27 de juny 2008

QUE EL BASSAS DEIXA LA RÀDIO?????


La primera cosa que vaig comprar el dia que es va iniciar el període estival va ser una ràdio per a la dutxa. Era una mania que portava des de fa molt de temps, i que m’havia costat trobar, fins que l’altre dia a la ferreteria Ruiz de Sitges en vaig veure una a l’aparador. Era un trasto enorme i no arribava als 15 euros, però jo no vaig dubtar ni un minut emportar-me’n un d’aquests “exemplars en perill d’extinció”. Un cop posades les piles i comprovat el seu funcionament vaig estar una bona estona per arribar al meu objectiu: sintonitzar Catalunya Radio. Tot i que em va costar una mica, finalment vaig sentir la veu d’Antoni Bassas.

Aconseguir ràdios pot ser una obsessió. Compro mòbils on m’assegurin que hi ha ràdio; els MP3 poden ser de pitjor qualitat, però si no tenen ràdio jo no la vull; amb els regals que es poden bescanviar per punts de les targetes de crèdit jo demano una ràdio; i el súmmum, vaig al super i amb una pasta de dents ens regalen una petita ràdio....i me n’emporto unes quantes.

Tot i que sembli que em passo el dia escoltant la ràdio, la realitat és que no és així. Jo només em connecto a les ones radiofòniques de dilluns a divendres al matí, per escoltar el Matí de Catalunya Radio. Estic enganxada a la veu i la “persona invisible” d’Antoni Bassas. Abans d’anar a dormir ja col·loco l’aparell en un lloc estratègic, ja ue no hi ha cosa que em posi més nerviosa i em faci perdre més temps que buscar la petita ràdio per tota la casa. Hi ha qui necessita una tassa de cafè per començar el dia, jo necessito pitjar el botonet de la ràdio per a sentir la veu d’en Basassas. Em dutxo i em poso el transistor a la butxaca del barnús, i aquest costum ha arribat a influir en els meus fills. Mentre esperava en Théo jo vaig passar moltes hores escoltant la ràdio, i aquesta me la posava, sense cap intenció predeterminada, en butxaques properes a la panxa. Doncs quan va néixer, per tranquil·litzar-lo li posava la ràdio al bressol i li engegava en Bassas tot el matí, era el cangur perfecte. Ja una mica més gran, una de les primeres frases que va dir en Théo va ser (amb l’entonació adequada): CATALUNYA RADIOOOO!!!!

Però avui he rebut una mala noticia, Antoni Bassas deixa Catalunya Radio. Els entesos en el tema diuen que això ja era una cosa prevista, i que feia temps que esperavan aquest dia, però la veritat és que a mi no se m’havia passat ni pel cap. Espero que, tot i que en un principi em costarà sintonitzar un altre dial, en Bassas no deixi la radio i el puguem escoltar en un altra canal. Amb ell i amb el seu programa m’emociono, ric i aprenc moltíssimes coses. Ara els meus matins ja no seran iguals, i segurament el meu humor no serà el mateix.

Que faré de tots els meus aparells radiofònics? Però si és veritat la dita popular de que “l’esperança és l’última cosa que es perd”, esperaré el dia en que per TV3 s’anunciï que Antoni Bassas torna a la ràdio, i sigui on sigui jo ja tindré tots els meus receptors preparats i amb piles esperant tornar a sentir la seva veu.
Pd. Només hi ha un però al programa d'en Bassas, i aquest és la Mari Àngels Alcazar. Fa uns dies em passava pel cap escriure un missatge a l'Antoni Bassas per demanar-li que es replantegés la participació d'aquesta periodista a la tertúlia. Tot i que fa uns anys era una professional discreta, d'un temps cap aquí s'ha tornat en una defensora acèrrima de la monarquia, fins al punt de que té intervencions on fa el ridícul. Aquesta sensació no només la tinc jo, sinó que sembla que els seus companys de tertúlia també la comparteixi, pq són molts els comentaris en que sembla que s'enriguin d'ella. Per sort ara ja no hauré d'escriure aquest missatge.

3 comentaris:

Medit ha dit...

el millor MP3 segueix sent l'iPod, però jo també era reticent a comprar-me'n un perque els iPods són famosos per tenir 50.000 tonteries i no tenir radio incorporada (?!)... fins que vaig trobar un petit connector (del mateix Apple) que l'enxufes a l'entrada de l'auricular i pots sintonitzar radio amb l'iPod (el de 8 gb)... una meravella... tot i que la ràdio és externa i és una mica incòmode..

jo fa anys que no escolto Cat Radio.. desde que van fer fora el Clapès em vaig passar, "full time", a RAC1, que ara per ara, és l'única que podria tenir el subtítol, sense fer massa el ridícul i a pesar de tenir el comte de Godó remenant les cireres, de "La Radio Nacional de Catalunya"... el Toni Soler i el Toni Clapès fan un tàndem insuperable, matins i tardes... i l'audiència no para de pujar, ja són (o "som" els que l'escoltem) la tercera ràdio del país

Beli ha dit...

Hola Medit, jo també escolto en Clapès i en Soler, i em faig un fart de riure... Crec que RAC ! és una gran ràdio

Records

Guillem Carbonell ha dit...

i si al menys li haguessin donat una oportunitat a algú jove, però per posar la Neus Bonet ... estan xalats...

Publica un comentari a l'entrada