22 de juny 2008

SITGES, UN POBLE DE CONTRASTOS




Les vacances escolars han començat, i amb elles s’ha acabat la meva tranquil·litat. Per sort, entre els moments crítics (maternalment parlant, ja que ser mare de tres nens és tota una aventura) sempre és troba un forat per gaudir d’uns minuts de desconnexió. Avui aquests repòs ha arribat gràcies a un passeig amb piragua, petita travessia que m’ha permès tenir una visió única i plena de bellesa del Passeig Marítim. Des de la perspectiva i la distància que permet la barrera aquosa, el magnífic dia i les aigües plàcides i cristallines, m’han fet creure durant uns minuts que la causa de tanta gent decideixi passar el seu dia de festa a Sitges és l’entorn que el nostre entorn els hi proporciona. Però un cop a la platja, el meu pensament ha virat i davant de la multitud que abarrotava la sorra, he arribat a la conclusió que segurament molts d’aquest visitats ocasionals en cap moment han pensat el la possibilitat de fer una ullada més amplia de la que els hi dona trobar un aparcament proper a la platja, el camí fins al lloc marcat, i trobar un forat a la sorra on instal·lar tota aquella quantitat d’objectes no identificats, que necessiten per passar un dia de festa vora el mar. Ells s’ho perden, o no !!!!!!

Però avui és diumenge, i com podeu veure l’estiu, els dies més llargs, els amics, i la eurocopa (qui m’ho hauria de dir que algun dia diria que m’alegro que espanya vagi passant rondes), m’han permès tenir distrets els nens i poder tornat a tenir uns minuts per mi, i invertir los en el meu bloc. Bé, doncs aquest cap de setmana he tornat a tenir la sort de llegir les cròniques de Vicenç Morando a l’Eco (ho haig de confessar, m’encanten i les espero amb ganes). Quina sort que té, a mi no m’han fet l’enquesta. No se quin era el gruix de preguntes que feien, però trobo que la que fa referència a quina preferència és té sobre la construcció d’un camp de rugby, de futbol o una biblioteca, jo ho tindria claríssim: un camp de futbol!!!!
No ho dic en broma. Segur que a Sitges hi ha molta més gent que prefereix una nova instal·lació esportiva a un modern espai cultural. I els que gaudim dels serveis de la biblioteca i de l’arxiu (quan s’hi pot accedir), no necessitem tenir un edifici d’última generació, que costi una milionada i que estigui lluny del centre. Crec que molts desitjaríem que en comptes de tenir una nova biblioteca dins de deu anys, els arreglessin les instal·lacions que ja tenim, uns espais de gran bellesa i que són un privilegi per a nosaltres. Amb els diners d’una nova biblioteca podríem incrementar la plantilla de la biblioteca i l’arxiu i permetre així una ampliació d’horaris d’aquests, fet que seria agraït tant per investigadors, com per lectors i estudiants. Tampoc cal fer un altre edifici tenint infraestructures adients com és el Miramar, o el mateix Centre de Disseny, del qual encara no he entès que en pensa fer l’Ajuntament.

També he pensat que amb els diners que ens sobrarien del pressupost per a la nova biblioteca podríem recuperar espais tan importants per al poble com és el Casino Prado ( i que no s’enfadin els del Retiro, que si algun dia ells tenen la mala sort de caure en les urpes del capitalisme, també proposaré una partida de diners per recuperar-lo, però els retiristes encara tenen un bon president que vetlla per a que no passin aquests desastres).

Jo també subscric la casta enviada a la Bústia de l’Eco per una “ex-pradista indignada” ( jo espero ser-ho demà, quan també em vagi a donar de baixa d’una societat a la que sempre he estimat i de la que en va ser president el meu besavi, Josep Mirabent i Magrans).



Ah, i les fotos que il·lustren avui els meus comentaris les acabo de fer ara mentre segueix jugant el partit espanya-italia, i he anat a fer un tomb amb la bici pel passeig. M’han anat perfecte per donar una imatge de la idea sobre les dues maneres de veure Sitges que tenen els visitants. Dues opcions de gaudir del nostre passeig tan diferents i distants pel que fa a sentiments, però tan properes en ubicació. Uns nois sopant a l’aire lliure, amb taules i cadires, mentre escolten el partit de futbol des de la radio del cotxe a tot volum (Per cert quan estava fent la foto dels nois, la Guàrdia Urbana ha vingut a desallotjar-los, ja que com a ciutadans indignats hem trucat a l’ajuntament per veure si com a mínim aconseguim seguir guardant les aparences de poble cívic). L’altre, un fotografia feta a l’atzar mentre dissimulava per captar instantània dels “okupes del passig”. Però la veritat és que he aconseguit un moment màgic i infinit.

Mentre segueixo sentint els crits d’ànim a les seleccions en joc (falten pocs minuts i tot sembla portar-nos a una pròrroga), jo passo els meus pensament a l’ordinador, gaudint del meu darrer moment de tranquil·litat del dia, una jornada de la que no em puc queixar ja que feia molt de temps que no podia tenir tants moments per gaudir del que m’agrada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada