuntament de Sitges pensava portar a terme per treure aquells “rodamons” o “sense sostre” que estan sempre beguts davant del Mercat, ell ha dit que des de fa temps que estan buscant solucions viables, però pel que ha explicat, no hi ha manera de treure’ls d’allà, ja que no està prohibit dormir a la via pública. També que es tracta de personatges problemàtics, que ni les seves famílies els volen a casa.... però que com a Sitges som molt solidaris els hi estem buscant sortides dignes....

I el Pablo, com pot ser que se li permeti dormir al Mercat Vell? Doncs l’Alcalde davant d’aquesta pregunta (gràcies Vicenç) ha tingut respostes, si més no sorprenents. Tal i com diu Jordi Baijet, es tracta d’una mesura a consciencia, per a controlar al Pablo, i així evitar que dormi a qualsevol lloc. Que s’ha decidit per part de l’Ajuntament que estigui a l’Antic Mercat, un lloc, segons l’Alcalde, actualment poc transitat, i que estarà aquí fins que es porti a terme el nou Centre d’Art Pere Stämpfli, edifici que s'espera inaugurar a mitjans de l'any 2012....

No m’ho puc creure!!!!!! Els hi recordo a l’Ajuntament que aquesta persona és violenta; que durant el dia dona voltes per Sitges amenaçant a tothom, que l’hem vist al mig del Cap de la Vila atemorint a nens i grans amb una ampolla trencada, sense que la Guàrdia Urbana s’atrevissin a actuar; que begut fa les seves necessitats sota la iuca del Passeig de la Ribera..... Crec que deixar-li dormir al Mercat no és la solució, ja que l’únic moment en que no cal que es controli és quan dorm!!!

Ah!!!!, i tot i que la zona no sigui molt transitable, el turisme de qualitat i cultural del que tant es parla des de l’Ajuntament de Sitges, si que passa per davant del Mercat Vell, un edifici patrimonial i catalogat fonamental per a qualsevol visitat cultural que es realitzi al casc antic de la Vila, espai d’exposicions,..... Que deuen dir les AGIS (guies de Sitges) quan a les dotze del migdia, explicant l’arquitectura de finals del segle XIX es paren amb un grup de visitants (de qualitat) davant del mercat i apareix aquest il·lustre veí......, i “educat”, ja que Jordi Baijet ha confessat que com a mínim, l’ajuntament ha aconseguit que aquest personatge saludi.

Al final de l’entrevista a l’alcalde en Vicenç li ha preguntat amb la seva ironia intel·ligent: “Us té controlats a l’Ajuntament el Pablo?”, jo crec que la pregunta real hauria estat: “Us té dominats a l’Ajuntament el Pablo?”; i la resposta de l’Alcalde hauria estat la mateixa: “Una mica, segur que si”.


Un cop més, potser que ens ho replantegem!!!


20 de nov. 2008

CALMA APARENT

Avui he baixat a Sitges i un cop més he quedat meravellada davant de l’esplèndid paisatge que s’obria davant dels meus ulls. Alguns pensareu que és la primera vegada que visito aquest poble, i altres que m’he tornat boja. La llum de Sitges és especial, però un dia entre setmana de mitjans de novembre és veritablement un privilegi poder gaudir, gairebé en soledat, del magnífic passeig i de la immensitat del mar de tardor. Tot i que sóc molt feliç vivint a Barcelona, i que ara per ara no hi ha cap previsió de variar el meu estatus d’ “estiuejant sitgetana” ( o millor dit, sitgetana estiuejant), he de confessar que he sentit enveja d’aquelles persones (poques) que avui, ahir i demà, surten de casa seva i a pocs metres poden gaudir de tanta bellesa.

Però davant d’aquest calma aparent, la veritat és que el poble està en continu moviment, o no. El Mercat Nou, a punt de ser inaugurat (divendres), mostra una cara molt més moderna i adient a la seva funció com a àgora pública. Tot Sitges l’espera amb ganes i amb molta expectativa per saber com ha quedat aquesta reforma, però els que més es mereixen l’obertura del Mercat són aquells tres “sense sostre” que durant anys han estat asseguts a la porteria de l’edifici de davant mateix del mercat, i que tot i el seu tancament durant uns llargs 14 mesos, han seguit en aquell lloc, com si no volguessin perdre la seva posició privilegiada; igual que l’habitació muntada al Mercat Vell, on a les 12’30, en Pablo hi dormia plàcidament i amb la tranquil·litat d’aquell que sap que ningú el molestarà, gràcies al “parapeto” decorat amb la foto d’Aiguadolç ( sense utilitat aparent) que li serveix a ell i a l’Ajuntament per resguardar-lo de les mirades indiscretes.

