30 de jul. 2008

LA UNIÓ FA UN BLOG AMB FONAMENTS

És un gust trobar persones que en saben tant d’arquitectura, però encara és més d’agrair que no tinguin cap problema a l’hora de fer partícips a tots dels seus coneixements. Així doncs, avui he volgut publicar en un post el comentari que Jaume Prat ha fet al meu bloc. Si aquest és interessant, no dubteu en llegir les altres aportacions que hi ha en alguns dels meus posts.
Gràcies a ell puc enriquir i a altres com Medit, aquesta pàgina pot esdevenir alguna cosa més que un projecte personal i individual.
jaume prat ha dit...
Felicitats!No tan sols per parlar de S'Agaró, un dels projectes fonamentals del noucentisme català, sino per parlar, també, del seu promotor. Josep Ensesa no tan sols fa s'Agaró. Prèviament deixa equipaments, habitatges i la seva pròpia casa a Girona (ara convertida en conservatori municipal de música, exemple interessant d'arquitectura clàssica a la carretera de Barcelona, ampliada pel propi Masó amb una interessant tanca noucentista).
La Senya Blanca, per bé que gairebé invisible des de la resta de S'Agaró, és encara l'edifici més bonic del conjunt, i la seva inexpugnabilitat la fa encara més atractiva. Remarcable és, també, la casa que Masó construeix per ell mateix, i molt atractiva da de Coderch. Assenyalo un més que probable error: el Francesc Falguera de que parlen a l'article és més probable que es converteixi en Eduard Folguera. Tot i que també hi va treballar Adolf FLorensa.
L'un va succeïr l'altre, però no recordo en quin ordre cronològic. Cap dels dos superarà (ni tan sols igualarà) les intervencions de Masó en qualitat, però sí puc assegurar al 90% que qui acaba el camí de ronda és Florensa. Actualment està perfectament conservat, i Pere Riera el va restaurar als anys 90, mantenint els famosos graons.
Divertit és, també, que hi ha trossos de mar privatitzats, és a dir, que hi ha parcel.les que arriben al mar i tenen una servitut amb aquest camí de ronda, sempre respectada, que les humanitza.Remarcable és l'església del conjunt, de Folguera, tota blanqueta ella, al cim d'un pujolet, de proporcions modestes i un classicisme refinat, potser una mica ranci, però que no ofen pel seu agermanament exquisit amb la vegetació, les vistes, el sol. Tota ella està pintada de blanc nuclear i coberta amb teula vermella.
La casa de Coderch és, per cert, exquisida, i acaba l'urbanització pel nord. Queda pràcticament amagada, però des del camí de ronda se'n veu una part. A l'accés hi presenta només un atractiu joc de cobertes invertides, acabades en grava, i unes iuques crescudes mol maques. L'arquitecte no sembla que necessités tallar cap pi per posar allà un habitatge enorme.
No lluny d'allà hi ha uns apartaments per us propi de Roser Amadó i Lluís Domènech interessantíssims, un edifici molt petit i fora de la urbanització. Per desgràcia, el problema principal de S'Agaró no és tan la urbanització (que, gràcies als seus elevadíssims preus, no està malament encara) com el seu entorn, ja irremiediablement degradat. Fins i tot, a dos passos de l'urbanització (d'allà a la Gavina no hi ha més de mig quart a peu) hi ha construït el que potser sigui el més dolent dels arquitectes catalans: José Manuel Infiesta, que hi té unes aparellades que semblen talment el castell dels clicks de Playmobil.
S'Agaró és un patrimoni comú atípic. Només és disfrutable per uns pocs, i les zones visitables i servides són escasses, però, tot i així, es tracta d'una intervenció exemplar, reivindicable i que és realment una pena que no s'hagi repetit enlloc més amb aquesta qualitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada