11 de set. 2008

CARA A CARA: RICARD SALVAT- MERCÈ RODOREDA





Davant de l’estrena de l’obra “Un dia. Mirall Trencat”, basada en textos de Mercè Rodoreda, al teatre Borràs de Barcelona, avui no puc deixar de dedicar el meu post a Ricard Salvat.
Ricard Salvat és un dels directors teatrals catalans més importants de la segona meitat del segle XX i dels primers anys del XXI. Tot els governs catalans dels darrers anys no han sigut capaços d’entendre la seva capacitat artística per sobre d’idees i colors polítics, ell no s’ha rendit i no ha deixat mai de lluitar per tirar endavant les seves idees.

Jo ja fa uns anys que el conec. Primer com aquell senyor important i de cara seria que saludava als pares quan passejàvem per Sitges; anys més tard com a professor de l’assignatura d’Història del Teatre a la Facultat d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona; i per últim com a “jefe” l’any 2000 a l’obra de teatre “Okupes al museu del Prado” d’Alberto Miralles (us recomano baixar-vos el text). Si haig de dir la veritat, tots els Salvats són diferents, però jo em quedo amb en Ricard Salvat director de teatre. Treballar amb ell va ser un plaer, i em va permetre conèixer a fons un món, el teatre, que per a mi era totalment desconegut. També vaig tenir la oportunitat de creuar-me amb grans actors com Xavier Albertí, Mingo Rafols, Joan Massotkleiner ....., que amb la seva paciència davant de la meva poca experiència, van demostrar ser gran artistes i millors persones. No oblidaré mai els llargs dies d’assaig al Pipo, sempre ben rebuts per l’afable i intel·ligentíssima persona de la Neus Salvat.

Des d’aquell moment la figura de Ricard Salvat (Tortosa, 1935) em va interessar i vaig voler saber més coses d’ell. L’any 2003 va rebre un merescut homenatge amb una exposició retrospectiva dels seus 50 anys de carrera al Palau de la Virreina de Barcelona (us deixo el link).
Ricard Salvat sempre ha esta molt lligat a Sitges, no només per ser el lloc elegit per passar-hi els seus dies de descans, sinó perquè entre 1978 i 1986 va ser el director del Festival Internacional de Teatre que amb gran èxit es celebrava al nostre poble. Salvat va aconseguir fer d’un certament local un dels esdeveniment teatrals més importats d’ Espanya, una feina que mai li va ser prou valorada ni agraïda, fins al punt que l’any 2005, i després de 35 edicions, el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va decidir fer desaparèixer aquest festival, sense que l’Ajuntament de Sitges fes res per impedir-ho.

Bé, doncs tot això per dir que Ricard Salvat torna a apostar fort per una obra,” Un dia. Mirall Trencat”, fins al punt d’atrevir-se a invertir els seus propis diners, i “embarcar” a amics en el seu nou projecte, un muntatge que es podrà veure al teatre Borràs de Barcelona fins el 19 d’octubre. A partir de dilluns 15 que la meva vida tornarà a la normalitat perduda el 19 de juny, coincidint amb el tancament de les escoles, la primera cosa que faré serà anar a buscar entrades per veure aquest espectacle. No espereu la meva crítica, segur que serà bona i potser ja serà massa tard per poder trobar entrades.
En una entrevista Salvat va dir “ el Teatre Nacional de Catalunya segueix sense fer teatre nacional”, però per sort molt no depenen de les institucions per fer realitat els seus projectes i somnis.....

1 comentari:

Júlia ha dit...

És dels pocs professors 'universitaris de veritat' dels qui vaig gaudir quan anava a la universitat. No ha tingut mai el ressò que mereix perquè aquest és un país molt envejós, petit i mesquí.

Publica un comentari a l'entrada