Passats gairebé mig any des de l’anunci per part del regidor d’urbanisme, Armand Paco, de la nova ubicació prevista per a l’escultura de la Sirena de Pere Jou, aquesta segueix en el seu lloc, sense cap canvi clar, ja que m’imagino que desprès de la multitud de visitants que han passat per Sitges aquest estiu, el banc encara estarà més malmès.
El que si que ha viscut un canvi és el cartell que anuncia la botiga de mobles Nunue de l’Avinguda Sofia. Durant uns dies vaig pensar que algú havia decidit retirar el cartell, ja que no estava col·locat en el seu lloc, però tot va ser una il·lusió propiciada per un canvi d’ubicació del cartell, el qual torna a “embellir” l’edifici catalogat de Josep Maria Martino, col·locar molt a prop del seu lloc inicial. Mala sort.... o mal gust.


Tot i que es tracta de petites coses, la unió de totes elles en un sol poble i en un mateix moment, fa que la gran bellesa de Sitges quedi tacada per situacions molt fàcils de solucionar, sempre que es vulguin solucionar....



7 de nov. 2008

POTSER SÓN MASSA GROSSOS, PERÒ DE COLOR "BLAU SITGES"


Fa dues setmanes que no passo per davant de les cases del Carrer Sant Josep número 5 i 7, just a la confluència entre els carrer el carrer Sant Gaudenci, i per aquest motiu, no se si avui encara estan en peus o ja han estat derruïdes. Tal i com queda gravat a la dovella central de la porta, la clau, aquestes van ser construïdes l’any 1799. Aquest cap de setmana hi intentaré passar per fer la meva particular “visita d’obres”.

Durant el darrer quart del segle XVIII, Sitges experimentà un gran increment demogràfic, cosa que propicià l’obertura de nous carrers com els de Sant Gaudenci, Sant Josep i Sant Bonaventura, projecte dut a terme pel propietari dels terrenys, el senyor Josep Bonaventura Falç, el qual l’any 1793 hi va construir la seva nova casa, que amb els anys s’acabaria coneixent com la Casa Llopis i que actualment ocupa el Museu Romàntic. La data de la seva construcció la sabem per l’inscripció que apareix a la llinda de la porta del carrer Sant Gaudenci.
Tornant a les cases del Carrer Sant Josep. Un cop urbanitzat aquest terreny, van ser diverses les cases, molt més modestes que la Llopis, les que es van construir en aquest carrer. Però un cop més, Sitges tornarà a perdre part del seu patrimoni arquitectònic, sense que res es pugui fer per ell. En el ple de l’Ajuntament de Sitges del 23 de juliol de 2008 es dona via lliure a l’enderroc de les dues cases, sense que se li doni cap importància a aquestes construccions, gairebé únics exemples de l’arquitectura popular de finals del segle XVIII a Sitges. Però la meva sorpresa va anar més enllà. Algú ha decidit que l’arc de pedra de la porta es tornarà a col·locar un cop aixecada la nova casa de vivendes, o si més no, aquestes pedres es col·locaran en algun altre lloc.

Aquesta deducció la trec dels impressionants números que marquen, de forma ordenada i amb un blau (de Sitges, quin detall), cada una de les dovelles que la conformen. Espero, desitjo i anhelo, que la pintura utilitzada per a aquest interessant treball artístic, es pugui netejar sense la necessitat d’utilitzar productes corrosius, ja que si això és així, el treball que decora la clau de volta, i en la que hi ha inscrit 1799, l’any de construcció de la casa, quedarà molt danyat. Sempre i quan no es vulgui regravar, i posar-hi la data de la nova obra, cosa que potser seria més lògica i més indicativa per a generacions futures d’historiadors sitgetans.